VISITA AL MASSÍS DE VERNERA (7 I 8 DE DESEMBRE)

El passat pont decidirem visitar el massís de Vernera, explorat per la SIE del Centre Excursionista Aliga, però aquesta vegada anarem acompanyats d'espeleòlegs castellonencs per tal de què coneguen les cavitats que allí es desenvolupen. Érem 6, Hèctor, Gila, Lee, Cantero, Luis i Jesús, i ens vam proposar diferents objectius amb finalitat d'exploració o de revisió de zones no conegudes del sistema.

Els sis integrants amb el massís al fons.

Com a curiositat, hem vist en la pàgina www.cavebob.com on esta el ranking mundial de coves amb més recorregut i fondaria. El SISTEMA DE LA PEÑA DEL MEDIODIA apareix amb el seu recorregut actualitzat a setembre de 2015, amb les noves descobertes del passat estiu. S'ubica el la posició 143 a nivell mundial, pel que fa a cavitats amb major recorregut.

Ubicació del sistema a nivell mundial en Cavebob.com

Realitzarem el viatge des de Castelló el dia 6, per tal de pernoctar eixa nit en el refugi de la Cueva. Al dia següent després dels preparatius eixirem del refugi de Lizara sobre la una del migdia amb dos objectius diferents. Per una banda Luis i Cantero entrarien per la Espelunga de Meyodia per tal d'explorar o revisar la zona del Canicross. La resta del grup visitarem la Espelunga de Napazal, cavitat no connectada amb la resta del sistema i que amb un recorregut de 2092 metres suposa la segona cavitat en quant a recorregut del massís de Vernera. En Napazal l'objectiu era revisar els sectors no coneguts per nosaltres i ampliar unes zones de la topografia que visitarem la campanya de 2012 i que tot i estar explorades no estaven topografiades.

Accés cap a Meyodia

Luis i Cantero entraren per la boca intermèdia del sistema, passant pel conegut pas dels Tortosins i perdent-se en un parell d'ocasions. La segona de les quals els fa perdre molt de temps i moltes forces. Finalment trovaren la continuació cap al Canicross, pero aquestes perdues afecten seriosament a l'objectiu establert.

Accedint cap al Canicross, per la galeria como Pedro por su casa.

Boca de la espelunga de Meyodia

Finalment arriven a la base del Su-Co pou, el qual pujen. A la seua capçalera Luis en solitari aprofita per fer un cop d'ull a la galeria del canicross. Pero al anar tot sol no es pot permitir explorar a fons i tampoc disposa de massa temps. Simplement realitza un reconeixement.
Els va costar unes 5 hores en arribar a la punta, però el temps empleat en arribar fins allí els obligà a retornar cap a l'exterior sense aconseguir cap objectiu. A la fi, pasada la mitjanit eixen del sistema amb una permanència en cavitat de 10 hores.

Boca de la espelunga de Napazal

El grup d'Hèctor, Gila, Lee i Jesús entraren a la boca inferior de la cavitat a les 14:30, dirigint-se primer al riu que forma el nivell inferior de la cavitat, que esta compost en la seua base per una arenisca molt estratificada que marca el nivell impermeable en pràcticament tota la cavitat, que com veurem més endavant condueix totes les aigües al sifó. Aquest curs actiu a diferència de l'agost de 2012 portava un apreciable cabal d'aigua que va fer detendrén's en un punt on toca arrossegar-se per l'aigua, deixant l'avanç per aquesta zona de la cavitat. En la zona de la capçalera del riu inferior trobarem un petit afluent que en períodes més secs regalima un poc d'aigua i que en les dos topografies existents no indica continuació. Ací realitzant una grimpada de tres metres ens introdueix en un estret conducte d'uns 10 metres fins a una estretor que cal desobstruir, ja que darrere es veu la continuació.

Meandre per accedir al riu inferior.

Des del riu inferior ens desplaçarem cap a la galeria principal, que avança cap al nord, deixant la galeria Irene a la dreta i poc més avant arribant a les cordes que baixen al riu principal o les que pujen a una galeria que pren direcció nord, anomenada per nosaltres com galeria nord. Avançarem cap al nord fins a arribar a un nou aport que ve del sostre i que es precipita en unes cascades amb uns petits pouets instal·lats, que ens situen en una ampla galeria d'on ve un altre curs actiu, també condicionat per les roques insolubles abans citades. Ací la galeria tira cap al nord on s'indica en la topo, però també cap al sud on no hi ha topo. En aquest punt ens dividirem per topografiar en direcció sud fins a comunicar en les aigües que vénen del riu inferior abans descrit, ja topografiades el 2012. L'altra parella va revisar la continuació cap al nord, aturant-se en una corda que pujava cap amunt, sense arribar a la punta topografiada de la cavitat. Aquest sector creem que és interessant, ja que pren una prometedora continuació cap al sistema, concretament al seu pis superior format per la Espelunga de Meyodia. Un cop revisat aquest sector parcialment, ja que tampoc vam acabar de topografiar tot el que resta per ajuntar amb la topo actual, vam tornar cap a l'exterior eixint per la boca a les 10'30.

Rat penat a l'interior de Napazal

Durant la visita trobarem alguns rats penats així com un crani d'un d'ells en el riu de la galeria nord. També en la base del ressalt d'entrada a la cavitat trobarem un ós d'animal amb restes d'ús.
Ja a fosques, però amb el cel ben estrelat i algunes clapes de neu que es fan ben visibles, iniciarem la baixada cap al refugi.

L'endemà Jesús i Luis visitarem un altre cop la Espelunga de Napazal, per tal d'iniciar una escalada en una de les diferents xemeneies vistes el dia anterior. Escollirem la més propera a la boca, ubicada prop de la bifurcació de la cavitat entrant per la boca inferior, a escassos 5 minuts de l'entrada, tot un luxe. Aquesta s'inicia després d'uns ressalts que finalitzen en la base d'un pou, per on regalima un poc d'aigua. Amb ajuda del taladre ascendim un primer tram de 12 metres seguit d'un altre de 8 metres on s'inicia un meandre ascendent que ens deixa en un replà situat a +25 des de la base de l'escalada.

Primer tram de pou escalat.

 Ací trobem una petita desgrimpada de 3 metres a una cassola per on corre un petit fil d'aigua que uns metres més avall es perd per una escletxa impenetrable. Aquesta aigua amb quasi total seguretat va a parar al riu inferior, precipitant-se des de el sostre en una petita cascada vista el dia abans. En el replà continua l'escalada cap amunt, ja no tan vertical com els primers trams.

"Cassola" on corre un fil d'aigüa.

Accedint a Napazal.

 Ací mengem un poc i baixem topografiant, deixant la continuació de l'escalada per un altre dia. Eixim a la boca després de 8 hores d'activitat, baixant de nit i vorejant el torrent de l'Articuso fins al refugi de la Cueva, on ens esperaven els companys en un bon plat de pasta escalfant-se al costat de la llar.

Com a conclusions d'aquestes curtes incursions a Napazal volem assenyalar vàries coses. En primer lloc aquesta cavitat en els últims 10 anys no s'han explorat galeries noves, evidentment per dedicar el temps en l'exploració del sistema de la Peña del Mediodia. Napazal ha estat eclipsada i un poc deixada de costat. Hi ha moltes probabilitats que aquesta cavitat connecta amb el sistema, per tant creem interessant revisar les seues incògnites deixades, obrint noves vies que ens dugen a noves galeries i perquè no cap a Meyodia. L'il·luminació actual permet visualitzar escalades amb futur i la possible unió fa mirar i remirar tots els racons. Amb aquestes visites deixem dos petits interrogants oberts.

Topografia de la SIE dels anys 90. En 1 esta el estret meandre pendent de desobstruir i 2 es la base de l'escalada.

Per tal de conéixer un poc més la cavitat inserim uns croquis sobre l'estructura geològica de la cavitat en el sector nord visitat el dia 7.

En el primer veiem que una important fractura per on transcorre un petit curs actiu és treballada per l'aigua de forma diferencial. Pel costat oest que és per un bé l'aigua la roca es presenta molt dissolta, formant petites cascades amb cassoles que han treballat deixant un solc per on passa l'aigua. D'altra banda a la pared est la roca es presenta molt estratificada amb estrats que volten el metre i mig d'espessor, però sense marques de dissolució. Aquestes diferències tan brusques estan determinades per l'aport d'aigua.

Croquis 1

 Prop d'aquesta zona veiem en el croquis 2 una zona de clar contacte de les calcàries amb els materials insolubles que es presenten amb una inclinació que fan que l'aigua córrega cap al riu inferior.

Croquis 2

Finalment presentem un esquema de la circulació d'aigua en la cavitat on es veu que totes les aigües van a parar al sifó i on juga un important paper els materials impermeables. Aquestes arenisques són visibles en l'exterior a uns 100 metres per sota de les boques de la cavitat.

Boques superior i inferior de la Espelunga de Napazal

Direcció de les aigües en la cavitat.