La serra d'Espadà ha atret des de fa unes quantes dècades a espeleòlegs d'altres zones, gràcies a les seues atractives cavitats subterrànies. Aquest atractiu és degut principalment a la presència de petits rius subterranis, per on un corrent d'aigua recorre el seu interior. Sense arribar a ser una zona amb grans cavitats o xarxes subterrànies extenses, sí que té un lloc destacat dins l'àmbit espeleològic valencià. Les coves i avencs són fenòmens eminentment geològics, i per això els tipus de litologia que trobem i la seua disposició constitueixen un factor clau pel seu desenvolupament. Ací deixem a banda les mines i galeries artificials, que també presenten un interés destacat i ens centrarem en les cavitats naturals.
L'Espadà, juntament amb la veïna Serra Calderona, representen un dels afloraments Triàsics més extensos de la península Ibèrica. Aquest espai, denominat "Domini Triàsic Espadà - Calderona" ha estat àmpliament estudiat pel geòleg i espeleòleg Policarp Garay en la seua tesi doctoral, on investiga l'estratigrafia, tectònica, geomorfologia i hidrogeologia (Garay, 2000), sent un treball de referència en l'àrea.
 |
| Cavitat a Torralba del Pinar. |
Encara que per als espeleòlegs han estat més atractives les cavitats amb aigua, situades a l'est de la serra i desenvolupades en les dolomies Triàsiques del Muschelkalk, l'Espadà abasta molt més; del Palància al Millars i de La Vilavella a Fuente la Reina, amb una extensió superior a 800 quilòmetres quadrats. A més de cavitats epigèniques, formades per dissolució de l'aigua, on aquesta circula des de les zones d'absorció fins als brolladors, creant xarxes de drenatge, trobem cavitats d'altres tipus, com les tectòniques o altres desenvolupades per processos mecànics, on l'aigua a penes ha ampliat el subsòl. També hi ha nombroses balmes o petites covetes sense aparent interés espeleològic, però que també tenen el seu interés i per tant son catalogats en el cadastre espeleològic.
 |
| Pic d'Espadà |
Les investigacions espeleològiques en aquestes muntanyes comencen a prendre forma en la dècada de 1960, malgrat que anteriorment ja s'exploren i coneixen moltes cavitats, com les conegudíssimes Coves de Sant Josep (La Vall d'Uixó), Cueva del Estuco (Algimia de Almonacid) o La Covatilla (Aín) entre altres. Aquestes investigacions van més enllà d'una simple visita a una cova per curiositat, on s'extrauen unes dades quantitatives, que en el cas de l'exploració subterrània aquestes fan referència, en primer lloc, als mesuraments del seu interior amb l'instrumental adient, sent el seu resultat la topografia o plànol de la cavitat. També s'agafen dades de temperatura ambient o de l'aigua o altres observacions sobre la seua formació, ocupacions humanes, fauna invertebrada, etc. I és així com en l'any 1962 ja se li atrubuexen a Les Coves de Sant Josep 800 metres de recorregut i a la Cueva Cirat 500 metres. És en aquests anys quan s'exploren per primera vegada cavitats com la sala de la Cova de l'Ereta, l'Avenc Estret, la Font de la Caritat o el sector riu amunt de La Covatilla (Aín), també la continuació principal de la Cova dels Ametlers o les sales amunteres de la Cova de l'Oret (Eslida) a càrrec de membres de l'ARS del CEC (Agrupació de Recerques Subterrànies del Centre Excursionista de Castelló). També realitzen les seues exploracions en la zona grups de València, com la secció d'espeleo del Centre Excursionista de València o el GEVYP (Grup Espeleológic Vilanova i Piera), sent una fita remarcable la II Trobada d'Espeleòlegs del Regne, organitzada per l'ARS del CEC a Eslida en abril de 1962.
 |
| Boca de la Sima, Alfondeguilla, novembre de 1960 |
Passem a la dècada de 1970, on destaquen els treballs del Club d'Espeleologia de la Vall d'Uixó, GEOC de la OJE de Castelló, SES del CEV, el SIEP del Centre Excursionista Poblet (Barcelona) o el GES del CMB (Grup d'exploració Subterrània del Club Muntanyenc Barcelonés). Es realitzen nombroses topografies, descripcions, observacions geològiques, sent un dels resultats més interessants, la publicació monogràfica sobre Les Coves de Sant Josep en 1981 en la revista Sota Terra (del GES del CMB), que també s'amplia a les cavitats de la veïna vall d'Eslida i Aín. En aquesta publicació es presenta el nou recorregut de Sant Josep, que després de les exploracions subaquàtiques per part del GEOC i posteriorment pel GES la cavitat assoleix un recorregut de 2.384 metres, sent la cavitat més llarga de la regió. La dècada següent suposa l'eclosió de l'espeleologia, on es creen nombrosos clubs d'espeleologia a tot arreu, com és el cas de l'Espeleo Club Castelló. Continúa l'exploració i publicació de resultats, que en aquells moments tenen lloc majorment a la revista Lapiaz, de la Federació Valenciana d'Espeleologia, i en altres revistes o butlletins de grups Valencians o de Catalunya. En l'any 1982 es publica el Catálogo Espeleológico del País Valenciano, amb el volum corresponent a les comarques del nord de València i sud de Castelló, on s'inclou un ampli llistat de cavitats, descripcions i topografies, recollint tot el que es coneixia fins al moment i on col·laboren alguns grups d'espeleologia de la zona. En aquesta s'inclouen treballs de l'Alt Millars i Alt Palància, amb la presència de grups com el GESAP de Sogorb, GEON d'Onda o el SES del CEV. Destaquem l'exploració i topografies més detallades de la Cueva del Toro (Alcudia de Veo), Sima Pinosa (Fuente la Reina), Cueva Negra (Montanejos), Cueva Cerdaña (Benafer) o Cueva Cirat (Montán), entre moltes altres. Aquest treball serveix de base per a visitar les cavitats de la zona i durant molts anys serà un referent del món subterrani.
.jpg) |
| Sima Gótica, Caudiel. |
En la dècada de 1990 va guanyant la partida l'espeleologia recreativa a l'exploració subterrània. En l'àmbit més científic apareixen treballs sobre Les Coves de Sant Josep, referents a geomorfologia, gènesi, hidrologia i una nova topografia més detallada. També s'obtenen les primeres datacions d'espeleotemes de la Cova Cirat i altres llocs que ajuden a reconstruir la història i evolució de la Serra en els últims milions d'anys, atribuint les primeres fases de karstificació en la zona, amb la formació de cavitats com Sant Josep o Cirat abans del Quaternari. Aquests resultats són publicats en diferents revistes i posteriorment l'any 2000 es presenten en la Tesi doctoral abans esmentada, juntament amb moltes altres investigacions geològiques i hidrogeològiques de la zona. Ja en el segle XXI, l'exploració i investigació continua, deixant enrere una època mítica, on es descobriren i documentaren molts conductes subterranis i l'espeleo era una activitat de "moda".
 |
| Explorant una cavitat a Ayódar. |
En aquest moment de "crisi espeleològica", crisi d'associacionisme o de canvi de mirada, cal posar en relleu la tasca de catalogació de l'Espeleo Club Castelló, amb la recopilació de dades sobre cavitats i creació del cadastre provincial de cavitats SICE-CS (Sistema de Catalogación Espeleológica para la provincia de Castellón) i, d'altra banda, amb la revista Berig, iniciada l'any 1995 i que representa fins a dia d'avui l'única publicació de caràcter espeleològic en la província. Aquests treballs de catalogació, exploració, recerca de cavitats i publicació van dirigides a tota la província de Castelló i en ella també li toca el torn a alguns sectors de l'Espadà, on es publiquen en Berig catàlegs espeleològics de Chovar (1996), Almedijar (1997), Caudiel (2000), Aín, Azuébar (2001), Soneja (2006), Ayódar (2013), Villamalur (2014), Torralba del Pinar (2015) i Fuentes de Ayódar (2016). A més d'aquestes publicacions també s'amplien dades de cavitats d'altres termes municipals o cavitats, incloent-hi aquesta al SICE-CS. De tots aquests anys de catalogació cal destacar l'any 2001, on durant els treballs de catalogació a Azuébar es dona a conèixer per primera vegada la Sima Posos, una cavitat que marcarà una fita en l'espeleologia de l'Espadà.
 |
| Sala Bernardo, Sima Posos. |
Passen els anys i noves generacions d'espeleòlegs continuen visitant les cavitats de la serra. Són activitats generalment amb un caire lúdic i recreatiu, però en altres casos amb la finalitat d'exploració sent el cas més conegut i mediàtic l'exploració i revisió dels sifons de Les Coves de Sant Josep entre els anys 2015 i 2020. Algunes vegades aquests resultats d'exploracions són incloses en el catàleg SICE-CS o publicades en revistes especialitzades. Ara volem posar en relleu la tasca d'investigació que l'Espeleo Club Castelló està portant a terme en l'Espadà d'un mode més o menys sistemàtic, centrant les investigacions en les cavitats formades per dissolució, que han tingut o tenen algun paper en el drenatge subterrani.
 |
| Primera exploració a la sima Posos, any 2001. |
Des de l'any 2019 fins a l'actualitat s'han desenvolupat una sèrie de revisions de cavitats, que en lloc de partir de la catalogació per termes municipals, com es feia en anys anteriors, aquesta fa referència a les subdivisions hidrogeològiques, metodologia ja abordada en l'any 1981 en la vall del riu Belcaire pel GES. En aquests cinc anys hem partit d'un estat del coneixement de les coves i el karst "madur", on trobem molta bibliografia sobre el tema, però la majoria dels anys 70 i 80. Entre els diferents estudis geològics destaca "El dominio triásico Espadán-Calderona. Contribución a su conocimiento geológico e hidrológico" (Garay, 2000), que ha estat una guia per tal d'integrar les diferents cavitats dins el seu context hidrogeològic.
S'ha abordat el context hidrològic de les cavitats al mateix temps que l'espeleològic, és a dir, s'analitzen els conductes formats per l'aigua que són accessibles per les persones i al mateix temps s'analitzen les aigües que drenen aquests aqüífers kàrstics pels diferents manantials o els riuets presents en algunes cavitats.
 |
| Zona activa de la Cova de la Matilde, Eslida. |
Mentre que l'aproximació espeleològica permet veure de primera mà el traçat de les xarxes subterránies, observar les formes dels conductes, els seus sediments i espeleotemes; l'aproximació hidrològica controla i monitoritza diferents paràmetres (cabdal, temperatura i conductivitat) de les surgències, engolidors o rius subterranis, podent esbossar amb aquesta informació aspectes com el grau d'organització de l'aqüífer, característiques de resposta dels diferents sistemes kàrstics davant d'episodis de pluja o valorar si l'aqüífer presenta reserves abundants o escasses, entre altres aspectes. Per tant, partim del concepte de sistema kàrstic, com a sistema de drenatge subterrani, que presentarà una part accessible i un altre inaccessible a l'exploració. Aquests dispositius hidrogeològics, també solen presentar una part activa, on hi ha el nivell freàtic i circula l'aigua, i una altra zona vadosa, que té la funció d'arreplegar aigües cap a nivells inferiors. Dins aquesta part seca, trobem el paleokarst, que està formada pels conductes de drenatge fossilitzats, dels quals ara no circula aigua, però que fa milers d'anys van ser formats per l'aigua i ara assenyalen antics nivells de circulació. Dins d'aquesta complexitat, amb esquemes senzills o models conceptuals ens podem fer una idea més o menys de l'organització del drenatge passat i actual, coneixent aspectes com la direcció del drenatge, cotes d’altitut dels conductes o emplaçament dels punts d'absorció i punts d'emissió.
.JPG) |
| Prenent mesures de l'aigua al riu de La Covatilla. |
Pel que fa als diferents sistemes kàrstics estudiats, aquests drenen diferents punts de la serra, sent més nombrosos els del sector sudest de l'Espadà. S'ha treballat en el Sistema Kàrstic Aín-Artana, revisant totes les cavitats i monitaritzant el punt de descàrrega que es la Font de Santa Cristina (Artana) (Almela, 2021a). Dins d'aquesta vall, s'han fet treballs individuals de les cavitats més destacades com la Cova de l'Oret (Almela, 2020a) posant en valor els seues emblemàtiques formacions de conos, la Cova de la Matilde (Almela, 2020b) i La Covatilla (Almela, 2021b) amb les seues implicacions en l'alimentació de diferents acuífers. En el barranc de la Caritat (Aín), s'ha presentat un estudi del sistema kàrstic drenat per les surgències de la Cova de les Mans i Font de la Caritat juntament amb altres cavitats implicades (Almela, 2023a). En l'altra vertent de la serra, en Azuébar s'ha anat incrementant el recorregut de la Sima Posos, fent un salt important en l'any 2022 amb el descobriment del sector del riu dels Gours i assolint un recorregut superior a 6 quilòmetres (Almela i Almela, 2022). En aquesta cavitat, s'ha actualitzat la seua informació, realizant un treball monogràfic on es repassen els últims deu anys d'exploracions al mateix temps que s'han plantejat diferents hipòtesis del seu funcionament, gènesi i context geològic (Almela i Almela, 2023b). Paral·lelament a aquests treballs s'han controlat i monitoritzat 7 surgències kàrstiques relacionades amb cavitats al llarg de l'any 2022, presentant els seus resultats recentment (Almela, 2023c). En relació a l’Espadà també s’ha abordat des del concepte de geosistema, realitzant una comparació amb el sector del Maestrat, al nord de Castelló (Almela, 2024).
 |
| Part sudest de la Serra, amb els diferents sistemes kàrstics estudiats. |
Continua l'exploració i investigació, no solament amb una variant geològica o hidrològica, també l'exploració ens ha regalat el descobriment de jaciments arqueològics pendents de valorar per especialistes. A més, amb l'estudi climàtic d'algunes coves que portem a terme des de fa algún temps, mitjançant diferents termòmetres datalogger instal·lats en coves i avencs, que registren la temperatura al llarg d'un any o mesurant la inundació de cavitats després de períodes de fortes precipitacions en altres casos. Aquests resultats més recents i altres que de segur arribaran mostren l'Espadà subterrani, una vesant d'aquestes muntanyes menys coneguda per al públic en general, però molt valuosa.
 |
| Cova de l'Oret, Eslida. |
L'Espadà subterrani és exploració i molt més, la investigació de les coves i avencs, tal com ho va concebre E.A. Martel a finals del segle XIX, el pare de l'espeleologia moderna, és la de les cavitats com laboratoris científics. Aquestes poden representar autèntics llibres de la història geològica de la terra, són ecosistemes únics on viu fauna endèmica molt especialitzada, són aqüífers que emmagatzemen grans quantitats d'aigua i també són excel·lents càpsules del temps on en els seus sediments, parets o sostres poden retindre millor que en la superfície restes dels avantpassats que habitaren aquestes muntanyes. L'Espadà subterrani és allò que ja es coneix, que generacions d'espeleòlegs han explorat i documentat, però també és allò que encara resta per explorar, per investigar. Molts secrets encara guarden aquestes roques, i com escriu Mn. Jacint Verdaguer:
És sols lo començament,
lo que prenies per terme.
L’Univers és infinit,
pertot acaba i comença,
i ençà i enllà i amunt i avall
la immensitat es oberta
i a on tu veus lo desert
eixams de mons formiguejen.
 |
| Pas d'accés a la sala Bernardo, Sima Posos. |
Bibliografía.
Garay Martín, P. (2000) El dominio triásico Espadán-Calderona. Contribución a su conocimiento geológico e hidrogeológico. Tesis doctoral. Universitat de València, Departament de Geologia. 754 p.
 |