martes, 28 de junio de 2011

LA "F-2": L'AVENC QUE MAI S'ACABA

El passat dissabte 25 vam anar a l'avenc de la Ferradura-2, a Cabanes. Continuarem la tasca de topografía, que al poc de temps vam interrompre, per iniciar una desobstrucció amb "mala baba"(portem 4 setmanes amb desobstruccions).Hi voliem llevar un gran bloc empotrat en la fractura que ens tallava el pas. Després de més d'un hora lluitant amb el bloc, aquest es va ficar "flamenco" i no volia apartarse, ja que ens faltava un perpal.


Gatera en la zona ja coneguda.


Desobstrucció en el "paso cardiaco"


Vam iniciar la desobstrucció per una altra zona i en pocs minuts ja estavem en territori verge.Als pocs metres, una altra desobstrucció fàcil ens permet baixar un pouet de 6,5 metres i progressar per una fractura amb alguns racons dignes.


Territori verge

Uns metres més avall la fractura s'estretava moltissim. A l'eixida vam topografiar aquesta zona nova de 38 metres de recorregut. A l'eixir ja era tard i no teniem temps per continuar amb la topo.


Pasamans d'accés al sector.

Amb aquesta eixida la cavitat ja supera els 500 metres de recorregut,pero açò no s'acaba perque encara queden alguns metres per topografiar i forçar la possible unió amb l'avenc de la Ferradura-3 del que tant prop estem.

viernes, 24 de junio de 2011

APLEC DELS ESPELEOLEGS DEL REINE (1960)

En l'any 1960 va tindre lloc a la Cova Santa, situada en la localitat de l'Alt Palancia d'Altura, el 1º Aplec d'Espelòlegs del Reine de Valencia. Aquest Aplec organitzat per el Centre Excursionista de Castelló, va atraure a diversos espeleolegs de tot el País.
A continuació reproduim el "Llibret" que es va editar amb l'edició d'aquest important aconteciment per als espeleòlegs castellonencs.Hi han artícles de Rafael Guallart, Vicent Ferris, J.M. Armengou i el geòlec castellonenc Vicent Sos Baynat. També trobem la programació dels actes junt amb un planol, on els toponims (en una zona de parla castellana) han estat traduits al Valencià.













martes, 21 de junio de 2011

SALIDA DEL INTERCLUB A MONTSERRAT

Canal por donde asciende La Teresina.

Como viene siendo habitual en estos últimos meses, la gente del “Interclub Espeleologic de Castelló”, efectuamos una nueva salida fuera de nuestra provincia. Este fin de semana tocaba subir a Montserrat, esta montaña tan clásica y tan mística para nuestros vecinos los catalanes.

Primeros tramos de la ferrata.


La salida fue coordinada en esta ocasión por Gilavert, gran conocedor de este macizo. Y la verdad es que fue un éxito en cuanto a la planificación. Se compagino la visita a una sima con la ascensión de una vía ferrata, y con los accesos y retornos correspondientes que nos permitieron saborear las sublimes formas de los paisajes de la “Muntanya de Montserrat”.

Una bonita zona de la vía ferrata.


Así el viernes 17, algunos ya pernoctamos en el Refugi de Santa Cecilia. Otros llegaron a Montserrat el sábado de mañana tras un buen madrugón. El sábado 18 nos juntamos 15 personas de distintos clubes (CEVI de Vila-Real, Espeleoclub La Vall d’Uxó, ESPEMO de Morella y ECC). La actividad prevista para ese día era una vía ferrata. En esta actividad participamos 14 personas.

Vía Ferrata de “La Teresina”.


Una vez estuvimos todos equipados (sobre las 11h.) comenzamos el ascenso por la canal de Sant Jeroni hasta el lugar de inicio de la reina de las vías ferratas: “La Teresina”.

Ascendiendo a “l’agulla de Santa Cecilia”.


En el acceso hasta el inicio de la vía se supera un fuerte desnivel y algún que otro paso equipado con cadenas. Tras unos 45 min. llegamos al inicio de la Ferrata. Allí comenzamos el ascenso hacia la aguja de Santa Cecilia, posiblemente el tramo más bonito de la ferrata.

En la cumbre de “l’agulla de Santa Cecilia”.


Una vez en la aguja de Santa Cecilia (1.079 m.), pudimos disfrutar de unas buenas panorámicas de esta parte del macizo de Montserrat, sobre todo la zona de “els Ecos”, y del valle del Llobregat. Aquí existen dos posibilidades para descender esta aguja: una es por una grieta equipada con grapas y cable; y la otra opción, más espectacular para mi gusto, es descender la aguja mediante un rapel de 20m. Nosotros montamos el rapel, y cada uno eligió la opción que mas le apeteció.

El espectacular rapel de 20 m.


Tras el rapel viene una zona más fácil, siguiendo un sendero con algunos tramos equipados y otros menos verticales. Así llegamos a la chimenea final que nos lleva a la cumbre de Sant Jeroni. Pero al llegar a la chimenea encontramos un “embozamiento” con todas las letras.

Ascendiendo la chimenea final.


Ya de por si durante los fines de semana se produce una gran aglomeración de gente, muchos de ellos de Barcelona y su área metropolitana, que viene a subir “la Teresina”. Pero nosotros nos encontramos con un grupo de niños, que fue lo que provoco este taponamiento. Allí estuvimos algunos de nosotros más de una hora esperando a que la gente subiera la chimenea para poder subir.

El grupo en la cumbre de Sant Jeroni.

Panorámica desde la cumbre de Sant Jeroni.


Así comenzamos a llegar a la cumbre de Sant Jeroni, cumbre más alta del macizo de Montserrat con 1.237 m., sobre las 3:45 h. Mientras esperábamos a que llegara en resto del grupo comimos. Desde la cumbre se tiene una magnifica visión de prácticamente todo el macizo de Montserrat. Tras llenar el estomago bajamos hasta el Monasterio de Montserrat por el “cami vell de Sant Jeroni”.

Con “La Moreneta”.


Allí nos refrescamos con unas cervecitas frescas y los más devotos entraron a ver a “la Moreneta” y a pedirle algún deseo. Así que si esta semana alguien de nosotros se hace millonario ya sabréis porque es. Luego volvimos hasta el Refugio de Santa Cecilia por el “cami dels Degotalls” y luego por un sendero que va en todo momento por el margen de la carretera. Y así concluimos esta actividad, un tanto diferente a lo que acostumbramos a hacer en las salidas de “Interclub”.

Zona de “Les Agulles”.


El domingo 19 tocaba visitar els Pouetons de les Agulles, situado en una bellísima zona denominada “Les Agulles”. Dejamos los vehículos en el parking del Coll de Can Maçana y partimos hacia la cavidad. Primero nos dirigimos al Refugi Vicenç Barbè, al cual llegamos tras unos 45 min. de aproximación. Y desde el refugio hasta la cavidad tan solo tenemos unos 5 min. Las dos bocas se abren bajo una zona repleta de agujas de conglomerado.

Boca de entrada a “Els Pouetons”.


A las 10 h. comenzaba a entrar el primero del grupo en la cavidad. Instalamos las dos vías de entrada que existen: una por la boca mas grande (P-32) y otra por la mas estrecha (P-24 + Rampa de 20 m.), que ambas se juntan tras la primera vertical. Tras el segundo pozo (P-16) llegamos a una sala grande con mucha agua, gours y con muchas formaciones.

Cantero bajando el “Pou de la Biga”.


A partir de aquí continuamos por una estrecha fractura con algunas estrecheces que nos lleva a un P-8. Tras el continuamos por una fractura estrecha que en algunos puntos se desfonda hasta llegar al Pou de la Biga (P-25). Bajo este llegamos a una gran sala por la que corría un pequeño cauce. Y tras continuar por una ancha galería con algunos resaltes y rampas llegamos a la parte final de sima.

Galería a -110 m.


En esta parte final encontramos 3 pozos encadenados de 11, 20 y 14 metros. Bajo el P-20 existe una estatuilla de “la Mare de Deu de Montserrat”. Allí pudimos recorrer una larga galería, tanto en dirección norte, como en dirección sur.

Bañándose en el lago en la cota de máxima profundidad (-123 m.)


Bajo el ultimo pozo (P-14) existe un pequeño laguito donde alguno de nosotros no dudo en refrescarse. Desde aquí media vuelta y para arriba. Así a las 4:30 h. salía el ultimo componente del grupo por la boca dels Pouetons. Una vez fuera volvimos hacia el parking donde comimos antes de regresar para nuestra tierra.

Zona de formaciones bajo el P-16.


En total invertimos unas 6 horas y media en recorrer toda la cavidad. Hay que contar que la cavidad estaba prácticamente toda equipada con químicos lo que hace de la instalación y desinstalación una faena más cómoda. Pero también hay que añadir que de los 11 espeleólogos que entramos a la cavidad 9 llegamos a la zona mas profunda, situada a -123 m., y los otros dos llegaron hasta -85, con lo que se demostró un buen nivel de los participantes.

Ascendiendo el P-16.


Texto: Luis Almela.

Fotos: Josep Gilavert y Luis Almela.

EL ULLAL DE L'ERMITA DE SANT MARC (XERT)

Durant els dos últims caps de setmana, membres de l'Espeleo Club Castelló han realitzat una seriosa desobstrucció a l'Ullal de l'Ermita de Sant Marc, situat en les proximitats de l'Ermita de Sant Marc, al nord del municipi de Xert.El Ullal esta situat al marge dret del barranc i pràcticament al mateix nivell que el llit del barranc. Després de fortes plutjes la sorgencia s'activa, expulsant gran cantitat d'aigua que mante durant uns quants dies. Uns 200 metres barranc avall trobem , també al marge dret, una sorgencia permanent que mai s'asseca i que als pocs metres la seva aigua es absorbida per un engolidor que va aparèixer repentinament fa uns quants anys, producte d'un enfonsament del terreny.En aquesta sorgencia permanent hi han unes canalitzacions que portaven l'aigua a una caseta propera que feia de llavador per als masos dels voltans.


Plano de la zona

Quan plou, el barranc porta l'aigua de l'Ullal, pero de més amunt no ve aigua.
La iniciativa d'aquesta desobstrucció va ser de Dani, qui en la pasada pasqua va visitar aquesta zona després d'unes fortes tormentes. Uns videos gravats aquestos dies donen constància de l'espectacularitat de l'Ullal.


El Ullal abans de començar la desobstrucció.

El día 11 de Juny van començar les feines de desobstrucció, on es va trevallar dur durant 6 hores.El resutat va ser bo; es van profunditzar uns 2 metres, arrivant a una estreta galería descendent d'uns 6 metres, que finalitzava en una petita saleta de uns 3 x 2 metres.El pis d'aquesta saleta estava cubert de graves que obstruïen la continuitat i es veía que d'ací venía l'aigua quan s'activa l'ullal.Aquest primer día participaren Dani, Andrés i Juan Mº.


Extraent els blocs de l'interior.

El día 18 es tornà per tal de continuar amb la desobstrucció. Durant unes 5 horetes de treball és consegueix passar per un estret pas, després d'apartar molta grava i alguns blocs.La continuació es estreta, pero molt la roca es presenta extremadament polida.


La cavitat per dins, en la saleta.

Aquesta estreta galería dona pas a una estreta gatera amb aigua que després de pujar per una estreta rampa la galería finalitza bruscament per un enfonsament molt compacte de blocs i argila.Ací finalitzen les nostres esperançes, ja que la desobstrucció en aquest punt es desaconsellable, per no dir impossible.
Aquest segón día participaren Dani, Andrés, Juan Mº i Jesús.


Aspecte de la boca.


Croquis de la cavitat.

martes, 14 de junio de 2011

EL AVENC DEL MAS DE LLUC (VISTABELLA)

El avenc del Mas de Lluc esta situat en la zona Nord del terme municipal de Vistabella, en la caiguda al Riu Montlleó. Aquesta cavitat, explorada per membres de l'Espeleo Club Castelló en els anys 90', va ser topografiada l'any passat durant la campanya Penyagolosa 2010, en Juny.


La Serra del Boi, amb l'ermita de Sant Bertomeu i el Penyagolosa al fons.

Es tracta d'una fractura de 115 metres de llargària que es desenvolupa en direcció E-W.La profunditat total de la cavitat es de 63 metres.La boca de la cavitat es presenta a l'exterior com una fracturació del terreny amb una obertura de 10 metres de llarg per 2 de ample i que descendeix uns 2 metres. En l'extrem d'aquesta fractura, per la part oest esta la continuació de la cavitat, mentre que per la zona est trobem un estretament que no ens permet passar i que tirant una pedra aquesta tarda uns segons en tocar fons. Aquest orifici comunica amb la resta de la cavitat que descriurem a continuació. Seguint la fractura en direcció est descendim uns graons i una rampa que ens porten a un pou de 15 metres, amb una repisa en la seua zona intermitja.La base del pou ens deixa en la base de la fractura, on hi ha molt de guano.


En la base del pou de 15.

L'amplaria es d'un metre i cal destacar que es la zona més ampla de la fractura.En direcció est la galeria baixa per una pronunciada rampa amb pedra solta, que als pocs metres es veu interrompuda per un pouet de 7 metres que es baixa amb facilitat. La rampa continua i la fractura va entretant-se fins arribar a un punt on les colades adornen la fractura. Ací podem descendir un estret pou de 8 metres arribant a una zona molt estreta que podem seguir en direcció oest 25 metres on l'estretor no ens permet continuar.Aquesta zona es incomoda per a la progressió, però les parets estan recobertes amb colades i altres elements reconstructius. Situats en la capçalera del pou de 8 metres la fractura s'estreteix i el progrés es realitza penosament. Hi ha que continuar amb "Ramonage" o ximenea arribant a unes repises on podem parar a descansar.En aquesta zona la fractura es perd en la altura i per baix als 5 metres trobem la base de la fractura. Continuant per aquesta grieta arribem a un punt on la fractura es tanca i devem de passar per un punt estret i molt concrecionat on les formacions prenen una coloració blanca.


Pas estret i concrecionat.


La coloració de les concrecions es variada.

Després de l'estretor podem continuar 12 metres, on la fractura es torna impenetrable.Es en la base de la fractura d'aquesta última zona on trobem la profunditat màxima de la cavitat.Cal destacat que tot aquest sector el dia de la topografia, portava una corrent d'aire que ens fa pensar en una entrada inferior de la cavitat. Més avall de l'avenc hi ha una coveta en fractura, però no te cap corrent d'aire.


Galería del sector oest

El sector oest es un poc diferent, ja que la fractura es un poc més ampla i més còmoda per a la progressió. Situats en la base del pou de 15 metres avancem cap a l'oest i als pocs metres hi ha una estretor d'uns 4 metres. Mes avant la fractura s'eixampla amb una amplària propera al metre. Podem seguir la galeria en ximenea, deixa'n baix nostre una galeria inferior.Podem observar algunes reconstruccions molt fòssils i en estat de descomposició.


Estalactites fòssils al sector oest

Progressant per la galeria entre blocs arribem a una estretor que desemboca a un pou de 11 metres que finalitza en cul de sac. Ací la cota assolida es de -42 metres de profunditat.


Zona cómoda del sector oest.

Un fet a destacar es que esta cavitat posseïx una important colònia de rats penats, que observarem al eixir de la cavitat, cuan el cel ja s'enfosquia i donava pas a la nit.Els rats penats estan situats en el sector oest de la cavitat, on hi ha abundant guano.El recorregut real de la cavitat es de 262 metres.

Un altra dada curiosa es, que entre la cavitat i el llit del riu Montlleó hi ha un desnivell de 240 metres.


Topografía de la cavitat.

Recordem aquesta cavitat explorada en la passada campanya de Penyagolosa i aprofitem per refrescar i anunciar que la propera "Penyagolosa 2011" ja esta prop i caldrà posar nous objectius. El que esta clar es que, com espeleòlegs que som, no val a viure del record, sinó que hi ha pensar en les properes exploracions i els nous espais subterranis verges que ens esperen en el massis de Penyagolosa.

martes, 7 de junio de 2011

ESPELEOLOGIA A BENASAL

El passat mes d'Abril, a més de publicarse el número 11 de la revista BERIG, també va aperèixer pubicada en la revista Aigua Clara, que edita l'Associació de Joves de Benasal, un artícle que tracta sobre la Cova del Tabústol. Aquest es el segón artícle de temàtica espeleogica publicat en aquesta revista per nosaltres. Amb açò pretenem donar a conèixer algunes cavitats de Benasal i al mateix temps crear un ambient de respecte als fenomens subterrànis, que en tantes ocasions han estat agredits.

Ací el presentem: