PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

lunes, 20 de junio de 2022

Coves de Mont-ral (Muntanyes de Prades)

Avenc del Cudó.

 

L'activitat del passat diumenge fou una mescla d'espeleologia, senderisme, vies ferrades, tradicions i relacions espeleo-socials; i tot això en un preciós entorn. En uns 6 quilòmetres de recorregut tenim tres coves molt interessants totes elles. A mes a mes d'una sèrie de elements destacats que ara descriurem. Lydie i Luis vam gaudir d'un calorós dia de primavera.

 

Sala final al avenc del Cudó.

 

Eixim del petit però bell poblet de Mont-ral. La visita a aquesta localitat ja és de per si interessant. Eixim del poble en direcció oest cap al Serrat de l'avenc i la mola de Els Montllats. De seguida agafem una sendera que ens durà a una zona boscosa dintre d'una gran esquerda tectònica: els avencs de Feliu. Allà creixen alguns exemplars de Teix, un d'ells pot ser siga centenari. També dintre d'aquesta esquerda trobem varies boques d'avencs, hi ha un fum d'ells per aquest indret.

 

Teix als avencs de Feliu (Foto: Lydie Babin).

 

Mes avant passem per la cova dels Tions: una balma amb la curiositat de estar habitada per desenes de "Tions" de totes les dimensions. Mes avant, ja per baix de la cinglera de la mola del Montllats, passem per la Foradada, un primer i majestuós arc de roca. Ací creuem per baix de l'arc a la vesant sud d'aquest altiplà. Caminem un poc mes i apleguem a la Foradadeta, segon arc de roca, també molt estètic.

La Foradada.

 

I per fi apleguem a la primera cavitat (a nivell espeleològic) que visitarem avui. Es tracta de la cova de Mont-ral, en la qual podem fer una travessia i que te un recorregut de 158 m. i 22 m. de desnivell. Allí trobem a una altra parella que també van a recórrer la travessa de la cova de Mont-ral.

 

Luis contemplant una estalagmita a la cova de Mont-ral (Foto: Lydie Babin).

 

Entrem per una boca estreta i penjada un parell de metres sobre la base d'un cingle L'entrada dona pas a una galeria única en la que hi han alguns petits ressalts que estan instal·lats en fixe o pera utilitzar la tècnica de doble corda. Un d'ells dona la possibilitat de muntar un passamans recuperable, però no es pera res necessari.

 

Cova de Mont-ral.

 

Moltes formacions ens van acompanyant fins aplegar a una estretor que dona pas al pou mes gran, d'uns 10 o 12 m. Baix de la vertical continuem per zones de sostre baix i altres mes còmodes fins arribar a la boca inferior. Aquesta boca es troba penjada uns 8 m. en la paret d'un cingle, es un bon final pera la travessia.

 

Lydie al ràpel final de la boca d’eixida de la travessia de Mont-ral.

 

Després visitem l'avenc o Cova del Cudó que te 140 m. de recorregut i 27 m. de fondària. Aquest es troba a escassos metres de la boca de sortida de la cova de Mont-ral i en la mateixa cinglera. La visita la fem junt amb Raquel i Xavier, els companys que hem trobat a la boca d'entrada de la cova de Mont-ral i que ens han alcançat en la boca d'eixida.

 

Luis al ramal dret de l’Avenc del Cudó (Foto: Lydie Babin).

 

Una ampla galeria horitzontal, on hi han restes d'una cata arqueològica, ens apropa a un passamans instal·lat en fixe que dona accés a un pou de 14 m. Baix la galeria es molt ampla. Després d'una zona mes estreta s'obri el segon pou, de 6 m. i que avui es troba instal·lat en fixe. Baix del pou hi ha una primera estretor seguida d'un ressalt amb una corda amb nusos per ajudar a baixar-lo. Allà hi ha una bifurcació d'on ixen dos ramals ben decorats per espeleotemes.

 

Ramal dret de l’avenc del Cudó amb possibles cons.

 

El ramal de la dreta conté gours, així com estalagmites i estalactites, i unes zones que han estat inundades i on veiem unes formacions que ven bé pareixen cons. Aquesta zona es preciosa. Però l'altre ramal també guarda una preciosa sala. Per arribar a ella tindrem que superar una llarga gatera amb un pas selectiu que ens farà bufar i un pou d'una dotzena de metres. Aquesta sala presenta un petit llac i una colada ben maca.

 

Colada en la sala final.

 

Una vegada fora de la cova del Cudó tornem cap a la boca superior de la cova de Mont-ral, i per les seues proximitats trobem la curta via ferrada del Grau de la cova que ens permet pujar a dalt de la mola dels Montllats. Es curta la ferrada però des d'ella hi ha molt bones vistes.

 

Vía Ferrada del Grau de la cova.

 

Ara creuarem la mola per buscar la cova de la Moneda, que es troba baix d'un petit cingle però a l'altra vesant de la Mola, a la cara nord. La cova de la Moneda te un desenvolupament de 165 m. i un desnivell de 11 m.

 

Cova de la Moneda, amb rails que pengen del sostre.

 

Allí dins vam trobar al senyor Edu Suárez i a un company seu, pues estaven reparant uns esglaons que hi ha per baixar un ressalt un tant comprometut. Allí vam fer la xerradeta de rigor i inclús vam agafar un poc de fred. Després vam visitar la cova, que es tracta d'una galeria única però amb dues sales majestuoses.

 

Morfologies erosives a la cova de la Moneda (Foto: Lydie Babin).

 

La curiositat de la cova es que combina els espeleotemes calcaris amb les rails que entren des de la superfície buscant humitat. Després de les dues sales la galeria es va estretint fins acabar en una gatera amb moltes formacions però de secció força reduïda.

 

Cova de la Moneda.

 

Ara toca tornar cap al poble de Mont-ral, però ho farem per un altre camí, travessant per damunt del serrat de l'avenc.

En definitiva una jornada de 10 amb molt bona companyia.

Les muntanyes de Prades encara ens guarden mes sorpreses, de segur !!!

 

Ràpel final a l’avenc del Cudó.