lunes, 26 de septiembre de 2016

VISITANDO LA CUEVA DE LOS JUDIOS Y DE CATALOGACIÓN POR FUENTES DE AYÓDAR

El pasado día 27 de agosto visitamos algunas cavidades del Alto Mijares. Por la mañana realizamos una prospección por la zona de la Escalerica y Peñalta, partidas de los términos de Ayódar y Fuentes de Ayódar respectivamente, donde localizamos tres cavidades. La primera de ellas una pequeña cavidad de 5 metros, por encima de esta una corta fractura y en el lado opuesto del barranco una tercera cavidad colgada en un cortado a la que no pudimos acceder. Las tres se ubican entre el sendero que une las dos poblaciones y la actual carretera. Por encima de estas tres cavidades y en los pies de los cortados de la Moleta se ubican las cuevas de la Moleta, visitadas por nosotros hace unos meses. 

Cueva de la Escalerica-3
Después nos desplazamos a la zona de Rodeos, donde gracias a Hèctor localizamos una cavidad "perdida" localizada en los años 90' tras el incendio que asoló la zona, pero que en la actualidad se presentaba de muy difícil acceso. Resultó se una fractura tectónica, como el resto de simas de Rodeos, con 20 metros de recorrido y -3,5 m de profundidad.

Sima de Rodeos-7
Tras un baño en las pozas del río, por la tarde visitamos la Cueva de los Judíos, ubicada en el término de Torrechiva, pero muy próxima a Fuentes de Ayodar. Para acceder hasta su boca actualmente hay una senda que nos acerca hasta la misma entrada. Dejando los coches 400 metros después de pasar el collado que separa Fuentes y Torrechiva, buscamos el inicio de la senda que es algo complicado de localizar y tras unos 20 minutos llegamos a la entrada de la cavidad. Su instalación sigue igual que en el año 2007, con solo dos parabolts en la entrada. Tras descender el pozo de entrada, recorrimos prácticamente toda la fractura por su base contemplando los conjuntos clásticos que se muestran dominantes en toda la galería. Los bloques caídos son en parte estratos de poco espesor que han cedido del techo. Entre los estratos se aprecia una fina capa arcillosa. Otro aspecto a destacar es la gran variedad de tonalidades que presentan las coladas y formaciones.



Esta cavidad es sin duda una de las grandes y clásicas de la comarca, que con sus 340 metros de recorrido y amplios volúmenes subterráneos podemos disfrutar de una entretenida visita.

viernes, 23 de septiembre de 2016

ZONES NOVES A LA CUEVA DEL TORO (Alcúdia de Veo)



En l’ultima visita realitzada a la cova del Toro, on vam ajudar a portejar botelles i demes material als espeleo-bussejadors, vam trobar una zona que no coneixíem. Això va ser el passat 28 de maig. http://cavitats-subterranies.blogspot.com.es/2016/06/los-sifones-de-la-cueva-del-toro.html. Vam fer un croquis d’esta zona nova que ara mostrem.
 
Foto d’arxiu.

En la cova hi han unes zones fòssils, exactament unes galeries superiors amb moltes formacions blanques. Apareixen a la topo del any 1978, però encara així no les coneix tot el mon. A elles accedim en la part final del riu, per una pujada a ma dreta. Després de pujar uns metres comencem a veure algunes saletes amb boniques formacions blanques. També trobem algun gour i alguna estretor. Finalment arribem a una saleta mes ampla on s’obri al piso un pou d’uns 10 m. A la seua base es veu córrer el riu. Bueno, pues aquesta zona es coneguda de fa moltíssims anys.
 
Sector de la topo on s’obri la zona nova.

El mencionat dia 28 de maig, junt a Raúl de l’Espeleo club Zaragoza vaig pujar a les galeries superiors per ensenyar-li-les i fer fotos. La meva sorpresa va ser veure una corda fixa que pujava des de la sala on s’obri el pou de 10 m. Aquesta no estava l’últim cop que vaig visitar la cavitat, a l’estiu de 2013. Evidentment aquesta zona s’ha escalat i explorat recentment.
Foto d’arxiu.

La corda es puja a pols i supera un ressalt d’uns 5 m. Dalt ens trobem en un balco sobre la sala on hi ha molta formació i també una finestra penjada per on podem continuar. Darrere de la finestra arribem a una sala amb el piso cobert per pinacles coral·loides i gours de coloració blanca. Un lloc molt bonic. Des d’ací podem encara seguir arrossegant-mos per un estret laminador on en el terra també hi ha pinacles que tenim que xafar. De seguida eixim a una saleta on trobem al front una colada blanca a la paret. D’ací encara podem colar-mos per una finestreta estreta i terrosa que ens dona pas a una petita estància situada a una cota superior, i on no podem continuar per cap lloc.
 
Croquis de la zona nova.

En total seran uns 15 o 20 metres nous, però bonics e interesants. Vaig fer un croquis per que quede constància, però seria interesant saber qui ho va descobrir per fer honor als seus descobridors.

lunes, 19 de septiembre de 2016

Torca'l Cerru'l Cuevón del Trabe (Cabrales, Astúries) – 2ª Part



 
Baix del pou de 40 m. i abans del meandre Ernesto.

Instal·lació fins -700 m.
El dia 16 ens despertem a les 10:15 AM, desprès d’una llarga nit, fem un esmorzar contundent i comencem a preparar petates i demes material. La nostra intenció es baixar fins -700 m., i allí muntar un bivac on passar la nit. Mentre dos munten el bivac, els altres dos companys podem continuar en l’ instal·lació de la cavitat. Però prompte els nostres plans es veuen truncats i tenim que modificar l’estratègia. La continuació des de la sala du conciliabule la fem pel mencionat pou regat de 12 m. Baix d’aquest remuntem una escalada d’uns 5 m. i ens endinsem en el meandre Lasuitéla.
 
El Cuevón del Trave.

El meandre es llarg i sobre tot incòmode i amb algun pas limitant. No ens esperàvem tal duresa. Luis passa primer amb 3 petates desprès els altres companys van fent cadena en un munt de saques. L’últim pas del meandre es el mes estret de tots i desemboca de sobte en un pou de 40 m. A la base del pou hi ha un nou niu de material, ja que es el punt fins on, de moment, està instal·lada la cavitat.
El nostre cuiner ens sap cuidar.

A la base del pou esperem als companys, però Lee que baixa el tercer ens diu que Albert no pot passar per una de les estretors selectives. Així que mentre Cantero i Lee continuen per començar a instal·lar, Luis pujar per parlar en Albert. Albert no passa i es queda al bivac-2 esperant a que tornem al final de la nostra jornada, així que no podrem fer nit al bivac-3. Luis torna a passar el meandre Lasuitéla una altra vegada en 3 petates mes.
Formacions sobre la cota de -650 m.

A la base del pou de 40 m., Luis troba a Cantero i Lee. Ací tenim al davant el temut meandre Ernesto, que es el mes dur del que duem de cavitat. La primera meitat es prou còmoda, però la última zona es molt estreta i limitant. Es realment selectiu, hi ha molts espeleòlegs que per la seua morfologia mai passaran aquest pas. Nosaltres fem una cadena per passar-nos els 7 petates en els que decidim aventurar-nos. L’avanç pel meandre es realment penós, i ens obliga a treure’ns l’arnes.
 
A la base del pou de 31 m.

Al final del meandre trobem una petita saleta d’on surt el següent pou, de 7 metres, que al igual que el meandre Ernesto es actiu. La zona que ací comença, i fins la cota de -700 m., esta caracteritzada per pous curts o de mitjanes dimensions separats en molts casos per meandres. El aigua ens acompanyarà també en gran part del recorregut, però en alguns punts es perd per tornar a fer aparició mes endavant. Així darrere del pou de 7 m. en ve un altre de 15 on tenim que fer un pèndul a -10 m. per abandonar l’aigua, i tot seguit un altre de 9 metres i amb el principi molt estret.
Pou de 14 metres que ens deixa a la sala del bivac-3.

A la base del pou de 9 m. un curt meandre ens deixa en la capçalera d’un bonic pou de 31 metres on torna a reaparèixer el riuet i ens pot arribar a mullar. Però en la seua base ens endinsem en un nou meandre on avancem per un nivell alt. Hi trobem un ressalt que equipem i alguns passos estrets fins arribar a una vertical d’ 11 metres on també baixem junt a una cascada. A la seua base es perd el riu i continuem per un nou meandre llarg i angoixant que ens dura a un últim pou de 14 metres. A la base s’obri una sala on es pot muntar el bivac-3 a -695 metres de fondària. Arribem allí a les 11:30 PM.
Lee, Luis i Cantero a -695 m.

Durant el descens Luis anava instal·lant mentre Cantero i Lee carregaven unes tres saques per barba. Ha sigut una jornada dura on la cavitat no ens ho ha posat fàcil pera guanyar-li metres. Així fem un mos a la sala del bivac, deixem tot el material que duem per muntar el campament i mitja volta. Dema eixirem a l’exterior havent fet tan sols una jornada d’instal·lació i instal·lant nomes 100 m. Tinc ganes de fer una jornada mes d’instal·lació però les circumstancies ho impedeixen. Hem fet lo que hem pogut.
A les 3:00 AM arribem al bivac-2 on Albert ens espera. Hem fet una jornada de 13 hores d’activitat. Li contem la nostra jornada a Albert, sopem i ens anem a descansar a les 5:30 AM
 
Pujant cap a l’exterior.

Eixida a l’exterior.
El dimecres dia 17 ens despertem al bivac de -545 m. a la 1:00 PM. Esmorzem be, repleguem tot el material personal i el fem, i elaborem l’inventari de lo que queda al bivac. A les 4:00 PM eixim del bivac cap a l’exterior. La pujada es prou rapida, tan sols fem dues paradetes; una curta a la sala Zabou la Miche a la cota de -370 m., i una altra dalt del pou Uzeb pera menjar. En aquesta ultima parada agafem fred, ja que corre una forta corrent d’aire per estes galeries.
Luis eixint de la cavitat.

Finalment a les 10:30 PM surt l’últim espeleòleg de la torca del Cerro. Hem estat 57 hores en la cavitat mes fonda d’Espanya a dia de avui, lo que fan tres dies i dues nits. Lee i Luis hem conegut la cavitat, mentre que Albert i Cantero han treballat per segon any consecutiu a la sima. Hem eixit tots sencers, sense cap incident. Ara toca sopar i tombar-se a dormir.
 
Amaneix al camp base.

Tornada a casa.
El dijous 18 toca replegar tot el que tenim al camp base i baixar fins la civilització. La baixada fins Bulnes, en la qual superem uns 1.500 metres de desnivell negatiu, ens costa tan sols 2 hores i 10 minuts. Allí fem la primera cervesa després de la nostra permanència baix terra i baixem en el funicular fins l’aparcament on tenim el vehicle. Ara ja podem descansar.
 
Arribant a Bulnes.

Encara ens quedem dos dies mes per la costa d’Astúries i Cantabria pera gaudir de les seues platges i recuperar les calories cremades.
Ha sigut una bonica experiència on hem conegut part de la cavitat mes fonda d’Espanya amb molt bona companyia. Ara a preparar algo pera l’estiu que ve.
 
Platja de las Arenas a Pechón.

jueves, 15 de septiembre de 2016

Torca'l Cerru'l Cuevón del Trabe (Cabrales, Astúries) – 1ª Part



Sala du conciliabule a -545 m.

Introducció.
La torca del Cerro del Cuevón, torca del Cerro, o Torca'l Cerru'l Cuevón del Trabe (en el llenguatge del terreny) es actualment la cavitat mes fonda de tota Espanya i la 7ª mes fonda del mon. Te -1.589 m. de fondària i un desenvolupament de 7.060 m. Esta situada al massís central de Picos de Europa, molt a prop del Jou de los Cabrones i del refugi del mateix nom. Al any 1998 fou quan es va assolir la fondària de -1.589 m. Les exploracions van ser dutes a terme per diversos grups francesos agrupats en el col·lectiu “Cocktail Picos” i per espeleòlegs valencians agrupats en “l’Interclub Espeleologico Valenciano”. A l’any 2001 van unir a la torca del Cerro una nova cavitat, la Torca de las Saxifragas, la boca de la qual esta situada 429 m. per baix de la entrada de la Torca del Cerro (2.019 m.s.n.m.).
L’equip al refugi del Jou de los Cabrones.

Aquesta cavitat està considerada per alguns espeleòlegs com a una de les tres cavitats mes dures del mon, pero aquesta valoració es molt subjectiva, per tant aquesta afirmació hi ha que agafar-la amb pinces. Entre altres variables, depenent de l’època de l’any que es visita una cavitat ens pot parèixer mes o menys dura en funció de cabdal del cursos actius que per ella corren. Lo que si fa mes dura la cavitat es el fet que durant els primer 150 m. es remunten varies escalades que en la seva totalitat sumen uns 75 m. També entre la cota de -550 m. i -720 m. hi trobem uns quants meandres força estrets que dificulten el porteig dels petates. Però no la veig com una cavitat extremadament difícil, ja que te zones que son molt directes i on es guanyen molts metres de manera rapida i còmoda. Mes informació en:
Topografia esquemàtica de la torca.

Dintre del projecte 17 picos - 17 simas que du a terme el nostre amic Carlos Flores s’engloba el descens a aquesta cavitat. Com podeu veure al bloc oficial del projecte:
http://17picos17simas.blogspot.com.es/, l’ambiciós objectiu de Carlos Flores es coronar el cim mes alt i descendre l’avenc mes fondo de cada comunitat autònoma espanyola. De totes les activitats la mes ambiciosa i dificultosa es el descens a la Torca del Cerro. Van començar a instal·lar l’avenc durant l’estiu de 2015 assolint la cota de -545 m. i enguany de nou s’ha continuat amb les feines en cavitat. Feines en les que hem col·laborat aportant el nostre granet d’arena.
 
Formacions sobre la cota de -650 m.

A mes del repte esportiu el projecte 17 picos - 17 simas te una finalitat científica. En el projecte col·labora l’Instituto Geologico y Minero de España (IGME) per mig del geòleg i espeleòleg Raúl Pérez. A tots els avencs visitats al llarg i ample del país s’han instal·lat sensors per mesurar temperatures, presencia i nivells de certs gasos, així com també presencia de moviments sísmics. Una de les finalitats de l’ interpretació d’aquestes valuoses dades es la possible predicció de moviments sísmics.
Camp base amb ”El Cuevón” al fons.

Antecedents.
Com hem dit abans, l’estiu de 2015, desprès de desinstal·lar la Sima de la Cornisa, també situada al massís Central de Picos de Europa, es van començar les feines d’instal·lació de la cavitat. En elles van participar molts espeleòlegs entre ells Carlos Cantero i Albert Albesa del la UEC de Tortosa que enguany han format equip amb Lee Galea i Luis Almela del ESPELEO CLUB CASTELLÓ. Així aquest equip de 4 espeleòlegs de La Plana Alta i les Terres del Ebre hem tirat una maneta a l’amic Carlos Flores.
Lee, Cantero i Albert arribant al refugi del jou de los Cabrones.

Abans de nosaltres alguns grups han treballat aquest estiu a la cavitat, instal·lant fins la cota de -600 m., muntant un bivac a -545 m., millorant algunes instal·lacions i portejant una animalada de material. Nosaltres vam viatjar fins Picos de Europa el dissabte 13 d’agost tenint com a objectiu instal·lar tot el que poguérem i muntar un tercer bivac a una cota situada entre -695 i -895 m. aproximadament. La nostra idea inicial era que com a màxim podíem assolir la cota de -1036 m., però la cavitat ens tenia guardades algunes sorpreses.
 
Pou de 86 m., que ens fa aterrar en la sala Zabou la Miche.

Accés al camp base.
Així el dissabte 13 d’agost arribem a les 9 de la nit a Arenas de Cabrales, porta d’entrada al massís central de Picos de Europa. El diumenge 14 ens despertem i en calma pugem fins l’aparcament del funicular de Bulnes i preparem exhaustivament tot el material menjar i demes que necessitem per l’entrada baix terra. En un principi creiem que podem estar 4 o 5 dies en cavitat depenent de com vagen les coses. Agafem el funicular que ens deixa en les proximitats de Bulnes on anem a dinar abans d’iniciar l’accés fins el camp base exterior situat al costat de la boca de la torca del Cerro.
Cantero a la sortida de Bulnes.

Desprès d’agafar forces iniciem l’ascensió en la qual superarem un desnivell d’uns 1.500 m. positius. A mes comencem a caminar a les 2 de la vesprada, baix d’un sol de justícia. Ens prenem la pujada amb molta calma ja que anem prou carregats. Desprès de 4 h. 45 min. arribem al camp base, on deixem els moxilons i agafem les garrafes i botelles buides per omplir-les a la font que hi ha al costat del refugi. Així ja sense carrega anem del camp base fins el refugi del Jou de los Cabrones. Tenim una passejada d’uns trenta minuts. Al refugi sopem i agafem aigua per desprès tornar, ja de nit, fins el camp base on fem nit abans d’entrar en cavitat.
En la canal de Amuesa.

Entrada a la cavitat.
El dilluns 15 d’agost ens despertem i tranquil·lament anem preparant els petates per la nostra estància en la torca del Cerro. Avui nomes tenim que baixar fins el bivac de -545 m., per tant tenim per davant una jornada curta i suau. El primer del grup, que es Cantero, entra a l’avenc a la 1:15 PM., l’últim en fer-ho es Luis a la 1:30 PM., ja baix una suau pluja que comença a caure com a despedida del mon exterior, del qual anem fugint els espeleòlegs baix qualsevol pretext.
 
Tall geològic de la zona amb les cavitats mes importants.

La boca es estreta, però de seguida s’amplia donant pas al pou d’entrada, de 27 m. de fondària. Tot seguit trobem el meandre Eutéacéça que es bastant estret però curt i que dona pas a un pou de 5 m. Baixat el pou entrem en unes galeries de molt bones dimensions (entre 5 i 8 m. d’amplada), amb el terra ple de materials clàstics i amb pendent descendent. En esta galeria anem trobant diversos pous curts de 6, 23, 7 i 11 m. respectivament. En aquest punt trobem la primera escalada de la cavitat de 8 m. i que ens deixa en un pou de 9 m. seguit d’una rampa amb forta inclinació i d’un altra vertical de 8 m.
 
Lee entrant a la cavitat.

La cavitat no es massa freda, estarem a uns 6 °C mes o menys. Ara entrem en la zona de les escalades, de menors dimensions que la anterior però també gaire còmoda. Superem primer una rampa - pou de 15 m. seguida d’una escalada de 24 m. i un pou de 13m. Desprès d’un curt recorregut horitzontal ens trobem una nova escalada de 20 m. seguida d’un pas estret i dos pous de 16 i 19 m. Baix d’aquest últim, que es volat, corre una corrent d’aire que no convida a fer molts descansos. En una zona horitzontal superem dos curtes escalades de 4 i 3 m. que ens deixen en una nova zona molt vertical.
 
Lee a la capçalera del pou Uzeb.

Esta zona ens du des de la cota de -120 m. fins la sala Zabou la Miche situada a la cota de -370 m., on es troba instal·lat el bivac 1. Es un tram molt vertical on anem enllaçant pous de bones dimensions, directes i còmodes. Comencem amb l’estreta capçalera dels pous Uzeb de 88 m. El pou, a mesura que anem baixant, va guanyant en dimensions. Al peu del P-88 enllacem de seguida en una sèrie de pous empalmats de 14, 47 i 25 m. A continuació pugem una escalada de 4 m. seguida de dos verticals de 15 i 9 m. Un tram de passamans per un meandre desfonat ens deixa en un bonic pou de 86 m., que ens fa aterrar en la sala Zabou la Miche.
 
Bivac-1 a la sala Zabou la Miche.

Just on cau la darrera vertical hi ha un casc que pot ser de l’espeleòleg d’Hongria que mogué a la cavitat a l’any 2005 al caure per aquest pou de 86 m. La sala te molt bones dimensions. En un extrem de la sala esta muntat el vivac-1. I en alguns racons de la sala podem encontrar unes curioses formacions esfèriques formades per l’erosió de la roca que constitueix l’estrat de gres sobre el que s’assenta la sala. Aquest tipus de formacions l’hem trobat a moltes altres cavitats, però en poques ocasions es presenten aïllades de les parets o pisos i amb tanta similitud a l’esfera. Un cas extraordinari son unes esferes que vam veure a la sima de la Higuera a Pliego, Murcia.
Base del pou de 86 m., que ens fa aterrar en la sala Zabou la Miche.

Desprès d’un mosset a la sala continuem la baixada. A la mateixa sala trobem en següent pou de 40 m., a continuació trobem un altre de 22 m. i un de 12 m. Ací tenim que pujar una escalada d’uns 3 metres que ens deixa en l’inici del meandre Tavéca. Aquest meandre es estret però prou còmode, ja que no hi ha passos limitants, el superem sense cap problema. El meandre finalitza de sobte en un pou de 29 m. que es el primer dels pous Schlosseneger. Estos pous presenten la dificultat de tenir que anar pendulejant per evitar la caiguda del aigua, ja que son pous regats. Desprès del pou de 29 m. encadenem pous de 28, 13, 17 i 21 m.
Formacions a la Sala du conciliabule a -545 m.

Aquest últim ens deixa en la sala du conciliabule (sala de la confabulació), a -545 m. i on trobem muntat el bivac-2, on passarem la nit. Son les 6:15 PM quant arriba l’últim company a la sala. Ens ha costat 5 hores arribar ací des de l’exterior. En la base del pou de 21m. trobem un munt de petates amb corda, ferralla i material pera muntar el bivac-3. La sala es prou voluminosa però amb el piso ple de blocs. En un racó es on està instal·lat el bivac, sobre un bloc mes o menys pla. Darrere del bivac la sala continua amb pendent descendent fins arribar a un racó amb unes boniques formacions amb tonalitats caramel. Lo mes bonic que hem vist fins aquest punt.
Baixant cap al bivac-1.

Mentre Cantero i Lee arreglen el bivac, Albert i Luis baixem el següent pou, de 12 m. i regat, per tal d’arreplegar aigua. Acabem xopats al agafar el aigua de la cascada que rega el pou, però desprès trobem baix d’un ressalt i entre blocs un lloc on corre l’aigua i podem agafar-la mes fàcil i ràpidament; i sense mullar-mos. Desprès de la dutxa, a les 7 de la vesprada, sopem tranquil·lament al bivac. A les 11:00 PM ens tombem a descansar per atacar dema a la cavitat.
 
Al interior del bivac-2.