PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

viernes, 21 de marzo de 2014

CAVITATS VIVENDA A CASTELLÓ

Llegint l'interessant llibre de "Las cuevas de Crevillent" publicat l`any 2000 i del que son autors Jose Antonio Garcia Aznar i Joaquín Antonio López Davó, em va fer reflexionar sobre el tema. Es tracta d´un catàleg de les cavitats que hi ha dins del casc urbà d'aquesta població. En ell vaig veure la importància de les coves com a vivenda a nivell mundial on es mostra magnificament. Hi ha gent que viu en coves en tots els continents i en total s'estima que hi ha 60 milions de persones que viuen en coves.Això si, cada cop es menys freqüent aquest hàbitat.

 D'altra banda cal aclarir i llevar els falsos prejudicis sobre les cavitats-vivenda. Alguns creuen que aquestes son sinònim de pobresa, immundicia,  insalubritat, brutícia i amb freqüència les relacionen amb els baixos estrats socials. Potser que en un passat els més pobres visqueren en coves, però no tot es cert, ja que es pot viure dignament en una cova. Les coves habitades poden ser de diversos tipus:
Dins de cavitats naturals, en abrics baix de la roca, entre les roques o adossades a la roca.


Referent a la província de Castelló trobem algunes referències en la Cova de Colom, ubicada al marge del riu sec i que en documents antics es mostra com un hostal. En l'actualitat es possible que ja siga desapareguda per alguna riuada, però encara trobem alguna coveta en la zona. En Toga en la cueva de la Loma, esta molt acondicionada com a vivenda amb les diferents parts d'una casa.
Entrada de la cueva de la Loma, Toga.
 També en el riu Millars, entre el pont de la carretera i el del tren, baix del castell d'Almassora trobem unes coves excavades en conglomerat i acondicionades que figuren en documents recents, de 1990, com a vivenda en el cens de la població.

Topografia d´aquestes cavitats-vivenda
Respecte a bibliografia específica del tema en la provincia sols conec el treballet de Josep Lluís Viciano, sobre cavitats-mas al riu Montlleó:Unes mostres de masos en cavitats. Conca del Montlleó, publicat en Estudis Castellonencs, anys 2003-2005.
També podem traure alguna informació més general en els cens de població del segle XIX i XX on figuren algunes cavitats o cavitats habilitades com a caseta-corral etc.
Si ampliem l'espectre i incluim també les cavitats usades com a corral o censades com a propietat trobem e el Nomenclator de la provincia de Castellón de la Plana, Año 1860 on encontrem inventariades 115 cavitats subterranies en la província, on la majoria son cavitats-corralissa.
En les nostres visites observem que moltes de les cavitats vivendes o corralises estan situades als caixers dels rius o rambles i excavades artificialment en els terrers d´aquestos.

Cova o mas del Cep, en Ares del Maestre, Barranc dels Horts

 Les cavitats sempre han estat abric i recer per al ser humà, i perquè no ara també a nosaltres els espeleòlegs ja que es un lloc on passem moltes hores, potser no moltes, comparat amb aquells que vivien o viuen en coves, però representen punts molt importants per a nosaltres. Valorem aquestes cavitats i gaudim-les!!!
No tots el cavernícoles son com aquest