jueves, 21 de febrero de 2013

XXVI Feria de Minerales de Castellón, 23 y 24 de Febrero


Los días 23 y 24 de febrero de 2013, se celebrará en la Plaza Santa Clara de Castellón la
 XXVI feria de Minerales con horario de 10 a 22 horas. La feria está organizada por el GRUP GEODA y patrocinada por el Exmo. Ayuntamiento de la ciudad.





Esperemos que el tiempo nos acompañe y podamos pasar unos días en un buen ambiente mineralógico.
La Asociación Mineralógica y Paleontológica de Sant Vicent del Raspeig aprovechará el evento para presentar la revista PALEOMINA correspondiente a este año.

sábado, 16 de febrero de 2013

PLA DELS AVENCS (La Pobla Tornesa – Cabanes)

Esta misma mañana hemos estado visitando un par de cavidades del Pla dels Avencs, situado entre los términos municipales de La Pobla Tornesa y Cabanes. Nos hemos reunido 8 espeleólogos de: Espeleo club Castelló, Espemo, UEC de Tortosa y C.E. de Vila-Real en La Pobla para hacer un poco de actividad.
En la boca de PA-2.

El Pla dels Avencs es un altiplano situado en la sierra del Desert de les Palmes, al que accedemos desde La Pobla, dejando los vehículos en el coll de Carles. Desde este collado un sendero poco marcado nos lleva hasta la plataforma superior del La Marmudella o Pla dels Avencs.
 
Sala gran del PA-4.


En la zona existen 13 cavidades catalogadas, son cavidades más bien modestas, pero 6 de ellas superan los 100 metros de recorrido. Nosotros hemos visitado 2 de ellas: Avenc PA-2 que es la mas profunda de la zona y l’Avenc PA-4 que es la de mas recorrido de la zona.
 
Boca de PA-4.

L’avenc PA-2 consta básicamente de un resalte de entrada de 3 m. seguido de una serie de pasos estrechos que nos llevan a una rampa y un pozo de unos 20 m. El pozo no estaba muy bien equipado con lo que se ha re-equipado con multi-montis por completo. En la base de pozo podemos proseguir por la fractura descendiendo un par de resaltes que nos dejan en la cota de -55, máxima profundidad de la zona.
 
Sala gran del PA-4.

L’avenc PA-4 posee 3 bocas de entrada que nos dejan en una misma estancia. En un extremo de esta estancia se abre una gatera seguida de algunas rampas que nos dejan en la 1º sala. Desde la 1º sala podemos acceder a dos sectores.
Fractura en el sector Este del PA-4.

Por la derecha de la sala accedemos al sector Este compuesto por algunas galerías entre bloques sin demasiado interés. Y por la izquierda (sector Oeste) tras salvar un resalte de 3 metros llegamos a una gran sala con algún rincón repleto de estalagmitas y estalactitas. Desde esta gran sala podemos acceder a 2 galerías superpuestas.
Sala gran del PA-4.

Algunos compañeros, por la tarde han ido a visitar alguna cavidad de la zona de la Ferradura en Cabanes.

jueves, 14 de febrero de 2013

ESPELEOLOGIA PEL TERME DE XODOS



El poble de Xodos penjat a la roca.

El passat dia 21 de febrer de 2012, Andrés i Luis del ECC ens vam desplaçar fins la bonica població de Xodos. La intenció era visitar les cavitats mes boniques i mes grans del terme. Ja fa quasi un any de la visita, però ho publiquem ara per què volíem tindré la topografia d’un dels avencs acabada per incloure-la en l’article.
Avenc del Mas de les Pomeres.

Així de bon mati vam eixir de Castelló i vam fer punta a la població de Xodos. Des d’allí, primer que tot ens vam arrimar a visitar l’avenc del Mas de les Pomeres, situat al costat de la pista que puja cap al Pla de la Creu. L’avenc s’obri al exterior en una boqueta menudeta, que dona pas a un pou de 31 m. que de sobte s’obre en campana.
 
Boca de l’avenc del Mas de les Pomeres.

 
Baixant a l’avenc del Mas de les Pomeres.

El pou en deixa en una sala de 8 x 6 metres coberta de pedres. En l’extrem nord d’aquesta sala hi ha una gatera que dona pas a una zona que no apareix a la topografia del ECC de l’any 1984. Esta zona ja va ser descrita pels companys de club en les memòries de la campanya Penyagolosa 2010, i nosaltres es aquesta ocasió la vam topografíar.
 
Gatera que dona pas a la zona nova.

Per accedir a aquesta zona hi ha que superar un estreta gatera i baixar alguns metres mes, per així arribar a un lloc per on circula una minúscula corrent d’aigua. La zona nova te un recorregut de 13,3 metres i li dona una fondària a l’avenc de -36,7 metres. Adjuntem la topografia d’aquesta zona.
Topografia de la zona nova.

Topografia completa de l’avenc del Mas de les Pomeres.

Desprès de visitar aquest avenc ens vam dirigir al Mas de les Roques Llises, on vam saludar als masovers que per allí estaven fent feines. Vam esmorzar i tot seguit ens vam dirigir cap al Forat fondo de les Roques Llises. Esta cavitat es de difícil localització, ja que es troba al peu d’un tallat i en una zona molt encinglada.
 
Accedint al Forat fondo de les Roques Llises.

 
Boca del Forat fondo de les Roques Llises.

Esta cavitat es pot recórrer tota ella sense necessitat de corda, tan sols necessitem la corda fixa que hi ha en la mateixa boca per poder accedir, ja que esta es troba a uns 3 metres d’alçada. Durant els primers metres de la cavitat avancem per galeries menudes i gateres, però prompte arriben a zones mes amples.
Galeries de entrada.

 
Racó amb formacions al Forat fondo de les Roques Llises.

Continuem avançant fins superar uns resalts que ens deixen en una gran sala coberta de gran blocs i en formacions en algunes parets. Aquesta sala unes dimensions de 36 x 12 x 7 m. d’alçada. Entre els bloc de la sala es pot accedir a algunes estancies. En les galeries d’entrada trobem inscripcions de antics visitants que daten del any 1928.
 
Sala gran.

 
En un lateral de la Sala gran.

I per acabar la jornada encara vam tindré ganes d’anar a visitar el Forat del Falco. De camí a aquesta cavitat vam passar per l’abric de Gargant. Aquest abric esta format per tres llargues balmes que recorren un gran cingle de esquerra a dreta, i situades cadascuna a una alçada de manera escalonada. El cingle també rep el nom de “Roca de les Esclales”.
 
Panoràmica des de la zona on s’obri la boca.

 
Sala gran del Forat fondo de les Roques Llises.

Per lo que fa al forat del Falcó, esta es una cavitat excavada a favor d’una fractura. Te un desenvolupament de poc mes de 100 metres. Però la forma de tub que presenta li dona un bonic aspecte. La mateixa boca s’obri baix d’un tallat, i conforma un bonic paratge.
 
Boca del Forat del Falcó.

Forat del Falcó.

Con a conclusió hem de dir que vam visitar les tres cavitat mes interessants a nivell espeleològic del terme de Xodos. A mes a mes les tres presenten un interès estic, destacant especialment el Forat fondo de les Roques Llises.
 
Gatera en el Forat del Falcó.
Contrallum de la boca del Forat del Falcó.

miércoles, 6 de febrero de 2013

CATALOGACIÓ DE CAVITATS PEL MONTLLEÓ A BENAFIGOS



En els primers dies de l'any i aprofitant les vacances del Nadal, dos membres actius de l'Espeleo Club Castelló mamprengeren de valent una ruta que sols acostumen a fer les cabres salvatges que deambulen al seu parèixer.

Territori on viuen les cabres, al fons la Penyacalba.

 La zona triada va ser entre el Riu Montlleó i la Lloma de Benafigos, patejant-se pràcticament tota la caiguda des del Castellet del Mas de Marín fins quasi el Forcall del Riu, prop de la Roca de les Traveres.
Deixant el vehicle a l'Ermita de l'Hortissella de Benafigos de bon matí es va continuar per la pista que baixa al Montlleó fins passar el Mas de Marín, on desviant-nos per uns bancals, férem punta al Castellet del Mas de Marín.

En el Castellet del Mas de Marin


Plano de J.L. Viciano dels voltans del Montlleó.


Es de destacar la gran quantitat de cabres salvatges que eixien al nostre pas i s'estranyaven de la nostra presencia per aquelles brenyes i sargallars.
Continuant per baix del cingle vorejant ens vam topetar en la Cova Morral Blanc (toponim proposat per nosaltres), Abric de 5 metres de recorregut, a una alçada de 800 m.s.n.m. al continuar per baix del tallat en alguns forats s'amagaven per anidar els voltors, que no deixaven de guaitar i sobrevolar per tota la contornà, ja que entre els cingles Fondos, Verd i de Penya Calba formen les seues delícies per estar tranquils i entretinguts en les cabres. 

Pou de Pepet i al fons la cova nº1
 
Seguin el Cingle vam fer punta al inhòspit Pou de Pepet, que encara conserva les construccions antigues, on comença una seguida de cavitats juntes, on es troba la Cova del Fogueral, i altres mes, anomenades per nosaltres Cova del Pou de Pepet- 1, 2, 3 i 4 de recorregut subterrani entre 4 i 30 m., totes elles explorades i topografiades.


Cova del pou de Pepet-2


Cova del pou de Pepet-4

 Pels Voltants hi ha una ombria en la part alta del Morralàs, que formava un racó sobre els 900 metres d'alçada, ací es va observar una vegetació digna d'estudi ja que algunes de les espècies vegetals vistes: pi roig, pinassa, auró, savina rastrera, savina, coixí de monja, guillomo, roure, etc, ademés de moltes espècies rupícoles no son molt usuals en aquestes alçades.
D'ací vam continuar arrere, per recórrer el cingle de baix, on curiosament vam localitzar uns alborcers (Arbutus unedo) en terreny calcari, prop d'allí ens vam topetar en un gran abric, que creiem que es pot anomenar Cova del Racó de Colom, que te 10 metres de visera.  Per a després travessar pels cingles del Morralàs, on trobàrem als peus varios corrals menuts i al cingle de mode escalonat Sitis de vasos o ruscs per cultivar abelles.
A boqueta nit ja desesperats vam trobar una cova, possiblement i segons el plano de Viciano siga la cova de l'Aigua, ja que existeixen restes de degoteig i una basseta de replegar aigua; ens esperava una nit molt estrellada a 2ºC i 58% HR.

Cova de l'Aigua, pel matí.

El següent dia sobre les 9h topografiarem la cavitat i proseguirem la prospecció. En les proximitats es trobà una cova que tenia un pont de roca, la nomenem Cova Foradà, de 13 metres de recorregut, en la qual vam ser sorpresos per la crida de Culla (bando) amb una cançó de ball tradicional que s'escoltava ressonant fortament en el vall del Riu Montlleó creant una sensació estranya però a la vegada de festa.
Continuant no massa vam arribar a un abric amb fogueral per al pastor i tanca menuda per al ramat, segurament siga la nomenada en el plano de Viciano com a la Sobalma, i en les proximitats del tallat penjada a quasi 10 metres un gran forat, nomenat per nosaltres com a Forat de la Sobalma.
Boca del forat de la Sobalma
  Aquesta cova penjada amb 20 metres de recorregut i de mode ascendent, tenia un accés prou complicat en el que gràcies a una fracturació lateral inferior s'ajudava a accedir. Molt possiblement siga esta la Roca de l'Estaca per la localització en el plànol prop de la Sobalma.
Seguint el cingle per baix es descendia prou, trobant al pas bancals per a sitis de bassos de abelles, quedant algun vas de suro quasi sencer.
La següent cavitat creem que es el Forat del Lladre, cova erosiva amb 38 metres es la mes gran de la zona, a mes te construccions com la escala de pujar i restes de ceràmica moderna.

Boca del Forat del Lladre (falta confirmar-ho)

 En el mateix racó trobem penjada altra cavitat erosiva, de forma tubular amb 16 metres de galeria, que a pesar de trobar-se alta sobre el tallat allí dins hi havien restes de excrement de cabra. 

Boca del possible forat del Lladre-2
Vista desde la zona estudiada
 Continuant pel tallat sols vam observar algun abric poc fondo o paret de pedra en sec baix del cingle de poca importància. El finalitzar el tallat venia alguna barrancada on vam descendir i ens vam acostar a el possible Racó Fosc, inici de un barranc rodejat de cingles on no vam trobar cap indici de cova, encara que baixant per la tartera prop d'uns farallons vam localitzar una petita cavitat de 9 metres sense interès espeleològic.
Per acabar, ja prop del nivell del Riu en una caiguda de barranc molt humida, casualment vam descobrir una cova inèdita que anomenem del Collet de la Llosa, que te 26 metres de desenvolupament i boca prou reduïda. Creem que tan sols han entrat les cabres, autentiques exploradores de tot fenomen subterrani, que amb l'indici dels seus excrement van deixant proves per allà on passen. 

Interior de la Cova del Collet de la Llosa
 La tornada cap a l'Hortissella la vam fer per la llera del riu, passant per algun refugi artificial que hi ha a vora riu i per la Coveta d'En Campos a terme de Culla, que ha sigut topografiada, amb un recorregut sota terra de 9 m. i que en el interior encara conserva restes de canyissos, fustes travesseres per a sostindre els canyissos. Aquesta cova era utilitzada com a secador de figues i aixopluc o també com a estança temporal als que baixaven de Culla a fer treballs agrícoles.
La caminada va acabar ja de nit fosc després de la llarga pujada per pista cap a Benafigos, ja feien 6ºC.
L'absència de persones que informen sobre el terreny no ens ha permès localitzar més coves ni averiguar els topònims de les 15 cavitats explorades a terme de Benafigos.
Arribada a  l'Ortisella
  També hem recollit molta més informació que la mostrada en aquest blog, que quedarà guardada en els nostres arxius personals a l'espera de nous treballs en la zona. Com a informació interessant destaca un plànol amb moltísim detall de tota la zona, amb tots els elements observats, que esta extret del Llibre de J.Ll. Viciano: Per cingles, avencs i masos.

lunes, 4 de febrero de 2013

120 ESPELEOLEGS VAN GAUDIR DE LA TROBADA INTERNACIONAL D’ESPELEOLEGS AL MONTE CABEZO

El passat cap de setmana va tenir lloc en Argelita la Trobada d’espeleòlegs al Monte Cabezo. La Trobada va ser tot un èxit, tant a nivell organitzatiu com a nivell de participació. Des d’ací volem agrair a tots els assistents la seva participació.


Punt de control i avituallament

El dissabte a les 9 del mati va tenir lloc la presentació de la Trobada. Tot seguit es van fer els grups per visitar les cavitats. Es van visitar els 8 avencs que havien instal·lat els clubs organitzadors i a mes a mes també es va fer un grup que es va arrimar fins Montan per visitar la cova Cirat.

Espeleolèg eixin d'un avenc

Durant tot el dia hi va haver instal·lat un punt d’avituallament molt a prop de tots els avencs. Va ser punt de encontre del grups que eixien de una cavitat i s’en anaven a una altra. Allí hi havia fruita, beguda energètica, barretes… per tothom.
 
Un grup a punt d'entrar al Avenc del Cabezo Royo

Dissabte per la tarda es van projectar dues pel·lícules de espeleologia, sobre la Sima Posos i la Torca de Jornos II. Desprès vam celebrar un sopar de germanor al pavelló municipal d’Argelita, lloc on vam dormir. El sopar va ser preparat per el xics del Bar La Calma d’Argelita.
 
 Sopar al pabelló d'Argelita

Per acabar la velada es van sortejar algun regals cortesia del patrocinadors. Hi van haver premis per a tots els participants. També van haver cremats per tots cortesia del Club Serra d’Irta. Vam gaudir de un dia de convivència amb molta gent del col·lectiu espeleològic. 
 
 El sopar de germanor, lo millor !!!

El diumenge vam començar amb el lliurament de premis. Es van repartir un total de 10 trofeus, cortesia de l’ajuntament d’Alcalà de Xivert. Van haver trofeus per el homes i dones mes majors i mes jovents, per al club amb mes participants (Espemo amb 16 participants), per als del Bar La Calma, per al que venien de mes lluny i un premi especial per les ultimes grans exploracions.
Lliurament de trofeus

Desprès del lliurament de premis van fer els grups, però a l’hora de pujar fins les cavitats van rebre una desagradable noticia; hi havia un incendi per la zona de Llucena, per lo qual la carretera estava tallada al trànsit. No es podia pujar a la zona on s’obrin els avencs.
 
 Els companys del Club de Trento (Itàlia) li van donar caracter internacional a la Trobada

Organització va proposar la visita a dues cavitats situades per una altra zona. Molts dels participants van acceptar de bon gust la proposta i van visitar la Cueva Cirat i la Cogonda.; d’altres van tornar cap a casa. Una llàstima lo de l’incendi. Però front estos imprevistos no es pot fer res.
En la boca de l'avenc de La Figa

Com ha resum ens quedem en un bon sabor de boca per l’èxit de la Trobada. Van participar 120 espeleòlegs vinguts de tots els racons de la comunitat Valenciana, de Catalunya i fins hi tot set membres de l’Espeleo Club de Trento (Itàlia). 24 van ser els clubs participants.
De nou agrair a tots els participants la seva presencia.

 

PATROCINADORS:
Pera ells tambe hi han agraiments, es van "currar" uns regals fantastics. Gracies.


Els clubs organitzadors van treballar dur pera que tot fora perfecte. I tot va ser genial !!!

Ací deixem algunes fotos interesants:

PUNT DE CONTROL:



EL GRUP DE LA UPV EN ACCIO:

ELS COMPANYS DE LA UEC DE TORTOSA:

PREPARANT LES PEL·LICULES:


REPARTINT LES SAMARRETES:

SOPAR DE GERMANOR:







SORTEIG DE REGALS:

ELS GUANYADORS DEL PREMI A LA MILLOR EXPLORACIÓ:

PREMI AL PARTICIPANT MES JOVE:

Salut i gracies per acompanyar-mos.

Luis Almela (Interclub Castelló - Espeleo Club Castelló)