 |
Perles de caverna a l'Avenc de l'Arenal.
|
En l'any 2021 vam publicar un extens article sobre el sistema kàrstic Aín - Artana, dins la Serra d'Espadà (Revista Berig nº 20, pagines 7 a 45) que comprén totes les cavitats actives, semiactives i fòssils que és troben en el barranc d'Eslida i que tenen com a punt de descàrrega la font de Santa Cristina, en Artana. Ací quedava patent l'existència d'un karst funcional i actiu, i un altre fòssil o plaeokarst, actualment desconnectat de l'estructura kàrstica activa. En la zona de la capçalera del barranc d'Eslida, propera a la població d'Aín hi ha el conjunt de cavitats Ereta-Arenal-La Covatilla, que es troben molt prop entre elles i que ja vam assenyalar la relació directa entre la Cova de l'Ereta i l'Avenc de l'Arenal, que quedaven escassos metres per connectar. També vam insinuar la relació d'aquestes dos coves amb La Covatilla, que es troba a l'altra part de barranc, però que possiblement en un passat tindrien relació o potser avui encara hi ha alguna mena de connexió hidrológica de caràcter temporal.
 |
| Alçat de las tres cavitats, amb les seues cotes i hipótesis de funcionament hidrològic. |
 |
| Estretor d'entrada a Arenal. |
L'objectiu d'aquestes línies es mostrar les recents exploracions en l'Avenc de l'Arenal, que han premés superar un pas estret després de tres jornades de desobstruccions. Com a resultat la cavitat ha incrementat el seu recorregut sensiblement, passant de 59 a 112 metres, i assolint un desnivell positiu de +12,6 metres i negatiu de -3,7 metres. Amb aquest nou recorregut, i les topografies acabades, veiem com la connexió amb la cova de l'Ereta queda molt propera pel pis superior, però una colada i sediment tapen la unió, que estarà a uns 2 metres i elevada 5 metres sobre el pis de la sala de l'Ereta. Ací ens hem comunicat des de les dos coves per vibracions, no per veus. Pel nivell inferior, que és per on creiem correrà l'aigua després de fortes pluges, si que hem connectat amb la cova de l'Ereta per veus, però la connexió queda a 14 metres lineals que des dels dos costats representen conductes impenetrables reblits d'argila. A més, per aquest conducte impenetrable també hi ha corrent d'aire que afirma relació directa entre les dos coves per aquest conducte impenetrable.
 |
| Gatera ascendent amb estretiment que ens porta al laminador. |
 |
| Tram final de la galeria ampla, amb colades fóssils i el pis de sediment hùmit. |
 |
| Perles de caverna en una xicoteta estança immediata a la sala de la cova de l'Ereta. |
Descripció de l'avenc de l'Arenal:
La boca de la cavitat s'obri al marge esquerre del barranc d'Eslida, i a 7 metres del seu llit. L'entrada esta formada per una diclassa que baixa 3,3 metres, però a l'abril de 2021 es va forçar un pas situat en la part de dalt d'aquest ressalt d'entrada, que dona a una estretor d'uns 15 metres que finalitza en una galeria més còmoda de 25 metres. Aquesta galeria acaba en una colada impenetrable amb un pas que va tenir que se eixamplat, i després d'un laminador amb molta estalactita, als 4 metres trobem un altra estretor que ha segut superada fa poques setmanes.
 |
Galeria principal amb el punt d'accés de de l'estretor inicial.
|
 |
Galería principal, explorada per primera vegada a l'abril de 2021.
|
 |
Vista general de les perles de caverna de la part final de l'Avenc de l'Arenal, descobert recentment.
|
Darrere de l'estretor, arribem a un curt tram descendent, que als 3 metres per un pas de sostre baix ens porta a una galeria ampla direcció oest-est, amb 12 metres de recorregut, amplària mitja 2,5 metres i altura de 7 metres. Ací destaquen les banderes i gours, així com alguna perla de caverna. En la part inferior de la galeria surt una curta gatera de 6 metres que acaba en un passet entre blocs, no intuint-se continuació evident. En l'extrem oest la dicalssa tanca, mentre que cap a l'est una gatera elevada a 1 metre del pis dona pas a una curta galeria de 6 metres on destaca per la quantitat i qualitat de perles de caverna. Aquesta saleta o conducte terminal esta obstruït per sediments i colades que taponen la connexió en la cova de l'Ereta, de la que està a tan sols 2 metres en planta i elevada 5,5 metres sobre el pis de la sala de l'Ereta. Suposem que una potent colada va deixar incomunicats els dos conductes. Actualment son conductes fòssils, penjats, reblits de sediments i molt decorats amb espeleotemes. Abans daccedir a aquesta part final, mitjançant una escalada de 6 metres, hi ha una curta planta superior de 5 metres amb un altra xicoteta trepada que finalitza en una cúpula en la cota + 12,6 metres.
 |
| Tram de galeria més ampla descobert a l'abril de 2023. |
Tornant a la gatera que dona pas a la zona nova, just després de superar-la, podem avançar per baix d'una colada, on vam tenir que desobstruir la capçalera d'un ressalt de 2 metres. Baix d'aquest ressalt, hi ha una rampa en gatera que porta a un nivell que sembla ser semiactiu, podent avançar 3 metres cap al sud, on es tanca veient uns metres de continuació impenetrable. Cap al nord, després d'avançar 5 metres trobem un altre pas impenetrable, on es veuen 4 metres molt estrets. Aquest pas, que seria riu amunt quan la cavitat s'activa, es el que connectaria en un laminador impenetrable de la sala de l'Ereta, i que de fet hem connectat per veus i on es nota corrent d'aire. En els dos extrem s'han iniciat desobstruccions, però la connexió física pareix poc viable de moment, ja que no esperem conducte molt còmodes i el treball que hi ha és molt.
 |
| Colades en les zones noves de l'Arenal. |
 |
| Topografies de la cova de l'Ereta i avenc de l'Arenal |
amb les noves descobertes actualitzades.
La relació entre aquest conjunt format per Arenal i Ereta amb la Covatilla, si que resulta dubtós, però ho creiem probable. Hi trobem el barranc que talla ambdues conductes. Per contra, les direccions generals de les cavitats son iguals, ja que és desenvolupen perpendiculars al pla d'estrat. La distància entre la zona d'entrada de Arenal i el sifó riu amunt de La Covatilla és de 87 metres lineals i 18 metres de desnivell. Un dels treballs pendents en la zona es comprovar després de crescudes com s'activen el sistema Ereta-Arenal. Seguint les nostres hipòtesis dels conductes semiactius inferiors, aquests aniran del sifó de Ereta, cap a la zona inferior de Arenal. En el tram més proper a l'entrada de Arenal, desconeixem per on circularà l'aigua. Queda encara per resoldre on anirà a parar aquesta aigua i d'on vindrà. Tot un repte per als propers anys.
 |
| Ubicació de les tres cavitats en ortofoto, amb l'hipotesi de funcionament hidrológic. |
