VISITANT L’ULLAL DEL BARRANC DE MIRAVET

En un racó de l’ullal

Aprofitant la sequera de l’estiu hem aprofitat per visitar de nou aquesta bonica cavitat. Allí baix hem pogut contemplar tres joies de la biologia troglòbia com son la Kensleylana briani, la Typhlatya miravitensis i la Typhocirolana troglobia; tot un espectacle de la naturalesa.

Kensleylana briani

Els sediments ocupen el sol de la galeria

També vam veure que els nivells dels dos sifons principals estan molt baixos, mai els havíem vist tant baixos. També vam fer un reportatge fotogràfic que il·lustra aquest post.

Sifó inferior

Grans volums

Com sabem aquesta cavitat es una surgència (encara que també a funcionat com a engolidor), pel la qual circula un gran cabdal d’aigua desprès d’episodis de fortes pluges en el pla de Cabanes. L’aigua circula per conductes freàtics i a pressió per la qual cosa es formen nombrosos sifons que impedeixen l’avanç dels espeleòlegs.

Galeria típica

En estiu els nivells d’aigua d’aquestos sifons baixen molt arribant a secarse alguns d’ells, llavors es quant podem explorar la cavitat. Així tenim que esperar als mesos d’estiu d’anys molt secs per poder visitar aquesta cavitat càrstica.

Formacions en la base del pou

FORAT DE LA TOLINA (ARES DEL MAESTRE)

El pasado 23 de julio visitamos algunas cavidades de Ares, a la vez que realizamos una excursión por la ruta dels Molins. Ahora queremos destacar la cavidad conocida como forat de la Tolina, que se situa en la Mola. Esta cavidad también es conocida como forat del Burro, porque hace años en ella cayó un burro que luego sacaron, pero al poco tiermpo murió. Seguramente esta misma cavidad también es nombrada como avenc -mola de la nevera-.

Boca de la cavidad

La boca de la cavidad es pequeña y tras un resalte corto nos situa en una fractura que a poco se amplia y forma una sala alargada. En el extremo de esta sala y final de la cavidad, existen muchas concreciones que tapizan las paredes y en estas hay numerosas inscripciones que hacen pensar en la importancia de esta pequeña cavidad durante todo el siglo XX. Estos escritos degradan la cavidad, pero al tener algunos cierta antiguedad y ser bastante numerosos hacen que esta discreta sima tenga algo más de interés.

Cono de derrubios de acceso a la salita

Habrán más de una docena de escritos diferentes, siendo el más antiguo de 1911 y el más moderno de 1994. Hay que destacar que los escritos se encuentran cronológicamente muy repartidos; es decir encontramos también del año 1919, 1926, 1929, 1930, 1934, 1945, algunos de los años 70`, uno de 1982 donde pone: "Forat de la Tulina", otro del 87 y algunos de los 90`. La mayoria de los escritos estan realizados a lápiz y el resto se encuentra grabado en la paded, bien con un buen trazo o con mala letra. Los más antiguos estan a lápiz y son casi todos legibles.

Por lo general estan escritos los nombres de las personas y la fecha. En alguno hay algún digujo u anotación y en un caso existe un escrito más largo que parece narrar unos hechos acontecidos pero que nos ha sido parcialemnte imposible de leer.

Una de las numerosas inscripciones.

Un hecho curioso es que en los últimos 20 años no existe ninguna inscripción registrada, que nos puede hacer pensar en dos cosas. En primer lugar que la cavidad no ha sido visitada y por otro lado, que si que ha sido visitada, pero los visitantes (ciudadanos del siglo XXI) concienciados del repeto al fragil medio subterráneo han decidido no dejar huella en la cavidad. Esta última opción me alegra y seria una muestra positiva.

Como es de esperar nosotros no dejamos ninguna inscripción en la cavidad, aunque si obtenimos datos para realizar la topografia de la cavidad, así como fotografias a las diferentes inscripciones.

Inscripción más antigua localizada en la cavidad.

El ESPELEO CLUB CASTELLÓ a la premsa

De nou som noticia! Aquesta vegada per la catalogació sistemàtica de cavitats a la província de Castelló. Ja en son vora les 5.700 cavitats catalogades.

El passat diumenge 20 de Juliol va aparèixer al diari Mediterráneo un reportatge de dues pagines i a tot color sobre la feina de catalogació que fem al club.

A continuació es mostren les dues pagines del diari:

AVENC SANCHO I AVENC ALDAIA (BARX)

El passat dissabte 12 de juliol vam pujar fins el pla de les Simes, en el municipi de Barx, per visitar aquestes dues cavitats. Com érem 8 espeleòlegs vam fer dos grups per instal·lar cada grup un avenc. Desprès vam canviar d’avenc, i així els que havíem instal·lat un vam desinstal·lar l’altre.

Avenc Sancho

Vam participar Sergio, Jose, Gilabert, Cristina i Luis del ESPELEO CLUB CASTELLÓ, Hèctor del club de la Vall d’Uixó i Aida i Ivan del club de Vila-real.

El dia no va amaneixen molt calorós, però tal com passaven les hores les temperatures pujaven. Així que una poca de calor si que vam passar. No obstant dins de les cavitats estàvem fresquets.

Vam totalitzar 300 m. de fondària sumant les dos cavitats. L'avenc Sancho te una fondària de -162 m. mentre que l'avenc Aldaia te -138 m. Una bona activitat i dos cavitats realment boniques.

Deixem algunes fotos de les visites.

Avenc Sancho (-162 m.)

Boca del Avenc Sancho

Base del pou de entrada

P-9

P-11

P-59

P-59

P-22

Avenc Aldaia (-138 m.) 

Gran boca de entrada

P-82

Gran galeria a -138 m.

Espectacular

Un pou molt bonico

ESPELEOLOGIA ESPORTIVA A L'AVENC DEL TURIO-2

Amb els actuals horaris que tinc a la feina no puc apuntar-me a cap eixida d'espeleo als Pirineus, Cantabria, Murcia ... o a qualsevol altre lloc que es necessite un cap de setmana sencer per anar-hi. I mira que en tinc de ganes de fer algo "gordo". Tots els companys per tot arreu fent activitat i jo ací a casa.

Però com exceptuant la mort tenim solucions per a tot, el divendres passat vaig decidir pujar a l'avenc del Turio-2 una vegada finalitzada la meva jornada laboral. Així, acompanyat per Cristina, vaig fer un parell de viatges carregat com una mula, des del cotxe fins la boca d'aquesta cavitat que tant ens va fer disfrutar durant la seva exploració, ja fa cosa de 2 estius.

Abans de començar la feina.

A les 9:30 de la vesprada, ja sopat, vaig entrar per la boca de la cavitat carregant el material necessari per instal·lar mig avenc, exactament fins la cota de -101 m., i també un petate amb uns 5 Kg. de pes que me va acompanyar durant tota la jornada a mode de company. I encara que 5 Kg. al llom no es noten... ¡Un espeleòleg sense saca es nomes mig espeleòleg!

Una vegada instal·lat fins -101, remunte cap a la boca per replegar un nou petate amb mes corda per arribar fins la màxima fondària, situada en la cota de -186,6 m. La via que he elegit pera la meva particular aventura es la via dels Proscrits, davallant el primer sector pel pou de la Diosa. Una vegada instal·lada la via dels Proscrits, puje fins la boca. Es la 1:43 de la nit i ja duc 287 m. de desnivell.

Ara baixe i puje des de la boca fins -186,6; i des de -186,6 fins la boca unes quantes vegades. Aprofite per baixar el taladret i equipar el pou de 10 metres que ens deixa a la màxima fondària, ja que aquest no esta equipat i encara que sigui molt estret es una cabronada pujar-lo "a pelo".

Topo, amb la via del Proscrits marcada amb roig.

La meva companya està en la boca controlant que tot vage segons lo previst. També tinc allà dalt un bon arsenal de menjar i beguda, que cada cop va reduint-se. Desprès de les dos incursions per instal·lar, faig un total de 3 entrades mes fins el punt mes baix de l'avenc, arribant a la boca a les 4:18, 6:17 i 8:06 del mati.

A les 8:06 ja duc un desnivell acumulat de 845 m. El cos ja se m’ha queixat, així que tinc que fer una parada mes llarga de lo habitual per menjar una bona rua de botifarra, ou, llomello, tomaca i no se quantes coses mes. Quant la botifarra m’aplega a la sang la maquineta torna a posar-se en marxa. Així començe a davallar de nou, però en aquesta ocasió amb Cristina i per desinstal·lar la cavitat.

Desmuntem des del fons fins la cota de -85 m. i eixim fins la boca per deixar el material. A la 1:01 del migdia arribe a la boca amb 1.031 m. de desnivell acumulat. Torne a baixar fins la cota de -85 m. per desinstal·lar la segona part de la cavitat. I finalment eixim els 2 junts per la boca de l'avenc a les 2:18 de la vesprada amb un desnivell acumulat de 1.116 m. Estic cansat però content.

Encara falta fer 2 viatges fins el cotxe per baixar tot el material. I l’endemà a les 9 he d'entrar de nou a la feina.

I mentre jo estava vivint aquesta petita aventureta de espeleisme (perquè no podem dir-li espeleología), a Onda es celebrava el campionat autonòmic de TPV (tècniques de progressió vertical), eixa modalitat esportiva que alguns volen confondre amb l’espeleologia.

Salut

Luis Almela

CUEVA DE LOS MORRONES (TOGA)

El pasasdo dia 6 dos miembros del club nos desplazamos hasta Toga para localizar la cueva de los Morrones, que ya habiamos intentado buscar unas semanas antes. El encuentro de esta cavidad fue casual, en un lugar donde no lo esperábamos. Procedimos a visitar y topografiar la cavidad, ya que en el ámbito espeleológico no se conocia.

Para acceder a ella se realiza desde el camino de los Morrones, que une Toga con Torrechiva. Del mismo cruce  de la carretera de Argelita surge esta senda que pasa por debajo  de los Morrones, una cresta calcárea que se orienta hacia el oeste.

Uno de los Morrones visto desde su parte superior.

La boca, con un pasillo que la precede posee una anchura de 2,6 metros por 2,2 metros de altura. Esta se encuentra acondicionada con una rampa de piedras que salva el resalte inicial de 2 metros.La boca nos deja en una sala  alargada que se desarrolla a izquierda y derecha de la rampa de entrada. Posee unas dimensiones de 22 x 8 x 3 metros siendo su zona este descendente y la oeste irregular y con grandes bloques. Del extremo norte de la sala (sector oeste) parte una fractura que finaliza a los pocos metros. A su derecha presenta una gatera que nos lleva a una serie de pequeñas estancias  de carácter ascendente. La última estancia de 4,5 x 1,3 x 1,6 metros tiene el suelo terroso y seco, pareciendo superficial y cerca del exterior.

En esta zona también existe una gatera descendente que nos deja en una estancia de 4 x 2,2 x 1,8 metros y que obedece a la fractura principal (330 N.M.).En estas pequeñas salas encontramos algunos rincones concrecionados, aunque en estado fosil.

El recorrido real de la cavidad es de 66 metros, mientras que la profundidad de -7 metros.

Boca de la cavidad.

Esta cavidad sirvió de refugio en la pasada Guerra Civil, tal como nos lo contaron en la población y hemos podido observar en fragmentos de cerámica. Los muros de piedra que acondicionan el sector este de la sala y la rampa de entrada puede que se construyeran con motivo del escondite o incluso antes pues un un punto se encuentran concrecionados. En esta cueva también hay testimonio  del paso de otras personas en otros tiempos como de la época medieval y de la edad del bronce.

Tras las labores en esta cavidad se procedió a revisar la zona de los Morrones, que aunque con mucha vegetación, merece la pena recorrer y asomarse por sus espectaculares crestas. Ya de vuelta se visitó la cueva del Dinero.

COVA DEL PATXACO (SUERA)

Aquesta cavitat ha estat una de les nostres últimes topografies, ja que a pesar del seu desenvolupament encara no en tenia. La primera vegada que vaig tindre noticies de l`existència d`aquesta cova  va ser llegint  "El mapa d`Arístides" del que es autor Vicent Pallarés. Es tracta d´un conte infantil d`Edicions Brosquil, on narra les aventures d`una colla de xiquets que, entre altres coses, busquen un tresor que esta dins de la Cova del Patxaco i que resulta se un calze preciòs i molt antic.

Portada del llibre.

Més tard ja vam tindre noticies de la cavitat, ja dins l`àmbit espeleològic. Com a curiositat el conte infantil descriu amb bastant presició la situació de la cavitat i el seu interior, pero la seua ubicació exacta no es correcta. No sabem si per ignorància o voluntariament per protegir la cavitat dels curiosos. Ens conta que la boca s`obri dos o tres bancals per baix del corral, mentre que en realitat s`obri a uns 80 metres per dalt del corral i a escassos 15 metres d`un petit cim.

 La decisió de realitzar la topografia de la cavitat va ser casual, ja que ens disposavem a visitar una de les cavitats del Turio i ens vam trobar una batida de senglars on ens digueren: "tantos sitios que hay y teneis que venir aquí". Nosaltres sense prendren`s-ho malament compreguerem la importància del Turio, que representa una fita molt assenyalada en l`àmbit espeleològic i que no es "cuaquier sitio". Recularem i ferem cami cap a la Cova del Patxaco, desconeguda per a nosaltres i que va acabar sent un bon pla alternatiu.

El Turio

La boca de la cavitat s'obri en disposició horitzontal i adaptada a la pendent del terreny. Te unes dimensions de 4,6 x 2,7 metres, amb un brocal de pedres en la seua zona occidental, que pareix protegir-la de possibles caigudes pel seu pou de 6 metres. Al ser l'entrada ampla hi troben dos zones d'accés, una en forma de pou i l'altra en inclinada pendent però fàcilment desgrimpable. La zona d`entrada, segons Viciano, fa unes dècades estava casi totalment oculta per una garrofera, que neixia del seu interior i buscava la llum exterior. Actualment d'aquest arbre solament resta la seva vella i corcada branca a la base del pou.

Boca de la cavitat.

Des de la base del pou, una ampla rampa baixa fins una barrera de concrecions, formant una estancia de 16 metres d'amplada. Ací els blocs ocupen tot el sòl i deixen entreveure una escletxa en la zona sur, per on es pot baixar a la planta inferior. Darrere de la barrera de concrecions, trobem una petita sala de 12 x 5 x 2 metres a la que accedim per un forat redó que deixa la barrera estalagmítica. Aquesta sala esta plena de columnes, estalagmites i gours; alguns d'ells amb aigua.

Saleta amb formacions.

 Una de les coses que criden l'atenció es el color fosc i ennegrit del sostre i concrecions. A primera vista sembla que s'ha produït pel sutge, de les fogueres fetes en la sala que ho deixaren tot fumat. Però hem de tindre en compte que en algunes ocasions aquesta patina negra es tracta del resultat d’infiltracions de diòxid de manganès, MnO₂. Un bon exemple el trobem a la Cova Cambra (Tortosa) al massis dels Ports, on la gran sala d'entrada es presenta ennegrida.

Concrecions ennegrides.

La sala dona pas a una estancia humida i terrosa que finalitza en una curta gatera desobstruida, on es veuen petites estalactites en en laminador. Ací finalitza una via principal, a la cota de -26 metres. Just abans d'entrar pel forat redó i en la citada escletxa podem ensinsar-nos baix d'un gran bloc, per un pas en laminador seguit per un graó de 3 metres que ens situa en una planta inferior. Aquesta zona inferior es desenvolupa per baix de la primera sala, sent en gran part laminador d'avanç dificultòs, ja que solament ens podem posar drets en un punt.

Si ens ubiquem un altre cop en la boca, trobem cap al sud una sala superior de 10 x 4 x 3 metres on penetra un poc de llum exterior.

Sala superior i al fons la llum que penetra per la boca.

Un poc més avall de la sala transcorre una fractura, queperpendicular a la galeria principal, finalitza als pocs metres amb una desgrimpada de 2,5 metres i una saleta menua , a la cota de -16,5 metres. També per aquesta zona trobem un laminador que aprofita una fractura nord-sud i finalitza amb un pouet de 3,3 metres i una curta galeria.

El recorregut real de la cavitat es de 147 metres, 123 en planta i la fondària de -29,2 metres. 

Topografia de la cavitat.

Pel que fa a la geologia, la cavitat te un desenvolupament principal est-oest, format a expenses d`un pla d`estratificació i que es tallat per una serie de fractures nord-sud al llarg de tot el seu recorregut. La cavitat s`obri en calcàries juràsiques. Destaquen com a elements predominants el blocs clàstics, que ocupen gran part de la galeria principal i les reconstruccions litoquímiques en la saleta final amb formes molt variades.

Finalment destacar que aquesta cavitat ha estat utilitzada en moltes èpoques diferents; entre elles, en l`edat del bronze, en l`epoca islàmica i en la passada Guerra Civil. Actualment encara trobem escases mostres d`aquestes tres èpoques que relacionen l`us de la cavitat com amagatall davant d`un perill, en temps de persecusió. Aquests tres periodes els trobem en moltres cavitats per totes les comarques castellonenques.

Com a dada interesant, dir que en una de les nostres visites, es va observar un ejemplar de diplur, possiblement paratachicampa Hispànica.

Racó amb columnes.

TOPOGRAFIA DE L'AVENC DE PEPET DE CALA SANTS

El dia 9 de novembre de 2013 vam visitar l'avenc Pepet de Cala Sants (M-21), situat a la Mola de Fanzara. Vam aprofitar la visita per agafar mides per realitzar una topografia mes correcta que la que hi havia. Veure noticia de la visita: AVENC DE PEPET DE CALA SANTS. Ara presentem la topo. Aquesta topo ha sigut dirigida i dibuixada per Cristina, estrenant-se amb aquest camp.
 
TOPOGRAFIA

ESPELEOMETRIA

Desenvolupament............... 110 m.

Recorregut en planta............ 70 m.

Fondària............................ -45 m.

DESCRIPCIÓ DE LA CAVITAT.

La boca de 1,4 x 2,4 m. dona pas a un pou de 18 m. que ens deixa en la primera planta de la cavitat. Es una zona ampla, d'uns 2,5 m. d'ample. Des d'ací continuem per un pouet de 5 m. i alguns resalt que ens deixen en una gatera inclinada. Des de la base del P-18 fins ací, també podem arribar per una altre lloc entre blocs (via dels resalts) evitant el pou de 5 m. però tenint que salvar un resalt de 4 m.

La gatera inclinada ens deixa en un balcó molt concrecionat, des d'on iniciem en descens de l'últim pou de 11 m. A mig baixar el P-11 trobem una ampla galeria penjada i amb unes boniques colades. En la base del pou de 11 m. podem pujar també una gatera amb pedres que ens deixa en una fractura ascendent. En la base del pou de 11 també podem accedir a una fractureta que baixa 2 metres mes fins la cota de màxima fondària. Tota aquesta ultima zona esta molt concrecionada.

Boca de la cavitat.

LA MOLA DE FANZARA

Aquest avenc es una de les 28 cavitats existents a la Mola de Fanzara. L'ESPELEO CLUB CASTELLÓ va fer a l'any 2001 un treball d'unificació toponímica de les cavitats de la Mola de Fanzara, codificant-les amb el topònim "Mola" o be la sigla "M". A continuació recordem totes les cavitats existents a la Mola de Fanzara, presentant-les en una taula.

El la taula apareix el codi proposat per l'ECC i també el nom pel que es coneixia la cavitat, ja que quasi totes elles tenien algun topònim posat pels seus exploradors. També apareix l'espeleometría i les dades (autors i data) de la topografia mes completa de cadascuna de les cavitats. Les cavitats de la M-26 a la M-29 no existeixen.

Balcó avans del P-11

Com a feina que queda per fer a la zona tenim que:

• Les cavitats Mola - 09 i Mola - 31 estan obstruïdes actualment.
• De l'avenc El Full no tenim coordenades amb GPS.
• De la cavitat Mola -30 no existeix cap topografia.

Noms de la cavitat	Codi	Recorregut	Fondària	Topografia
Melibea, Avenc de	Mola - 01	16	-8	CEV 1982
Pla, Avenc del	Mola - 02	55	-15	UCP 2007
Sabina, Avenc de la Rubio, Avenc del	Mola - 03	75	-13	CEV 1982
Clot, El SIRE, Avenc del	Mola - 04	27	-9	CEV 1982
Sargallar, Avenc del Cordera, Avenc de la Gerva, Avenc	Mola - 05	55	-16	CEV 1982
Corralàs, Avenc del Corraliza, Dolina de la	Mola - 06	20	-3	CEV 1982
Mola - 07	Mola - 07	6	-3.1	CEV 1982
Sacrificis, Avenc dels	Mola - 08	60	-23	CEV 1982
Sara, Avenc	Mola - 09	250	-50	CEV 1982
Carrasques, Avenc de les	Mola - 10	20	-11	CEV 1982
Ierabo, Avenc del Boris, Avenc de Pampul, Avenc	Mola - 11	260	-48	CEV 1982
Mamella, Avenc de la Pectoral, Avenc del Fondo, Avenc	Mola - 12	70	-42	GEON 1985
Pardal, Avenc Alacroc, Avenc	Mola - 13	18	-10	CEV 1982
Mola - 14	Mola - 14	5	-1	CEV 1982
Trisicle, Avenc del Rebot, Avenc del	Mola - 15	30	-16	CEV 1982
Mola, Cova de la	Mola - 16	330	-73	GEON 2008
Mola - 17	Mola - 17	11	-6	CEV 1982
Pacos, Sima dels	Mola - 18	4	-1	CEV 1982
Pam i mig, Avenc del Pinet, Avenc del	Mola - 19	30	-16	CEV 1982
Gres, Avenc	Mola - 20		-18	GEON 1985
Pepet de Cala Sants, Avenc	Mola - 21	110	-45	ECC 2013
Cnoris, Avenc de Sebastiana, Sima ¿?	Mola - 22			GEOC 1972
Asur I, Avenc Pedres, Avenc de les ¿?	Mola - 23		-24	GEON 1983
Asur II, Avenc Figuereta, Avenc de la ¿?	Mola - 24		-33	GEON 1984
Troupe, Avenc	Mola - 25		-17	GEOC 1972
Mola - 30	Mola - 30	8	-3	Sin topo
Mola - 31	Mola - 31			Sin topo
Avenc el Full	Avenc el Full		-40	GEON 1982