D'altra banda cal aclarir i llevar els falsos prejudicis sobre les cavitats-vivenda. Alguns creuen que aquestes son sinònim de pobresa, immundicia, insalubritat, brutícia i amb freqüència les relacionen amb els baixos estrats socials. Potser que en un passat els més pobres visqueren en coves, però no tot es cert, ja que es pot viure dignament en una cova. Les coves habitades poden ser de diversos tipus:
Dins de cavitats naturals, en abrics baix de la roca, entre les roques o adossades a la roca.
Referent a la província de Castelló trobem algunes referències en la Cova de Colom, ubicada al marge del riu sec i que en documents antics es mostra com un hostal. En l'actualitat es possible que ja siga desapareguda per alguna riuada, però encara trobem alguna coveta en la zona. En Toga en la cueva de la Loma, esta molt acondicionada com a vivenda amb les diferents parts d'una casa.
Entrada de la cueva de la Loma, Toga. |
Topografia d´aquestes cavitats-vivenda |
També podem traure alguna informació més general en els cens de població del segle XIX i XX on figuren algunes cavitats o cavitats habilitades com a caseta-corral etc.
Si ampliem l'espectre i incluim també les cavitats usades com a corral o censades com a propietat trobem e el Nomenclator de la provincia de Castellón de la Plana, Año 1860 on encontrem inventariades 115 cavitats subterranies en la província, on la majoria son cavitats-corralissa.
En les nostres visites observem que moltes de les cavitats vivendes o corralises estan situades als caixers dels rius o rambles i excavades artificialment en els terrers d´aquestos.
Cova o mas del Cep, en Ares del Maestre, Barranc dels Horts |
No tots el cavernícoles son com aquest |