El passat pont decidirem visitar el massís de Vernera, explorat per la SIE del Centre Excursionista Aliga, però aquesta vegada anarem acompanyats d'espeleòlegs castellonencs per tal de què coneguen les cavitats que allí es desenvolupen. Érem 6, Hèctor, Gila, Lee, Cantero, Luis i Jesús, i ens vam proposar diferents objectius amb finalitat d'exploració o de revisió de zones no conegudes del sistema.
 |
| Els sis integrants amb el massís al fons. |
Com a curiositat, hem vist en la pàgina www.cavebob.com on esta el ranking mundial de coves amb més recorregut i fondaria. El SISTEMA DE LA PEÑA DEL MEDIODIA apareix amb el seu recorregut actualitzat a setembre de 2015, amb les noves descobertes del passat estiu. S'ubica el la posició 143 a nivell mundial, pel que fa a cavitats amb major recorregut.
 |
| Ubicació del sistema a nivell mundial en Cavebob.com |
Realitzarem el
viatge des de Castelló el dia 6, per tal de pernoctar eixa nit en el
refugi de la Cueva. Al dia següent després dels preparatius
eixirem del refugi de Lizara sobre la una del migdia amb dos
objectius diferents. Per una banda Luis i Cantero entrarien per la
Espelunga de Meyodia per tal d'explorar o revisar la zona del
Canicross. La resta del grup visitarem la Espelunga de Napazal,
cavitat no connectada amb la resta del sistema i que amb un
recorregut de 2092 metres suposa la segona cavitat en quant a recorregut del massís de
Vernera. En Napazal l'objectiu era revisar els sectors no coneguts
per nosaltres i ampliar unes zones de la topografia que visitarem la
campanya de 2012 i que tot i estar explorades no estaven
topografiades.
 |
| Accés cap a Meyodia |
Luis
i Cantero entraren per la boca intermèdia del sistema, passant pel
conegut pas dels Tortosins i perdent-se en un parell d'ocasions. La segona de les quals els fa perdre molt de temps i moltes forces. Finalment trovaren la continuació cap al
Canicross, pero aquestes perdues afecten seriosament a l'objectiu
establert.
 |
| Accedint cap al Canicross, per la galeria como Pedro por su casa. |
 |
Boca de la espelunga de Meyodia
Finalment arriven a la base del Su-Co
pou, el qual pujen. A la seua capçalera Luis en solitari aprofita per
fer un cop d'ull a la galeria del canicross. Pero al anar tot sol no es pot permitir explorar a fons i tampoc disposa de massa temps. Simplement realitza un reconeixement.
Els
va costar unes 5 hores en arribar a la punta, però el temps empleat
en arribar fins allí els obligà a retornar cap a l'exterior sense aconseguir cap objectiu. A la fi, pasada la mitjanit eixen del sistema amb una
permanència en cavitat de 10 hores.
|
 |
| Boca de la espelunga de Napazal |
El
grup d'Hèctor, Gila, Lee i Jesús entraren a la boca inferior de la
cavitat a les 14:30, dirigint-se primer al riu que forma el nivell
inferior de la cavitat, que esta compost en la seua base per una
arenisca molt estratificada que marca el nivell impermeable en
pràcticament tota la cavitat, que com veurem més endavant condueix
totes les aigües al sifó. Aquest curs actiu a diferència de
l'agost de 2012 portava un apreciable cabal d'aigua que va fer
detendrén's en un punt on toca arrossegar-se per l'aigua, deixant
l'avanç per aquesta zona de la cavitat. En la zona de la
capçalera del riu inferior trobarem un petit afluent que en períodes
més secs regalima un poc d'aigua i que en les dos topografies
existents no indica continuació. Ací realitzant una grimpada de
tres metres ens introdueix en un estret conducte d'uns 10 metres fins
a una estretor que cal desobstruir, ja que darrere es veu la
continuació.
 |
| Meandre per accedir al riu inferior. |
Des del riu inferior ens desplaçarem cap a la
galeria principal, que avança cap al nord, deixant la galeria Irene
a la dreta i poc més avant arribant a les cordes que baixen al riu
principal o les que pujen a una galeria que pren direcció nord,
anomenada per nosaltres com galeria nord. Avançarem cap al nord fins
a arribar a un nou aport que ve del sostre i que es precipita en unes
cascades amb uns petits pouets instal·lats, que ens situen en una
ampla galeria d'on ve un altre curs actiu, també condicionat per les
roques insolubles abans citades. Ací la galeria tira cap al nord on
s'indica en la topo, però també cap al sud on no hi ha topo. En
aquest punt ens dividirem per topografiar en direcció sud fins a
comunicar en les aigües que vénen del riu inferior abans descrit,
ja topografiades el 2012. L'altra parella va revisar la continuació
cap al nord, aturant-se en una corda que pujava cap amunt, sense
arribar a la punta topografiada de la cavitat. Aquest sector creem
que és interessant, ja que pren una prometedora continuació cap al
sistema, concretament al seu pis superior format per la Espelunga de
Meyodia. Un cop revisat aquest sector parcialment, ja que tampoc vam
acabar de topografiar tot el que resta per ajuntar amb la topo
actual, vam tornar cap a l'exterior eixint per la boca a les 10'30.
 |
| Rat penat a l'interior de Napazal |
Durant
la visita trobarem alguns rats penats així com un crani d'un d'ells
en el riu de la galeria nord. També en la base del ressalt d'entrada
a la cavitat trobarem un ós d'animal amb restes d'ús.
Ja a
fosques, però amb el cel ben estrelat i algunes clapes de neu que es
fan ben visibles, iniciarem la baixada cap al refugi.
L'endemà
Jesús i Luis visitarem un altre cop la Espelunga de Napazal, per tal
d'iniciar una escalada en una de les diferents xemeneies
vistes el dia anterior. Escollirem la més propera a la boca, ubicada
prop de la bifurcació de la cavitat entrant per la boca inferior, a
escassos 5 minuts de l'entrada, tot un luxe. Aquesta s'inicia després
d'uns ressalts que finalitzen en la base d'un pou, per on regalima un
poc d'aigua. Amb ajuda del taladre ascendim un primer tram de 12
metres seguit d'un altre de 8 metres on s'inicia un meandre ascendent
que ens deixa en un replà situat a +25 des de la base de l'escalada.
 |
| Primer tram de pou escalat. |
Ací trobem una petita desgrimpada de 3 metres a una cassola per on
corre un petit fil d'aigua que uns metres més avall es perd per una
escletxa impenetrable. Aquesta aigua amb quasi total seguretat va a
parar al riu inferior, precipitant-se des de el sostre en una petita
cascada vista el dia abans. En el replà continua l'escalada cap
amunt, ja no tan vertical com els primers trams.
 |
| "Cassola" on corre un fil d'aigüa. |
 |
| Accedint a Napazal. |
Ací mengem un poc i baixem topografiant, deixant la continuació de l'escalada per un altre dia. Eixim a la boca després de 8 hores d'activitat, baixant de nit i vorejant el torrent de l'Articuso fins al refugi de la Cueva, on ens esperaven els companys en un bon plat de pasta escalfant-se al costat de la llar.
Com a conclusions
d'aquestes curtes incursions a Napazal volem assenyalar vàries
coses. En primer lloc aquesta cavitat en els últims 10 anys no s'han
explorat galeries noves, evidentment per dedicar el temps en
l'exploració del sistema de la Peña del Mediodia. Napazal ha estat
eclipsada i un poc deixada de costat. Hi ha moltes probabilitats que
aquesta cavitat connecta amb el sistema, per tant creem interessant
revisar les seues incògnites deixades, obrint noves vies que ens
dugen a noves galeries i perquè no cap a Meyodia. L'il·luminació
actual permet visualitzar escalades amb futur i la possible unió fa
mirar i remirar tots els racons. Amb aquestes visites deixem dos
petits interrogants oberts.
 |
| Topografia de la SIE dels anys 90. En 1 esta el estret meandre pendent de desobstruir i 2 es la base de l'escalada. |
Per tal de conéixer un poc més
la cavitat inserim uns croquis sobre l'estructura geològica de la
cavitat en el sector nord visitat el dia 7.
En el primer veiem
que una important fractura per on transcorre un petit curs actiu és
treballada per l'aigua de forma diferencial. Pel costat oest que és
per un bé l'aigua la roca es presenta molt dissolta, formant petites
cascades amb cassoles que han treballat deixant un solc per on passa
l'aigua. D'altra banda a la pared est la roca es presenta molt
estratificada amb estrats que volten el metre i mig d'espessor, però
sense marques de dissolució. Aquestes diferències tan brusques
estan determinades per l'aport d'aigua.
 |
| Croquis 1 |
Prop d'aquesta zona
veiem en el croquis 2 una zona de clar contacte de les calcàries amb
els materials insolubles que es presenten amb una inclinació que fan
que l'aigua córrega cap al riu inferior.
 |
| Croquis 2 |
Finalment presentem
un esquema de la circulació d'aigua en la cavitat on es veu que
totes les aigües van a parar al sifó i on juga un important paper
els materials impermeables. Aquestes arenisques són visibles en
l'exterior a uns 100 metres per sota de les boques de la cavitat.
 |
| Boques superior i inferior de la Espelunga de Napazal |
 |
Direcció de les aigües en la cavitat.
|
