viernes, 28 de febrero de 2020

NUEVOS DATOS SOBRE LAS PRECIPITACIONES DE ENERO DE 2020

El pasado mes de enero toda la provincia se vio afectada por un intenso periodo de precipitaciones, donde desde este blog detallamos algunas de las observaciones que realizamos durante los días posteriores al funcionamiento de muchos fenómenos kársticos:
http://cavitats-subterranies.blogspot.com/2020/01/respuesta-del-karst-las-precipitaciones.html

Uno de los lugares que visitamos fue la Sima Posos, donde volvimos a comprobar por segunda vez que la cavidad queda parcialmente inundada.

Inundación presenciada el 23 de enero.
Hace pocos días volvimos a visitar la Sima Posos, con el objetivo de recuperar un termómetro datalogger que dejamos en septiembre de 2019 en la cota -76 metros, inmediato al segundo sifón. Esta estación de temperatura, tras unos 5 o 6 días con la cavidad totalmente inundada lo dábamos por desaparecido o estropeado. Este lo colocamos en un pequeño recoveco de la roca, en un rincón de la sala Luque, dentro de una bolsa cerrada con un zip para evitar que se mojara. El termómetro es el modelo RC-5, que tiene un grado de impermeabilidad de IP67.


Datalogger en el momento de volcar los datos.
La cuestión es que lo sacamos de la cavidad, y tras estar cuatro días con arroz, probamos volcar los datos recogidos durante estos cinco meses en el ordenador, pasando estos satisfactoriamente y funcionando el termómetro tanto antes, como después de la crecida: MENUDA SORPRESA!!!. De todos los datos obtenidos podemos sacar interesantes conclusiones. El dato más importante es el momento de inicio de las dos crecidas acontecidas en la cavidad, una a principios de diciembre y la otra en enero. En la gráfica que genera el programa se puede apreciar perfectamente el brusco cambio de temperatura.

Gráfico de temperatura de la cavidad
Otra interesante observación realizada el mismo día de la visita a la sima, fue ver la galería del trop-plein activa, expulsando agua y juntándose estas a la del río principal, inmediato al segundo sifón. Con este dato se niegan nuestras suposiciones acerca de esta estrechísima galería. Nosotros pensábamos que esta evacuaría aguas que el segundo sifón no podría absorber, pero al expulsar agua hacia fuera, vemos que se trata de un aporte independiente del río principal y del segundo sifón.

domingo, 23 de febrero de 2020

Premi Norbert Font i Sagué 2019 - Sistema de l'Obaga del Pollo (Serra del Boix)

Premi Norbert Font i Sagué 2019

Sistema de l'Obaga del Pollo (Serra del Boix)


SIE Tarragona - UEC Tortosa - Espeleo Club Castelló



Aquest treball va ser guardonat en els premis Norbert Font i Saguè 2019, que atorga la Federació Catalana d’Espeleologia, en la categoria:
XXIX Premi Norbert Font i Sagué
Treball d’activitats i estudis realitzats als Països catalans


1-      Introducció

  Ja fa més de 7 anys que voltem per les muntanyes i valls de la Serra del Boix i encara ens segueixen donant agradables sorpreses de caire espeleòlogic. El que aquí presentem és la unió física del Avenc número 1 i del Avenc número 3 de la zona coneguda com l’Obaga del Pollo i la reexploració del fons d’aquest últim avenc amb resultats prou sorprenents. A més us presentem també la nova topografía de la Cova de Xàquera que encara no hem pogut unir amb la resta del que a partir d’ara anomenarem Sistema de l’Obaga del Pollo, enclavat en els estreps meridionals del Cim de Xàquera.

    2-COORDENADES

UTM – Datum ETRS89
v  Avenc del cim de l’obaga del Pollo...... 31 T X-298870 Y-4533234 Z-664
v  Avenc superior.................................. 31 T X-298868 Y-4533208 Z-673
v  Cova de Xàquera............................... 31 T X-298853 Y-4533100 Z-632
v  Avenc del camí de la Xàquera............. 31 T X-298895 Y-4533060 Z-660
En aquest enllaç podeu veure l’accés a les cavitats de la zona des del coll on es deixen els vehicles:

  3-Història de les exploracions

 Pel que sabem, els companys dels GESM CMB foren els primers que visitaren la cavitat i n’alçaren una topografia parcial l’any 1954.

 Retornant als vehicles

  4-Situació Geogràfica

  El Sistema de l’Obaga del Pollo es trova enclavat en la zona septentrional de La Serra del Boix, al terme municipal del Perellò. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena del Perellò a Rasquera. En el quilòmetre 7 trobarem un indicador a l’esquerra -GR-192- que porta a les pintures rupestres de la vall de Cabrafeixet. Avançant per la pista asfaltada, deixarem a mà esquerra el trencall que du fins a les pintures rupestres i continuarem avançant fins que la trobarem barrada per una cadena. Continuarem amunt per la pista, només apta per 4x4, que flanqueja pel nord les parets de Cabrafeixet. Travessarem un parell de tanques per evitar el pas del bestiar que tornarem a tancar darrera nostre. Un cop al capdamunt de la pista i abans de que aquesta comenci a baixar hi ha un bon espai per estacionar-hi els vehicles. Estem sota el gran morrot occidental de Cabrafeixet. Un cop allà, “petates” a l’esquena i agafarem un senderó que es dirigeix vers el NO. El sender manté cota i fa prou cómoda la hora i mitja de camí fins la barrancada que hi ha al sud del cim de Xàquera. La Cova de Xàquera, un antic engolidor de grans dimensios, queda sota el camí just quan aquest passa la boca del Avenc del Camí de Xàquera.

Boca de la Cova de Xàquera

 L’Avenc del Cim nº3 està sobre la carena de l’altra banda del barranc. I l’Avenc de l’Obaga del Pollo nº1 queda sota d’aquest en dirección nord. Hem de descendir uns metres amb cura per una pendent pronunciada que ens aboca al profund barranc que queda davall nostre. Les tres boques del avenc s’alineen verticalment entre el matollar de la cinglera.


Boca del Avenc nº3 del Cim de l'Obaga del Pollo

5-Descripció de les Cavitats


Cavitat tectònica oberta a favor d’una falla de direcció Nord-Sud que creua gran part de la muntanya. Excavada en dolomies negres del Dogger-Neocomià. Es tracta per tant d’unes formacions del Juràssic-Cretaci.
La gènesis de les cavitats de la zona son totalment tectòniques. No s’ha observat cap procés de dissolució o corrosió. El fenomen sedimentari es veu ben reflectit en moltes zones de les cavitats, mostrant en nombrosos casos bonics espeleotemes. Mentre que els processos clàstics també son ben presents, essent en alguns casos emmascarats pel procés sedimentari.

Just en el cim de l’obaga del Pollo es on la fractura s’obri al exterior per mig de diversos orificis. El primer que trobem es l’entrada superior que dona pas a l’avenc superior i que fou connectat amb la resta de la cavitat durant els treballs de desobstrucció duts a terme pels espeleòlegs de la UEC Tortosa i la SIET de Tarragona. Baixant cap al nord existeix un petit foradet que comunica també en l’avenc superior però que es totalment impenetrable. I baixant un poc mes cap al nord trobem la boca principal de la cavitat, amb unes dimensions de 1,2 x 2,0 m. Si continuem baixant un poc mes en la mateixa direcció encara trobarem 2 entrades mes que constitueixen 2 finestres a la sala de entrada per la boca principal.

Entrant per la boca superior del Avenc nº1 de l'Obaga del Pollo

Zona antiga.
La boca principal (inferior) dona pas a un pou de 19 m. que ens deixa a la sala mes gran del avenc, de 14,7 x 9,7 m. En l’extrem nord es veuen les dues finestres citades que donen a l’exterior. Per l’extrem sud està la continuació de la cavitat per mig d’un pou de 7 m. A la seua base podem: desgrimpar un R.7 que ens deixa en un pis inferior o continuar pel nivell superior, mes directe. A partir d’aquest punt entrem en un sector força complex que esta format per un gran diàclasi que donada la forta fracturació ha creat diversos pisos desfonats. El patró de la secció de tota aquesta zona ve a ser una Y invertida (seccions S2, S4 i S5)

Gran Sala d'entrada de l'Obaga del Pollo nº1

Tornant a la base del P.7, pel nivell superior avançarem baixant una rampa amb algun ressalt fins que la galeria s’amplia i presenta un desfonat a cada costat. Estos desfonats ens acompanyaran fins quasi el final de la galeria. Mes avant arribem a un pou de 4 m. Des de la seua base baixant un nou ressalt de 2.5 m. arribem a una planta inferior, que en direcció nord ens du a la base del R.7 antes mencionat. En canvi cap al sud arribarem a meitat d’una vertical de 13 m. que podrem baixar des de la planta principal. Pels mencionats desfonats hi ha prou de recorregut, inclús en alguns llocs es comuniquen els dos desfonats per pisos inferiors

Pou de 7 metres després de la sala d’entrada

Des de la base del P.4, continuant pel nivell principal pujarem uns metres per una corda fixa. Tot just dalt de la corda, el sostre es presenta a gran alçada, pues es en aquest lloc on cau el pou que uneix l’avenc superior amb la fractura principal, anomenat pou de la unió. També en aquest mateix punt, i contra la paret de la dreta, existeix un desfonat que està equipat i baixa un pou de 13 m. Baix del pou hi ha un curt recorregut i un estret ressalt que permet baixar alguns metres mes (punts G i H en la topo).

Des de la base del pou de la unió: continuant cap al sud, a ma dreta trobem l’últim desfonat de la galeria principal, aquest dona pas a un pou de 12 m. que es per on podrem assolir la resta de la cavitat. Just on està el pou de 12 m. però a ma esquerra, trobem una sala de la que surten uns laminadors descendents (secció S5). Per estos laminadors es pot arribar als desfonats abans esmenats. I com a tercera opció; si seguim recte encara avançarem uns metres mes on la fractura redueix la seva amplada. Encara podrem superar una rampa de pedres i una escalada de 5 m. instal·lada en fixe, darrere de les quals el diàclasi es tanca

Base del Pou de la Unió

Baixant el P.12, aquest ens deixa en una rampa inclinada que dona pas a un petit pouet de 3,5 m. i a una zona horitzontal. D’ací, i per mig d’un pas estret, accedim a la capçalera d’un P.7. A la seua base s’obri una sala de 9 x 2,5 m. i decorada per unes llargues estalactites. A l’extrem nord-oest de la sala i a mitja alçada trobem un estret pas que fou desobstruït per la UEC de Tortosa i la SIET de Tarragona. Es tracta del pas del bitxo. Tot el recorregut existent darrere d’aquest pas fou descobert i explorat per estos dos clubs com a conseqüència d’aquesta desobstrucció.

Zona nova.
A partir del pas del bitxo s’obri la part mes estreta i incomoda del avenc. Cap al sud s’avança per uns conductes descendents i gaire estrets en els quals salvem alguns ressalts. Mes endavant la fractura s’eixampla formant un alt diàclasi amb les parets decorades per vistoses colades. En aquest punt surt un passamans descendent que ens du a la base de la galeria. Es tracta del passamans de la muerte.

Inici del Pasamanos de la Muerte

Una vegada al terra, en direcció sud existeix un ressalt ascendent que ens du a un estret pou explorat en dates posteriors a la realització de la topografia. Aquesta vertical dona a un lloc ja conegut, a la galeria Càtar. En direcció nord continuarem per la base del diàclasi, descendent entre material clàstic fins arribar a un ressalt de 4 m. A la seua base tornem a canviar de direcció cap al sud, i de seguida assolim la capçalera d’un nou pou de 8 m. Aquest ens deixa a la galeria Càtar, molt decorada i similar a l’anterior però mes ampla. La galeria baixa enrampada fins la base d’una escalada. Però, al peus de l’escalada i al terra s’obri un petit forat que dona pas a un parell de pous estrets que baixen fins la cota de -136,2 m.

Agafant la corda de l’escalada de 6 m. entrem en una galeria també decorada per boniques colades. Aquesta prompte presenta un desfonat que superem per mig d’un passamà; es el pas del bloc caigut. A l’inici del passamà tenim dalt nostre una xemeneia que es per on cau el pou abans esmenat. A l’altre extrem del passamà la galeria redueix dimensions i parteix una nova escalada. Esta es de 8 m. i ens torna a deixar en una fractura desfonada on caminarem per una cornisa amb ajuda d’un altre passamans. Aquesta galeria s’anomena “meandre Vicente”, encara que realment es una galeria tectònica.

Base del PdlM

Una vegada superat el desfonat, la galeria redueix les seues dimensions i es presenta amb les parets concrecionades. Baixem fins trobar la capçalera d’un pou de 6 m. que ens deixa a una saleta. Des d’aquí i en direcció sud tenim 2 possibilitats: 1) Per una banda seguir la via principal remuntant per la galeria de la dreta. 2) O be per la galeria de l’esquerra baixar cap als pouets de Didaket.

Per la galeria de la dreta remunten per un diàclasi de reduïdes dimensions fins assolir una gran galeria; estem a la galeria de l’Obaga. Aquesta presenta alguns pisos inferiors formats per l’acumulació de grans blocs. La sala, allargada, te unes dimensions de 18 x 2,1 i uns 10 m. d’alçada. Des del seu extrem sud es pot continuar per dos conductes distints que mes endavant tornen a ajuntar-se. El conducte superior per mig d’un pou de 6 m. ens deixa es una ampla cornisa entre grans llastres. Al conducte inferior s’accedeix per mig d’uns blocs i es de mes modestes dimensions. Desprès de baixar un complicat ressalt ens deixa també a la mateixa cornisa que el conducte superior.

Pas del Bloc Caigut abans de que caigués

La cornisa de les llastres, anomenada “la T” desemboca en mig d’una vertical de 33 m. excavada seguint el mateix diàclasi que forma tota la cavitat. Aquesta vertical podem recórrer-la cap amunt o cap a vall. Primer anem a descriure-la cap avall. Comencem baixant un pou de 17 m. dividit en 2 per un replà. A la seua base recorrem una galeria descendent en direcció nord. Al seu extrem nord veurem cap amunt un ressalt que dona pas a una continuació de la galeria, per aquí es per on es junta la via dels pouets de Didaket. Però per accedir a la cota de màxima fondària agafarem un pas estret al terra que ens du a un pou de 5 m.

Colades Parietals a la Galeria de l'Obaga

A la base de pou de 5 m. podem encara baixar un ressalt i accedir a una galeria de 25 m. de recorregut on es situa la cota de -140,8 m., màxima fondària de la cavitat. Des de l’extrem nord d’aquesta galeria es pot pujar a un pis superior que torna cap al sud i ens deixa a la capçalera de l’últim pou de 5 m. En aquesta galeria inferior les seccions son mes reduïdes.

Tornant a la sala de les llastres l’altra opció que ens queda es remuntar l’escalada realitzada pels exploradors de la UEC i la SIET. Pujarem un pou de16 m. que ens deixa en una ampla fractura de 15 m. de recorregut amb una amplada de 2,8 m. i el sostre a 10,5 m. d’alçada. Des d’ací parteix una nova escalada de 12 m. que du a un altre pis superior. Dalt de l’E.12 s’obri una galeria ampla, que mes endavant queda quasi tapada per material clàstic de gran volum. Una vegada superada l’estretor eixim a una saleta d’on surt una xemeneia

Colades Dàlmata

Dalt de la xemeneia encara hi troben dues petites sales on es nota una suau corrent d’aire. En dies ventosos la corrent d’aire es mes forta. La saleta situada mes al sud acaba en una cúpula; la cúpula final. Aquesta queda, segons les dades topogràfiques, a nomes 5 m. en planta i 12 m. en desnivell de la cova de Xàquera, amb la qual encara no ha sigut possible comunicar però que amb tota seguritat forma part d’una mateixa fractura.

Pouets de Didaket.
Pel que fa als pouets de Didaket, aquestos comencen a la sala que hi ha a la base del pou de 6 m. Des de la sala y en direcció sud tenim dues possibilitats: 1) Remuntant per la galeria de la dreta seguirem la via principal abans descrita. 2) Per la galeria de l’esquerra baixarem cap als pous de Didaket. Encara que es digen pouets de Didaket es poden descendir sense corda, ja que es tracta d’una galeria amb molts blocs i pedres, de dimensions reduïdes i salpicada de ressalts. Esta via es junta a la que baixa a la cota màxima abans del pou final de 5 m.

Avenc superior.
L’avenc superior s’obri en un enfonsament i la seua boca, en disposició horitzontal i de 1,2 x 0,6 m., dona pas a un pou de 8 m. A la seua base ens trobem dalt d’un con d’enderrocs dintre de la fractura principal que forma la cavitat. En direcció nord continua una galeria ampla que als 15 m. acaba. Es aquesta zona hi ha un foradet al sostre que arriba a comunicar amb l’exterior, si be per les seues dimensions passa desapercebut.

Tornat a la base del P.8 i en direcció sud, hi ha una estreta galeria descendent que ens presenta un seguit de ressalts fins arribar a un punt desobstruït per Carlos Cantero: el pas del blavet. L’estretor vertical fruit de la desobstrucció ens deixa en un replà sobre un pou de 20 m. (pou de la unió) que a la seva base comunica amb la galeria principal de l’avenc principal. Però en la zona inicial del pou,i cap al nord, podem accedir a una galeria ascendent de 12 m.




Cova de Xàquera.
La cova de Xàquera s’obri junt al llit del barranc que separa l’avenc de l’obaga del Pollo de l’avenc del Camí de Xàquera. Estructuralment esta formada per la mateixa falla que forma l’avenc de l’obaga del Pollo, de fet les puntes de les dites cavitats tan sols disten entre elles 13 m.

Gran entrada de la Cova de Xàquera

La boca, en disposició vertical i de 4,2 x 4,8 m. (ample x alt), dona pas a una ampla sala de 15,5 x 6,8 m. i amb el sostre a 4,8 m. d’alçada. La paret est de la sala esta formada a favor del diàclasi principal, per tant junt a aquesta paret trobem una fractura desfonada que dona pas a uns pous. Pel que fa a l’extrem sud de la citada fractura, aquesta dona també continuïtat a la cova desprès de superar un estretament.
Aquesta galeria sud comença ascendent per desprès baixar i superar un ressalt de 8 m. seguit d’un altre de 7 m. que ens deixa a una zona estreta i que tanca però on es nota una apreciable corrent d’aire. Sense baixar fins el fons del ressalt accedim a un piso on les parets apareixent concrecionades i que continua per espai d’uns 10 m. Esta zona sud esta formada per un estret diàclasi.

Baixant el primer pou de la Cova de Xàquera

La zona nord de la fractura, com dèiem desfona i dona pas a un ample pou de 11 m. A la seua base trobem una galeria de 1,7 m. d’amplada. Pel seu vesant sud surt una estreta fractura que ascendeix una sèrie de ressalts estrets i arriba de nou a la sala d’entrada. Però cap al nord trobem un nou pou de 5,5 m. que ens deixa en una estreta saleta on la cavitat encara continua per un estret pas vertical que assolis els 20,6 m. de fondària. Aquest punt es molt a prop de la punta de les escalades en l’avenc de l’obaga del Pollo

Cantero i Maso forçant un pas a la Cova de Xàquera

 

  6-Exploració

  L’any 2012, revisitant els avencs i coves que ja es coneixien per La Serra del Boix varem reinstal.lar l’Avenc número 1 de l’Obaga del Pollo. En aquesta primera entrada ja ens va semblar que ens sortíem de la topografia de la que disposàvem i vam pensar que seria interessant revisar a fons la cavitat.  Aquells dies  estàvem treballant en el proper Avenc del Camí de Xàquera i tornar a l’Obaga del Pollo per cercar posibles continuacions va anar quedant arraconat. Tot i que es va reinstal.lar la cavitat per a la Trobada que va fer la Uec l’any 2015, no fou fins l’any següent que visitàrem l’Avenc de l’Obaga del Pollo amb la intenció de revisar incògnites. En una entrada que feren Maso i Roger veieren com un rat-penat es colava per un foradet a la base del últim pou de la cavitat. El cap de semana següent, equipats amb material adient, van tornar al avenc per forçar el pas estret.
 
Pas del Bitxo vist desde baix

 Després d’una feixuga feina de desobstrucció amb martell, escarpra i taladro, va semblar que el pas ja era practicable. Sarai i Maso van colar amb dificultat tot i que Cantero es va quedar trabat. Un cop aconseguiren extreure’l del que anomenaren “El Pas del Bitxo”, aquest va continuar picant per enxamplar-lo. Mentre ressonaven per sobre d’ells els cops de martell, Maso i Sarai anaren descendint i superant estretors fins arribar a les gateres verticals. Allò tirava avall, per tant anaren baixant fent contraposició i netejant els taps de blocs que obstruïen l’esquerda bloquejant-ne el pas. Un cop superades les estretors i després d’un ressalt exposat, la esquerda s’obria i es convertia en una gran diaclassa desfondada amb les parets cobertes d’espectaculars colades.
En una estona allà se’ls uniren Vicent i Dídac que també havien pogut superar el Pas del Bitxo i sentint encara les martellades de Cantero es felicitaren pel descobriment i començaren a cercar per on era més factible seguir avançant sense material. A diferencia de la part superior de la cavitat, molt seca, a la gran diaclassa, que batejàrem amb el nom de Galería de Càtar, les parets eren ben humides i concreccionades. Avançaren per la diaclassa a mitja alçada aprofitant una repisa clástica prou cómoda fins un pas ascendent que es va superar en contraposició. Una gran roca en equilibri precari els va donar un bon ensurt  però tots ascendiren sense novetat.
 
Gateres verticals sota el pas del bitxo

Continuant la progressió horitzontal per l’esquerda en dirección sud, aquesta torna a desfondar-se i es va continuar tirant avall amb cura fins que en vista de les dificultats decidiren donar mitja volta per tornar-hi amb material de instalació i l’equip adient.
Durant el retorn es trobaren a Cantero que finalment havia enxamplat prou el Pas del Bitxo per poder superar-lo i decidiren retornar a l’exterior a celebrar-ho amb Volls.
El cap de semana següent el mateix equip tornà a la cavitat. Un cop arribats a la punta es dividiren tres grups: mentre en Vicent iniciaba una escalada desde la Galeria Catar diaclassa amunt, els altres van anar avall instal.lant alguns passos fins arribar al fons del avenc on aviat també se’ls uní Vicent. Els explicà que l’esquerda seguia ascendint però que calia material per equipar-la. Aquell dia es descobriren els Pous de Didaquet, una altra via, paralel.la a la principal, que també mena fins al fons de la cavitat. Un cop feta la feina i encara amb incógintes pendents de revisar donades les dimensions de la gran diaclassa decidiren retornar a la superfície contents com un gíngol i anar al bar a celebrar-ho…. amb volls.

Colades Lila

Les següents setmanes s’anaren fent entrades per instal.lar la cavitat i així facilitar l’exploració. Aquesta va continuar amb l’escalada de la diaclassa que hi ha sobre la vertical del fons. Maso i Cantero van arribar, mitjantçant técniques de escalada artificial, més de 100 metres sobre la cota de máxima profunditat. Un cop allà l’esquerda adquireix unes folgades dimensions però les grans colades tanquen tota posible continuació cap amunt. Malgrat tot, trobaren un seguit de closques de caragol que els feren intuïr que no eren massa lluny de l’exterior.  Hora de retornar a la superfície.
En la següent entrada de exploració es va entrar al Avenc nº3  del Cim del Pollo. La seva situació, molt propera i algo per sobre del Avenc de l’Obaga ens feien sospitar que eren dos boques diferents del possible sistema. Vam apreciar que es tractava de la mateixa diaclassa i al fons del avenc, en direcció sud, l’esquerda, tot i que quedaba tancada per colades i formacions, tiraba avall. En una entrada posterior i, gràcies a la idea de Cantero, vam abocar-hi 5 litres de “colorant” cassolà: blavet de obra. A l’endemà tornaren a l’Obaga del Pollo a mirar els sostres de la “zona antiga”. No va fer falta cercar molt: el blavet regalimaba per una paret en la vertical del tercer pou. No van trigar gaire a tornar-hi i gracies a una llarga desobstrucció es va obrir un pas prou ample per a que Vicent i Luis Almela el superessin i accediren topografiant a les amplies galeries de l`Obaga del Pollo. Unió aconseguida.

Poc després Luis va venir a pasar un cap de semana al Perellò i, sota la seva direcció, membres de la Uec, el Siet i EspeleoClub Castellò vam prendre les mesures de tota la cavitat. Un cop introduïdes a l’ordinador li va semblar adequat retopografiar la Cova de Xàquera. Els resultats foren sorprenents: les galeries inferiors de la Cova de Xàquera estan a escassos metres en vertical dels sostres que hi ha sobre la “Escalada Tallis”. Això ens va animar a repetir la experiència del “blavet” del amic Cantero. Entràrem per la Cova de Xàquera amb una garrafa de 5 litres de “blavet” i l’abocàrem a l’esquerda del fons. Els resultats aquest cop foren negatius vam torbar a entrar a l’Obaga crcant algún rajolí del colorant pels sostres del capdamunt de la Escalada Tallis però no en vam trobar ni rastre.
Tot i que la relació existent entre ambdues cavitats és evident -desde la superfície i quan el sòl està baix arriba a apreciar-se que són part de la mateixa diaclassa- encara no hem estat capaços d’unir-les fisicament.


7-TOPOGRAFIA

La topografia fou realitzada per Luis Almela durant els dies 11 i 12 de novembre de 2017 i 24 de febrer de 2018. En el treball de camp van col·laborar Joaquín Almela, Tomàs Brull, Vicente Barraquet, Josep Maria Plana "Bin" i Didac Margalef.

Alçat del Sistema de l'Obaga del Pollo

Planta


ESPELEOMETRIA

Avenc de l’obaga del Pollo
Desenvolupament
754 m.
Fondària
-140,8 m.
Recorregut en planta
462 m.

Cova de Xàquera
Desenvolupament
90 m.
Fondària
-20,6 m.
Recorregut en planta
57 m.

  8-Annex

Adjuntem aquí les topografies que hem trobat de les cavitats estudiades






Treball realitzat a quatre mans per Luis Almela del ECC i per Josep Mª Plana de la SIET
Fotografies de Josep Mª Plana “Bin”

miércoles, 19 de febrero de 2020

CAVITATS MÀGIQUES (1ª part)

Existeixen per tot arreu un munt de cavitats que han tingut des d’antic una gran atracció sobre els humans; les denominades cavitats santuari. Hi han que s’han utilitzat com a santuari durant la prehistòria. D’aquesta època son ben conegudes algunes cavitats per les seues pintures rupestres, enterraments o restes trobades en els jaciments arqueològics.

També en totes les èpoques l’esser humà a buscat refugi en moltes cavitats, elegint-les per les seues especials condicions. Un gran nombre de cavitats s’han utilitzat com a santuaris per les diverses religions; ja foren paganes, cristines, musulmanes... En les nostres terres hi ha molts exemples de cavitats en les quals s’ha construït un santuari cristià, en algunes ocasions aquestes cavitats ja eren utilitzades per altres cultures i religions. Per tant sempre ha hagut en l’esser humà certa atracció per les cavitats. Anem a parlar-ne d’algunes d’elles.

 
Monestir de San Juan de la Peña.

En Santa Cruz de la Serós, a prop de Jaca i a província de Huesca, trobem una joia del romànic construïda baix la protecció de una gran balma excavada en conglomerats. Es tracta del Monestir de San Juan de la Peña, enclavat en plena muntanya, en un paratge realment bonic. El monument es de una gran valor arquitectònic, amb parts preromàniques, romàniques e inclús neoclàssiques. Destaca en seu magnífic claustre romànic i les pintures de Sant Cosme i Sant Damià que daten del segle XII.

 


Monestir de San Juan de la Peña.

La màgia d’aquest indret es deixa notar ja quan sens mostra a la vista, des de fa segles a atret a molta gent; eremites, peregrins, frares e inclús a membres de la reialesa. Hi han moltes llegendes d’aquest lloc. La roca que forma el gran abric es un enorme sinclinal de conglomerats. Esta rodejat d’un frondós i variat bosc. Es un lloc molt visitat i que aconsellem que si esteu per la zona no deixeu de anar a veure’l i respirar la seua màgia. A mes de l’antic santuari situat dintre de la balma, també existeix un santuari nou situat molt a prop, en una planícia. En una de les fotografies es poden veure els dos edificis.

 
Covadonga.

L’Espanya que coneixem avui va nàixer al peus dels Picos de Europa, en Covadonga. Exactament quan començà la reconquesta, sent Cangas de Onís la primera capital del regne, en aquells inicis anomenat el Regne d’Astúries. Segons les llegendes a l’any 722 Pelayo va aixecar-se contra els moriscos i els va vèncer en la llegendària batalla de Covadonga amb l'ajuda de Deu.


 
Covadonga.

Pelayo i els seus homes es van refugiar el la cova de Covadonga durant la mítica batalla. En aquesta cova es venera la imatge de la mare de deu de Covadonga, coneguda pels asturians com “La Santina”, allà també esta soterrat Don Pelayo. Aquesta bonica cova es centre de romeries i peregrinacions. Es un lloc màgic i encantador.


Virgen de la cueva, en Infiesto.

Al concejo de Piloña, en el principat d’Astúries, també trobem un santuari de culte cristià dintre de una gran balma de roca calcària , situada junt al Rio Mon o de la Marea. S’accedeix des de la població de Infiesto, de la qual esta a tan sols 1 Km. Es tracta de la Virgen de la cueva. Aquest santuari te el seu possible origen a l’època de la Reconquesta (sobre el S.X –XI), que com tots sabem va començar per terres asturs.

 

 
Virgen de la cueva, en Infiesto.

En aquesta cavitat tenen lloc varies celebracions religioses al llarg de l’any. Es un lloc amb molt d’encant, encara que ara la zona ha segut molt urbanitzada per construir un area recreativa, establiments hostalers… El fet de la seua situació junt al riu Mon li dona encara mes atractiu.


Ermita rupestre de los Santos Justo i Pastor (Olleros de Pisuerga).

En la pedania de Olleros de Pisuerga, província de Palència, trobem també una cavitat amb molta màgia; l’ermita rupestre de los Santos Justo i Pastor. Aquest ermitori està considerat un dels mes importants de la península en lo que fa a construccions rupestres. L’església està excavada en un turo de gresos o “arenisques”, que es un material que s’erosiona amb prou facilitat. Els materials son gresos de fàcies fluvials de la formació d’Utrillas, formades en el període Cretàcic, exactament Albiense superior – Cenomaniense.

 
Ermita rupestre de los Santos Justo i Pastor (Olleros de Pisuerga).

Es tracta d’un cavitat artificial que presenta dues naus, on els sostres formen voltes de canó, simulant una ermita romànica exempta. Les naus estan separades per columnes tallades també en la roca. Encara conserva restes de pintures murals. A l’interior també hi ha un interessant retaule plateresc i un púlpit de fusta policromada.

 
Ermita rupestre de los Santos Justo i Pastor (Olleros de Pisuerga).

En els voltant de l’ermita també trobem una necròpolis amb tombes antropomòrfiques. Per les immediacions també hi ha mes habitacles excavats en la roca que amb tota seguretat tingueren un origen religiós. Un campanar completa el encisador conjunt d’aquest santuari preromànic.


Continuarà.

miércoles, 12 de febrero de 2020

Presentació del Mapa del Desert de les Palmes, Serra de Borriol i Serra d'Orpesa



El passat divendres 17 de gener de 2020 es va ser la segona presentació del mapa cartogràfic del Desert de les Palmes, Serra de Borriol i Serra d’Orpesa per al públic, aquesta vegada dirigit especialment per a la gent de Castelló.
La ponència va tindre lloc a l'edifici del Menador, en la plaça de l'Hort dels Corders, espai cultural i artístic de la ciutat.


Es va realitzar una breu presentació de les tasques realitzades, la metodologia emprada en el treball així com algunes anècdotes que han tingut durant la seua realització, que ha estat molt llarga. El treball es va començar sobre l'any 2016 amb la replegada de topònims in situ, acompanyant a la gent del terreny, com caçadors, excursionistes, propietaris, etc. Es va comptar com a font de informació, com ha sigut fins ara amb tots els mapes que ha realitzat El Tossal Cartografies, amb les dades del Catàleg de cavitats subterrànies que porta l'Espeleo Club Castelló, mostrant-se molta informació tant de topònims com de georeferenciació.


Entre els assistents estaven alguns col·laboradors i alguns membres de l’Espeleo Club Castelló que van gaudir d’aquest treball tant multidisciplinar que aporta moltíssima informació en molt àmbits de la muntanya, des del excursionista, de propietaris, de serveis de recat, entre d’altres.
El mapa reflexa amb molta cura de precisió tots els fenòmens humans, com camins, sendes, carreteres, construccions, pous, aljubs, forns de calç, mollons, masos; com també els naturals: fons, coves, muntanyes, valls, barrancs, rius, que completen un ric patrimoni cultural, natural i humà.
El document visual es podrà visualitzar per a excursionistes de mode digital per a dispositius mòbils a través de la APP Avenza Maps, que hi haurà a l’abast a partir del mes de març d’enguany.



En total s’han editat 4.000 exemplars que es poden adquirir en les principals llibreries de Castelló, així com les habituals de l’àmbit excursionista mes especialitzades.

Ús animem a enriquir-vos amb aquest patrimoni immaterial de que disposem tant a prop, i que el descobriu.