PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

lunes, 31 de enero de 2022

TROBALLES ARQUEOLÒGIQUES EN LA SERRA D'ESPADÀ.


En relació al post de passat dilluns 17 de gener, que feia referència a algunes cavitats tancades o regulades recentment a l'Espadà, completem la informació en dos d'elles: La Covatilla (Ain) i la Cova de la Penya-1 (Eslida). Aquestes coves s'han tancat per protegir les troballes d'art rupestre. En el cas de la Covatilla, el tancament de la cova va coincidir casualment amb la finalització de la topografia i dels treballs sistemàtics de medició dels paràmetres de les seues aigues.
A continuació transcribim tot el text i algunes imatges que han aparegut recentment en la pàgina de facebook de l'espeleo Club La Vall d'uixó, amb el seu permís. També incloem les topografies de les dos cavitats, realitzades per nosaltres en l'hivern de 2020.

Cova de la Penya 1 (Eslida, Plana Baixa):
6 de juny de 2020:

Joanmi Masip i Hèctor Cardona van trobar al sostre de la cova, el qual té forma de cúpula, una sèrie de ratlles molt fines paral.leles amb altres creuades que omplien completament una superfície d’aproximadament 1 m2.

Estes ratlles formen una mena de baralla de gravats que fan figures esquemàtiques amb angles, volutes, ziga-zagues, encreuats, etc. i a primera vista no sembla haver cap dibuix figuratiu. Els gravats estan sobre un suport de pedra descomposta per la humitat, de manera que són molt fràgils.





La Covatilla (Aín, Plana Baixa):
20 d’octubre de 2020:

Anna Nebot, Cristina Canós i Joanmi Masip van trobar en esta cova gran quantitat de marques que, a primera vista, semblen fetes amb els dits de les mans, al sostre. Estes marques també són molt fràgils perque estan impreses sobre un sostre de pedra descomposta argilosa de la consistència del fang.

Hi ha una superfície del sostre de més de 10 m2, la qual es nota que ha sigut aplanada, després pintada en algunes parts amb pigment roig, probablement ocre, i sobre açò s’han marcat amb tres dits ratlles serpentejants. Curiosament les marques dels dits són molt menudes, semblen de xiquets.

Notificació de la troballa:
Es van comunicar les troballes als arqueòlegs Josep Casabó, del Servei d’Inspecció del Patrimoni de la Direcció Territorial de Castelló de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport; i Rafa Martínez, de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació depenent de la mateixa Conselleria.

24 de novembre de 2020:

Visita d’inspecció amb Josep Casabó i Rafa Martínez a estes dues cavitats per valorar la importància del descobriment. Ens van certificar que es tractava d’art paleolític de gran importància i que s’havia de protegir i estudiar i que, tanmateix, elaborarien un informe sobre la troballa per als responsables de patrimoni de la seua Conselleria per a que s’inicie el seu estudi.


4 de març de 2021:

Josep Gilabert, Hèctor Cardona i Joanmi Masip acompanyen l’arqueòleg Josep Casabó a La Covatilla d’Aín a examinar noves marques de dits que hi ha a altres racons, taques de pigment roig a una estalagmita i gravats de ratlles fines i paral.leles pareguts als de la cova d’Eslida a algunes roques. Tot açò ho van trobar examinant amb deteniment tota la part superior de la cova.


Hipòtesi inicial de treball:

Segons ens comunica este arqueòleg, a primera vista, sembla que es tracta d’art rupestre del Paleolític Superior avançat, probablement del Magdalenià, de fa 13.000 o 14.000 anys. D’esta època, a la província de Castelló, només es coneixen 9 exemples, per tant la importància d’esta troballa és molt gran i començaran l’estudi només ho autoritzen des de la Conselleria.

Esta classe d’art rupestre és diferent de l’art rupestre llevantí, el majoritari a la província i que es situa a balmes poc profundes o a l’entrada de les coves i és més modern (d’entre 3.000 i 8.000 anys d’antiguitat).

Protecció de les cavitats:

Les dues coves han sigut tancades preventivament per a protegir els gravats, però des de la Inspecció de Patrimoni s’han compromès a donar accés, prèvia sol.licitud, als espeleòlegs.
Formació dels espeleòlegs en patrimoni:
Des de l’Espeleoclub La Vall d’Uixó entenem que no tindria sentit prohibir l’entrada a les cavitats als espeleòlegs pels seus propis descobriments. La col.laboració entre l’Administració i els espeleòlegs és molt més profitosa i este descobriment, n’és la prova.

Des de que es va fer una jornada sobre patrimoni cultural en cavitats organitzada en 2019 per l’Espeleo Club Castelló amb participació de la Conselleria d’Educació Cultura i Esport i de la Diputació de Castelló, els espeleòlegs han fet unes quantes troballes arqueològiques interessants

Enhorabona a l'equip pel descobriments i per la bona gestió  de la troballa portada terme correctment.