martes, 21 de marzo de 2017

FORAT DELS COLOMS (Lucena del Cid)

El passat dissabte visitarem el Forat dels Coloms, cavitat situada al nord del terme de Lucena del Cid, proper a les fonts del Riu.
Situació de les boques i el abric proper.
El objectiu de la visita era realizar la topografía. La cavitat presenta una boca de bones dimensions, d'on parteixen dos galeries, la de la dreta, que pareix ser la principal i que presenta nombroses ramificacions i la de l'esquerra que comunica amb una boca impenetrable, amb un desnivell entre boques de 10 metres positius.
Boca principal a contrallum.
 
En la galería de la dreta una serie de fractures donen pas a diverses galeries, que es bifurquen en alguns punts, amb continuacions curtes. La tendencia de la galería es ascendent, arribant a 6,5 metres sobre el nivel de l'entrada. Una de les característiques d'aquesta galería son les argiles que recobreixen les galeries de color clars i ocres, que en alguns punts pareix que s'han extret per al seu aprofitament. Ens recordà al l'argila que trobem en la sala interior de la cova del Bolimini (Vilafamés). Algunes formacions decoren la galería.
Tram de la galería final.
El sector de l'esquerra segueix una fractura inclinada, que s'aprecia en la fotografía de dalt i que hem marcat amb una línea discontinua. Aquesta no presenta ramificacions i es seca, ja que per ella circula una corrent d'aire que entre per la boca superior. Per tant contrasta prou amb l'altra galería molt humida i fangosa. Les dos presenten climàtiques ben diferents, una depén de la corrent d'aire i l'altra al ser ascendent i hivern, era relativament calenta, quedant un sac d'aire calent i humit a la seva part superior.
Tram de galería prop de l'exterior.
La cavitat totalitza un recorregut de 104 metres, amb 10 metres de desnivell positiu. En l'actualitat no es pot realitzar la travessa entre les dos boques degut a la perillositat dels blocs propers a la boca secundaria, que ens donaren una sorpresa al intentar fer el recorregut integral.
 

jueves, 16 de marzo de 2017

Fin de semana del 18 y 19 de febrero de 2017 en Barx

El viernes recogimos a Ferrán y nos fuimos al apartamento de Carol en Xeraco. Una vez instalados, cenamos y al rato llega Susana.
Entre Alexis y Ferrán dejan ensacadas las cuerdas para el día siguiente bajar a la sima Pablo Pujol, -220m.
El sábado por la mañana madrugamos y nos preparamos un buen desayuno para enfrentar el reto de la sima Pablo Pujol con energía. Quedamos en Barx con el resto del grupo que venían esa misma mañana desde Castellón. Una vez nos juntamos todos en el bar nos distribuimos en dos grupos.
Ferrán, Alexis, Miquel y Carolina nos dirigimos a la sima Pablo Pujol o A-10, mientras Raúl, Carla, Gila, Aida y Susana se disponen a bajar a la sima Aldaia. La sima A-10 se quedará instalada para que el otro grupo mañana bajen la sima.

                                    
                                                            Boca de la Pablo Pujol 

Nos distribuimos en los coches y nos dirigimos al parking, que es común para ambas simas. Una vez allí, nos cambiamos y nos dirigimos por la senda con las pesadas sacas a cuestas hasta dar con la boca de la sima, con alguna ayuda del gps para no equivocarnos de camino
 
 
                                                         Mikel en la cabecera del P-85

Ya en la boca nos equipamos y hoy es Ferrán el que realiza la instalación, muy cómoda, por cierto. Los demás le damos algo de margen para luego seguir sus pasos y adentrarnos en la sima. Es Alexis el que le sigue para proporcionarle material a medida que lo necesita. A continuación entra Miquel con más material que les pasa cuando es necesario. Y por último entra Carolina con la comida y el agua para todo el grupo.

                                                Detalle de formaciones en el interior

Vamos bajando sin problemas, y al llegar a la Sala de las Galletas, a -164m, ya son las dos de la tarde, por lo que decidimos comer y hacernos un poleo calentito que nos reconforta. No nos entretenemos mucho puesto que aún nos queda bajar un pozo más, pasar la zona embarrada con su paso estrecho y otro pozo, hasta llegar a fondo.


Una vez llegamos al fondo de la cavidad, y tras inmortalizar el momento con una instantánea de grupo, emprendemos el camino de vuelta a la superficie. 

 
                                            Foto de grupo en el fondo de la cavidad (-219m)

Alexis encabeza la subida, a continuación Carolina, y por detrás Miquel y Ferrán pidiendo paso en las rampas. Ferrán desinstala los pozos con barro por si el otro grupo decide no bajar y mancharse por unos pocos metros.
Esperábamos un pozo con muy pocas formaciones y nos sorprende gratamente descubrir que las estalactitas, estalagmitas, columnas y banderas están por todas partes, al ir bajando vamos descubriendo pequeños rincones que nos maravillan, menos Ferrán que está demasiado pendiente de instalar y es al salir cuando le da tiempo de apreciar el encanto que posee esta sima.
Entramos a la sima a las 11:45h y salimos a las 18:45h. En total se han instalado 45 mosquetones y 340m de cuerda.
Al volver por la senda hacia los coches nos encontramos al otro grupo que volvía de la sima Aldaia y todos juntos llegamos al parking.
Una vez en casa preparamos una abundante cena acompañada de un buen vino y vermouth


El domingo por la mañana también madrugamos y volvemos al mismo parking. Hoy se une Miquel de Espemo. Esta vez Ferrán, Alexis y Carolina nos dirigimos a la sima Aldaia, mientras el resto de compañeros se dirigen a la sima Pablo Pujol.
Es Ferrán el encargado de instalar también esta sima, en la cual hay un pozo de entrada de 82m, con una boca de 30 x 14 m que impresiona, y con un péndulo a -45m que cruza de lado a lado el enorme pozo. Mientras descendemos se oye a los murciélagos y alguno sobrevuela por encima de nuestras cabezas. A continuación descendemos asegurados una rampa con bastante pendiente y con piedra suelta. A la que le sigue un pequeño pozo que nos deja en el fondo de la sima, donde comemos, y tras un paseo por la rampa final emprendemos el ascenso. Primero Alexis, luego Carolina y por ultimo Ferrán, que es el encargado de desinstalar la cavidad.
Entramos a las 11h y salimos a las 15h. Y de vuelta al coche fuimos a localizar la boca de la sima Pilar para una próxima visita.

 Ferran instalando el P-82




 

domingo, 12 de marzo de 2017

Avenc de Joan Guitón i Túnel del Sumidor


Túnel del Sumidor; galeries riu amunt.


El passat cap de setmana, 4 i 5 de març, vam visitar estes dues cavitats junt amb companys de la UEC de Tortosa i d’ESPEMO de Morella. La eixida va començar a planificar-se unes setmanes abans. L ‘intenció era baixar a l’avenc de Joan Guitón el dissabte i el diumenge fer una activitat mes curta, que podia ser visitar el túnel del Sumidor o be l’avenc del Castell, les dues cavitats situades molt a prop i en terme de Vallada.


Boniques formacions a la cota de -211 m.


Així el dissabte vam entrar 10 persones a l’avenc de Joan Guitón. Els participant vam ser Gilabert, Lee, Luis i Joaquin que va vindre mes tard, del ESPELEO CLUB CASTELLÓ; Sarai, Gina, Vicent, Josep, Cantero i Albert de la UEC de Tortosa; i Mota d’ESPEMO. Una bona quadrilla. Com érem un bon grapat de gent vam muntar dos vies; per una part la via fonda i per altra la via del fang. 


Vicente en la màxima fondària de la cavitat.


La via fonda es bàsicament la via mes directa des de la boca d’entrada fins la cota de màxima fondària situada a la cota de -211 m. lo que situa a la cavitat en el 3er lloc del ranquing de fondàries al País Valencia. De la via del fang vam fer un recorregut circular de gran interès i que recorre les noves zones descobertes entre els anys 2011 i 2013 pels espeleòlegs Vicent Sanchis i Rebeca Diaz. Per a fer aquest circuit utilitzarem moltes de les cordes fixes que hi ha instal·lades i que vam deixar els exploradors després de realitzar un bon grapat d’escalades. Un reconeixement des d’ací per ells, per la seua tasca i sobre tot pel seu impuls de publicar tot allò que van descobrir.

Pou de 44 m.

La cavitat està formada per una fractura de gran potencia. Els materials clàstics empotrats formen nombrosos pisos, lo que li donen gran recorregut a l’avenc. Anem a descriure breument la via directa per arribar a -211 m. Comencem en un pou de 44 m. de una bona amplada, superior al metre, i que s’amplia a la seua base. Des de la base continuem cap al nord per una rampa i una galeria horitzontal fins arribar al pou de 51 m. que està precedit per una rampa i alguns petits ressalts. Este pou es ample i molt espectacular.


Pou de 51 m.


A la base del P.55 continuem cap al nord per una rampa i un pou de 9 m. Baix del pou la cavitat comença a perdre amplària sense ser encara massa incomoda. Ací prenem direcció nord una vegada mes, per una galeria horitzontal fins arribar a la capçalera d’un altre pou. Iniciem una nova sèrie de pous curts i mes estrets, ja que fins ací la cavitat era ampla i còmoda. Estos pous de 15, 3, 9, i 7 m. ens deixen a la zona de màxima fondària de l’avenc abans de ser re-explorat pels mencionats espeleòlegs.

Gilabert i Cantero junt a unes formacions a la cota de -211 m.

A partir d’aquest punt (-180 m. aprox.) comencen les hostilitats, tenint que superar alguns passos limitants. Ara baixarem pous curts i mes be estrets que ens duran a la planta inferior de la cavitat. Estos pous son de 8, 3, 16, 4 i 12 m. i entre ells estan intercalades varies estretors molt divertides i que fan una selecció dels espeleòlegs que podem assolir la màxima fondària de l’avenc. Així, sols 4 de nosaltres fam fer fondo. Però mereix la pena l’esforç, ja que la planta inferior esta farcida de formacions com cristalls, corals, anemolites, estalactites, petits gours... de una gran bellesa. Es la zona mes decorada de la cavitat, un tresor que ens va fer disfrutar.

Detall de unes curioses formacions a la cota de -211 m.

Per altra banda la via del fang comença prop de la capçalera del P.51 amb un pouet de 6m. que tindrem que muntar, i finalitza a la base del mateix P.51. Anem a descriure aquest recorregut de baix a dalt tal com el va realitzar el que escriu. Des de la base del P.51 prenem direcció sud avancen per una galeria horitzontal fins un pou de 29 m. que nomes baixarem fins la meitat, ací cal posar la nostra corda. Des de la seua base pugem una escalada de 8 m. amb corda fixa que ens deixa en la zona de la serp. Des d’allí, un nou pouet que es pot destrepar seguit d’un passamans, ens deixen a una saleta amb fang i alguna formació. Este pou i el passamans tindrem que muntar-los nosaltres.


La Gran Fractura.


Continuarem ara per un seguit d’escalades instal·lades totes en fixe i que ens duen per un bonic circuit on tindrem que anar orientant-mos. Aquestes zones son amples i còmodes. Així anem trobant dues escalades de 5 m. i de 8 m. per arribar a la gran fractura , una zona molt guapa i mes ampla que les zones anteriors. Per esta zona superem una escalada de 10 m. i una altra de 9 m., que ens deixa en la zona mes ampla i espectacular de la cavitat; la cúpula, on al sostre podem veure un estrat pla. Esta zona te una amplària de fins 7 m. i la superarem: primer amb ajuda d’un passamans i després caminant. Ja per ajuntar-mos amb la via directa superarem un pou de 6 m. que tindrem que haver muntat abans.


Imatge fantasmagòrica de La Cúpula.


Després de 9 hores en cavitat va eixir la ultima component del grup, Sarai, desinstal·lant el pou d’entrada. Després un sopar tots junts a l’ermita de Sant Esteve, on se’ns van afegir Joaquin i David del ESPELEO CLUB CASTELLÓ. Feia molt de fred a l’exterior, uns 3 ºC, però ens les vam arreglar per passar la nit de la millor manera possible.


Túnel del Sumidor; bonica cascadeta riu amunt.


Diumenge molts companys van tornar cap a casa, però tres espeleòlegs del ESPELEO CLUB CASTELLÓ; Joaquin, David i Luis vam fer una interesant visita al Tunel del Sumidor.
Vam visitar primer les galeries riu amunt, amb totes les sales superiors i les galeries inactives del nivell superior. El riu duia molta aigua i les galeries estaven ben boniques. Vam arribar al primer sifó, en el qual vam rebaixar en nivell de l’aigua per tal de superar-lo. Darrere es van visitar les sales i les escalades que allí hi ha.


Sala de l’estrat.


Luis en una bonica badina.

Després vam visitar la zona riu avall fins la capçalera del primer pou. Aquesta es la zona mes bonica d’aquest riu subterrani que ha excavat una de les cavitats en Guix mes importants a nivell mundial. Esta zona presenta molts xicotets salts d’aigua, gours i prou formació, lo que fan del recorregut una agradable visita.

David superant en sifó Agost.

Un cap de setmana on vam visitar 2 cavitats de les mes importants de la zona i amb molt bona companyia. A mes a mes son la tercera i la quarta cavitat mes fondes de la comunitat. Però lo mes destacable va ser la convivència en la gent de Tortosa i d´Espemo. A alguns d’ells feia temps que no els veiem. Esperem tornar a trobar-Mos prompte.

Joaquin en la Galeria riu avall.