Ian en una de les
saletes que es troben al peu de l’escalada de 21 m.
En els últims mesos les
exploracions a la Sima Posos no s’han aturat. Una de les zones de la cavitat on
hem continuat explorant es la Sala de Dalt, on hem efectuat dues escalades que
augmenten el desenvolupament de la cavitat. En dues visites hem revisat i
retopografiat la zona, assolint dalt de l’escalada la cota de – 7 m. sobre el
nivell de la boca d’entrada.
Gours farcits de cristalls en la zona de la sala de Dalt.
8 de novembre de 2020:
Entrem Ian i Luis a executar
algunes escalades. Durant els 4 dies anteriors a la nostra entrada s'han
acumulat 92 litres per metre quadrat a la zona. Els barrancs exteriors es
trobem secs, però segurament s’han activat estos darrers dies. En la cavitat
trobem el riu de l'afluent amb molta corrent. Podríem dir que en la bifurcació
el afluent du més o menys el mateix cabdal que el riu principal de Posos.
Excèntriques en les
parets de l’escalada de 21 m.
Anem a agafar una corda pera
escalar que teníem ja en cavitat. Després passem a veure les sales bessones per
mostrar-li-les a Ian i veure possibilitats per escalar-les en un futur proper.
A continuació entrem cap a la sala de Dalt. Veiem un petit rierol que ve per
entre els blocs de l'accés a la sala de dalt. Aquest afluent va cap al cul de
sac, du molt poca aigua, però aquesta corre. El seguim riu amunt fins una
saleta on es forma un toll. Aquest toll es el lloc d'on ve l'aigua i sifona. Es
una punta per revisar sense aigua, quan la cavitat estiga seca, però
probablement l’aigua vinga entre blocs d’un lloc impenetrable.
Luis i Ian a la sala
de Dalt.
Després busquem els accessos a la sala de Dalt. Pugem per un on hi ha una corda fixa, però durant el dia trobarem un pas de baixada que resulta ser més còmode. Aquest camí el marquem en fletxes i fites, però convindria senyalar-lo amb reflectants i retirar la corda per utilitzar-la en les escalades que hi ha pendents. Així també quedaria abalisat pera possibles visites a aquesta sala. Una vegada en la sala de dalt la revisem tota, que resulta tindre alguns racons per furgar, algunes formacions i molts blocs entapissats per fang. Veiem dues puntes per escalar: primer un balcó en direcció oest , i després l’escalada on es situa el punt mes alt de la zona.
Ian en una zona molt decorada dalt del balcó de la sala de Dalt.
Primer escalem al balcó. Son uns
4 metres verticals que ens deixen en un laminador amb molta pendent, que no es
pot pujar en lliure. Luis escala i Ian assegura. El laminador du a una fractura
que el talla perpendicularment i suposa el seu final. En aquest laminador hi ha
un bonic gour i algunes concrecions. La fractura final dona pas en el seu
sostre a un nou laminador molt estret i que bussa en direcció contrària (est).
Aquest segon laminador presenta molta pendent, es quasi vertical. Es escalat en
lliure i resulta tancar. Son uns 20,8 m. nous de recorregut i assolim la cota
de -31 m. sobre la boca d’entrada en la part alta d’aquest ramal. Fem topo,
deixem la corda en fixe i tornem a la sala de Dalt.
Bonic gour en el balcó de la sala de Dalt.
A continuació ataquem l'altra
escalada. El primer ressalt es estret i es salva en lliure. Després dona pas a
una mena de pis. Des d'aquí tornem a trepar uns 3 metres i arribem de nou a un
altre pis. Per assegurar aquest ressalt posem una corda curta. A partir d'ací
comencem una escalada per una paret amb un poc d'inclinació, coberta per una
colada i amb un solc a la seva primera part. Lo que fa que sigui bastant
assequible de pujar en artificial. Luis escala i Ian assegura. A uns 14 m.
d'alçada abandonem per ser l'hora pera eixir de la cavitat. La xemeneia ara es
tanca un poc, però després s'obri i es veuen molts metres cap amunt. Deixem la
corda en la qual escalàvem i una altra de 40 m. del ECC. Eixim cap al riu on
mos rentem be i desprès cap al exterior, tancant una entrada de 10 hores i
deixant una punta clara d’escalar, així com altres escalades interessants.
Topografia
actualitzada del sector de la sala de Dalt.
3 de gener de 2021:
Ian i Luis entrem per la via dels tollets i ens dirigim a la sala de Dalt. El dia d’abans hem estat efectuant dues escalades a la cova del Fonillet d’Eslida, on hem trobat un nou ramal. A veure si avui també estem de sort. De camí a la sala de Dalt aprofitem per abalisar amb alguns reflectants el camí de pujada a la sala de Dalt per entre el caos de blocs. Una vegada a la sala anem a la base de l’escalada que vam deixar a meitat el dia 8 de novembre passat. Allí tenim dues cordes per si l’escalada pujara molts metres.
Ian en el pas estret,
quasi a dalt de l’escalda de 21 m.
Escala primer Ian fins una
estretor molt limitant que no pot superar, a pesar de intentar-ho varies
vegades. Desprès puja Luis i intenta superar l’estretor, aconseguint-lo al
segon intent. Dalt , desprès d’uns 3 o 4 metres, la fractura es tanca. Es veuen
uns metres mes, però son impenetrables. La cota assolida en l’escalada es de -7
m. sobre el nivell de la boca. L’escalada resulta ser de 21 m. Recordem que la
sala de Dalt es situa a -43 m., per tant hem remuntat 36 m.
Luis a la capçalera de l’escalada, a la cota de -7 m.
Baixem fent topo de l’escalada i
la desequipem. Aprofitem també per re explorar les zones que hi ha a la base de
la escalada. Hi ha algunes saletes que no es van topografiar en el seu dia. Les
topografiem i fem fotos, ja que trobem boniques formacions. Son espais menuts
però molt concrecionats. Connectem la topo de l’escalda d’avui amb la topo de
l’escalada del Balcó de la sala de Dalt i també retopografiem la sala de Dalt.
Ian en una bonica
zona de la sala de Dalt.
Eixim de la cavitat, però abans
anem a la Bifurcació a llavar-nos. Allí Luis ensenya a Ian una possible
escalada que Jesús va veure l’últim dia. Eixim de la sima desprès de 8h. 20
min. al seu interior.
En una entrada efectuada el
dissabte 13 de març de 2021, Jesús i Luis escalem aquesta esmenada finestra
sobre el riu i junt a la bifurcació. Realment es una doble finestra, però
malauradament al arribar dalt de les dues, confirmem que les dues tanquen. Així
que... L’EXPLORACIÓ CONTINUA!!!
Espeleotemes al peu de l’escalada de 21 m.