 |
| Un racó
bellament decorat. |
Una vegada mes, el dia 13 de març, ens deixem caure per aquest avenc tan
bonic i a la vegada tan dur de ser penetrat. Aquesta cavitat passa per ser una
de les mes concrecionades de la comarca, pero a la vegada pera accedir al seu interior
hi ha que suar sang. El estret pas que hi ha a la capçalera del pou d’entrada
limita a molta gent l’entrada.
 |
| Detall
d’una columna partida pels moviments neo-tectònics. |
 |
| Imma
en el sector sud. |
Hi ha que estar prim per entrar al avenc i a mes hi ha que patir pera
superar el pas, sobre tot a l’eixida. I no es llegenda, ja que tots els que allí
han baixat diuen lo mateix, inclús els que han entrat varies vegades pateixen
cada cop que tornen a l’avenc.
 |
| Detall
de “Les pisolites”. |
 |
| Lee
admirant “Les pisolites”. |
Per altra banda en aquesta ocasió va entrar a la cavitat la tercera dona
que ho fa; Imma; i la 11ª persona. La resta de l’equip vam ser Cristina, Luis,
Sergio, Lee i Gilabert, i com no, tots sis que vam visitar la cavitat vam
signar en el llibre de visites que allà baix hi ha.
 |
| Lee en
l’ou fregit. |
 |
| Detall
d’una curiosa formació a la sala de l’ou fregit. |
Vam aprofitar la visita per fer unes quantes fotos que acompanyen la crònica.
A mes vam reforçar l’instal·lació del pou d’entrada clavant 3 spits nous. D’aquesta
manera hem eliminat tots els fregaments d’aquesta vertical. També vaig
aprofitar per fer la fitxa d’instal·lació, que a continuació mostrem.
 |
| Sergio
a un balco de la sala de l’ou fregit. |
I un altre fet destacable va ser el tapament de la boca del avenc per
evitar que es sequen les formacions que en el seu interior hi han. El corrent
d’aire que bufa per la seua boca es un dels motius que fa que es seque la
cavitat. Pero el motiu principal es la sequera que ens castiga des de fa uns
quants anys, i contra esta no tenim res a fer…
…però, unes rogatives igual funcionen¡¡
 |
| Bonica
estalagmita. |
 |
| Balco
de la sala de l’ou fregit. |
Text i fotos: LUIS ALMELA
