SIMA POSOS; tornem a casa i triomfem.

Després de quasi dos anys sense fer cap incursió a la cavitat que vàrem fer arribar a ser la mes llarga de la província i la segona dela comunitat, tornem. I rememorant temps passats descobrim zones noves a la cavitat, fent-la de nou un poc mes gran.

 

Galeria de la siesta, descoberta passat 6 de maig.

Pues així, ja feia unes setmanes que anava incitant als germans per veure quin dia podíem fer algo per allà, per Azuevar. Finalment el divendres 6 de maig ens disposem Joaquin i Luis a fer una incursió amb finalitats exploratòries a la Sima Posos. El primer que vam veure durant l’accés va ser un canvi significatiu en l’últim tram de la pista. Esta va ser destrossada en algun tram per unes fortes pluges, just per on transita dins del barranco de los Posos. Després va ser reparada per maquinaria pesada, però encara queden restes de les avingudes.D’açò ja en teníem noticies, però també ens havien dit que la sima Posos-3, una cavitat desobstruïda no fa molt,havia sigut tapada per les mateixes maquines que arreglaren la pista. La primera sorpresa que vam tindre va ser quant vam veure la boca de l’esmenada cavitat tal com la vam deixar després de la desobstrucció. La cavitat continua al seu lloc.

 

Formacions a la zona nova.

Una vegada a l’aparcament fem els preparatius i entrem a les 9:10 del matí. Baixem per la via dels tollets, com sempre solem fer. Ens dirigim a l’entrada del laminador sifonante, on esmorzem abans de pegar-mos el banyet de rigor. Arribem al pas dels vòmits sense major novetat. I ací es on comencen les hostilitats, la primera per part del pot estanc, que degut al seu gran calibre no passa pel pas que hi ha just abans del propi pas dels vòmits. En esta ocasió duem un pot mes gran que l’habitual de 6 litres, per poder entrar el taladre i la seua bateria. Ampliem el pas apartant un bloc i el pot ja passa. Però ara toca el pas dels vòmits, pel qual no hi ha manera de fer passar al pot. Com la seua ampliació es molt laboriosa, desistim i fem un canvi de plans sobre la marxa, ja que ens tenim que deixar el taladre al pas dels vòmits.

Joaquin a la galeria de la siesta, amb les parets sense fang.

La nostra intenció inicial era executar una escala per la zona del cordovés i com a segon plat intentar una desobstrucció just al peu mateix de l’escalada. En aquest lloc; en una exploració en la que anàvem Juan Mª, Jesús i Luis Almela junt a Chema i Pascual d’Ontinyent; el company Pascual ja va intentar l’escalada però sense arribar dalt perquè anava en lliure. Eixe mateix dia la resta de companys mentre ell escalava començarem una desobstrucció tan sols per matar el temps. Aquella desobstrucció va quedar a mitges. Així que teníem estes dos feines; escalar i desobstruir.

 

Pas desobstruït.

Al canviar de plans vam decidir anar a provar la desobstrucció que teníem com a segona opció i a l’hora revisar algunes zones que trobem de camí. Primer, en el riu de fang i un poc abans d’arribar a la sala Filo, trobem a ma dreta un conducte en forta pendent que no s’ha mirat mai. Decidits l’escalem. Aquest puja en forta pendent i va estretint-se progressivament fins un pas selectiu, que després de ser superat pareix que es tanca definitivament. Es tracta d’un conducte sense importància i amb un recorregut insignificant.

 

Segona sala vista des de dalt, en la galeria de la siesta.

Continuem amb una revisió de la sala Filo i posteriorment de la sala que hi ha a la dreta de la tisora, just dalt de la sala Filo. Estes sales ja foren ben mirades en el seu dia, però... mai se sap. Així arribem al punt on tenim que desobstruir. La feina es retirar gran quantitat de sediment que curulla la galeria en un lloc de sostre baix, pel que tenim que treballar en postures incomodes... pera variar. Al cap de quasi una hora de feines asomem el cap i veiem que la cosa tira, però encara no podem passar. Joaquin aprofita per fer una siesta i Luis continua treballant en mes energies imaginant el que ens espera darrere.

Topografia amb el punt desobstruït marcat.

Finalment aconseguim passar i... darrere la cosa tira. Explorem i flipem. Darrere de l’estretor la galeria continua en la mateixa direcció (cap al sud) i sentit ascendent tenint que superar un parrell de dunes de fang. Mes endavant arribem a una sala on canviem de direcció cap a l’oest i ara la galeria ens baixa fins una segona sala on la única continuació es una fractura que puja amb moltíssim desnivell. En esta segona sala trobem alguns cristalls d’aragonita i anemolites, però lo mes sorprenent es que la fractura per la que podem continuar i la paret que hi ha baix seu apareixen completament despullades de fang, circumstancia ben rara a la Sima Posos. Escalem la fractura que puja fins adonar-mos que es tanca progressivament. En total seran uns 40 metres nous i de bones dimensions.

Segona sala en la galeria de la siesta.

Tornarem a escalar lo que teníem previst haver pujat avui i per suposat a topografiar la zona nova, o galeria de la siesta, que es com li direm a la galeria descoberta. Contents com un xiquet en sabates noves eixim de la cavitat per on hem entrat. A les 16:20 de la vespra, després de mes de 7 hores en cavitat tornem a veure la llum del sol. Ara a descansar i a trobar una altra data per tornar de nou a casa nostra.

Text i fotos: Luis Almela