PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

martes, 2 de abril de 2019

COVA DE LES ENCANTADES DEL PUIGMAL (El Ripollés, Catalunya)

 
Galeria est.

El diumenge 17 de març, Joaquín i Luis vam visitar aquesta interesant cavitat. Es la tercera cavitat en quant a recorregut de la província de Girona amb 865 m. La cova es coneguda des de temps immemorials, però espeleològicament la donen a conèixer els membres la SES del CE Puigmal a l’any 1960.
Posteriorment, a l’any 1967, el J.M. Victoria i la SIE del CEA realitzen una primera topografia de la cova. Al 1978 el SIS del CE Terrassa realitza una nova topografia mes acurada.

 
Cristalls formats dintre d’un gour.

La boca de la cova s’obri a mes de 2000 m. d’altitud, a la vesant sud del Puigmal (2.910 m.). Una boca menuda dona pas a una ampla galeria amb grans formacions molt seques.
La cavitat esta excavada a favor de un banc de materials calcaris amb intercalacions de marbres. Al nivell mes baix observem la presencia de gresos que limiten l’avanç de la cavitat cap a baix. La direcció predominant dels conductes es NW-SE.
A grans trassos es tracta d’una cavitat amb predomini horitzontal, on podem observar diversos pisos superposats que representen les distintes fases de formació de la cova.

Sala Bernada.

Podem diferenciar fins 4 pisos principals. El pis superior esta format per les galeries de majors dimensions i amb predomini del fenomen reconstructiu, constituït per la Sala Bernada i contigües. Es comunica amb el nivell intermedi en varis punts.
El nivell intermedi esta constituït per la galeria d’entrada que mes endavant dona pas als pisos inferiors. Aquest nivell presenta menor volum que el superior.
Per mig d’un ressalt d’uns 7 o 8 m. Accedim als nivells inferiors. Estos son de menors dimensiones, però en ells també trobem algunes sales mes amples.

 
Zona inundada en la galeria est.

A grans trets els pisos inferiors presenten 3 galeries principals: El riu vell i el riu nou en direcció NW i la galeria sud-est, que constitueix el punt mes al sud de la cova.
Els distints nivells de la xarxa es comuniquen per molts llocs permeten realitzar alguns recorreguts circulars.
Pel que fa a la galeria est, aquesta presenta molta formació. El seu inici esta format per un interesant meandre. En la part final també hi ha una zona inundada.
El riu nou, format per un meandre amb pasos estrets acaba en una sala amb sorra i amb moltes excèntriques i espeleotemes de guix. El riu vell esta format a favor dels estrats per lo que presenta laminadors on l’acció de l’aigua a modelat un bells tubs. Acaba en una sala amb fang on s’observa la falla que ha format la cova.


Laminadors en el Riu vell.

Es a destacar les terrasses de materials al·lòctons (pedres arrodonides) penjades en algunes galeries i sobre les que s’han format pisos estalagmitics donant gran consistència a aquestes. Sobre tot a la sala on surten les galeries del riu nou i del riu vell hi han bons exemples d’aquestes terrasses. També per la resta de la cavitat observem gran quantitat de pedres arrodonides de materials diversos (gresos, pissarres, calcaria...) que ens donen una idea de la gran activitat que va tenir la caverna en temps preterits. També hi han nombrosos nius d’excèntriques blanques i de gran bellesa per diverses zones de la cova, sobre tot per les zones inferiors.
En definitiva, es una cavitat un tant allunyada però que be mereix la pena la seva visita.

 
Sala on surten les galeries del riu nou i del riu vell, amb les curioses terrasses cobertes de recobriment litoquímic.