El cap
de setmana passat, 14 i 15 de juny, vaig tenir el privilegi de
visitar aquesta joia geològica. Tinc que agrair a ESPEMO i a Lydie
la seua invitació pera poder visitar aquest indret únic en el mon.
Tan sols allí a la Montagne Noire,
al departament de l'Hérault, a França, i a Nova Caledònia, al
pacífic, hi han mineralitzacions amb aquesta increïble coloració
verda.
Luis a
la Salle des Vertes (Foto:
Lydie Babin).
L’eixida
fou organitzada pel club Espemo de Morella, que com sempre va estar
molt ben organitzada. Tant divendres com dissabte vam pernoctar al
refugi de La Salle,
propietat del Speleo Club Béziers. Aquest refugi està situat en un
indret salvatge i proper a moltes de les cavitats mes singulars de la
Montagne Noire.
Allí es solen reunir espeleòlegs de lo mes reputats de tota França,
però en aquesta ocasió el vam tindre tot pera nosaltres. Els
participants vam ser Biel, Eloi, David, Sandra, Lydie, Vicent, Toni,
Andreu, Karen, Marc, Luis Cabedo i Luis Almela.
Foto de
grup.
Dissabte
pel matí vam quedar en els nostres 3 guies: Jean Paul, Remi i
Florence. Després de explicar-nos algunes coses sobre la visita i
obsequiar-los amb uns detallets, ens canviem i iniciem l'accés cap a
la cavitat. No sense abans fer-nos la foto de grup. Uns 800 m. per
una sendera per un bonic bosc, decorat per multitud de flors, com
mana la primavera, ens deixa en la boca de l'avenc.
Pou
d’entrada (Foto: David Fabregat).
La
cavitat presenta una gran boca en forma de dolina protegida per una
tanca. Una rampa ens deixa en el primer pou de la cavitat, de 13 m.
La cavitat està excavada en dolomies i calcàries, i els esquistos
constitueixen la capa impermeable. Resulta curiós la gran quantitat
de material al·lòcton arrossegat per l'aigua en els moments en que
la cavitat se activa de forma violenta. Destaquen la gran quantitat
de pissarres i esquistos de dimensió decimètrica i també molta
matèria orgànica que prové de l'exterior. Al pou d'entrada li
segueixen varius pous curts de 11, 6, 10 (pou de la pluja) i 10
metres. Baix d'aquest últim pou la cavitat presenta dues possibles
continuacions:
-Per
una banda podem baixar un pou de 8 m. amb una capçalera estreta que
ens durà a la Salle Robert de Joly
i el pou du Grand Cédre,
de 145 m. de fondària.
-L'altra
opció ens fa continuar per una gatera cap a la Reseau
des Vertes, lloc on es troben les
coloracions verdes degudes al Níquel.
Salle
des Vertes.
A la
Salle Joly
també baixàrem, es tracta d’una sala ampla però sense massa
alçada. S'obre a favor d'un pla d'estrat per lo que la seua
inclinació segueix el busament dels estrats. Per un racó de la sala
corre un xicotet riuet que continua pel meandre que s'obrí en la
part inferior de la sala i que du al pou Grand
Cédre. Nosaltres no vam arribar al
pou. En una galeria lateral ascendent trobem la base dels pous de
l'aven de Mont Marcou -2,
l'altra boca d'aquesta gruta.
Luis
al·lucinant (Foto: Lydie Babin).
Pel
que fa a la Reseau des Vertes,
esta es troba ben protegida per una reixa. Avancem primer per un
meandre estret que en el seu final presenta dos pous de menys de 10
metres que ens deixen en la tenda que hi ha muntada pera la espera
dels espeleòlegs. Des d’allà, i després de llavar-nos les botes
amb una mànega a pressió, pujarem a veure la salle
des Vertes. Es tracta d'un conducte
vertical per on pujarem amb l'ajuda d'unes escales metàl·liques.
Detall
de les coloracions del espeleotemes.
A
dalt, el Níquel ho acoloreix tot de verd a la salle
des Vertes. La saleta no fa mes de 3 x
2 m., situada a mode de balcó o repissa dins d'un conducte vertical,
però on ha fluid el Níquel dissolt en l'aigua i a donat màgia a
aquesta capella sixtina francesa. Les excèntriques adornen les
parets, i tot presenta la característica coloració verda, en alguns
llocs mes intensa encara. Després de tres anys d’espera, per fi
podem gaudir d'un lloc mític dins del mon de l'espeleologia. Es un
moment d'èxtasi que immortalitzem amb la nostra càmera.
Lydie
en la Salle des Vertes.
La
feina de conservació que fan des de l'associació Mont Marcou des de
l'any 2002 es essencial pera la seua conservació. Un exemple a
seguir. Actualment tan sols 48 persones a l'any poden visitar aquesta
joia. Esta mesura unida a la neteja de tots els visitants, tenint que
llevar-se els monos i netejar-se les botes, fan que la sala verda es
conserve en un estat increïble.
Sopar
de germanor en el refugi de La Salle.
Però
no tot va ser sota terra... també hi va haver desorientacions
nocturnes per arribar a un refugi amb una essència molt especial,
punxades de rodes ressuscitades, el trail passant a peu de casa amb
avituallament fantasma, i un magnífic sopar de germanor. Tot açò,
no seria possible si no fora per l'equip d’Espemo, de grans
persones sempre disposades a ajudar per organitzar events
inoblidables.
Vídeo
muntat per Lydie:
https://www.instagram.com/reel/DLKuhV-tIJz/?igsh=bWJ2YXVjMnlsd21i
