Galeria
est.
El diumenge 17 de març, Joaquín i
Luis vam visitar aquesta interesant cavitat. Es la tercera cavitat en quant a
recorregut de la província de Girona amb 865 m. La cova es coneguda des de
temps immemorials, però espeleològicament la donen a conèixer els membres la
SES del CE Puigmal a l’any 1960.
Posteriorment, a l’any 1967, el J.M.
Victoria i la SIE del CEA realitzen una primera topografia de la cova. Al 1978
el SIS del CE Terrassa realitza una nova topografia mes acurada.
Cristalls formats dintre d’un gour.
La boca de la cova s’obri a mes de
2000 m. d’altitud, a la vesant sud del Puigmal (2.910 m.). Una boca menuda dona
pas a una ampla galeria amb grans formacions molt seques.
La cavitat esta excavada a favor de
un banc de materials calcaris amb intercalacions de marbres. Al nivell mes baix
observem la presencia de gresos que limiten l’avanç de la cavitat cap a baix.
La direcció predominant dels conductes es NW-SE.
A grans trassos es tracta d’una
cavitat amb predomini horitzontal, on podem observar diversos pisos superposats
que representen les distintes fases de formació de la cova.
Sala Bernada.
Podem diferenciar fins 4 pisos
principals. El pis superior esta format per les galeries de majors dimensions i
amb predomini del fenomen reconstructiu, constituït per la Sala Bernada i contigües.
Es comunica amb el nivell intermedi en varis punts.
El nivell intermedi esta constituït
per la galeria d’entrada que mes endavant dona pas als pisos inferiors. Aquest
nivell presenta menor volum que el superior.
Per mig d’un ressalt d’uns 7 o 8 m.
Accedim als nivells inferiors. Estos son de menors dimensiones, però en ells també
trobem algunes sales mes amples.
Zona inundada en la galeria est.
A grans trets els pisos inferiors
presenten 3 galeries principals: El riu vell i el riu nou en direcció NW i la
galeria sud-est, que constitueix el punt mes al sud de la cova.
Els distints nivells de la xarxa es
comuniquen per molts llocs permeten realitzar alguns recorreguts circulars.
Pel que fa a la galeria est, aquesta
presenta molta formació. El seu inici esta format per un interesant meandre. En
la part final també hi ha una zona inundada.
El riu nou, format per un meandre
amb pasos estrets acaba en una sala amb sorra i amb moltes excèntriques i
espeleotemes de guix. El riu vell esta format a favor dels estrats per lo que
presenta laminadors on l’acció de l’aigua a modelat un bells tubs. Acaba en una
sala amb fang on s’observa la falla que ha format la cova.
Laminadors en el Riu vell.
Es a destacar les terrasses de
materials al·lòctons (pedres arrodonides) penjades en algunes galeries i sobre
les que s’han format pisos estalagmitics donant gran consistència a aquestes.
Sobre tot a la sala on surten les galeries del riu nou i del riu vell hi han
bons exemples d’aquestes terrasses. També per la resta de la cavitat observem
gran quantitat de pedres arrodonides de materials diversos (gresos, pissarres,
calcaria...) que ens donen una idea de la gran activitat que va tenir la
caverna en temps preterits. També hi han nombrosos nius d’excèntriques blanques
i de gran bellesa per diverses zones de la cova, sobre tot per les zones
inferiors.
Sala on surten les galeries del riu nou i del riu vell, amb
les curioses terrasses cobertes de recobriment litoquímic.