martes, 13 de julio de 2021

CUEVA DE LA IGUALA ( ALCUDÍA DE VEO) Y COVA DE LA CARRETERA (ESLIDA)

 Hoy presentamos dos cavidades abiertas de forma accidental al ampliar una carretera. Ejemplos de cavidades de este tipo hay muchas. En algunas ocasiones aparecen grandes cavidades, como es el caso de la conocida Cova de l'Autopista, y otras son pequeñas cuevas de escaso recorrido. Estas cuevas sufren el peligro de expolio y rotura de sus espeleotemas y a veces de manera acertada se pone puerta a la cueva, como ocurrió con la Cova de l'Artiga de Costur, para evitar su degradación. En la cueva de la Iguala, abierta en la ampliación de la carretera que une Aín con Alcudía de Veo en la década de 1970, también se construyó un muro para proteger su yacimiento arqueológico. Antes de la construcción del muro, para evitar la presencia de curiosos, pusieron a una persona con un garrote para evitar que nadie entrase en la cueva. Después de una intervención arqueológica de urgencia, la cueva resultó ser un enterramiento de la edad del Bronce, con una pequeño ajuar.

Actualmente la cavidad queda protegida por un muro que tapa solamente la mitad de la boca. La boca superior, formada por un resorte de 3 metros, tampoco está tapada.


Tras la boca accedemos a una galería descendente con algunos bloques en el suelo que nos deja en una estancia de 12 x 4 x 4 metros. En la zona final de esta estancia aparece en el suelo una gatera que conduce a un resalte de 4 metros con las paredes de tierra. En su base, una rampa inclinada alcanza la cota -12,3 metros, en una estrecha grieta que acaba siendo impracticable. Desde este punto inferior encontramos una corta rampa ascendente donde finaliza la galería. En este punto un corto resalte de 3 metros nos permite acceder a una ventana con una estrecha galería ascendente que acaba por obstrucción. Una vez pasados los datos de la topografía, vemos cómo está galería final obstruida está muy cerca de la galería superior, por lo que creemos que una desobstrucción permitiría cerrar este circuito de la galería inferior.

El recorrido real de la cueva es de 42 metros, mientras que el recorrido en planta de 28 metros. El desnivel total es de 13,8 metros, (+1,5/-12,3). La cota superior corresponde con la boca secundaria.

La ubicación de la cavidad en la vertiente norte del pico Espadán y por encima de la conocida cueva del Toro, la hacen interesante. La galería superior de la cueva está formada por un conducto de drenaje, desarrollado en unas dolomías margosas. La parte inferior está formada por una fractura ampliada por disolución, aunque de modestas dimensiones.

Otra cavidad que presentamos hoy, es la Cova de la carretera Eslida-Aín. También fue abierta al ampliar la carretera. Se abre en el margen derecho del barranc d'Eslida, en una zona de contacto entre dolomías y areniscas, pero que en esta zona queda una potente terraza de sedimentos compuestos por cantos, principalmente de arenisca.


Se trata de una oquedad de 6 x 3 metros con una altura que oscila entre 1,4 y 0,5 metros. Dentro encontramos unas masas de concreciones, con coladas, estalagmitas y estalactitas. Estas formaciones fueron datadas con Th/Ur en el año 1985, dando como resultado entre 75 y 33 Ka. Estos datos permitieron afinar sobre los periodos de karstificación de la zona, debiendo situarse alrededor del Pleisticeno superior bajo (posiblemente entre las glaciaciones Riss y Würn). Esta información fué publicada en "El dominio Triásico de Espadán Calderona, contribición a su conocimiento geológico e hidrogeológico" de Policarp Garay.    


El recorrido real de esta cueva es de 6 metros, con un desnivel positivo de 2 metros.



viernes, 2 de julio de 2021

UN AÑO DE REGISTROS EN EL SIFÓ RIU AMUNT (SIMA POSOS)

Entre los meses de junio de 2020 y junio de 2021, se han realizado con cierta regularidad visitas a la Sima Posos. Uno de los objetivos ha sido la medición de los diferentes parámetros en las aguas del sifó riu Amunt. El aporte de este sifón es el que se mantiene constante siempre y hace que por el río de la cavidad circule siempre una pequeña corriente de agua. Fuera de episodios de grandes precipitaciones suele mantener un caudal que oscila entre 1 y 0,2 litros por segundo. Aparte de este aporte, que es el principal de la cavidad, encontramos hasta 6 aportes de carácter estacional que tributan sus aguas al rio principal después de las lluvias. Algunos de ellos como el del Afluente y el del riu dels Llacs, pueden mantenerse activos durante varios meses. Aparte de estos 6 aportes mencionados, existen numerosos puntos que en episodios extraordinarios o cuando la cavidad experimenta violentas inundaciones (Almela, 2017), aportaran sus aguas al rio principal por espacio de varios días. El caudal total del rio, unos días después de sufrir una inundación, esta en torno a los 20 litros por segundo.

                                    Sifó riu Amunt.

Al ser el sifón riu Amunt el único aporte de agua constante y además presentar una temperatura más elevada que la propia temperatura de la cueva, consideramos importante realizar por un periodo de un año un seguimiento de diferentes parámetros, como temperatura y conductividad. Entre abril y junio de 2018 ya realizamos mediciones en las aguas del sifón, y entre junio de 2017 y junio de 2018, en diferentes puntos con agua de la cueva (Almela,2016; Almela,2019) poniendo de manifiesto el "termalismo" o anomalía geotérmica que presentan sus aguas. Estas aguas del sifón contrastan mucho con las de otros aportes estacionales que provienen de los barrancos exteriores. Puede haber una diferencia de temperatura entre ambas aguas próxima a 5,0ºC (19,5ºC para sifó riu Amunt y 14,7ºC para la galería del Afluente).

Después de bucear Vigarto en el sifó riu Amunt (febrero 2011).

Centrándonos en los datos del último año, la temperatura del agua del sifón ha oscilado entre 19,0 y 19,5ºC. Como se aprecia en la gráfica, prácticamente en todo el año ha habido una tendencia del ascenso de la temperatura. Respecto a la conductividad ha oscilado entre 336 y 434 ms/cm. En general podemos decir que las precipitaciones de otoño y primavera (que no han llegado a inundar la cueva) han hecho que la conductividad descienda. En cambio estas precipitaciones no han alterado el ascenso paulatino de la temperatura. Entre mayo y junio de 2021 se aprecia un leve descenso de la temperatura, al igual que también hemos notado un descenso del caudal.

              Gráfica con los datos recopilados en este último año.


martes, 29 de junio de 2021

LAS CUEVAS Y EL KARST DE CATELLÓN. PARTE 6: EL HOMBRE Y LAS CAVIDADES

 Hoy presentamos la PARTE 6 del proyecto "LAS CUEVAS Y EL KARST DE CASTELLÓN", correspondiente al mes de junio. Se titula: El hombre y las cavidades. Para elaborar esta parte ha sido indispensable acudir a los numerosos artículos de Josep Lluís Viciano sobre la temática. En la bibliografía solo hemos incluido los más importantes, aunque existen muchísimos más, que tratan temas concretos y muy especializados, que sin duda darían lugar a un libro muy especializado sobre "l'home i les cavitats".

En esta parte no hemos incluido la parte de la prehistoria, ya publicada en la parte 5, sino que nos hemos centrado en la historia reciente y protohistoria. Esta supone una continuidad con la parte precedente. Esta parte 6 supone el ecuador del proyecto que emprendimos en enero y que pretendemos seguir hasta finalizar el año 2021, Año Internacional de las Cuevas y el Karst.



jueves, 24 de junio de 2021

Visita biospeleológica a la cova del Mas d'Eloi.

  Cova del Mas d'Eloi.

 

El passat diumenge 6 de juny ens vam ajuntar un grup d'amics espeleòlegs i biòlegs amb interès amb aquesta rama de l'espeleologia tan oblidada com es la biospeleologia. Érem Alberto, Santi, Roberto, Hèctor, Zoraida, Patri, Lydie i Luis.

 

La intenció era recol·lectar fauna. Però mes concretament anàvem a buscar un exemplar en particular, una espècie que podria ser nova pera la ciència. Es tracta d'un milpeus que varem localitzar a l'avenc del Pla d'Arçà a Tírig en el transcurs de la seva exploració. A aquesta cavitat de Tírig amb un curs d'aigües subterrànies vam tornar amb Alberto per recercar aquest invertebrat, però la visita no donà els resultats esperats. Com que l'avenc del Pla d'Arçà presenta uns nivells d'oxigen baixos i la seua exploració es desagraïda, no varem tornar.

 

En la boca de la cavitat (Foto: Santi).

 

Però l'altre dia Jesús, revisant arxius de fotografies antigues, en va trobar una d'un milpeus fotografiat a la Cova del Mas d'Eloi a Vallibona. En veure la fotografia de seguida va pensar en el nostre amic troglobi de Tírig. Després de veure jo també les fotos i pasar-li-les a Sendra, vam decidir que teníem que anar a la surgència de Vallibona a recercar el milpeus.

 

Així, el passat diumenge ens vam ajuntar a Catí per esmorzar de valent i ficar-se a la feina. Eixe dia la muntanya estava preciosa, amb la primavera esclatant després de les copioses precipitacions de les últimes setmanes. Després d'un entretingut passeig d'accés, per un entorn magnífic, a la vesant nord de la serra del Turmell, i sobre la vall del Riu Cérvol, arribarem a la menuda boca d'entrada al conducte subterrani.

Surgència de les aigües que discorren per la cavitat (Foto: Santi).

 

Uns metres mes avall es troba la surgència de les aigües que discorren per dintre de la cova. La temperatura de les aigües en la surgència son de 12,3 °C i la conductivitat de 495 µS.

 

Ens vam amanir i vam entrar a la cavitat a quatre potes, ja que comença amb un conducte de sostre baix. Realment el conducte no ens deixa posar-nos dempeus en quasi cap lloc de la cova. En aquesta primera part de la surgència, Hèctor localitza algun exemplar de milpeus, però que no es el que anem buscant.

 

Cova del Mas d'Eloi.

 

Després arribem a la zona mes estreta de la cova, amb un seguit de passets molt apretats i varies bifurcacions que algunes curtcircuiten. En aquest sector tornem a veure en una zona baixa la corrent d'aigua que eixia per la surgència. Tornem a mesurar la temperatura i la conductivitat, obtenint uns valors de 11,9 °C i 490 µS.

 

Després entrem en una zona mes còmoda i on el sostre i el piso es presenten decorats per estalactites i estalagmites. Ací trobem un exemplar de milpeus com el que vam fotografiar al Avenc del Pla d'Arçà, però esta mort, una llàstima.

 

Un dels exemplars capturats.

 

Continuem pels conductes forçats fins arribar al primer llac. Ací Patri i Luis entrem un poc a l'aigua, però no arribem a superar el sostre sifonant. Tornem a mesurar la temperatura i conductivitat de les aigües. Ací son de 11,8 °C i 496 µS. Just en eixir de l'aigua localitzem un milpeus viu. Olé !! tenim premi. Esperem que sigue mascle adult, ja que es el que necessita el biòleg per poder estudiar millor la espècie.

 

De camí al carrer encara trobem un altre exemplar de la mateixa espècie i un milpeus més petit que pertany a una altra espècie. En definitiva hem confirmat que la cavitat es un hàbitat d'aquest milpeus tant misteriós, i també una cavitat molt interessant dintre de l'àmbit de la biospeleologia. Tornarem prompte per continuar amb el mostreig i recol·lecció per tal de facilitar la feina dels investigadors.

 

Llacs a la cova del Mas d'Eloi.

martes, 15 de junio de 2021

AVENC DEL MAS D'ELISEO (VILAFAMÉS)

El día 13 de juny visitem l'avenc del mas d'Eliseo, situat al terme de Vilafamés, en una zona de  llomes i barranquets que hi ha entre el Pla de Vilafamés o de l'Arc i la Rambla de la Viuda. En aquesta zona hi ha un aflorament de conglomerats terciaris, que son atravesats per xicotets barrancs que desaiguen en la Rambla.  En aquest aflorament, que és on es troba l'avenc del mas d'Eliseo, també s'obri la coneguda Cova del Bolimini. 

                                                     Barranc dels Pous

Proper a un d'aquests barrancs, el dels Pous, es on es troba la boca de l'avenc. A 120 metres de distància i un desnivell de 50 metres. La boca queda a la part superior d'una lloma on hi han molts bancals d'oliveres, ara abandonats, i molt prop del mas d'Eliseo. El barranc voreja aquesta lloma, traçant una volta llerga, propera a la lloma on s'ubica la cavitat.

                                     Situació de la cavitat sobre el barranc dels Pous

                            Boca de la cavitat, en l'extrem d'un marge de bancals.

La cavitat está formada per una curta rampa de 3 metres on s'ha davançar gatejant, que després d'un curt resalt, ens ubica en la capçalera d'un pou de 27 metres. Aquest pou presenta al llerg de la baixada diferents escalons i una forma sinuosa no sent totalment vertical la baixada. Les seccions son circulars o elíptiques, allargant-se aquestes en l'ultim tram, entre les cotes -20 i -25 metres, on predomina una fractura norest-sudoest. La totalitat del pou es desenvolupa en conglomerats. En les diferents respises que troben baixant, (hi ha 3 principals) pareix que s'han format degut a un reompliment de la cavitat sobre el conglomerat on es desenvolupa el pou, formant una serie d'estretiments on hi han les repises. Es possible que aquesta morfología siga el producte del reompliment de la cavitat i posterior reexcavació. Altra possibilitat per explicar aquesta morfologia escalonada, es atribuir-los als canvis de plans d'estratificació. De moment ens decantem per la primera proposta.

En roig, secció del pou amb marques de disolució i corrossió. En groc, bora de la 1a i 2a repisa.

Gran part del pou està molt concrecionat, amb formacions d'anemolites, colades i estacatites. En la part inferior del pou, queda un espai de 3 m de diàmetre, amb rampa i pedres que cobreixen el sol. Pel que fa a la instalació del pou, actualment es deficient, sent necessari posar alments un parelll de fraccionaments.

                         Topografia de la cavitat (any 2007), amb algunes modificacions realitzades.

En aquesta zona final, després de 30 minuts apartant pedres i picant, apareix un forat al lateral on s'intueix un volum darrere. Després de seguir picant, es consegueix passar per un altre forat situat just per baix, on el material ix mes facilment. Aquest dona a un pouet de 2,5 metres on acaba la cavitat formant una base de 1 x 0,7 metres. Per tant assolim la cota -31 metres, augmentant sensiblement el desnivell.

Com a pou de disolució sense continuació horitzontal o fusiforme, la cavitat també presenta un altra morfología típica d'aquestos, que és repeteix sovint. Son les formes situades entre les cotes 0 i -2 metres, prèvies a la capçalera del pou, clarament formades per corrosions per condensació. Molt possiblement aquest mecanisme es el que ha posat la boca al descobert, com ocorre en altres cavitats semblants.

        Cúpula de la zona d'entrada, que s'ha  format sobre una potent capa de concreció.


miércoles, 9 de junio de 2021

AVENC DEL MAS DE FABRA DE DALT (LLUCENA)

El passat 25 de maig vam visitar l'Avenc del mas de Fabra de Dalt, situat entre les poblacions de Llucena i Atzeneta, quedant dins del terme municipal del primer. A continuació realitzarem algunes observacions que realitzarem en la nostra visita, i que ens paregueren curioses. Per obtindre més informació d'aquesta cavitat podem veure la visita realitzada en octubre de 2011 (http://cavitats-subterranies.blogspot.com/2011/11/avenc-del-mas-de-fabra-de-dalt.html).

                              Ubicació de la cavitat en la capçalera del barranc.

En primer lloc, l'entorn de la cavitat es troba lluny de poblacions, però proper a masos que ara estan deshabitats. A més d'aquest abandó dels masos, que suposa la despoblació del paisatge, l'incendi de 2009 que afectà a la zona i la posterior "repoblació" i creixement de coscoll i argelaga, han deixat la zona prou inaccesible. La boca s'obri al costat d'una antiga senda que uneix els masos de la zona i que en la seva primera visita feta pels germans Viciano als anys 60, el seu accés era més directe, ja que els camins estaven més transitats i marcats. Ara aquest sender queda desfigurat i costa seguir. La boca es troba a uns 20 metres per dalt del llit d'un xicotet barranc, que baixa dels voltants del mas de la Foixenta, en el marge dret. En planta, el llit del barranc esta a uns 50 metres. 

                                            Entorn de la cavitat.

                                                   Boca de l'avenc.

La instalació per baixar el pou d'entrada esta diferent al 2011. Ara queda equipat amb parabolts des de la capçalera del primer resalt de 4 metres, fins l'inici de la rampa que hi ha baix del pou de 15. La base del pou esta formada per una inclinada rampa en una galeria de bones dimensions i que alcança fins 20 metres d'alt. En aquesta zona de baixada trobem formes vadoses i algunes cúpules al sostre. Tota la rampa esta formada per pedres, mentre que la cota de màxima fondària hi ha argila compacta, presentant nivells d'inundació d'uns 2 metres, on restes de vegetació marquen nivell fins on ha arribat l'aigua. Sense dubte, aquest nivell vindia condicionat pel proper barranc, que queda just per dalt. Part de les seues aigues després de ploure molt, serien captades per la cavitat. 

Situació de l'alçat de la cavitat sobre el proper barranc.

En la zona inferior de la cavitat, criden l'atenció els anemolits que creixen en colades, estalactites o estalagmites. Alguns d'aquests anemolits es situen estrategicament cobrint només una part de l'estalactita, fet que ens fa pensar en la seua formació en funció d'una corrent d'aire. Aquesta corrent d'aire que no hem notat ara, podría tractar-se d'una altra entrada ara tapada, on la corrent d'aire ja no hi és.


Estalactita amb anemolits situats estrategicament, 
cobrint solament un costat.
           Estalactites tortes, orientades en la direcció del vent, degut a 
les corrents d'aire de la cavitat.

En aquesta part inferior també hi han unes formacions que es presenten en petites terrases en la paret, amb algunes bandes horitzontals o curvades practicament paral·leles que ens recorden a la "folia". Algunes d'elles es projectes des de la paret cap a fora horitzontalment i altres ho fan amb un angle d'entre 10 i 20º. Pot ser que la seua formació tindrà a veure amb passats nivells se fluctuació de l'aigua o inundacions pèriòdiques. Es posible que aquestes formes creades sobre sediments fins, posteriorment s'agen concrecionat.


                                                        Projeccions inclinades


També en la mateixa zona, entre les cotes -45 i -50 metres, hi ha una curiosa tobera o "Rims", que s'ubica en la paret esquerra de la galería i a 1,5 metres del pis actual. Esta format per un forat circular d'uns 15 centímetres de diàmetre que s'introdueix cap a dins. En la seva part exterior, unes projeccions de concreció sobreeixen cap a fora, formant agrupacions d'amenolites i estatalactites a la part inferior. Les toberes es formen per condensació de l'aigua. Les condicions necesaries per a la seua formació son una corrent d'aire i una massa d'aigua propera que aporta humetat. Aquesta corrent d'aire va corroint i eixamplant el conducte, formant aquestes projeccions de concreció.

          Tobera, amb part del conducte recristalitzat i amb concrecions.
                                              El tub per dins
                                             Vista lateral de la tobera.

Situats un altra vegada a la base del pou, hi ha un curt ramal ascendent, on hi destaquen delicades excéntriques i gours, formacions més corrents en aquest tipus de cavitats. Ara no els donem molta importància, ja que el que ens ha cridat l'atenció, ha estat la singularitat de les concrecions situades a la part de baix de l'avenc. En definitiva, una cavitat interessant pel que fa a les seues formacions, que ens poden indicar un paleoambient diferent a l'actual, condicionat les les corrents d'aire. Una possible qüestió a resoldre en un futur, serie: La corrent d'aire que ha condicionat aquestes formacions, encara hi és a la cavitat? o ens indica que en un passat la cavitat continuava, i actualment la seva seguida ha quedat obstruïda? Es possible que hi haguera una altra boca a diferent altura, existint així una corrent d'aire notable?.
                       Llomes amb rascler que envolten els barrancs de la zona.


 A més d'aquest detall, cal dir que la cavitat es un antic engolidor del barranc, ara abandonat i elevat uns 20 metres sobre el seu llit. Uns 30 metres per dalt de la seua boca ja trobem la part superior de la lloma, més plana. En aquest sector ubicat entre Llucena i Atzeneta solen apareixer muntanyes o "Cabeços" amb suaus pendents, condicionades amb frequència pel suau bussament dels estrats, trobant la dicotomia; planell amb rascler i barranc, tant típic del Mestrat castellonenc.

lunes, 31 de mayo de 2021

Graller del Boixaguer i Graller gran del Corralot (Massís del Montsec)

  

Galeria Inma, al Graller del Boixaguer.

 

El passat cap de setmana vam visitar aquestes dues cavitats clàssiques. Les cavitats presenten unes grans dimensions, uns pous espectaculars d'entrada i unes bones mostres d'espeleotemes diversos i molt estètics. A nivell físic no son cavitats massa exigents, lo que ha fet que es converteixen en dues de les cavitats mes visitades del prepirineu.

 

Galeria del Primer dia, al Graller gran del Corralot.

 

Per la nostra part ens vam ajuntar 9 companys de l’Espeleo Club Castelló i de l’Espeleoclub La Vall d'Uixó. Vam ser Gila, Zoraida, Noe, Mariel, Lydie, Patri, Hèctor, Lee i Luis. Però vam coincidir amb un grup d’espeleòlegs catalans dels clubs Dinàmics de Sant Carles de la Ràpita i del GET de Vilanova.

 

Boca inferior del Graller de Boixaguer, la del pou de 45 m. (Foto: Lydie Babin)

 

Divendres per la vesprada ens vam trobar al càmping d'Àger, on teníem el campament base. El dissabte vam matinar i ens vam trobar amb els companys catalans al Coll d'Ares. Allí vam preparar el material pera cada cavitat. Com els dos grups teníem que visitar els mateixos avencs, vam quedar de deixar-los equipats per aprofitar les cordes de l'altre grup.

 

Galeria Inma, al Graller del Boixaguer.

 

D'aquesta manera nosaltres vam instal·lar el Graller del Boixaguer el dissabte amb el material de Dinàmics i GET i ells van instal·lar el Graller gran del Corralot amb el nostre material. La idea era el diumenge visitar nosaltres el Graller gran del Corralot i desmuntar les nostres cordes, i els catalans desmuntar el Graller del Boixaguer. Així al finalitzar l'activitat el diumenge cadascú es quedaria amb el seu material.

 

Zoraida en el Graller del Boixaguer amb el resplendor de la llum la boca de fons.

 

Dissabte vam començar a instal·lar el Graller del Boixaguer al migdia. Per una banda Hèctor i Luis vam muntar dues vies per l'entrada del pou de 45 m. Tal com les vam muntar vam eixir de la cavitat. Tot seguit vam pujar a la boca superior, la del pou de 68 m., on Lee estava instal·lant i la resta de companys començant a baixar. Per aquesta boca vam baixar pel ràpel guiat per visitar també la galeria Inma. Des de veure la galeria Inma, Gila va instal·lar el pou que ens va deixar a la sala d'entrada, just a la base del pou de 68 m.

Llac final al Graller del Boixaguer.

 

Després vam visitar la resta de la cavitat arribant al llac final, on Héctor va tenir la valentia de fer un bany en les seves cristal·lines aigües. També vam veure l’escalada de l'entresolat, on Luis va remuntar la corda fixa. A la tornada també entrarem a la sala penjada que hi ha un poc mes avall del primer llac sec (Sala de les Colades).

 

Sala de les colades al Graller del Boixaguer.

 

Per finalitzar ens vam repartir per les tres vies per eixir a l'exterior. A les 7 de la vesprà eixíem els últims companys del Graller. Després de passar a saludar als companys catalans al Coll d'Ares e intercanviar impressions, vam baixar la càmping per sopar i recuperar forces.

 

Lydie al Graller del Boixaguer amb la llum de la boca de fons.

 

Diumenge vam tornar a pujar dalt del Montsec per visitar el Graller gran del Corralot. Teniem una hora d'aproximació fins les boques, però resulta distreta pel bonic entorn per on avancem.

Allà ens repartim i baixem per les dues boques. A la boca superior, amb un pou de 90 i una tirada final en volat de 50 m., hi ha una via instal·lada. Mentre que a la boca inferior, amb el pou volat de 33 m., hi han dues vies muntades, però una no es nostra i la deixarem muntada pera un grup de 4 espeleòlegs que estan dintre de la cavitat.

 

Gila al pou de 90 m. del Graller gran del Corralot.

 

Avui tenim que desinstal·lar les dos vies i tornar a casa, així que farem una visita curta. Alguns companys del grup nomes baixar el pous decideixen eixir, per no fer la visita massa llarga. La resta entrem a veure la primera part de la galeria del primer dia. Esta galeria esta molt concrecionada.

 

Hèctor i Patri a la galeria del primer dia, al Graller gran del Corralot.

 

Després eixim desmuntant les dues vies: Luis la del pou de 90 i Héctor la del pou de 33. Tan sols hem estat en cavitat poc mes de dos hores, però ens ha agradat el que hem vist. Hi haurà que tornar a visitar-la per recórrer les seues galeries, ja que es un avenc amb molt de recorregut i molt d'encant.

En fi, un gran cap de setmana amb molt bona activitat i millor companyia.

 

Galeria del primer dia, al Graller gran del Corralot.

sábado, 29 de mayo de 2021

COVES DEL TOSSAL (Vilafranca del Cid)

 El passat 20 de maig vam visitar dos cavitats de la zona del Corbó, prop d'on es troben els límits dels termes municipals de Benassal i Vilafranca. Les dos coves es situen en Vilafranca. La visita a aquesta zona esta motivada per una excursió a la zona per part de Pascual Fuster (CEC), Isabel  i Santi Tena on van visitar la cova del Tossal. Com en el catàleg SICE-CS no hi havien dades d'aquesta cova, (sols estaba registrat el nom) Pascual Fuster ens passà fotos i dades de la cova. Per tant el dia 20 preparem una eixida per vistar la zona i documentar la Cova del Tossal, on ens acompanyen Pascual Fuster, Isabel Serrano, Santi Tena i s'on pare, qui ens informa de l'existencia de més cavitats pels voltants del castell de Corbó. Per part de l'ECC anem Pepe Viciano, Andrés Sánchez i Jesús Almela.



En primer lloc visitem la Cova del Tossal, i després busquem un altra cova que ens havie informat, tenint sort i localizant-la facilment. Aquesta segona cavitat es la Cova del barranc del Tossal.

Cova del Tossal:

La seua entrada es visible des de la carretera de Benassal a Vilafranca, just Baix del Castell de Corbo. Situats on la carretera creua el barranc del Tossal, ascendim uns metres per dins del seu llit, per a després pujar per un sargallar o tartera amb molta pendent que hi ha al seu marge dret. Després del sargallar seguim ascendint entre carrasques buscant la base del cingle més amunter. La boca s'obri en la base de l'ultim cingle, quasi en la part superior de la lloma, sobre la cota 1.125 metres.

A escasos 8 metres de la boca hi ha un avenc "destapat", obert a l'exterior al retrocedir el cingle per erosió, quedant actualment un tub de 3,5 metres de diàmetre i 7 de desnivell, seccionat quasi pel mig. Aquest interessant fenòmen conté restes de colades i reompliments sedimentaris molt interessants, que de segur esta relacionat amb la Cova del Tossal.

La boca de la cova del Tossal sobri a uns 3 metres per dalt de la base del cingle, tenint que trepar un poc per alcançar-la. Aquesta presenta unes dimensions d'1,8 metres d'alt per 0.6 metres d'ample. Dona pas a una galería de 8 metres que ens deixa en una sala de 12 x 8 x 4 metres. La part final de la sala esta formada per grans blocs ben estratificats que han caigut del sostre. També en aquesta part final podem trepar per un resalt de 4 metres, arribant a un petit balcó sobre la sala, que finalitza en una cúpula, en la cota +10.5 metres. Suposem que aquest balcó queda prop de la lloma que hi ha per dalt del cingle on s'obri la cavitat.


 

Desde els blocs de la part alta de la sala hi ha un laminador descendent que baixa entre nivells de bretxes, finalitzant als 12 metres, en la cota -5,8 metres, i desenvolupant-se aquest per baix de la sala. Aquests reompliments de bretxes els podriem relacionar amb els del proper avenc "destapat", que ens indiquen un ambient de sedimentació important, que després d'ampliar aquestes cavitats per disolució, les acabarien reblint de sediment. Posterior a aquests procesos, en la sala principal de la cavitat destaquen les reconstruccions litoqímiques, formades principalment per colades i columnes. En un extrem de la sala hi ha una curta galeria de 3 metres que pren direcció a l'avenc "destapat", faltant uns 4 metres per comunicar, pel que suposem que les dos cavitats responen a un mateix procés de formació, malgrat de tractar-se d'una cova i un avenc.

El recorregut real de la cavitat es de 41 metres, en planta de 34 i desnivell de 16,3 metres (+10,5/-5,8).

La Cova va servir d'amagament de gent dels masos dels voltants en la Guerra Civil. També la van usar els Maquis. Testimoni d'aquestes estades son les formaciones trencades, restes d'una llar, trossos de llaunes i una inscripció de 1948 en una colada a l'inici de la sala.

Cova del barranc del Tossal.

Cavitat situada en el marge dret del barranc del Tossal, uns 20 metres per dalt del seu llit. Accedim a la cavitat des de la carretera, remuntant el barranc durant uns 400 metres, fins arribar a la base d'un salt o cascada de 4 metres que ens barra el pas. En aquest punt seguim el cingle que hi ha en el seu marge dret durant unas 60 metres fins arribar a la boca de la cova. Aquesta no es veu desde dins del barranc, ja que la seua orientació i la vegetació que hi ha davant l'oculten prou.


La boca te unes dimensions d'1,3 d'ample per 2,7 metres d'alt. Aquesta es de caràcter ascendent, trobant als pocs metres un resalt que puja 3 metres i després una rampa de 16 metres on acaba la galería, reblida de sediment. En un primer tram hi han cúpules i formes arrodonides, a causa de la circulació de l'aigua a pressió amb el sostre que ens permet estar drets. Els últims metres baixa el sostre i hem de gatejar fins arribar a la part final. 


El recorregut real de la Cova es de 23 metres, en planta 19 metres i amb un desnivell positiu de 8 metres. La seua gènesi es surgencia fòssil, amb seccions que mostren formes de circulació a presió i altres vadoses. Hi han indicis de ceràmiques del Bronze i medievals. També testimonis orals de ser usada pels Maquis.