jueves, 27 de octubre de 2016

CAVITATS DEL SÒL DE L’ASE (SERRA D’EN GALCERAN)



 
Tercera sala de l’avenc dels Novençans, farcida de formacions.

Els terrenys calcaris estan plens de forats i buits. Molts d’ells, encara estant molt a prop de la superfície, mai eixiran a la llum i quedaran preservats per sempre a l’accés dels humans. Però de vegades realitzant desmontes la ma humana destapa forats que es trobaven tancats. Hi han molts casos d’este tipus a la província; com poden ser els forats apareguts durant les obres de la carretera de Culla, o de la carretera de Vilanova a Torreblanca. El mes destacat de tots es l’avenc de La Figa, cavitat mes fonda de les terres castellonenques i oberta durant les obres d’ampliació d’una pista forestal. Aquest estiu se’n va obrir un de nou a terme de la Serra D’En Galceran.

Excèntriques a la tercera sala de l’avenc dels Novençans.

Al mes de juliol, tot just el dimecres dia 6, durant unes obre d’ampliació d’un camí rural es va destapar l’entrada a una nova cavitat. Curiosament aquest mateix dia i a l’església de la Serra s’hi cassaven dos companys del club, lo que va fer que batejaren el nou avenc com avenc dels Novençans. Molt pròxim a aquest ja existia un avenc conegut: l’avenc del Sòl de l’Ase. En este treballet donarem a conèixer les dues cavitat amb interès espeleològic de la zona. També tenim 2 covetes pels voltants del Mas del Sol de l’Ase, però es tracta de petits fenòmens sense interès espeleològic; la cova del Sòl de l’Ase i la cova de Ximorrín.

 
Joaquin recreant-se a la tercera sala.

 

Boca de l’avenc dels Novençans, just al marge del camí.

SITUACIO I ACCES
Les cavitats es situen a terme de La Serra d’En Galceran, a uns 2 km. al sud de la població. Concretament al marge dret del barranc del Toll, entre els masos del Sòl de l’Ase i de Miralles.
Pera accedir als avencs del Sòl de l’Ase des de la població de La Serra agafarem la pista asfaltada que ix pel costat del rocòdrom en direcció a la carretera de Vall d’Alba a Benlloch. Una vegada superat el mas del Sòl de l’Ase i abans d’arribar al mas de Miralles, exactament al punt quilomètric 3,7 trobem la boca de l’avenc dels Novençans, que s’obri just al marge dret del camí rural. L’avenc del Sol de l’Ase es troba muntanya amunt, uns 30 metres per damunt de l’anterior i a la dreta de la pista.

Mapa de la zona amb la situació de les cavitats.

COORDENADES
Projecció UTM – Datum ETRS89 – Fus 30T
Avenc dels Novençans
X: 752878 Y: 4459986 Z: 580 m.s.n.m.

Avenc del Sol de l’Ase
X: 752839 Y: 4459965 Z: 599 m.s.n.m.

 
Boca de l’avenc del Sòl de l’Ase.

AVENC DELS NOVENÇANS

HISTORIA
La cavitat s’obri per una maquina durant les obres d’ampliació d’un camí rural el dia 6 de juliol de 2016. La troballa es comunicada ràpidament a l’ESPELEO CLUB CASTELLÓ.
Acte seguit, el dia 8 de juliol, Joaquin Almela i Raul Boix exploren el pou d’entrada i la sala que s’obri als seus peus. Deixen un nou pou de capçalera estreta per explorar.
Aquest segon pou es baixat el dia següent per espeleòlegs de l’ECC. Baix del pou troben la segona sala. Eixe mateix dia desobstrueixen les gateres d’accés a la tercera sala i exploren esta darrera sala amb tots els seus ramals.
Finalment el 12 de juliol, Luis i Joaquin Almela realitzen la topografia de la cavitat.

 
Joaquin baixant el pou d’entrada de l’avenc dels Novençans.

Zona nord-oest de la primera sala de l’avenc dels Novençans.

DESCRIPCIÓ
Una boca de 1,6 x 2,4 m., i parcialment tapada per planxes metàl·liques, dona pas al primer pou de la cavitat, de 9 m. Al seu peu s’obri una sala gran amb dos zones:
-Al nord-oest trobem una ampla rampa amb blocs caiguts de l’exterior en el moment en que es va obrir l’avenc. Baix la rampa hi ha un ampli espai amb les parets recobertes per colades i clares marques d’inundació com son els polígons de dessecació.
-Al sud-est trobem un espai amb el terra pla i cobert per sediments. El sostre baixa en el seu extrem arribant a formar un laminador. En la part est de la sala hi ha un grup de estalactites i estalagmites entre les quals s’obri la boca de un nou pou. També entre les estalagmites s’accedís a un laminador de sorra.

Zona sud-est de la primera sala de l’avenc dels Novençans.

El segon pou, de 7 m. dona a pas a un segona sala allargada, mes petita que l’anterior i totalment recoberta per formacions. Aquesta ha estat inundada en un temps passat, ja que les formacions que semblen flors que cobreixen el piso han estat formades en regim d’inundació. Al extrem est de la sala trobem el punt de màxima fondària de l’avenc. També en este extrem tenim unes estretors penjades 2 metres sobre el piso de la sala.

Formació que sembla una flor, formada en regim d’inundació.

Excèntriques a la tercera sala.

Estes estretors ascendents estan molt concrecionades i donen pas a un laminador amb el piso estalagmític. En la part dreta del laminador una fractura mes alta dona pas a un ressalt ascendent que ens deixa a la tercera sala, la mes bonica, amb moltes formacions actives i de diferent tonalitats. Algunes d’estes columnes han sigut fissurades per moviments neotectònics i posteriorment tornades a soldar tal com ens evidencien uns curiosos anells.
Des de la sala surten diversos ramals curts que donen recorregut a l’avenc. Alguns d’ells entre blocs i d’altres per zones cobertes de sediment.

 
Columnes amb els anells que evidencien el procés de fissuració i el posterior soldat.

ESPELEOMETRIA
Desenvolupament..... 81 m.
Recorregut en planta.. 61 m.
Fondària................... -15 m.
Amplària mitja........... 2,4 m.

TOPOGRAFIA

 
AVENC DEL SOL DE L’ASE

HISTORIA
La cavitat es coneguda des d’antic per la gent dels masos dels voltants. Les primeres dades que tenim de la seua exploració son del març de 2001 quan es visitada per J. Ll. Viciano i S. Cantavella, qui fa un croquis de l’avenc. El 12 de juliol de 2016 Luis i Joaquin Almela realitzen la topografia de la cavitat.

Pou de l’avenc del Sòl de l’Ase.

DESCRIPCIÓ
Una boca de 0,4 x 0,5 m. dona pas al primer i únic pou de la cavitat, de 16 m. A un metre de la capçalera hi ha un xicotet laminador horitzontal de 0,8 m. i amb algunes estalactites. Al poc la cavitat guanya dimensions i comença a estar ricament decorada per banderes i colades. Als 6 m. de pou trobem un fraccionament junt a un gran bloc travar. Al peu del pou s’obri una sala de 7 x 4 m. on vam localitzar alguns exemplars d’escarbats.

Sala al peu del pou.

ESPELEOMETRIA
Desenvolupament..... 22 m.
Recorregut en planta... 6 m.
Fondària................ -16,5 m.
Amplària mitja........... 1,7 m.

 
Escarbat al avenc del Sòl de l’Ase.

TOPOGRAFIA

 
Les colades adornen el pou del avenc del Sòl de l’Ase.

lunes, 24 de octubre de 2016

FIRA DE MUNTANYA DE LA SERRA D'EN GALCERAN (2º part)

El primer cap de setmana d'agost, com cada any va tindre lloc a la Serra la VI Fira d'Esports de Muntanya, on l'ECC va participar activament, oferint l'espeleología com una activitat més dins el món de la muntanya, però amb un caràcter multidisciplinar. Per la vesprà vam oferir una xerrada sobre el patrimoni subterràni de la Serra. Un seguidor d'aquest blog ens ha animat a que publicarem la projecció que acompanyà a la xerrada.

A continuació anem a mostrar les diferents imatgens, resúm del que explicarem el passat mes d'agost:






























viernes, 21 de octubre de 2016

AVENC D’EN SERENGUE (Cabanes)



Aquesta setmana hem visitat esta cavitat que es un clàssic de les cavitats de la zona de la Ferradura a Cabanes. La cavitat ja fou explorada fa molts anys per grups catalans. A gran traces es un avenc perfecte per la iniciació, ja que tan sols te un pouet de 13 m., te zones amples i amb boniques formacions i algunes estretors i zones de trepar entre blocs. Perfecta pera disfrutar sense anar massa lluny i sense cansar-se molt.

Grans formacions al ramal SE.

A mes esta cavitat, junt a algunes de la zona, dintre del camp de la bioespeleologia es un referent a nivell mundial En este avenc fou localitzat i descrit per primera vegada l’invertebrat endèmic Ildobates Neboti. Tambe s’han localitzat diversos exemplars de fauna troglobia en la cavitat. De totes les quals en nomenen algunes de les mes rellevants: Arcanobisium Comasi, Troglobisium Racovitzai, Pseudosinella Barcelonensis, Paratachycampa Hispanica, Litocampa Vandeli, Gollumjapyx Smeagol, Laemostenus Levantinus, Speleolyphlus Aurouxi, Tychobytinus Espanoli, Otiorhynchus Torressalai Espagnoli. Tot un tresor pera la ciència.

Bonic racó al ramal SE.

Nosaltres vam fer una visita prou completa que ara detallem. Primer es baixa el pou d’entrada de 13 m. En la seua base tenim dues opcions, ja que estem en una diàclasi d’orientació SE-NO podem recórrer-la en els dos sentits. El ramal SE es el de mes desenvolupament i amb mes volum però no per això el ramal NO deixa de sorprendremos per les seues boniques formacions.

Grans formacions al ramal SE.

L’amplària mitja del ramal SE es de 2,5 m. i del ramal NO de 1,2 m. En el SE trobem grans sales amb el sostre a gran alçada. En les sales hi ha gran quantitat de materials clàstics de bona envergadura i unes espectacular colades i demes formacions. Cap al final del sector la cavitat perd amplada i trobem diferents ramals de curt recorregut però molt concrecionats. En algunes zones veiem raïls que pengen del sostre. Es una zona que caldria topografiar en mes cura, ja que la topografia actual sen bona no entra massa en detall.

Pou d’entrada.

En una zona baixa i que no apareix en la topografia, junt a uns polígons de dessecació vam trobar un curiós invertebrat que mostrem en la següent fotografia.

Fauna localitzada a la cavitat.

El ramal NO comença amb zones estretes i un pas limitant; el pas de la figa. Darrere del divertit pas trobem una saleta amb una xemeneia molt decorada. D’ací continuem per un parell de ressalts on convindria posar corda que ens duen a la cota de màxima fondària on els sediments argilosos ens barren el pas cap a nivells inferiors. Entre el primer ressalt i el segon podem executar una delicada trepada que ens deixa en un balco molt bonic, amb estalagmites i banderes blanques.

Grans formacions al ramal SE.

En definitiva una cavitat amb molt d’encant i a prop de Castelló. L’avenc te un desenvolupament de 155 m i una fondària de -34 m.