PERMANÈNCIA EN CAVITATS I CONFINAMENT

Ara que en el nostre entorn tots tenim en el pensament la possibilitat d'un altre confinament com el que tinguérem el passat mes de març, ens agradaria recordar arran del "confinament" domiciliari parlar sobre la permanència en cavitats. El estar tancat en un espai limitat, amb les parets de la cova o d'una casa com a barrera que ens separa de l'exterior, de l'aire lliure, llum del sol, etc,  pot provocar unes conseqüències en el nostre cos. Pel que fa a la permanència en les cavitats, hi han diferents graus, les estades de varies hores, estades de més de 10 hores o inclús algunes menys freqüents que sobrepassen les 16 o 17 hores dins de la cova sense fer una parada per dormir dins. En aquestes podem perdre la noció del temps, i més quan trobem noves galeries o l'activitat que portem a terme ens manté molt concentrats. 

Cuinant dins d'un vivac.

Un pas més enllà son les entrades de permanència en cavitat, on realitzem una o varies nits dins, vivint dins la cova 3, 4 o més dies. En aquest cas per experiència pròpia el que marca els ritmes d'activtat i dormir, es l'activitat que es realitza dins la cova, ja siga exploració, reinstalació, topografía, desobstrucció etc. Normalment sempre hi ha un desfase entre l'horari real i rutinari que realitzem a l'exterior i el que seguim dins la cavitat, pero sempre anem controlant el rellotge per a que aquest no siga molt gran. També influeixen molt les jornades d'exploració inusuals o més exigents del previst, on després d'una jornada de mes de 15 hores después hi ha un mereixcut descans. L'exploració i la concentració en la consecució dels objectius sempre marca el temps, en jornades on es troben galeries noves el temps pasa volant, i es quan realitzem les jornades més llarges, i més quan l'actitud dels explorador es: "tot el que s'explora s'ha de topografiar". El més normal es que anem controlant l'hora dins la cavitat en aquestes llarges estades, i que no hi haga molta diferencia d'horari.

Vivac subterrani al SPM (Pirineu)

Un cas més extrem el tenim en la permanència en cavitat més estricta, es a dir el tancament voluntari en una cavitat per establir un record, fer uns estudis sobre el comportament humà davant d'aquestes situacions, estudis de cronobiologia (VEURE VIDEO), etc. Un referent en aquest tipus de permanències es l'espeleóleg i cientific francés Michel Siffre, qui en l'any 1962 va encapçalar una expedició on ell s'internava dins d'una cavitat "vivint com un animal, sense saber l'hora". El resultat va ser que va estar 61 dies, mentre que ell pensaba que n'habia estat 34. Els anys succesius, Michel segueix estudiant al voltant del ritmes del cos quan esta en total aïllament. Posteriorment un espeleolòleg italià, Maurizio Montalbini, també va realitzar diferents experiements de permanència en cavitat, on va assolir el seu record amb 366 dies. En aquesta estada, ell creia que habia estat 219. El record actual es de Milutin Veljkovic, que va estar entre els anys 1969 i 1970, 463 dies. Un cas més proper es el de l'espeleoleg català Emilio Reyes, que va permaneixer en una cova del Pirineu durant poc mes de 100 dies, i amb unes condicions semblants als dels casos abans mencionats.

Amb les experiències d'aquests pioners s'asentaren les basses de la cronobiología, destacant alguns aspectes com: el total aïllament sense saber l'hora ni tenir cap referència de l'exterior fa que el cicle són-vigília, s'allargue notablement, passant de 24 hores fins a 30, 35 o 48 (per exemple 36 hores despert, i 14 dormint), per tant, el temps pase mes ràpid baix terra. Un altre aspecte es la pèrdua de memòria a curt plaç.  En aquestes condicions, els ritmes de la són i temperatura corporal experimenten una dessincronització, es a dir que els dos ritmes funcionen de manera diferent dins de l'organisme. També en la majoria d'aquestos relats s'han descrit fatiga, desorientació, més malsons durant el somni, diferents al·lucinacions i, en dones, el cicle menstrual arriba a cessar.

Michel Siffre.

Evidentment, aquestes permanències en cavitat poc tenen a veure amb el confinament que hem viscut. Es tracta de casos molt extrems, que poden fer-nos veure la impotància d'aquests ecosistemes únics, aïllats i tan valuosos per nombrosos aspectes. Esperem que en les properes setmanes no ens falte la companyia de les persones que més estimem !!! (i tampoc perguem la noció del temps).

Acabem aquesta breu reflexió amb una coneguda frase de Michel Siffre: 

“Quan un està envoltat a la nit, amb tan sols una bombeta de llum, la memòria no captura el moment. Se li oblida. Després d'un o dos dies, un no recorda el que ha fet un dia abans. A més d'això, tot és totalment negre. És com un llarg dia interminable”