jueves, 28 de junio de 2018

MINES DEL FURGO (2º part)


 
Pou-5 de les mines del Furgo

INTRODUCCIÓ
A la primera part d’aquest treballet vam descriure la cavitat formada per les boques 1, 2, 3 i 4. En aquesta segona part anem a descriure la resta de cavitats: des de la boca 5 a la 9. Estes 5 cavitats presenten un recorregut menor, sent quatre d’elles de predomini vertical i una altra semi horitzontal.
Podeu veure la 1era part del treballet al següent enllaç:

 
Boca-5, que representa el pou mes fondo del conjunt.

MINES DEL FURGO - BOCA 5.

DESCRIPCIO
La cavitat està formada per un pou vertical de 27,2 m. El pou presenta una secció quadrada de 1,4 x 1,5 m. aproximadament, però en la part final la secció tendeix a fer-se circular. La boca es situa a escassos 3 metres de la pista que baixa cap al Mas de Beltran, i presenta unes dimensions de 1,3 x 1,6 m. El fons del pou esta ple de restes vegetals, sobretot branques de pi, però també trobem deixalles. Es possible que hi haguera una comunicació entre la base del pou i altres galeries horitzontals, però a dia d’avui no podem saber-ho ja que el pou ha estat reomplert per les restes vegetals caigudes accidentalment o tirades a propòsit.

A la cota de -20,5 m. trobem una zona natural de uns 3 metres de recorregut però adornada per diversos espeleotemes. També a la cota de -25,1 metres, a uns 2 metres de la base del pou, també hi ha una reduïda cavitat natural.

 
Situació de la boca a la vora de la pista.

TOPOGRAFIA
Topografia realitzada per Luis Almela, Nando Falomir i Joaquin Almela, el dia 25-04-2018.

 
Topografies de les 5 boca mines.

ESPELEOMETRIA
Recorregut.......... 32 m.
Rec. en planta....... 4 m.
Fondària......... -27,2 m.


MINES DEL FURGO - BOCA 6.

DESCRIPCIO
La cavitat està formada per una petita cambra seguida per un pou vertical. Esta situada sobre una escombrera ben visible des de la pista que baixa cap al mas de Beltran. Es tracta d’una galeria horitzontal i amb el sostre obert de 4,8 m. que entra en una estància on de sobte s’obri un pou de 9,5 m. de fondària. L’estància d’entrada presenta un recorregut de 2 metres cap al nord, format una menuda habitació junt a la boca del pou.
El pou presenta una secció quadrada durant tot el seu recorregut i unes dimensions de 2 x 1,6 m.

Boca-6.

 
Base del pou de 9 m. de la boca-6.

TOPOGRAFIA
Topografia realitzada per Luis Almela, Nando Falomir i Joaquin Almela, el dia 25-04-2018.

ESPELEOMETRIA
Recorregut.......... 19 m.
Rec. en planta....... 9 m.
Fondària......... -10,3 m.


MINES DEL FURGO - BOCA 7.

DESCRIPCIO
La cavitat està formada per una galeria rectilínia amb una acusada pendent descendent d’uns 42º d’inclinació. Presenta una curiosa garrofera al seu interior, les branques de la qual ixen per la boca en busca de llum.
Al seu interior vam observar aràcnids i una granota o gripau xicotet.

 
Galeria única que forma la cavitat.

TOPOGRAFIA
Topografia realitzada per Luis Almela i Nando Falomir, el dia 15-02-2018.

ESPELEOMETRIA
Recorregut.......... 28 m.
Rec. en planta..... 21 m.
Fondària......... -18,0 m.


MINES DEL FURGO - BOCA 8.

DESCRIPCIO
La cavitat està formada per un pou sego de 2 m.

 
Exterior d’aquest xicotet pouet.

TOPOGRAFIA
Topografia realitzada per Luis Almela i Nando Falomir, el dia 15-02-2018.

ESPELEOMETRIA
Recorregut........... 4 m.
Rec. en planta....... 1 m.
Fondària........... -3,2 m.


MINES DEL FURGO - BOCA 9.

DESCRIPCIO
La cavitat està formada per un pou sego de 3 m. i una curta galeria de 5 m.

 
Luis asomant-se al pou de la Boca-9.

TOPOGRAFIA
Topografia realitzada per Luis Almela i Nando Falomir, el dia 15-02-2018.

ESPELEOMETRIA
Recorregut........... 8 m.
Rec. en planta....... 4 m.
Fondària........... -8,2 m.

lunes, 25 de junio de 2018

Cavidades del mes de abril.


El domingo 8 de abril varios miembros del ECC y del CEVI visitamos el Tossal de la Font, en Vilafames, acompañándonos Luis Miguel Cabo y David Aragón, dos miembros veteranos del ECC muy vinculados a esta cavidad.
Se realiza una travesía entrando por la Cova de Dalt y saliendo por la Cova de Baix. Toda la cavidad se desarrolla por una gran fractura inclinada con un recorrido circular, abriéndose varias salas.

1. Cova de Dalt.

2. Cova de Baix.

Luismi y David nos hacen una visita guiada, mostrándonos las zonas de excavación del grupo de arqueología (el mismo que está excavando en el yacimiento de Atapuerca). También nos muestran algunos restos de cerámica hallados por el suelo.

3. Foto de grupo en el Tossal de la Font.

4. Detalle de formaciones en el Tossal de la Font.

Durante la travesía un pequeño grupo nos decidimos a descender a la zona donde extrajeron el esqueleto de un preneandertal.
Es todo un placer poder visitar esta cavidad junto a los compañeros que la exploraron en los años 80.  
Agradecer al alcalde del Excelentísimo Ayuntamiento de Villafamés, Abel Ibáñez, permitirnos el acceso a esta cavidad.


El 11 de abril Alexis, Carolina y Vicente visitamos el Avenc de la Torreta, en Lucena del Cid.
Visitamos la zona noroeste de la cavidad encargándose Vicente de instalar el P8. Y procedemos a visitar todas las salas enlazadas por pasos estrechos. Hasta que encontramos el Belén con varias figuras añadidas no relacionadas en absoluto con él. 

5. Contraluz de la boca de acceso al Avenc de la Torreta.

6. Acceso a la sala de la Canal.

7. Laminador del Bloc.


El domingo 15 de abril Alexis, Carolina, Rául, Carla y Miquel (de Espemo) visitamos la Cueva del Túnel, en Navajas. 
Entramos desde la cantera por la boca 5, y nos dirigimos hacia el punto de conexión al lado del túnel. Atravesamos pasos muy estrechos y llegamos al túnel donde se encuentra la boca 1. Continuamos por una gatera en dirección oeste recorriendo todas las extensas galerías de la zona superior, en dirección suroeste.
Una vez de camino hacia la salida Miquel nos invita a visitar el nivel inferior. Llegando al punto de conexión, donde avanzar por el estrecho meandro nos resulta complicado, por lo que parte del grupo decide no continuar. Pero el resto nos adentramos en el angosto pozo recubierto de barro que desemboca en una galería, y en el extremo noreste de ésta se encuentra un pequeño lago. Volvemos sobre nuestros pasos y nos dirigimos hacia el extremo suroeste, donde, tras cierto recorrido, encontramos el paso de la apisonadora, donde aunque la cueva continua no podemos atravesarlo.



El día 18 de abril Alexis, Carolina, Ferrán, Gila y Vicente visitamos la Sima de la Pinosa, en Fuente de la Reina.
Aparcamos el coche en el parking de la fuente de la Pinosa, encontrándose ésta seca, y continuamos a pie por la empinada senda hasta la boca de la sima.
Instalamos el pequeño pozo de entrada, y nos dirigimos primero a visitar la zona este, buscando la máxima cota de profundidad de la cavidad, -45 metros. 

8. Pozo de entrada a la Sima de la Pinosa.

En este recorrido nos encontramos una galería en forma de rampa con el techo muy bajo, que desemboca en una gran colada, con una formación enorme en el centro. 

9. Gran columna en la Sima de la Pinosa.

Ferrán realiza la instalación a base de naturales, puesto que no disponemos de placas de M10 para los parabolts existentes. 
Una vez en el fondo de la cavidad, observamos los pináculos coraloides subacuáticos, siendo los más grandes que hemos visto, llegando algunos a alcanzar los 15 cm.

10. Pináculos coraloides subacuaticos en la Sima de la Pinosa.

11. Detalle de los pináculos.

Cabe destacar la gran variedad de excéntricas que hay en el techo y las numerosas banderas.
Tras deleitarnos con esas hermosas formaciones y realizar algunas fotografías comenzamos el ascenso hasta la base del primer pozo y nos dirigimos al sector noroeste. Atravesamos la sala de los grandes bloques, digna de su nombre, y llegamos a una zona de coladas con pequeños gours y el suelo totalmente concrecionado, donde podemos observar algunos pináculos de menos tamaño.
Una vez recorremos toda esta zona emprendemos el camino hacia el exterior.

jueves, 21 de junio de 2018

SIMA POSOS – TROP-PLEIN DEL 2on SIFÓ

El que nosaltres anomenem trop-plein del 2on sifó de la Sima Posos, ve a ser un conducte que es presentava impenetrable i que actuava com a trop-plein del 2on sifó en episodis de crescudes a la cavitat.
Al explorar les galeries ensomniades de seguida ens vam adonar de la seva importància, per lo tant la teníem com a una punta susceptible de ser explorada, en aquest cas desobstruïda. Poc vam esperar per començar la seua desobstrucció, ja que el desig per saber que hi havia darrere ens empentava a desobstruir.

 
Final de la galeria del Trop-plein del 2on sifó.

Vam tenir que invertir 11 jornades de dures feines per superar definitivament el pas. A segut sens dubte la desobstrucció mes laboriosa que mai hem dut a terme. Els primers dies vam començar amb moltes ganes pensant que en 2 o 3 jornades obriríem el pas. Però a mesura que passaven els dies ens adonàvem que l’avanç era molt lent i laboriós. Les postures en les que teníem que treballar cada cop eren mes incomodes. Els ànims en ocasions van flaquejar. Però finalment vam aconseguir superar el pas.
Durant estes 11 entrades també hem aprofitat per agafar mesures de conductivitat i temperatura de l’aigua del riu en diversos llocs de la cavitat per un estudi hidrològic que estem duent a terme.

Anem a fer una breu crònica dels treballs:

CRONICA DE LA DESOBSTRUCCIO I SUPERACIO DEL TROP-PLEIN DEL 2ON SIFÓ
Aquestes cròniques van a continuació i solapades amb les de les galeries ensomniades.

El dia 07 d'octubre realitzem una entrada a la Sima Posos per executar l’escalada al balco de les Ensomniades.
Les dos puntes que teníem pendents de la zona de les galeries ensomniades van ser atacades en aquesta entrada per Jesús i Luis. Primer vam executar l'escalada al balco de les ensomniades. De la seua exploració ja vam parlar en les memòries d’exploració de les galeries ensomniades.
http://cavitats-subterranies.blogspot.com/2018/03/galeries-ensomniades-sima-posos.html

 
Jesús treballant de valent.

Després vam començar a desobstruir el pas junt al sifó del riu. Resulta que hi ha una petita marca d’inundació just al mateix nivell on s'obri la gatera que anem a picar. Per lo que vam pensar que aquesta gatera actua com a trop-plein en episodis de crescudes. Un fet que dona punts a l’opció de que darrere hi ha continuació.
Piquem per engrandir aquest pas impenetrable. El pas es llarg, de 2 o 3 metres, però la roca esta molt fissurada i va cedint sense massa complicacions. Després d’una estona, deixem la desobstrucció per una altra ocasió, ja que no tenim mes temps. Eixim cap al exterior deixant material de pica-pica per tornar prompte. En total hem estat 8 hores 40 minuts en cavitat, de les quals tan sols hem dedicat a la desobstrucció uns 20 minuts.

El 25 d’octubre comencem amb les desobstruccions pròpiament. El primer metre del conducte es fàcil d’ampliar, però el principal problema es quant arribem a llocs mes allunyats de l’entrada del conducte, ja que no temin massa espai per treballar còmodament i tampoc tenim lloc per aprofitar l’impuls de la maça.

El 4 de novembre tornem a continuar en els treballs. Se continuen els treballs amb maça i escarpa. Avui es quan ens adonem que en els llacs l’aigua circula cap a la Sala Luque. Fins aquest moment ens pensàvem que era aigua estancada.

 
Foto del 16 de desembre de darrere de la estretor.

El dia 16 de desembre agafem dades topogràfiques des de la mateixa boca fins la sala gran per calcular la fondària real de la cavitat amb el Disto que es molt mes exacte que amb el clino manual. Resulta ser que la fondària del 2on sifó riu Avall ens ha donat -76,9 m. en el Disto, mentre que en les mesures agafades al 2011 amb clino manual ens va donar -76.7 m. Un error de tant sols 0,2 m. ens demostra la fiabilitat de les dades mesurades per nosaltres en 2010-2011. Mes endavant pensem fer el mateix pera la cota superior de la cavitat i alguns punts mes de la cavitat que presenten interès.

Després des de l’entrada al sifó Ana per baix de la sala comencem la topografia completa de la sala gran de dalt, ja que aquest ramal no fou topografiat en el seu dia, tan sols vam agafar dades de la topografia del 2002 per afegir-les a la nova topo. Ara mesurem correctament aquesta sala que resulta ser de 25 x 19 x 18 m. d’alçada. Continuem topografiant l’accés a les ensomniades per la sala, que ens quedava pendent de topografiar per la seua estretor extrema. Ara amb estes dades podem afirmar que tot lo explorat esta topografiat, el 100%.
Aixina la Sima Posos te un recorregut de 3.622 m. una fondària de -76,9 m., desnivell de 111,9 (-76,9 / +35) i un recorregut en planta de 3.052 m.

Després ens dediquem a desobstruir en el trop-plein del 2on sifó durant unes 4 horetes. Avancem bastant i aconseguim arribar en el braç al final del pas estret, per lo qual passem la càmera i fem algunes fotos de lo que hi ha darrere. Resulta que tenim continuació. Aquest fet ens motiva a continuar treballant en mes ímpetu si cap.

 
1er pas estret del Trop-plein vist des de dins.

El 21 de desembre tornem. Nomes entrar es fa un canal de desaigüe als tollets de la via dels tollets pera intentar baixar en seu nivell i evitar mullar-se al passar; i sobre tot que no es banyen les saques quant duem taladros i demes coses electròniques. Açò es va fer fa uns anys però desprès de passar la gent el canal de desaigüe va quedant tapat i l’aigua en noves tempestes torna a omplir els tollets. En aquesta ocasió s’ha intentat fer el canal per un costat de la galeria per a evitar el seu currullament. Ja vorem la seva evolució en uns mesos.
Desprès ens dirigim al trop-plein i dediquem la jornada a desobstruir durant unes 3 hores. Sobre tot s’amplia la zona d’accés a l’estretor. D’aquesta forma es pot treballar millor en la zona mes estreta i limitant.

El 22 de desembre es torna. Es lleva molt de material de la zona del piso ampliant el conducte cap a baix. Les perspectives son molt bones perquè ens estos dos dies s’ha avançat molt.
Al eixir, amb el taladre s’aprofita per fer un forat pera un desviador amb un tros de cordino. Aquest desviador queda muntat en la capçalera de la primera tirada del pou de 23 m. per evitar fregament.

 
2on pas estret del Trop-plein vist des de dins.

El 26 de desembre continuem. Ara el pas es molt incòmode d’ampliar i la roca es prou dura. Encara així es lleva bastant de material. Joaquin a aprofitat per forçar, però no es possible encara el pas. En una jornada o dos mes ja podrem passar, pues ara si que queda poc per permetre-mos el pas.

El 11 de gener comença el 2018 en Posos. El tram pel que estem desobstruint es molt estret, les postures son molt incomodes i no es pot colpejar amb molta força.

No tornem fins els dia 20 de gener. Desprès dels treballs ja quasi es pot passar. Ara sols cal llevar una capeta de 2 o 3 dits de la paret esquerra i podrem passar al altre costat. Avui hem fet molta feina.

Tornem el 03 de febrer. Primerament realitzem la topografia la Sima Posos-2, una petita cavitat accessòria situada a escassos metres de la boca de la Sima Posos. Desprès ens dirigim fins la punta del trop-plein de les ensomniades, però avui entrem un perpal de 1,5 m.
Una vegada en el pas del trop-plein, dediquem 6 h per picar i ampliar el pas. Quant duem ja 6 h. treballant el pas, Luis força la gatera i aconsegueix superar-la. Hem dedicat 9 jornades per poder aconseguir-lo i unes 35 hores de treball efectiu, molt bestia.

 
3er pas estret del Trop-plein vist des de dins.

Darrere del pas hi ha un estret conducte de sostre baix i amb el piso cobert de sediment. Però lamentablement aquest conducte s’estreta als 2 o 3 m. de l’estretor desobstruïda. No obstant el estretament es molt puntual i en una jornada podrem ampliar-lo. Darrere del estretament es veu que la galeria es practicable, estreta però practicable, inclús pareix que ens pugem posar drets. I a mes a mes es veu una finestra dalt d’una duna i darrere pareix que hi ha volum. Estem de sort, tanta feina tindrà la seua recompensa.

Luis trau algunes pedres del piso i també molt de sediment, ja que es angoixant treballar allà dins. Es molt complicat donar-se la volta, però es pot fer. Desprès entra Jesús i veu la mes que possible continuació i continua traient pedres i sobre tot sediment del piso. Avui hem fet mes confortable el lloc pera picar, però ja no queden massa forces per seguir treballant. Dediquem 1 hora i 20 minuts a preparar aquest 2on pas i ho deixem pera una altra jornada.

 
Planta de la galeria del Trop-plein i la sala Luque.

Es el dia 23 de març quan tornem a picar al 2on pas del trop-plein. En 45 min s’aconsegueix superar el pas. La paret de la esquerra i el sostre esta format per roques enganxades pel fang. Estes cauen ràpidament per la qual cosa es supera el pas en tan poc de temps.
La continuació del conducte es cap amunt pujant una rampa de sediments. Però a ma esquerra hi ha un fissura de menys de 10 cm. que baixa, i al llançar una pedra cau al aigua a uns 2 o 3 m. mes avall. Podria ser el riu darrere del 2on sifó. Però la fissura es tan estreta que no convida a desobstruir.

Se continua pel ramal ascendent que de seguida torna a presentar un pas reduït pera desobstruir; aquest es el 3er pas del trop-plein. Sembla que nomes caldrà treure sediment, però baix del sediment hi ha roques. Darrere s’aprecia que el diàclasi que forma els 3 passos estrets del trop-plein continua en la mateixa direcció. La postura pera picar es molt incomoda, però la roca del piso que impedeix el pas es va fracturant amb prou facilitat. El sediment també va eixint ràpid. Desprès de 1 h. 30 min. desobstruint aquest 3er pas, s’abandona la desobstrucció i es decideix guardar forces pera dema i eixir. Dema en un ratet passem.

 
Planta general del sector de la Sala Gran i les Galeries Ensomniades.

El dia següent, 24 de març, entrem pera liquidar el pas del trop-plein i explorar el que puga vindre darrere. Anem fent relleus: primer colpeja Jesús i desprès Luis. El pas mos dona mes feina de la que pensàvem i ens costa 1 h. 30 min. superar-lo. Darrere trobem una curta galeria en forma de diàclasi de 5 m. Es el lloc mes còmode de tot el trop-plein, ja que per fi ens podem posar drets.

El conducte al final es tanca i hi ha un forat al piso, però també esta tancat per sediment. Veiem que està tancat per tots els costat, però no ens conformem i en la part final comencem a treure sediment del terra i també pedres de la paret final. Estem 1 h. aprox. treballant i finalment desistim. Arrepleguem totes les ferramentes i eixim fen topo i fotos del trop-plein. Resulten ser uns 18,2 m. nous de galeria. Eixim desinstal·lant i traient les ferramentes que duien al trop-plein des del mes d’octubre.

Aportem un quadre amb les dates i les hores invertides en la desobstrucció de la galeria del Trop-plein del 2on sifó:


Espeleometria de la cavitat.
Desenvolupament: 3.640 m.
Recorregut en planta: 3.347 m.
Desnivell: 111,7 m. (+35 m. / -76,7 m.)

Exploració i topografia:
Luis Almela, Jesús Almela i Joaquín Almela. - Octubre de 2017 a Març de 2018

sábado, 16 de junio de 2018

Cavidades del mes de marzo.


El 6 de marzo Alexis, Carolina, Ferrán y Carlos visitan el Avenc del Collet Roig, cavidad de máxima profundidad en el término municipal de Alcalà de Xivert.
El acceso a esta cavidad trascurre por casi 10 km. de pista forestal en bastante mal estado. La boca de la sima se encuentra en una ladera de pinos, origen de una replantación. La cavidad tiene la peculiaridad de tener un trípode a la entrada, puesto que su boca es un pequeño agujero con orientación al cielo.


1. Trípode del Avenc del collet Roig.

Los primeros metros de la cavidad discurren entre unas paredes muy descompuestas, siendo muy peligroso cualquier contacto con la pared. En los primeros metros del P58 nos aparece un acceso a un pozo paralelo, que no visitamos.

2. P58 del Avenc del collet Roig.

Una vez en la base de este pozo encontramos una ventana y una gatera que nos da paso a una sala bajo nuestros pies, y la ventana nos conduce por un estrecho paso al P25.

3. P25 del Avenc del collet Roig.

Éste está formado por materiales muy blandos, siendo necesario destrepar varios metros en la cabecera del pozo hasta alcanzar el primer spit. A partir de este punto la cavidad se explora a base de naturales.
Destacar que es una cavidad muy peligrosa por la verticalidad y la caída de piedras de las paredes descompuestas, hasta el punto que a la hora de salir en el P58 esperamos el libre dentro de la ventana y damos el libre una vez fuera de la cavidad.

4. Grupo en el fondo del Avenc del collet Roig.

En la base del pozo es todo un espectáculo la caída de piedras como si fueran proyectiles.

  
El 18 de marzo Alexis, Ferrán, Elena, Marc, Inés, Quique y Carlos visitan la Cova del Tronc, en Artana. Para recuperar una actividad a la que varios alumnos del curso de iniciación no habían podido asistir.

5. Cabecera del P22 de la Cova del Tronc.

Nos adentramos por la enorme boca de la cavidad hasta llegar a la gran sala en la que se encuentra la cabecera del P22, el cual instalamos por la vía normal y al lado instalamos otra vía con multi-montis para supervisar a los compañeros con menos experiencia. Una vez estamos todos en la base de este pozo recorremos la fractura en dirección oeste, entre enormes bloques hasta encontrar unos pequeños resaltes destrepables donde la cavidad se hace muy estrecha, llegando a -40 metros. Como ya era tarde comenzamos el regreso hacia el exterior.

6. Doble vía en el P22 de la Cova del Tronc.


El 21 de marzo Alexis, Carolina, Gila, Vicente y Quique visitan el Avenc del Bancal d'en Dolç 1 y 2, en Vilafames.

7. Cabecera del pozo del Avenc del Bancal d'en Dolç 2.

Entramos por la segunda boca del Avenc del Bancal d'en Dolç 2, que nos había quedado pendiente en enero, instalando la cavidad a base de naturales y descendiendo un pozo de unos 10 metros de profundidad. Este pozo desemboca en la zona donde comeinzan los resaltes que acceden a la zona más profunda.

8. Pozo del Avenc del Bancal d'en Dolç 2.

Una vez todos en el exterior, localizamos y visitamos el Avenc del Bancal d'en Dolç 1, una pequeña cavidad cercana completamente tapada por la vegetación.


Como actividad más destacada del mes pasamos el último fin de semana del mes en Tous, visitando las simas de la zona.
Acudimos al encuentro el viernes por la tarde Alexis, Carolina, Ferrán, Esteban, Miquel, Zoraida, Susana, Carlos del ECC, y Lucia y Héctor del EC la Vall d'Uixó.
Gracias a las gestiones realizadas por Esteban podemos dormir en el refugio de la Sociedad de Cazadores de Tous, a los que estamos muy agradecidos puesto que las condiciones meteorológicas no fueron las mejores.
El sábado por la mañana se nos une Vicente (del CEVI) y Alberto (del CE Alcoy) para visitar la Sima del Campillo y la Llenca del Serrano.

9. Comenzando la acción por la mañana (Tous).

Durante la visita a la Sima del Campillo disfrutamos de las increíbles formaciones que allí se encuentran. Para realizar el enorme rápel de 56 metros volado instalamos 3 vías para la que la salida sea más fluida. De ello se encargan Alexis, Ferrán y Héctor. 

10. Sima del Campillo.

11. Salida de la Sima del Campillo.

Durante la visita a la Sima de la Llenca del Serrano donde instalamos dos vías también. En esta cavidad podemos admirar las bellas formaciones en la Sala Vicente Ajado, donde Esteban y Ferrán demuestran su talento fotográfico. 

12. Gatera de acceso a la Sala Vicente Ajado.

13. Sima de la Llenca del Serrano.

14. Sala Vicente Ajado.

15. Grupo en la Sala Vicente Ajado.

Tras estas dos visitas nos reagrupamos en el refugio para cenar y comentar el día. Mientras que algunos compañeros deciden bajar al pueblo a cenar.

El domingo se nos une Luis y Elena del ECC e Inma del EC la Vall d’Uixo, y nos dividimos en tres grupos.
Ferrán, Carolina y Mike acompañan a Elena y Luis para visitar la Sima del Campillo.

16. Sima del Campillo.

Esteban, Carlos e Inma visitan la Sima la Llenca del Serrano.

17. Sima de la Llenca del Serrano.
  
Mientras que el resto visitan la Sima KC3, una bonita sima cerca de la Sima del Campillo, en la que realizan una instalación con naturales para descender su pequeño pozo.

18. Detalle de formaciones en la Sima KC3.
 
19. Bonito rincón en la Sima KC3.

Una vez todos fuera nos juntamos en el refugio para comer, recoger y emprender el viaje de vuelta a casa. 

20. Grupo en el refugio.