viernes, 30 de noviembre de 2012

BARRANC DE LA CEPERA (Villahermosa del Río)

El passat dissabte dia 24 de novembre, Manyas i Luis ens vam dirigir a la població de Villahermosa del Rio pera descendir aquest barranc. Es tracta d’un barranc que baixa del mateix pic de Penyagolosa. Es un barranc que esta quasi sempre sec, però desprès de les pluges de les ultimes setmanes anava en aigua.

Aproximación: Desde Villahemosa del Río tomaremos la carretera hacia Puertomingalvo. A unos 3 Km. tomar una pista a mano derecha que nos lleva a La Posada del Carbo. Unos 50 m. antes de la Posada tomar una bifurcación a la izquierda. Seguir hasta el final de la pista y aparcar.
 
Afluente de la izquierda.

A partir de aquí tomar el GR-7 que remonta el río Carbo. Tras el primer cruce del río, aparece una senda a mano derecha, por la que seguiremos en subida hacia el Mas de la Atalaia, para luego bajar a cruzar el barranco de la Cepera por dentro un corto estrecho. Después la senda va ganando altura por la izquierda orográfica del barranco hasta salir a una pista. Seguir la pista hacia la derecha unos 10 minutos hasta que aparece una senda a mano izquierda (marcas blancas/amarillas).
 
 Cascaditas en las gorgas finales.

Tomar la senda, que vuelve a ascender entre el bosque y que a veces es difícil de seguir, para volver a salir a una pista. Poco después se llega a un collado desde donde, sin camino definido pero evidente, se remonta hasta superar una larga faja rocosa. Solo resta descender hacia el cauce, separándonos unos 200 m. del cortado.
Afluente de la derecha.

Descripción del barranco: El barranco tiene dos entradas o afluentes, una al lado de la otra. Por la izquierda hay 2 rapeles y por la derecha 5, siendo este mas engorgado. Nosotros realizamos primero el afluente de la izquierda, instalándolo en fijo para luego remontarlo. Y luego descendimos por el afluente de la derecha.
Después de unos 700 m. con agua, este se seca. Al poco vuelve a excavarse, y forma una bonita gorga con dos pequeños rapeles, varios resaltes y dos pozas sin agua. Esta zona acaba con un caos de bloques.
 
 Zona engorgada y sin agua.

Poco después hay que estar atentos para salir del barranco (tramo sin interés y con muchas zarzas) por una senda a mano izquierda (hito) que por una suave y corta subida sale a una pista. La seguimos hasta encontrar la senda por la que hemos realizado la aproximación, y que nos vuelve a bajar al barranco, para realizar el último tramo. Son 3 gorgas estrechas y enlazadas con algunos resaltes. Esta zona llevaba mucha agua. Es la zona más bonita del Barranco. 

Bonita zona final.

Retorno: Tras la última gorga, al lado del cauce aparece una caseta donde se capta agua del barranco. Ir hacia ella y tomar la senda que baja al río Carbo, lo cruza y sube a la pista donde está el vehículo.

viernes, 23 de noviembre de 2012

BARRANC DEL MANÇANO (Ludiente)

Rappel de 15 m.

El passat cap de setmana vam anar a la zona del Monte Cabeço, entre Llucena i Argelita, per fer diverses activitats. Vaig estar acompanyat per els companys de ESPEMO. Uns companys vam visitar l’avenc del Cabeço Royo, mentre que alguns de nosaltres van anar a baixar aquest popular barranc.
 
Primer rappel de 14 m.

Degut a les fortes plutjes de les ultimes setmanes el barranc anava ben plenet. Tots els dies quant es posa a ploure m’entra una alegria ben gran, perquè desprès dels últims anys de fortes sequeres ens fa falta un poc d’aigua. L’aigua li dona vida a la muntanya, i la muntanya ens dona vida a nosaltres.
Abans del 2º rappel (R-7).

Així vam descendre aquest barranc des del seu començament, un poc mes amunt de l’ullal del Mançano. I des del principi duia aigua. Els dies abans va ploure bastant per la zona. El barranc comença amb un rapel d’uns 14 metres. Desprès es continua un poc pel cauce fins arribar a l’ullal del Mançano. Sortia molta aigua del ullal, per lo que a partir d’aquest punt el barranc augmentà el seu cabal.
 
Manyas en el rappel de 7 m.

El barranc continua amb alguns resalts fins arribar a un nou rapel de uns 7 metres. Aquí utilitzen un orò per anclarmos. Continuem i prompte trobem un salt de un 3 metres, junt a una gran carrasca. Desprès d’açò hi ha un llarg tram en el qual caminem per dins l’aigua, que en aquesta ocasió era molta.
 
Cascada de 15 m. (3º rappel).

Així arribem al lloc on mos ajuntem en el barranco Hondo, lloc on comença la major part de la gent el descens. Trobem dos salts de 5 metres, molt bonics. Un poc mes avall trobem una poza on podem saltar també, però es opcional. Nosaltres si ho vam fer.


 
La gran cascada de 30 m.

Continuant trobem els rapels mes bonics del barranc: primer una cascada de 15 metres molt bonica, que vam baixar des de la dreta. I desprès la gran cascada de 45 metres. On tenim un primer tram en rampa fins una reunió on davallem els 30 metres restants. Esta ultima es una passada.
 
La gran cascada de 30 m.

Mes avant trobem un rapel de 6 metres seguit d’un de 15 m. Estos son també bonics. A partir d’ací ja no mes ens queda caminar i desgrimpar alguns tolls. En aquesta ultima part tenim un resalt que no esta equipat però que costa un poc de desgrimpar. Es una zona que amb aigua es de gran bellesa i la vam gaudir.
 
Rapel de 6 m.

Finalment arribem al Riu Villahermosa, que anava amb prou de cabdal. Crucem el Riu i arribem als cotxes.
Una jornada inoblidable. On vam gaudir del barranc, de l’aigua i sobre tot de la companyia.
 
Cascada final de 15 m.

martes, 20 de noviembre de 2012

XXI SETMANA DE CINEMA DE MUNTANYA

 

La propera setmana tindrà lloc al teatre del Raval de Castelló de la Plana, la XXI edició de la SETMANA DE CINEMA DE MUNTANYA. Les projeccions de audiovisuls seran de dilluns a dijous.
 Els actes tindran lloc a les 20'00 hores i la entrada serà gratuïta. A més, desde el dilluns estaran exposades les fotografies presentades al concurs de la setmana de Cinema i el dijous el lliurament de premis.Si encara no les haveu presentat,teniu de temps fins aquest divendres 23
.
Els audiovisuals que es presenten aquest any son els seguents:


 DILLUNS 26, Iron-bike: “The hardest mountain bike race”Presentat per Jordi Masip

 DIMARTS 27,Trepitjant Muntanyes, recuperant identitats (Trekking per l’Himàlaia)Presentat per Isabel Feliu. Audiovisual de 55 minuts

 DIMECRES 28, Del Balaitús a la Pica d’Estats, Presentat per Josep Antoni. Audiovisual de 28 minuts

 DIJOUS 29, Espeleologia: Dos travesses del Pirineu
 Presentat per Secció d’Espeleologia de la U.E.C. de
Tortosa. 2 audiovisuals de 37 minuts


  
DISFRUTEU!!!!

martes, 13 de noviembre de 2012

AVENCS DEL PLA DE MOSORRO (Vilafranca del Cid)

 

Vilafranca del Cid

El passat cap de setmana vam visitar dues cavitats situades al Pla de Mosorro, molt a prop de la localitat de Vilafranca del Cid. Les cavitats s’obrin molt a prop l’una de l’altra, a uns escassos 30 metres.
 
 Avenc Luis Leche

Les morfologies de les cavitats son molt semblants, ja que les dues presenten un únic pou en forma de campana. Es el típic avenc de formació inversa. La cavitat s’ha anat formant de baix a dalt i finalment s’ha obert al exterior amb una ruptura del sostre.
 
 Avenc Maite Barreda

Es tracta de l’Avenc de Maite Barreda, i de l’Avenc de Luis Leche. Aquestes dues cavitat van ser explorades i topografiades per diversos grups excursionistes i espeleològics. Primerament el ARS del CEC en l’any 1964 i posteriorment pel SIS al 1970 i pel GIE al 1977, els dos grups procedents de Catalunya.
 Avenc Luis Leche


AVENC MAITE BARREDA
Es tracta d’un petit avenc. Les dimensions de la boca son de 2,1 x 0,9 metres. Esta format per un pou de 13,2 metres de fondària i una amplària variable. La base te forma circular amb uns 5 metres de diàmetre.
 
Pou de 13 m. que forma la cavitat

La instal·lació es realitza amb ancoratges naturals, tenint que fraccionar a uns 3 metres de la boca. Tot el pou esta cobert de formacions: estalactites, banderes... lo que li dona un bonic aspecte.
 
Boca de l’Avenc Maite Barreda

AVENC LUIS LECHE
L’avenc s’obri amb una boca de 2 x 1 m. que dona pas a un bonic i magnífic pou de 23 metres. El pou als 3 metres s’obre i descendim en volat fins a una sala de 12 x 7 metres. Es un pou molt impressionant ja que es tot ell molt ample. Les parets estan completament cobertes de formacions.
 
Boca de l’avenc

 
Pou de 23 m.

En la sala que hi ha en la base de la vertical hi ha cinc bombes, així com múltiples restes osses d’animals que han caigut accidentalment dins l’avenc. La sala esta coberta per milers de blocs producte de ensorrament del sostre. Estos blocs estan coberts de líquens i fongs que els donen una bonica coloració verdosa.
 
Al costat de les cinc bombes

La instal·lació de capçalera la realitzem amb dos ancoratges naturals en les roques del exterior i una xapa fixa rovellada. Als 3 metres de fondària fraccionem en un spit inox clavat per nosaltres l’altre dia. A partir d’ací la cavitat es fa molt ampla i baixem en volat fins la sala.
 
Pujant el pou de 23 m.