lunes, 31 de diciembre de 2018

Resumen del año 2018

De manera visual vamos a repasar lo que nos ha dejado, a nivel espeleológico, este 2018 que hoy acaba.

ENERO

Topografía del Avenc de la Torreta (Llucena).

Topografía de les Mines del Furgo (Llucena).

FEBRERO

Desobstrucción del “Trop-plein del 2on sifó” en la Sima Posos (Azuébar).

Cursillo de iniciación del Espeleo Club Castelló.

MARZO

Actividades de ocio alternativo: Ruta 14-35 a la Cova de la Ctra. del Bartolo-4 (Benicassim).

Travesía: sima del Cueto - Coventosa (Alto Asón, Cantabria).

ABRIL

Cova del far (Alfas del Pi, Alacant).

Finalizamos la topografía de la Cova del Morró (Sueras).

MAYO

Trobada d’espeleolegs al Monte Cabezo (Argelita).

Escalada a la sala del 4, en la Sima Posos (Azuébar).

JUNIO

Avenc Montserrat Ubach i Karst salí de Cardona (Barcelona).

Karst en yesos de Sorbas (Almería).

JULIO

Visita al sistema de la Cueva de los Chorros (Riópar, Albacete).

Descenso a la Torca del Cerro del Cuevón (Picos de Europa).

AGOSTO

Campaña de exploración al Massis de Bernera (Pirineo Oscense).

Travesía del sistema de la Pierre de Saint-Martín: Goufree Tête Sauvage - Túnel de la Verna (Pirineo francés).

SEPTIEMBRE

Visita a las cavidades más emblemáticas de Euskadi (Cueva del Rebollar II, Sist del Hayal de Ponata).

Grotta Zinzulusa (Apuglia, Italia)

OCTUBRE

Pozo la Chelera: descubrimiento del “Riu del Bateig” (Pirineo Oscense).

Topografía del avenc del mas de la Mançanera-6 (Llucena).

NOVIEMBRE

Trobada del Espeleo Club Castelló a la Mola de Fanzara.

Premio espeleo 2018 a la revista BERIG, en Villacarrillo (Jaén).

DICIEMBRE

Visita a diversas cavidades del sistema de la Cueva de los Chorros (Riópar, Albacete).

Forat Micó (Cardona, Barcelona).

El balance de este 2018 es muy positivo: con un gran número de cavidades topografiadas, muchas nuevas galerías descubiertas, participando en importantes campañas, y conociendo zonas kársticas a lo largo y ancho de la península.
Llevábamos desde el 2011 publicando la revista BERIG anualmente y este año no podremos continuar esta racha. Pero a finales de año estamos acabando el número 18 para que en breve entre en la imprenta. Una revista BERIG que este año ha recibido un reconocimiento con el galardón del premio espeleo 2018 a la divulgación.

Y mirando siempre hacia adelante, os deseamos un mejor 2019 lleno de descubrimientos.

lunes, 24 de diciembre de 2018

SALA DE LA RAÏL: una nova descoberta a la cova del Mas de Forés de baix.


 
Sala de la raïl.

El passat diumenge 23 de desembre vam tornar a la cova del Mas de Forés de baix, a terme de Benassal. Aquesta cavitat va ser topografiada per nosaltres a l’abril de 2015. En aquesta ocasió vam anar Raül González (autor de dos llibre sobre el Maquis a les comarques del Maestrat), Jesús Monterde (veí de Benassal i fotògraf de renom internacional), Cristina i Luis.

Sala de les banderes.

La visita tenia la finalitat de donar a conèixer la cavitat a Jesús i a Raül, els quals van eixir satisfets de la cova, desprès d’un primera experiència espeleològica. Però, com l’esperit explorador sempre es troba latent, no van deixar passar l’ocasió per revisar algun forat no explorat. Així en la zona mes alta de la cavitat, a l’extrem sud de la sala bonica, vam veure al sostre una xicoteta obertura per on es veia un reduït espai amb rails que penjaven de les parets.


Sala de la raïl.

Així vam intentar una delicada trepada d’uns 3 o 4 m. que ens van permetre arribar a una estància molt reduïda. Però aquesta donava pas a una sala de bon volum. Però la major satisfacció va ser la bellesa de les formacions i, sobre tot, una espectacular raïl que eixia del sostre i arribava fins el piso. Així la vam batejar com la sala de la rail. Aquesta sala es situa sobre el nivell de la boca de entrada. Queda pendent una nova visita per topografiar-la.

 
Les noves descobertes.

martes, 18 de diciembre de 2018

Cavidades del sistema de la Cueva de los Chorros

 
Cueva de los Chorros.

El pasado puente de la Inmaculada viajamos a Riópar para visitar algunas de las cavidades que componen el sistema de la cueva de los Chorros. Del Espeleo Club Castelló participamos: Gilabert, Lee, Cristina y Luis; y fuimos acompañados por Marisa y Manolo, grandes conocedores de este sistema.

Una de las cavidades visitadas fue la sima del Mirador, situada cerca del mirador existente en lo alto del circo donde se abre la cueva de los Chorros. Esta sima ha sido conectada recientemente con la cueva de los Chorros y con la cueva del Farallón, ampliando de esta manera el recorrido del sistema.

 
Boca de la sima del Mirador.

Tras el resalte de entrada y una rampa llegamos a la cabecera del primer pozo, de unos 35 m. Después una serie de pasos estrechos y resaltes descendentes dan paso a una zona de laminadores. Esta primera parte de la sima está estructurada sobre una fractura y en ella está muy bien representado el fenómeno reconstructivo.
Los laminadores están asentados sobre una junta de estratificación. Durante su avance encontramos alguna zona donde aparecen cúpulas y se forman pequeñas salas. Más adelante se alcanza la sala del caos. Desde esta sala parte una gatera desobstruida recientemente que comunica con la cueva del Farallón. También de la sala parte una vertical de unos 30 m. que nos deja en un piso superior de la cueva de los Chorros, justo arriba y en la misma falla que forma el petit riu. En esta visita nos acompañó Fernando de Alicante.
  
Lee en una de las salitas de la sima del Mirador.

Otra cavidad visitada fue la CM-100. Allí entramos con los amigos de Extopocien Marisa, Manolo y Pepe. Ellos tenían que comprobar el estado de ciertas zonas sensibles que fueron balizadas por ellos en fechas recientes. Así que les acompañamos el grupo de Castellón y también Carlos. La CM-100 es la entrada al tercer sector de la cueva de los Chorros.


Galería principal de la sima CM-100.

Aprovechamos la visita para recorrer la galería principal al completo, subiendo primero hasta el lago Tica y bajando luego hasta el espectacular sifón Mateo Martín. Visitamos los restos del lince descubiertos por Salva Luque, uno de los buceadores exploradores de la cavidad antes de la apertura de la actual boca. Y durante la vuelta hacia los pozos de entrada visitamos algún sector del bonito río que discurre por el nivel inferior de la cueva.

 
Sifón Mateo Martín.

También visitamos la cueva de los Chorros. Esta cavidad ya la conocimos este verano:
http://cavitats-subterranies.blogspot.com/2018/07/cueva-de-los-chorros-riopar-albacete.html?m=0
En esta ocasión, al ir sin neopreno, solo visitamos algunas zonas en las que no teníamos que meternos al agua. Visitamos un sector fósil que nos llevó hasta el sifón de la fuente. Luego salimos por otro ramal fósil hasta el cruce con el petit riu. Allí nos acercamos a contemplar la cascada Rosa y también entramos al petit riu, que por cierto nos quedamos con las ganas de avanzar más, pero al no llevar neopreno desistimos.
En definitiva una bonita experiencia con una buena compañía.

 
Petit riu.

viernes, 7 de diciembre de 2018

TRES CAVITATS DE CERVERA DEL MAESTRE

Vista de la població desde el barranc de Teba.
Fa uns dies visitarem algunes cavitats del terme municipal de Cervera del Maestre, concretament al barranc del Comunyet. També incloem ací una visita de fa un poc més de temps, d'una cavitat oberta al marge dret de la rambla Cervera. Com és frequent en cavitats del Maestrat, trobem abundants signes de disolució en petites fractures de la roca, que ens poden donar una visió de la funció de la cavitat com a surgencia fósil. Aixó es el que trobem en les tres cavitats que presentem, encara que aquestes formes i el desenvolupament de les coves son molt escasos, així com les formes arrodonides en les fractures que dificilment acaben formant conductes cilíndrics o elíptics. Evidentment son fenómens d'escassa importància hídrica. Totes és localitzen en les voreres de barrancs o rambles, no molt allunyats del seu cauce actual.

Les dos entrades de la cova de la Rambla

Cova de la Rambla.

Es troba molt prop de la cova de l'Aliga, en el marge dret de la rambla Cervera, en un espoló rocòs que s'alça uns 20 metres per dalt del seu llit i en un pronunciat meandre que forma una amplada propera als 500 metres. 

Boca inferior de la cova de la Rambla
Conducte que uneix les boques superior e inferior.

La cavitat s'obri en l'extrem est de l'espoló i presenta dos entrades, una inferior, amb acondicionament de pedres que fan una rampa per accedir més facilment, i un altra superior, que queda penjada en el cingle i es veu desde la rambla. Aquesta cova esta composta per una fractura que als pocs metres trobem un garó ascendent que comunica amb l'obertura superior. Horitzontalment la cavitat continúa alguns metres més pero ja molt estrets.

Coves del barranc del Comunyet
Es tracta de dos petites fractures ampliades per disolució, en la vorera esquerra del barranc del Comunyet. El cingle on es desenvolupen les cavitats presenta un estrats inclinats, desenvolupant-se les dos coves a diferent cota, però en el mateix estrat de roca i a uns 10 o 15 metres sobre el llit del barranc.
Vista de les dos cavitats del barranc del Comunyet, des de la pista.

La cavitat número 1 es troba més cap a l'esquerra i a major altura. La seua boca te unes dimensions de 1 metre d'amplada per 4,1 d'alt. Esta formada per una galeria ascendent de 4,8 metres que finalitza per estretor. En aquesta part final la galería te unes cúpules al sostre, producte de filtracions exteriors. Trobem al llarg de la seua galeria algunes formes de disolució a menor escala, pero les seccions que forma la cova estan molt condicionades per la fractura. El desnivel ascendent es de +1 metre.


Boca de la cavitat 2
La cavitat número 2, la trobem uns 20 metres a la dreta de l'anterior, penjada en una petita faixa del cingle. La seua boca de 0,5 d'ample per 1,2 d'alt, dona pas a una galeria ascendent de 3 metres. L'orientació de la fractura es de 312ºNM. Molt semblant a la cavitat 1.

Cova d'en Burga.
S'ubica en el marge esquerre del barranc del Comunyet, ja a prop de la ratlla amb el terme de Sant Mateu. Accedim a la seva boca per la pista que remonta aquest barranc i que uns quilómetres després és fa senda, Seguint per aquesta senda uns 15 minuts arribarem a una revolta que fa el barranc i on trobem aquest modest abric. Des del sender es veu la seva boca. Es tracta d'un abric allargat, de 22 metres de llargària, amb els estrats que formen l'abric, que presenten un busament de 24º.
Vista de l'abric amb el forat obert en el seu extrem dret.
En l'extrem dret i part central de l'abric hi ha dos petits conductes de 3 metres, que mostren senyals de disolució sobre fractures. El primer d'aquests està al mateix nivell que el barranc, però l'altre queda penjat 3 metres, però obert en la mateixa capa, a l'estar els estrats inclinats. Des d'aquest forat penjat l'abric guanya visera, tenint un cobriment de 4 metres, amb molta vegetació al seu interior i grans blocs enterra producte de la caiguda del seu sostre. No s'aprecien restes d'acondicionament ni tanca ramadera, encara que en el seu extrem meridional hi ha un petit mur de bancal.

Forat penjat en la part central de l'abric.