Joaquin baixant un dels pous.
Esta cavitat poc freqüentada es, en efecte, la mes fonda de la província
d'Alacant. Nosaltres; Joaquin i Luis Almela, la vam visitar el passat 7 de
gener. El vell i escàs equipament de l'avenc ens fa entendre que no hi ha molts
espeleòlegs que hagen baixat al fons de l'avenc. I això que la cavitat no
desmereix, sobretot fins la cota de -120 m. on la amplària de la fractura
supera el metre en quasi tots els moments, inclús per moments supera els 4
metres.
Màxima fondària d’Alacant.
Com es de esperar en la gran majoria de les grans fondàries del País
Valencià, la gènesi de l'avenc es per fracturació. La boca es troba molt a prop
del cormo de la serra de Barbarroja, pertanyent al terme municipal del Fondò de
les Neus. L'accés a la cova es realitza camp a través tenint que superar un
desnivell d'uns 220 m. A nosaltres ens va costar uns 45 min. El handicap que
vam tenir es que com havia estat plovent durant tot el dia, la vegetació estava
molt mullada i ens va deixar xops. A mes a mes feia algo de frescoreta, pues el
termòmetre no pujava dels 2 °C.
Cadenat i parabolts que hi ha en la cavitat.
La gran boca d'entrada no passa desapercebuda, i dona pas a un pouet d'uns
10 m. que també es possible des grimpar en lliure. Nosaltres el vam instal·lar,
pues estava la roca amb molses i banyada. Aquest tenia alguns spits.
A la seua base s'obri una gran planta, que cap al nord dona accés a una
rampa que desemboca en un ample pou de 31 m. i amb varis fraccionaments. De
seguida vam veure els ancoratges principals que hi ha a la cavitat i instal·lats
pel GIM: es tracta d' espàrrecs de parabolt, però en vegada de xapa estan equipats
amb 4 eslavons de cadena que s'uneixen a l’espàrrec mitjançant el primer eslavó
de la cadena passat per dins del espàrrec i amb dues tuerques per evitar que se’n
isqui la cadena. Es un ancoratge gens habitual en espeleologia. A mes a mes
algun d’aquests parabolts estaven ben rovellats.
En quant a ancoratges, a la cavitat hi ha una mica
de tot, però abunda el material arqueològic.
A la base del P.31 i cap al nord, trobem un inclinada rampa i un ressalt
que es des grimpa fàcilment. Baix del ressalt i cap al sud s'obri una estretor
que hi ha que passar assegurat perquè dona pas a un bonic pou de 35 m. amb dos
fraccionaments. A continuació, i també en direcció sud, hi ha una rampa amb un
pou de 5 metres. Estem a la cota de -120 m. i fins ací la cavitat ha sigut
còmoda, però si volem fer fons ens tocarà patir un poc més. Un altre fet que
notem es la sequedat de l'avenc fins a aquesta cota, que deu ser per la corrent
d'aire que es fa notar. A mes a mes aquest aire es fresquet, pues a l'exterior
la temperatura estarà per baix dels 2° C.
Joaquin a la capçalera del pou de 5 m.
Des de la base del P.5 cap al nord podem avançar molts metres per un diàclasi
que finalment tanca i que te comunicació en el sostre amb la planta superior.
Cap al sud arribem a una sala on hi ha la estreta capçalera d'un pou de 9 m. en el qual tindrem que anar
desplaçant-nos cap al sud per evitar els blocs encastats en el diàclasi. Este
estret pou ens deixa en una sala ampla i caòtica on abunden els materials clàstics
de grans dimensions. A partir d'aquest pou de 9 m. els ancoratges son escassos
i vells, pues alguns dels spits estan fets malbé.
Hi ha algunes xapes casolanes en fixe.
Per assolir la màxima fondària d'Alacant encara. Tindrem que baixar un
pouet d'uns 5 metres, que la seva capçalera es troba junt a la paret oest i
entre grans blocs. Així arribem a una planta on surten dos pous estrets que
donen a les següents cotes:
-Cota de -150,2: capçalera del pou de 12 m. junt a la paret oest i amb un
spit, per lo que es pot baixar amb corda.
-Cota de -153,4: capçalera del pou de 18 m. junt a la paret est i amb un
spit inservible, per la qual cosa el vam baixar en lliure.
Joaquin a la màxima fondària de l’avenc.
Baix del pou de 18 m. ens colem per una estretor vertical i assolim la
màxima fondària d'Alacant. Pocs espeleòlegs hauran arribat ací baix, pues
l'últim ressalt es limitant.
Al eixir de la cavitat, després de 5 hores de visita, havia caigut ja la
nit, i a mes a mes també estava caient algo de neu, encara que no arribava a
cuallar. En fi, una visita entretinguda a un avenc digne de visitar.
Fotografíes: Luis Almela i Joaquin Almela