El cap de setmana passat, 14 i 15 de juny, vaig tenir el privilegi de visitar aquesta joia geològica. Tinc que agrair a ESPEMO i a Lydie la seua invitació pera poder visitar aquest indret únic en el mon. Tan sols allí a la Montagne Noire, al departament de l'Hérault, a França, i a Nova Caledònia, al pacífic, hi han mineralitzacions amb aquesta increïble coloració verda.
Luis a la Salle des Vertes (Foto: Lydie Babin).
L’eixida fou organitzada pel club Espemo de Morella, que com sempre va estar molt ben organitzada. Tant divendres com dissabte vam pernoctar al refugi de La Salle, propietat del Speleo Club Béziers. Aquest refugi està situat en un indret salvatge i proper a moltes de les cavitats mes singulars de la Montagne Noire. Allí es solen reunir espeleòlegs de lo mes reputats de tota França, però en aquesta ocasió el vam tindre tot pera nosaltres. Els participants vam ser Biel, Eloi, David, Sandra, Lydie, Vicent, Toni, Andreu, Karen, Marc, Luis Cabedo i Luis Almela.
Foto de grup.
Dissabte pel matí vam quedar en els nostres 3 guies: Jean Paul, Remi i Florence. Després de explicar-nos algunes coses sobre la visita i obsequiar-los amb uns detallets, ens canviem i iniciem l'accés cap a la cavitat. No sense abans fer-nos la foto de grup. Uns 800 m. per una sendera per un bonic bosc, decorat per multitud de flors, com mana la primavera, ens deixa en la boca de l'avenc.
Pou d’entrada (Foto: David Fabregat).
La cavitat presenta una gran boca en forma de dolina protegida per una tanca. Una rampa ens deixa en el primer pou de la cavitat, de 13 m. La cavitat està excavada en dolomies i calcàries, i els esquistos constitueixen la capa impermeable. Resulta curiós la gran quantitat de material al·lòcton arrossegat per l'aigua en els moments en que la cavitat se activa de forma violenta. Destaquen la gran quantitat de pissarres i esquistos de dimensió decimètrica i també molta matèria orgànica que prové de l'exterior. Al pou d'entrada li segueixen varius pous curts de 11, 6, 10 (pou de la pluja) i 10 metres. Baix d'aquest últim pou la cavitat presenta dues possibles continuacions:
-Per una banda podem baixar un pou de 8 m. amb una capçalera estreta que ens durà a la Salle Robert de Joly i el pou du Grand Cédre, de 145 m. de fondària.
-L'altra opció ens fa continuar per una gatera cap a la Reseau des Vertes, lloc on es troben les coloracions verdes degudes al Níquel.
Salle des Vertes.
A la Salle Joly també baixàrem, es tracta d’una sala ampla però sense massa alçada. S'obre a favor d'un pla d'estrat per lo que la seua inclinació segueix el busament dels estrats. Per un racó de la sala corre un xicotet riuet que continua pel meandre que s'obrí en la part inferior de la sala i que du al pou Grand Cédre. Nosaltres no vam arribar al pou. En una galeria lateral ascendent trobem la base dels pous de l'aven de Mont Marcou -2, l'altra boca d'aquesta gruta.
Luis al·lucinant (Foto: Lydie Babin).
Pel que fa a la Reseau des Vertes, esta es troba ben protegida per una reixa. Avancem primer per un meandre estret que en el seu final presenta dos pous de menys de 10 metres que ens deixen en la tenda que hi ha muntada pera la espera dels espeleòlegs. Des d’allà, i després de llavar-nos les botes amb una mànega a pressió, pujarem a veure la salle des Vertes. Es tracta d'un conducte vertical per on pujarem amb l'ajuda d'unes escales metàl·liques.
Detall de les coloracions del espeleotemes.
A dalt, el Níquel ho acoloreix tot de verd a la salle des Vertes. La saleta no fa mes de 3 x 2 m., situada a mode de balcó o repissa dins d'un conducte vertical, però on ha fluid el Níquel dissolt en l'aigua i a donat màgia a aquesta capella sixtina francesa. Les excèntriques adornen les parets, i tot presenta la característica coloració verda, en alguns llocs mes intensa encara. Després de tres anys d’espera, per fi podem gaudir d'un lloc mític dins del mon de l'espeleologia. Es un moment d'èxtasi que immortalitzem amb la nostra càmera.
Lydie en la Salle des Vertes.
La feina de conservació que fan des de l'associació Mont Marcou des de l'any 2002 es essencial pera la seua conservació. Un exemple a seguir. Actualment tan sols 48 persones a l'any poden visitar aquesta joia. Esta mesura unida a la neteja de tots els visitants, tenint que llevar-se els monos i netejar-se les botes, fan que la sala verda es conserve en un estat increïble.
Sopar de germanor en el refugi de La Salle.
Però no tot va ser sota terra... també hi va haver desorientacions nocturnes per arribar a un refugi amb una essència molt especial, punxades de rodes ressuscitades, el trail passant a peu de casa amb avituallament fantasma, i un magnífic sopar de germanor. Tot açò, no seria possible si no fora per l'equip d’Espemo, de grans persones sempre disposades a ajudar per organitzar events inoblidables.
Vídeo muntat per Lydie:
https://www.instagram.com/reel/DLAdCGyNXxL/?igsh=MXY1OXM3emVvYnd6Zg==
