viernes, 27 de abril de 2012

LA TOPOGRAFIA DE CAVITATS

 La topografia de cavitats és una de les activitats que començàrem paral·lelament amb l'exploració i visita de les primeres cavitats a les que penetrarem. Recorde que en una excursió per la zona del mas d'Huguet, per la serralada del Desert de les Palmes, on visitarem algunes de les cavitats tectòniques que hi ha pel petit aflorament de calcària proper al mas. Al finalitzar la jornada en un quadern de notes, intentàrem fer un croquis de planta i alçat d'algunes cavitats que havíem visitat. Aquest es el primer intent de fer una topografia que jo recorde i des d’aleshores fins ara hem realitzat moltes "topos", moltes, però no sé exactament quantes, però segurament més de 500. Hem topografia tot tipus de cavitats, des de petits abrics , mines, covetes, fins coves kilomètriques.  Ací hem seguit un procés durant uns anys, millorant poc a poc la qualitat del dibuix i la precisió en les mides. Pel que fa a la qualitat del dibuix, ací l'important es la bona mà del dibuixant i la pràctica, que fa crear a l’autor del dibuix un estil propi, cada cop més elaborat amb els detalls i les formes de cada racó de la cova. També en els materials amb el que s’agafen les dades ha hagut un canvi prou significatiu. Al principi, a més dels croquis a "ull" utilitzàvem una corda d’uns 10 metres que ràpidament substituirem per un flexòmetre metàl·lic de "ferreteria" de 5 metres. També adquirirem una brúixola per prendre direccions.
Poc a poc millorarem en el material, fins arribar a topografiar amb clinòmetre, brúixola i cinta mètrica de qualitat per realitzar el que diuen els manuals una topografia grau 5.



A continuació recordem el diferents graus existent en l’aixecament de topografies:

1.- Esquema de memòria, sense escala
2.- Dibuix a simple vista, realitzat sense instruments, amb escala aproximada.
3.- Plànol rudimentari  dibuixat amb dades proporcionades per una petita brúixola graduada de 10 en 10º i corda o cinta amb divisions en metres.
4.- Brúixola de prisma amb divisions de 1º i mig grau, cinta mètrica.
5.- Brúixola de prisma i clinòmetre calibrats i cinta mètrica no-deformable.
6.- Brúixola, clinòmetre i cinta, però amb trípode.
7.- Mides amb taquímetre.

Actualment, com al principi, realitzem topografies  de cavitats de tots els tipús i dimensions. Les topografies que més es valoren, son sense dubte les cavitats descobertes per nosaltres, es a dir zones o espais subterranis, on creiem que hem segut els primers en entrar i que al finalitzar la exploració, alcem la topografia per deixar constància de les noves descobertes i per al que vingué darrere que puge veure el que s’ha explorat. Aquesta activitat requereix en molts casos una bona orientació espacial, que en el cas de les cavitats laberíntiques posaran a prova la orientació del topògraf.

Després de la presa de mides dins la cavitat, es a dir, el treball de camp, hi ha un temps de treball d'"oficina" on passem les dades del paper en brut a un full quadriculat o be mitjançant un programa informàtic com pot ser el Auriga, Survex, Visual topo etc... Finalment aquesta topo en paper es digitalitzada i retocada donant-li un acabat perfecte, que en el nostre cas totes les topos han passat per mans del company Joaquim Arenós que li donen una bona presència i cal agrair-ho.

La majoria de les topografies que hem fet son de la província de Castelló i estan informatitzades i a l’abast a qualsevol usuari, en la web del catàleg provincial.(www.cuevascastellón.uji.es). 
La topografia es una tasca apassionant, on anem descobrint les cavitats per als altres, obtenint  un resultat tangible i real: el dibuix.

jueves, 19 de abril de 2012

VISITA ESPELEOLÓGICA A DOS CAVIDADES DE CANTABRIA


Aprovechando el puente de Semana Santa, nos juntamos un buen grupo de espeleólogos para subir a Cantabria a visitar algunas cavidades. Esta vez nos reunimos un buen numero de espeleólogos, 14 en total, de las provincias de Castellón y Tarragona. Estuvimos presentes los siguientes grupos: Sección de Espeleo de la UEC Tortosa, Espemo de Morella, Dinamics de Benicarlo, SIET de Tarragona, C.M. Serra d’Irta de Alcalá de Xivert y Espeleo Club Castelló.
Red del Silencio.

El jueves realizamos el viaje hasta Ramales de la Victoria. Los que llegamos mas pronto aprovechamos para situar las bocas de la Red del Silencio, así como para comprobar los niveles del acuífero.
 
Grupo que realizamos la travesía Sima de la cuesta del Cuivo-Mortero de Astrana.

El viernes realizamos la travesía que une la sima de la cuesta del Cuivo con el Mortero de Astrana. Esta travesía discurre por el interior del sistema Mortillano, el de mayor desarrollo de la península. Realizamos la travesía un total de 11 espeleólogos.
 
Sima de cuesta Cuivo.

La cavidad es muy acuática y divertida de recorrer. Posee una zona inicial de anchas galerías, seguidas de un tramo con pozos que no superan los 35 m. hasta llegar a la sala del Arco. Desde dicha sala continuamos por una zona de meandros muy bien formados y de gran belleza.
 
Meandro del Río Leolorna.

Finalmente abandonamos el río y tras subir unas rampas llegamos al Mortero, la sima de salida. En prácticamente todo momento avanzamos por dentro de cursos activos. Al llegar a la unión de los ríos Cubieja y Leolorna algunos de nosotros seguimos el río Leolorna hasta el gran pozo cascada de 178 m. En total invertimos unas 5h 30 min. en realizar la travesía.
En la cabecera del pozo de 178 m.

El sábado teníamos previsto realizar la travesía de la Red del Silencio que enlaza la Torca del Hoyón (mal llamada de Caballos) con la cueva del Valle. Algunos de los componentes del grupo que teníamos que entrar se amedrentaron al ver que había llovido durante la noche. Dudábamos de entrar por la Torca del Hoyón o por la Torca de la Canal debido a las lluvias de la noche anterior.
En la boca de la Torca de la Canal.

Finalmente, y tras quedar tan solo 5 de los 11 espeleólogos que en un principio teníamos que entrar, nos decidimos ha subir hacia El Hoyón y comprobar si era factible entrar por dicha boca. Tras ver el gran caudal de agua que entraba por la boca de la Torca del Hoyón (ver video) desistimos, y entramos por la Torca de la Canal. Por lo menos lo intentamos.
 Imágenes de la boca de la Torca del Hoyón.

La travesía consta en su primer tramo de meandros estrechos con algún pocete que nos dejan en la Galería Vasco-Occitana. Luego encontramos una zona larga con laminadores no demasiado incómodos, seguidos de una serie de galerías cómodas y concrecionadas.
En el Río Silencio.

Así llegamos a La Playa, donde nos metemos en el Río Silencio. La última parte de la travesía es por la galería que recorre el río, teniendo que superar unos cuantos caos de bloques. Así llegamos a la Cueva del Valle tras 4h. 45 min. de travesía.
 
Galerías de la Red del Silencio.

El domingo nosotros volvimos a casa pero algunos compañeros se quedaron un día más y aprovecharon para hacer unos la travesía Torca de la Canal – Cueva del Valle y otros Sima de la Cuesta del Cuivo – Mortero de Astrana.
 
Red del Silencio.

Han sido dos travesías muy bonitas pero con poca dificultad y muy cortas en cuanto a tiempo. Otra vez realizaremos actividades más duras y con mayor dificultad.

jueves, 12 de abril de 2012

GALQUERIA BLANCA (2º part)

El passat dia 10 d'abril membres de l'E.C.C. realitzaren una nova incursió a la Sima Posos amb la finalitat de topografiar les zones descobertes el passat mes de febrer i continuar explorant les incògnites que quedaren. A les 8,40 h entraven amb 4 petates per la boca de la cavitat Luis, Juan i Jesús, accedint al riu per la via dels tollets, com es costum. Un dels petates era per instal·lar la via, que abandonarem a la base dels pous. En els altres petates portàvem 3 pots estancs, una corda de 25 metres per abandonar, un trepant dins una bossa estanca, ancoratges multi-monti, una bateria, menjar i roba de recanvi, per no anat molt enfangats a la nova i increïble galquería blanca.


Per accedir fins la galquería blanca desde la boca vam utilitzar unes 2,30 hores, essent la màxima dificultat el fang que encontrem a partir del pas dels Vomits.
Per a explorar aquesta zona necessitem l'arnes i es molt recomanable roba de recanvi per canviarnos en la base del pou nevat. Per tant en aquest punt ens canviem de roba, deixant tot el mono enfangat i amb roba neta i seca i l'arnes iniciem la topo de la zona descoberta l'últim dia. El pou nevat es de 19 metres, i la zona descoberta l'ultim dia de la galquería blanca te 35 metres de recorregut. Un cop topografiat tot i ja en la base d'una fractura comencem a pujar, una primera pujada en ximenea i assegurant-nos en multi-montis, arribem a una primera repisa. Aquest primer tram de pou es de 10 metres, que deixem instal·lat en fix. Continuem pujant per una rampa que finalitza en una finestra d'uns 50 centímetres de diàmetres i que ens porta a una fractura paral·lela. Ací es difícil avançar degut al fang que recobreix tota la cavitat. Seguidament realitzem una última escalada en ximenea d'uns 5 metres que al segon intent aconseguim arribar dalt, en una repisa. Munte'm capçalera i deixem instal·lat en fix. Des d'ací es veu el sostre de la fractura, que fa com un laminador i deixa veure unes finestres que pareixen estretir-se i tancar.
Fins ací hem arribat!!!! Baixem fent topo.
Avui hem pujat fins la cota de +30, 6 metres (i el sostre esta a uns 4 metres) pel que el desnivell actual de la cavitat es de 107,2 metres: Flipant!!!Hem topografiat 72 metres nous i la cavitat pasa a tindre 3.152 metres.
Després ve el mes dur, que es eixir a l'exterior, que ens costa unes 3 hores. En total una visita de unes 14 hores i una de les mes dures que hem realitzat a la cavitat.
La exploració continua i les incògnites segueixen obertes:
fins on podrem pujar? El temps ens ho dirà.

domingo, 1 de abril de 2012

BERIG Nº 12, ABRIL 2012


La revista BERIG, que publica el ESPELEO CLUB CASTELLÓ, te l'objectiu de difondre el patrimoni subterrani castellonenc presentant diferents articles dels variats camps que abasta l'espeleologia. Per al mes d'abril de 2012 i desprès d'un llarg camí editorial, els membres de redacció de la revista BERIG tenim el gust de presentar-vos el número 12, una nova edició que presenta les diferents tasques realitzades per membres del club o col·laboradors. Aquestes son les tasques mes destacades que realitza el club en l'últim any.


BERIG 12 amb 72 pagines, conté 4 articles, amb 21 topografies inèdites i nombroses imatges. El repartiment es el següent:

-Editorial.

-L'avenc del Muladar (Serra, Valencia), primer desnivell de la Serra Calderona.

-Tres mostres d'exploració subterrània en temps passats.

-Estudio monográfico de la Sima Posos (Azuébar, Sierra Espadan).

-Catalogo de cavidades del término municipal de Vallibona (Castellón).


En l'actualitat les revistes d'espeleologia no estan en alça (veure les publicacions a l'estat espanyol en la última dècada: http://fedespeleo.com/).Un possible factor que provoque aquest fet es la pujança que han experimentat els blogs digitals a Internet, que son mes econòmics, ecològics i amb la informació mes inmediata. Els blogs ofereixen molts avantatges que les clàsiques revistes "en paper" no s'ho poden permetre. D'altra banda també es pot considerar que les revistes d'espeleo son un projecte altruista, es a dir el objectiu no es econòmic, ja que el seu objectiu es donar a conèixer les noves descobertes i difundir aquest mon desconegut, inexplorat i fascinant al que tots no poden accedir.

L'ESPELEO CLUB CASTELLÓ vol ser fidel a les publicacions en paper, ja que aquest format arriba a molts col·lectius que en format digital no poden arribar. A més l'E.C.C. tambe posa a disposisció de que vullga consular la revista a la web del cataleg de cavitats provincial, SICE-CS (WWW.CUEVASCASTELLON.UJI.ES) en format pdf.

Es una gran alegría presentar la nova revista.... ara a per la nº 13 !!!