Avenc dels Estels del Sud
(sala SIRE).
El cap de setmana del
23 i 24 de març vam estar visitant algunes cavitats per la Mola de Catí i els
seus voltants. El grup va estar compost per Cristina, Zoraida, Gila, Vicente,
Israel i Luis. El dilluns 25, festiu a Castelló, Cristina i Luis vam aprofitar
per visitar la surgència de l’Entronador.
El divendres nit,
pera fer una primera toma de contacte vam visitar la còmoda i espectacular Cova
Cambra, que alguns de nosaltres encara no coneixíem.
Cova de la sendera del Mascar
o cova dels pensaments.
El dissabte amb intenció
de visitar l’avenc del Estels del sud o de Florema, vam realitzar una activitat
mes diversa, entremesclant l’espeleologia amb el senderisme. Partint a peu des
de l’inici de la pista del Xocolato vam seguir la carena que es dirigeix cap al
nord. De camí, però, vam parar a visitar algunes coves horitzontals de la zona.
La primera parada fou
a la cova de la sendera del Mascar o cova dels pensaments. Es tracta d’una
cavitat de 40 m. de recorregut formada per una ampla sala i presentant una
curiosa boca ovalada a mode de finestra sobre la sala. Al fons de la cavitat
algú ha realitzat una desobstrucció que dona pas a una estreta gatera que acaba
de seguida.
Cova Terrera.
Desprès vam para a
veure la Cova Terrera, formada per una bonica galeria amb secció oval com a tub
de pressió i utilitzada com a corralissa pera el ramat. Al final de la galeria
hi ha un ressalt descendent que dona pas a una petita estància on es pot
grimpar junt a unes boniques formacions ennegrides.
La tercera parada fou
a la Cova d’En Gerret. Aquesta cova d’uns 100 m. de desenvolupament, te uns
bons volums i a la gran sala interior trobem algunes colades grogues que
contrasten en les negres parets donant-li un toc molt estètic a la sala. La
sala d’entrada també es força amplia.
Cova d’En Gerret.
Cova d’En Gerret.
Per últim arribem a
l’avenc del Estels del Sud. Aquest per mig d’un parell de pouets curts, arriba
a una primera sala. Aquesta està molt decorada per belles banderes i colades,
es tracta de la sala SIRE. Des de la sala SIRE, per la seua dreta surt un
estret conducte que baixa a una menuda cambra amb moltes formacions i uns
bonics gours.
Al extrem est de la
saleta de baix hi havia un estret pas que vam forçar, tenint que trencar una
estalactita per poder passar. Darrere del pas vam trobar terreny verge; un
galeria estreta que donava pas a un ressalt que pujava a una fractura
perpendicular a la primera. Des de la fractura, per mig d’una estreta finestra
penjada i un poc amagada connectem amb una fractura paral·lela a aquesta, que connecta
amb la sala SIRE i que si apareix en la topografia. Per tant vam trovar un
curtcircuit nou.
Israel a la sala nova
descoberta.
Però ací no s’acaben
les descobertes, perquè darrere del primer pas forçat, per un petit forat al
piso es veia, uns 3 metres mes avall, una sala. Així que vam ampliar el pas i
vam aconseguir baixar a la saleta. Es tracta d’una sala amb arena i fang al
piso i que per mig d’un pas estret desemboca en una altra sala, també xicoteta,
però amb formacions i una curiosa crosta estalagmitica que ocupa gaire be tota
la sala i que forma un fals piso deixant baix d’ella un laminador per on també
es possible el pas. En total hem descobert una galeria que curtcircuita i les
dues saletes mes baixes que estaran sobre la cota de -24 m. aprox.
Saleta on es situa el pas
forçat que dona accés a les zones noves.
Continuant amb la visita,
just on cau la corda de l’últim pouet hi ha una finestra desobstruïda que dona
pas a dues sales mes, molt decorades: la sala GEB i la Sala Tortosa. Per
accedir a elles es convenient muntar un passamans, ja que tindrem que superar
un desfonament prou exposat. Des de les sales també es poden baixar uns pouets
que duen a la cota de màxima fondària a -23,6 m.
Sala Tortosa.
Per la nit vam
coincidir amb els amics de la UEC de Tortosa i del club Dinàmics de Sant Carles
de la Ràpita que estaven de curset per la Mola. Els mes agosarats encara van
baixar l’avenc de la fecunditat, un clàssic pera desprès de sopar.
El diumenge vam
visitar una cavitat especial, ja que te una boca gegant i no passa
desapercebuda a ningú: l’avenc anomenat Lo
Fornàs, per la seua similitud a un enorme forn de calç. La gran torca d’entrada
es baixa per la zona de menys desnivell per mig d’un natural en un arbre que
dona pas a una vertical d‘escassos 10 metres.
Interior de Lo Fornàs.
Dintre ens trobem en
una gran sala enrampada amb gran quantitat de material clàstic fruit del col·lapse
de la cavitat que l’ha deixat en l’estat actual. Però el que mes destaca de la
gran sala, inclús vist des de l’exterior, son els grèvols que la poblen. A mes també
hi ha un bon exemplar de teix, arbre considerat màgic per a moltes cultures, i
que dona molta màgia al lloc.
Des de la sala ixen
dos ramals; per una banda una galeria formada per dissolució que acaba als pocs
metres en un eixamplament, i un ramal vertical molt interessant.
Pou de 16 m. de la zona
vertical de Lo Fornàs.
Pel que fa a la zona
vertical accedim a ella per mig d’una grimpada d’uns 5 o 6 m. A dalt s’obri un
pou enrampat d’uns 13 m. amb una ampla secció. La rampa dona pas a un bonic pou
de 16 m. A continuació un ressalt de 4 m. ens deixa en una saleta amb formacions
i un petit llac. Aquesta zona es molt agradable de visitar.
Al fons de l’avenc Lo Fornàs
hi ha una bonica saleta.
El dilluns, com hem
dit abans, vam baixar a l’Entronador, cavitat amb una morfologia molt singular.
Està situada per la zona del barranc de la Fou, a terme de La Sénia i en un
indret molt salvatge i aïllat. A grans trets es una gran esquerda formada en
una primera fase per forces tectòniques sense cap tipus d’acció de l’aigua. La
peculiaritat es que l’esquerda assolis un nivell freàtic a la cota de -63 m. Un
fet encara mes curiós es que actualment actual com a surgència desprès d’episodis
de fortes tempestes de llevant.
Així pel seu
funcionament com a ullal, l‘aigua a anat ampliant els conductes i formant copules
pels processos de dissolució i corrosió. Es destacable també els materials al·lòctons
arrodonits que ocupen la base o els pisos de l’esquerda.
Llac Pepita, on s’obri el
sifó.
La cavitat fou desobstruïda
i explorada per l’Espeleo Club Tortosa. La boca dona pas a una rampa de blocs seguida
d’un pou de 8 m. de capçalera estreta. A continuació trobem una nova vertical
de 15 m. i amb zones molt estretes. A la base hi ha una galeria descendent amb
el piso cobert per pedres arrodonides per l’acció de l’aigua. De sobte, un
creuament de fractures pseudoparal·leles forma la curiosa corba de la merda, on
la galeria fa un gir de quasi 180°. Tot seguit torna a haver un altre gir de
quasi 180° que ens deixa en el mateix sentit que dúiem, cap al nord. Així
arribem a un llarg passamà que en alguns punts assoleix una amplada superior
als 2 metres. A l’inici del passamà també està l’opció de baixar un pou de 15
m. que ens deixa en una sala ampla i per on ens vam asomar a un nou pou d’uns 15
m. que arriba a la zona inundada; al Llac Pepita.
La corba de la merda.
A l’altre costat del passamà
es on l’esquerda pren major recorregut vertical; cap avall un pou de 35 m. en
alguns passos estrets ens deixen a la petita platja del llac Pepita on està el
sifó final del que van bussejar uns 30 m. El llac es pot recórrer pel damunt en
tècnica d’oposició però hi ha que vigilar si no volem pegar un banyet.
Passamà de l’Entronador.
Des del final del
passamà també surt una escada d’uns 7 m. seguida d’una altra de 11 m. A dalt s’obri
la fractura arribant als 2 m. d’amplada. En aquesta zona final es pot remuntar
una rampa fins la cota de +17 m. Aquesta zona te comunicació amb l’exterior
encara que possiblement no a nivell humà. Així ho testifiquen restes vegetals i
inclús un cuc de processionària que vam trobar allí dalt. En definitiva es
tracta d’una cavitat singular tant pel seu funcionament com per la seua
formació.
Dalt de
l’escalada d’11 m.