jueves, 26 de mayo de 2022

AVENCS DE LES CLOTXES (CABANES)

Hui presentem dos cavitats situades a terme de Cabanes, a l'est de la població. La zona on es troben aquestes cavitats es un pla amb un rascler ben desenvolupat, ubicat al nord de la Ferradura, que es on es troben les cavitats més singulars del terme municipal. En aquest Pla ja és coneixia l'Avenc de les Clotxes, catalogada i topografiada als anys 60 per membres del Grup Espeleològic Pedraforca, animats per Miquel Nebot, que tenia un vincle amb Cabanes. Al març del 2019 fem una visita ràpida per la zona i en una prospecció pel pla trobem un altre avenc que està equipat amb parabolts però sense xapa i que no arribem a baixar. També altres dos dolines, que ubiquem gràcies al visor gva. Una d'aquestes dos dolines presenta unes dimensions de 8 x 6 metres i una fondària de 3 metres, amb la base reblida de blocs, però no es veu una continuació clara entre blocs. Com a fet curiós és que aquesta dolina esta alineada amb els altres dos avencs. 

Clotxes situades al costat de l'avenc del mateix nom.

L'objectiu d'aquesta visita del 15 de maig a la zona era topografiar les dos cavitats i revisar les dolines, no oferint aquestes últimes poc d'interès per a desobstruir (de moment). També observar les morfologies de les cavitats, ja que les podem situar dins del tipus de cavitat "pous sense continuació horitzontal" que s'han obert a l'exterior per corrosió remuntant. Pel que fa a l'Avenc de les Clotxes, deu el seu topònim per unes clotxes, cocons o "kamenitza" situades al costat de la dolina on s'obri la boca. La dolina presenta unes dimensions de 8 x 10 metres, amb un desnivell suau de 2 metres, on trobem grans blocs. Entre aquests blocs hi ha un xicotet buit per on accedim a la cavitat. Degut a les característiques de la dolina hem considerat com a cota 0 de la cavitat la base de la dolina. Aquesta dona pas a un pou de 11,5 metres, que als 6 metres de baixada hi ha una replà de 1,5 metres on es divideix el pou, trobant dos pous paral·lels, arribant a dos estances circulars diferents. Si baixem el pou directes arribem a un espai de 6 x 4 metres, amb el pis ocupat per pedres decimètriques i sediment fi. En un extrem d'aquesta hi ha una escletxa impenetrable de 4 metres de desnivell (cota -11,6 metres), i en l'altre extrem que està lleugerament més baix, hi ha una gatera porta a l'estança del pou paral·lel. mitjançant un conducte de 3 metres.

Dolina on s'ubica la cavitat principal.

L'estança que hi ha a la base de l'altre pou, forma un espai de 5,5 x 3 metres, amb el pis ple de sediments fins. Ací trobem la màxima fondària de la cavitat (-13,2 metres). En els sediments es noten marques del pas de l'aigua amb solcs, formant el alguns punts xicotetes terrasses d'aquests dipòsits amb excavacions recents. En aquesta no hi ha casi pedres, ja que les pedres que cauen per la boca van directament a l'alta estança. Després de pluges actua com engolidor, arreplegant aigua de part del pla, tal com ho testimonien les restes de vegetació ubicades a uns 1,5 metres del pis en la zona de la fondària màxima. Aquest nivell d'inundació que trobem a la fondària màxima coincideix per cota en l'escletxa impenetrable, que és per on suposem que se'n va l'aigua. Es a dir la part inferior de la cavitat es formarà un toll d'aigua, i aquesta vesarà per l'escletxa o engolidor, no pujant més el nivell de les aigües. 

El recorregut real de la cavitat és de 34 metres, 18 metres en planta i la fondària màxima penetrable de .13,2 metres.

Una de les característiques de la cavitat son els dos fusos que s'han ajuntat, estant actualment separats solament en la seva part inferior. També resulta característic el col·lapse de grans blocs en la boca, que ens indica que esta en una fase de desenvolupament avançat (fase 3) dins de la classificació proposada per els pous de dissolució sense continuïtat horitzontal.

Diferents fases proposades per a les cavitats castellonenques.

L'avenc de les Clotxes-2, s'ubica a 30 metres de l'anterior, en l'interior d'un petit enfonsament. Aquest dona pas a un pou de 6 metres i baix forma una base de 3,5 x 1,5, on en nota la seva gènesi igual que l'anterior, pero molt menys desenvolupat. En l'extrem nord de la seua base continua la diaclasa descendent assolint els 8 metres de fondària. En les parets d'aquest avenc es noten les senyals de corrosió. El recorregut real és de 12 metres, 5 en planta.

Boca de l'Avenc-2

Interior de l'avenc-2

A 80 metres d'aquest avenc hi ha la dolina abans esmentada, que no condueix a cap cavitat subterrània penetrable. Amb aquesta visita hem pogut observar les morfologies dels avencs, comparant-los amb les estudiades fa uns anys del pous de dissolució sense continuïtat horitzontal. En la topografia hem volgut posar de manifest aquestes formes generals.

miércoles, 18 de mayo de 2022

Exploración al macizo de Collarada con el Espeleo Club Zaragoza.


Trou Souffleur (Foto: Vicente Barraquet).


El macizo de Collarada se sitúa en el Pirineo aragonés, al este del valle de Canfranc, al oeste del valle del Río Aurín, limita al norte con el valle Izas y al sur con el valle del Río Ijuez. Aunque la zona de trabajo del Espeleo Club Zaragoza no abarca la totalidad del macizo. En esta zona se han sucedido las exploraciones espeleológicas desde finales del siglo XVIII. Espeleólogos franceses, catalanes, valencianos, y por supuesto maños, han trabajado en la zona durante este casi siglo y medio.

Cumbres de Collarada, Collaradera y Peña Somola alta (Foto: Luis Almela).


El pasado fin de semana arrancó la campaña del Espeleo Club Zaragoza en el Macizo de Collarada y fuimos invitados para colaborar y conocer la zona un buen número de amigos. Allí nos juntamos unos cuantos amigos que también estamos en el grupo de exploración de la Cueva Vallina.

Aproximación a las cavidades (Foto: Luis Almela).


El viernes por la tarde algunos compañeros que llegaron temprano aprovecharon para portear material hasta la boca del Trou Souffleur. Luego fuimos llegando los demás para compartir una agradable cena y su correspondiente sobremesa.

El grupo de exploración.

Boca de la sima M-5 (Foto: Luis Almela).


El sábado formamos tres equipos: uno entraba en el Trou Souffleur para instalar la cavidad; otro entramos en la sima M-5 donde teníamos diversas faenas; y un tercer grupo se dedicó a prospectar la zona por el exterior.

Zona activa en la M-5 (Foto: Luis Almela).


El equipo de la M-5 estaba formado por Lee, Jose, Josean y Luis. Bajamos hasta la punta de máxima profundidad de la cavidad, situada a -225 m. Allí, Jose y Luis ejecutamos una escalada de unos 15 metros que cerraba en su parte superior. Mientras tanto, Lee y Josean emprendieron una dura desobstrucción por una estrechez donde soplaba una prometedora corriente de aire.

Meandro final en la M-5 (Foto: Luis Almela).


Jose y Luis tras escalar y ver los trabajos que iban haciendo los compañeros comenzamos a subir para topografíar el meandro Chipi-Chop. Dicho meandro se trata de un estrecho conducto que termina en una estrechez de momento infranqueable, pero el cual resulto tener unos 125 m. de desarrollo.

Cabecera del P-90 en la M-5 (Foto: Luis Almela).


A las 8 de la tarde salíamos Jose y Luis. Una hora más tarde lo hacían los otros dos compañeros, tras dejar el paso muy ensanchado. Bajamos al refugio de la Espata para esperar a los compañeros que estaban en el Trou Souffleur.

Boca de entrada al Trou Souffleur (Foto: Vicente Barraquet).


El equipo del Trou Souffleur, compuesto por Israel, Vicente, Miry y Fermín, tenían una aproximación más larga que la nuestra, y además muy cargados.

Pozo de 117 m. (Foto: Israel Peña).


Ellos instalaron y topografiaron la cavidad hasta la cota -250 m. Israel fue el que se encargó de instalar la sima, y reequipar donde era necesario. Vicente iba realizando el alzamiento topográfico con la ayuda de Miry y Fermín, además de ir porteando el material por la cavidad.

Israel equipando en el Trou Souffleur (Foto: Vicente).


Los compañeros del Trou Souffleur salieron pasada la media noche con las buenas noticias de haber alcanzado la cota de -250 m. y con una cavidad que continúa. Así que lo celebramos con una buena "torrà" y una cata de sidras que nos había traído Josean.

Miry y Fermín en el Trou Souffleur (Foto: Vicente).


Ha sido un placer conocer la zona de exploración de los amigos del Espeleo Club Zaragoza, y sobre todo haber compartido este fin de semana con tan buena tropa.

Barranco de Bozuelo con el refugio de la Espata y Villanúa al fondo (Foto: Luis Almela).


miércoles, 4 de mayo de 2022

Sima de L’Esquerrà (macizo del Garraf). Abril 2022.

El viernes 1 de abril, quedo con Israel en Castellón, para continuar el viaje hacia el norte, a casa de Carlos, que muy amablemente nos aloja en su casa esa noche. Una vez en su casa, cenamos, y tras una agradable charla nos vamos a dormir.

El sábado, madrugamos, para ir a la sima de L’Esquerrà en el macizo del Garraf, en Olesa de Bonesvalls. En el parking nos esperan tres compañeros de Madrid, Karim, Gema y Patri, y David y Sara están en camino. También se nos une otra amiga de Carlos, Ana.

Una vez todos en el parking, comenzamos a instalar. Una vía la instala Carlos, la más fraccionada, y la vía que baja el pozo Faura i Sans de 67,7 metres de vertical de forma más directa, la instala Israel.

Foto 1: Boca de l'Esquerrà.

La vía más directa baja este gran pozo con tres fraccionamientos, llegando a una sala y, tras un sencillo destrepe, descendemos el P21, que nos deja en la sala de la Paciència.

Foto 2: Gran pozo Faura i Sans, l'Esquerrà.

La otra vía empieza en el mismo pozo Faura i Sans, pero partimos de enfrente, a los -14 m entra por una ventana al rellano de la Providència. Tras bajar el P28 llegamos a la sala Artur Brussoto y continuamos descendiendo por el P45 hasta la sala de la Paciència. Esta segunda vía es mucho más fraccionada, y con más formaciones. Tiene banderas, coladas, y estalagmitas, una zona blanca muy bonita y un observador atento puede apreciar zonas con brillos en la roca.

Foto 3: Formaciones en l'Esquerrà

A partir de aquí, entramos por una zona de techo bajo, donde Israel instala un pasamanos de acceso al P12 que nos lleva a la sala de la Basseta. Continuamos por el pozo del Xarel·lo d'Olesa que nos deja en un paso estrecho vertical que es la Gatonera de l'Anna (P7), punto donde se inicia la vía Anna. Le sigue el pozo de Cristalls, de 19m, y el pozo J.M. Anglada, de 23 metros, totalmente aéreo. Entre ambos pozos se desarrollan una serie de galerías y pozos secundarios, como el Túnel de la Pastanaga, que no visitamos. Tras este P23, descendemos un resalte y continuamos por una gatera que nos sitúa en el último pozo de 14,5m. Tras descenderlo llegamos a la sala GES, a -204 metros.

Una vez descansamos y comemos algo, emprendemos el ascenso. Una vez en la sala de la Paciència decido subir por el P67.

Cuando estamos todos fuera, comemos algo, charlamos y decidimos volver a entrar a dar algunas vueltas al circuito, entramos por la vía más directa y salimos por la vía fraccionada, dando un total de tres vueltas, y acumulando 500 m de desnivel positivo a lo largo del día. 

Foto 4: Gran pozo Faura i Sans, l'Esquerrà. 

La cena se alargó con la tertulia, pero a la mañana siguiente madrugamos para volver a entrar con los compañeros que venían: Marc, Jordi, Mar y Carmel.

Foto 5: Visita de un zorro durante la cena. 

Bajamos otra vez a -204m y Carlos comienza a desinstalar. Cuando llegamos a la sala de la Paciència, estaba David enseñando algunas técnicas de progresión vertical a algunos compañeros.

Nos quedamos un rato observando y aprendiendo, hasta que decidimos salir, dejando la sima ya desinstalada.

Foto 6: Grupo en la boca de l'Esquerrà. 

Tras la comida y la tertulia, había que hacer el largo camino de regreso a casa. Nos despedimos, pero no tardaremos en volver a encontrarnos.

Fotos de David. 

sábado, 30 de abril de 2022

Espeleologia per l'Aude (França)

Gran gour en el Gouffre géant de Cabrespine.

 

La passada pasqua vam passar uns grans dies de convivència, espeleo, gastronomia, turisme... pel departament francès de l'Aude. La sortida estava organitzada pels amics d'Espemo de Morella, i nosaltres vam anar com a convidats. Certament la gent d' Espemo se ho munten molt bé. Tots vam disfrutar de uns dies genials, tots van aportar un poc perquè la sortida anara de luxe. A mes a mes el temps va acompanyar, fent uns dies primaverals com no els hem vist enguany encara per la plana. Les cavitats visitades van ser diverses, totes elles situades en el sistema muntanyós de la Montagne Noire.

 

Grotte de la Cibelle.

 

La primera de elles es la Grotte de la Cibelle, es tracta d'una petita cavitat connectada al sistema del Gouffre de Cabrespine. En aquest visita va anar els mes petits amb alguns adults. Es menudeta la cova, però amb molts espeleotemes.

 

Aport d’aigua en el Gouffre géant de Cabrespine

 

La estrella de la sortida fou el Gouffre géant de Cabrespine. Per visitar aquesta cavitat vam fer dos grups i vam realitzar dues visites dos dies distints. La visita fou amb un guia i per la part activa del sistema subterrani.

 

Salle des Dômes.

 

Aquest sistema es conegut per la turística entrada del Gouffre géant de Cabrespine, que fou oberta artificialment per condicionar-la per al turisme. La boca natural es denomina grotte Gaougnas i es un engolidor per on s'accedeix a la galeria activa. Aquesta galeria recorreguda per un riu subterrani es la que conforma el eix principal del sistema. També hi han alguns ramals secundaris i nivells superiors de menor desenvolupament on hi han zones fortament concrecionades.

 

Gran gour en Cabrespine.

 

Hi ha un avenc que comunica amb el riu per la Reseau Matte Arnaude, on es pot dur a terme una bonica travessia. Els materials on s'obre la cova son unes calcàries amb un gran component de marbres. El recorregut total del sistema es de 22,5 km. amb un desnivell de 504 m.

 

En els llacs xalant de valent.

 

Nosaltres sols vam visitar la zona activa entrant i eixint per la boca artificial i arribant a la Galerie des Dômes. Es destacable, a banda del gran i vistos riu que recorre les seves galeries, els llacs que vam travessar amb unes canoes, les banderes i gours que adornen tot el recorregut i la gran sala de entrada (condicionada pera el turisme) on es salven uns 120 m. de desnivell. Els nostres guies es van portar molt bé, tant Christophe, com Laurent i Jean-Luc.

 

Sorprenents colades al Trou de Vents d'Anges.

 

Una altra cavitat visitada i amb unes formacions molt destacades va ser el Trou de Vents d'Anges. Aquesta cavitat la vam visitar pel nostre conter, sense guies, però un dels grups si que vam coincidir amb un club de la zona de Marsella que anava acompanyat per un dels exploradors i millor coneixedor de la cova: el senyor Christophe. La cova es troba tancada per una porta per protegir les seues magnífiques formacions, però es fàcil gestionar els permisos per què ens deixen les claus.

 

Racons preciosos al Trou de Vents d'Anges.

 

La cavitat, formada al quaternari, s'obre a favor del contacte d'un estrat d'esquists amb un de dolomies. Per lo que podrem deleitar-nos admirant les parets d'esquistos en els meandres que forma el riuet que recorre algunes galeries de la cavitat. Per tant la cavitat va seguint aquesta discontinuïtat dels dos estrats amb un fort bussament que condiciona el desnivell de la gruta. O siga, que anem davallant molt de desnivell per mig de rampes i curts pous (cap d'ells arriba als 20 m.).

 

Salle du CPE en el Trou de Vents d'Anges.

 

La zona d'entrada, formada per petites galeries, ens du a una gran sala: salle du CPE, ocupada per grans blocs però amb formacions per tots els racons (pisòlits, excèntriques i fins i tot un gour que posteriorment a la seua formació s'ha partit i a quedat penjat a una paret de la sala). La cova continua per rampes amb moltes fistuloses, excèntriques i aragonites fins arribar a l'actiu, el qual forma bonics meandres per el esquists i amb algun pouet entremig.

 

Trou de Vents d'Anges.

 

Una vegada abandonem l'aigua entrem en unes galeries dimensions menudes però farcides de concrecions blanques que ens deixen bocabadats. Es curiós veure com les banderes, estalagmites... han crescut sobre terrasses de cudols d'esquists i pissarres. En un racó de estes galeries trobem les Baguettes de gour, unes curioses formacions molt difícils de trobar en altres cavitats i que pera la seua formació han actuat també unes bactèries.

 

Pou excavat sobre els esquists.

 

Nosaltres vam arribar fins la Salle du Sable (-230 m.) però l'altre grup que va entrar el dia següent va assolir la salle des Tuniques Bleues. La cavitat té un desenvolupament de 5.6 km. amb un desnivell de -344 m. / +9 m.

 

Trou de Vents d'Anges.

 

L'altra gran cavitat visitada fou la Grotte de Trassanel, una ret també molt guapa. Aquesta també està tancada amb clau que hi ha que sol·licitar, similar al Trou de Vents d'Angers. Sols la vam visitar un grup. Té dues boques, el nostre grup va entrar per la inferior. La ret està formada per quatre nivells, tots ells fòssils: conformant les seves corresponents plantes o Reseau que majoritàriament tenen un desenvolupament horitzontal. Varius pous comuniquen les distintes plantes.

 

Colades a la Grotte de Trassanel.

 

Nosaltres vam entrar per la Reseau 2 i vam baixar un pou de 93 (que no es baixa fins avall del tot) i un altre de 43 m., vam assolir la Reseau 4, que es la de major desenvolupament i que conté mes formacions. Es una visita molt còmoda, ja que llevat dels pous no hi han mes dificultats.

 

Grotte de Trassanel.

 

La Reseau 4 està farcida de grans formacions amb sector amb molt de fang. La ret de Trassanel té un recorregut de 6.525 m. i una fondària de -177 m.

 

La Grotte de Trassanel te grans espais.

 

També, dintre dels dies destinats al turisme o descans espeleològic, vam visitar la cavitat turística anomenada Grotte de Limousis. Aquesta està molt decorada per espeleotemes i te dintre un parell de llacs d'aigües cristal·lines. Tot amb el guiatge d'una dona que ens va explicar moltes coses, però de les quals tan sols vam entendre les petites explicacions que ens va fer en castellà expressament per nosaltres.

 

Llac a la grotte de Limousis.

 

A la sala final del recorregut hi ha una bona formació amb moltes blanques aragonites. Allí ens van fer un emotiu espectacle de llums i so que ens va deixar flipats. Al eixir de la cova ens van rebre amb una cata de vins. La grotte de Limousis té un recorregut de 800 m. i -40 m. de desnivell, i el seu predomini horitzontal i de galeries còmodes la fan ideal pera condicionar-la per al turisme.

 

Castell de Carcassonne.

 

A mes d'aquestes activitats alguns van anar a escalar a unes parets situades molt a prop del nostre hostatge. També els xiquets van fer caiac al Lac de Jouarres. I també vam visitar llocs populars de la comarca, destacant la Cité de Carcassonne, un espectacular poble emmurallat i molt ben conservat. I altres indrets con el poble de Minerve, els castells càtars de Lastours i una construcció megalítica anomenada "Allée couverte de Saint-Eugène". I per suposat vam tastar la gastronomia del lloc i van assistir a un parell de cates de vins de la zona (la comarca de Minervoise).

 

Ruta dels 4 castells del Càtars a Lastours.

 

En definitiva unes pasqües molt agradables amb molt bona companyia i coneixent unes magnífiques cavitats dignes de visitar encara que siga una vegada en la vida.

 

 

 

 

 

miércoles, 27 de abril de 2022

POU DE LA FERRADURA EN L'AVENC DEL MAS D'EN SALVADOR (ALBOCÀSSER)

El passat 6 d'abril es va finalitzar la desobstrucció i exploració del meandre impenetrable de l'Avenc del mas d'En Salvador d'Albocàsser. Aquesta cavitat va ser localitzada casulament en una prospecció per la zona al gener de 2019 i explorada i topografiada al febrer del 2019 per Jesús i Gila, confirmant que es tractava d'un avenc ja explorat als anys 70 per diferents grups. En aquesta exploració quedà pendent desobstruir un meandre impenetrable situat en la cota -21 metres, que porta a un nivell inferior, sondejant fins la cota -29.


Pou de la Ferradura vist des de baix.

Des del 2019 fins al passat 6 d'abril, s'han dedicat 5 jornades per desobstruir la capçalera d'aquest meandre. En aquesta han participat Luis Almela, Josep Gilabert, Lee Galea (ECC), Carles Cantero, Ricard Martí, Juan Miquel Ramón Barreiro, Artur Anguera (UEC Tortosa).

Meandre abans del pou.

Estretor del meandre que dona pas al pou de la Ferradura.

Als pocs metres de descendir, el pou s'amplia, arribant a una base de 2,4 x 2,1 metres, sense possibilitat de continuació evident. El pou es de 9 metres de desnivell, arribant a la cota-29 metres. Ací incloem la topografia amb la zona explorada recentmernt. També afegim com a dada nova, que aquesta cavitat és coneix amb el nom d'Avenc del reclot d'Ardià, pels propietaris dels terrenys dels voltants. Amb aquesta zona la cavitat pasa a tenir un desenvolupament de 92 metres i un desnivell de -29. Amb aquesta nova aportació on hem augmentat el desnivell de la cavitat, veiem com encara falten uns 20 metres per arribar al nivell del barranc Fondo i per tant trobar zones de circulació d'aigua permanent o temporal, com vam fer al Pla d'Arçà al 2019. Ens trobem amb una forma fòssil del karst, amb diferents nivells de circulació, pero ara inactius.

Topografia de la cavitat actualitzada.


Esquema de tres cavitats de l'entorn de la Valltorta, en relació a un barranc o rambla.

Fotos: Josep Gilabert.