Avenc del Cudó.
L'activitat del passat diumenge fou una
mescla d'espeleologia, senderisme, vies ferrades, tradicions i relacions
espeleo-socials; i tot això en un preciós entorn. En uns 6 quilòmetres de
recorregut tenim tres coves molt interessants totes elles. A mes a mes d'una
sèrie de elements destacats que ara descriurem. Lydie i Luis vam gaudir d'un
calorós dia de primavera.
Sala final al avenc del Cudó.
Eixim del petit però bell poblet de
Mont-ral. La visita a aquesta localitat ja és de per si interessant. Eixim del
poble en direcció oest cap al Serrat de l'avenc i la mola de Els Montllats. De
seguida agafem una sendera que ens durà a una zona boscosa dintre d'una gran
esquerda tectònica: els avencs de Feliu. Allà creixen alguns exemplars de Teix,
un d'ells pot ser siga centenari. També dintre d'aquesta esquerda trobem varies
boques d'avencs, hi ha un fum d'ells per aquest indret.
Teix als avencs de Feliu (Foto: Lydie Babin).
Mes avant passem per la cova dels Tions:
una balma amb la curiositat de estar habitada per desenes de "Tions"
de totes les dimensions. Mes avant, ja per baix de la cinglera de la mola del
Montllats, passem per la Foradada, un primer i majestuós arc de roca. Ací
creuem per baix de l'arc a la vesant sud d'aquest altiplà. Caminem un poc mes i
apleguem a la Foradadeta, segon arc de roca, també molt estètic.
La Foradada.
I per fi apleguem a la primera cavitat (a
nivell espeleològic) que visitarem avui. Es tracta de la cova de Mont-ral, en
la qual podem fer una travessia i que te un recorregut de 158 m. i 22 m. de
desnivell. Allí trobem a una altra parella que també van a recórrer la travessa
de la cova de Mont-ral.
Luis contemplant una estalagmita a la cova de
Mont-ral (Foto: Lydie Babin).
Entrem per una boca estreta i penjada un parell de metres sobre la base d'un cingle L'entrada dona pas a una galeria única en la que hi han alguns petits ressalts que estan instal·lats en fixe o pera utilitzar la tècnica de doble corda. Un d'ells dona la possibilitat de muntar un passamans recuperable, però no es pera res necessari.
Cova de Mont-ral.
Moltes formacions ens van acompanyant fins
aplegar a una estretor que dona pas al pou mes gran, d'uns 10 o 12 m. Baix de
la vertical continuem per zones de sostre baix i altres mes còmodes fins
arribar a la boca inferior. Aquesta boca es troba penjada uns 8 m. en la paret
d'un cingle, es un bon final pera la travessia.
Lydie al ràpel final de la boca d’eixida de la
travessia de Mont-ral.
Després visitem l'avenc o Cova del Cudó
que te 140 m. de recorregut i 27 m. de fondària. Aquest es troba a escassos
metres de la boca de sortida de la cova de Mont-ral i en la mateixa cinglera.
La visita la fem junt amb Raquel i Xavier, els companys que hem trobat a la
boca d'entrada de la cova de Mont-ral i que ens han alcançat en la boca
d'eixida.
Luis al ramal dret de l’Avenc del Cudó (Foto: Lydie Babin).
Una ampla galeria horitzontal, on hi han
restes d'una cata arqueològica, ens apropa a un passamans instal·lat en fixe
que dona accés a un pou de 14 m. Baix la galeria es molt ampla. Després d'una
zona mes estreta s'obri el segon pou, de 6 m. i que avui es troba instal·lat en
fixe. Baix del pou hi ha una primera estretor seguida d'un ressalt amb una
corda amb nusos per ajudar a baixar-lo. Allà hi ha una bifurcació d'on ixen dos
ramals ben decorats per espeleotemes.
Ramal dret de l’avenc del Cudó amb possibles cons.
El ramal de la dreta conté gours, així com
estalagmites i estalactites, i unes zones que han estat inundades i on veiem
unes formacions que ven bé pareixen cons. Aquesta zona es preciosa. Però
l'altre ramal també guarda una preciosa sala. Per arribar a ella tindrem que
superar una llarga gatera amb un pas selectiu que ens farà bufar i un pou d'una
dotzena de metres. Aquesta sala presenta un petit llac i una colada ben maca.
Colada en la sala final.
Una vegada fora de la cova del Cudó tornem
cap a la boca superior de la cova de Mont-ral, i per les seues proximitats
trobem la curta via ferrada del Grau de la cova que ens permet pujar a dalt de
la mola dels Montllats. Es curta la ferrada però des d'ella hi ha molt bones
vistes.
Vía Ferrada del Grau de la cova.
Ara creuarem la mola per buscar la cova de
la Moneda, que es troba baix d'un petit cingle però a l'altra vesant de la
Mola, a la cara nord. La cova de la Moneda te un desenvolupament de 165 m. i un
desnivell de 11 m.
Cova de la Moneda, amb rails que pengen del
sostre.
Allí dins vam trobar al senyor Edu Suárez
i a un company seu, pues estaven reparant uns esglaons que hi ha per baixar un
ressalt un tant comprometut. Allí vam fer la xerradeta de rigor i inclús vam
agafar un poc de fred. Després vam visitar la cova, que es tracta d'una galeria
única però amb dues sales majestuoses.
Morfologies erosives a la cova de la Moneda (Foto:
Lydie Babin).
La curiositat de la cova es que combina
els espeleotemes calcaris amb les rails que entren des de la superfície buscant
humitat. Després de les dues sales la galeria es va estretint fins acabar en
una gatera amb moltes formacions però de secció força reduïda.
Cova de la Moneda.
Ara toca tornar cap al poble de Mont-ral,
però ho farem per un altre camí, travessant per damunt del serrat de l'avenc.
En definitiva una jornada de 10 amb molt
bona companyia.
Les muntanyes de Prades encara ens guarden
mes sorpreses, de segur !!!
Ràpel final a l’avenc del Cudó.
