viernes, 8 de junio de 2018

Avenc Montserrat Ubach i Forat Micó


 
Forat Micó.

El passat cap de setmana vam materialitzar una eixida d’espeleo que duia molt de temps en ment. L’avenc Montserrat Ubach i el Forat Micó, son dues cavitats que pels materials en els quals estan excavades se’n ixen de lo comú. Estem acostumats a visitar cavitats en materials calcaris i dolomies; però a Catalunya tenim bons exemples de carstificació en altres materials, com ara el conglomerat, els gresos o els poc comuns materials salins. Aquest cap de setmana vam ser partícips d’ una lliçó de geologia càrstica.

 
1er pou a l’avenc Montserrat Ubach.

El grup que vam compartir el cap de setmana fórem: Sarai, Gina i Albert de Tortosa; Gilabert i Luis de Castelló; Hèctor de La Vall d’Uixó, Marisa i Manolo d’Elx i Pepe d’Ontinyent. Un bon interclub, però sobre tot un grup de bons amics.
Durant la setmana va estar plovent a la zona on s’obri l’avenc Montserrat Ubach, i també a Cardona, on es troba el carst salí. Teníem seriosos dubtes sobre si estaria practicable el Forat Micó, ja que les precipitacions debiliten la roca salina i solen produir despreniments de blocs. També pensàvem que trobaríem les verticals de l’avenc Montserrat Ubach amb mes aigua del que es habitual.

 
3er pou a l’avenc Montserrat Ubach.

El dissabte va arrancar el dia núvol, però desprès de les pluges de la nit abans es respirava un aire ben net. A la visita ens va acompanyar el Floren, bioespeleòleg que tenia interès en mostrejar la cavitat, i el seu company Carles. Desprès de la curta aproximació fins la boca, el Floren va descorxar la botella de champagne per celebrar el seu aniversari.

 
Hèctor a la via ECG.

Pera la vista vam fer 2 grups, pera muntar les dos vies: la via principal fins la cota de -200 m. i la via Espeleo Club de Gracia que baixa nomes fins -83 m. Les cordes que vam gastar les detallem a continuació.
Via normal
Rampa 15 + P.28..... C.60
P.28........................ C.50
P.22........................ C.40
P.13........................ C.25
R-3......................... C.10
P.22........................ C.40
P.23........................ C.40
P.25........................ C.50

Via ECG
Rampa 15 + PM...... C.40
P.35........................ C.60

Via Normal............. 50 mosquetons en xapa + 8 xapes de parabolt del 10 en tuerca
Via ECG.................. 15 mosquetons en xapa

La cavitat consta bàsicament de pous directes d’entre 20 i 30 m. i un seguit de curts meandres excavats sobre estrats de marges que separen els pous. El pous son amples i generalment decorats per boniques colades, sobre tot a la part superior de l’avenc. La cavitat esta formada a favor de les facturacions locals del paquet de conglomerat, però amb clara influencia de la dissolució, ja que la cavitat presenta clars indicis d’haver funcionat com a engolidor, tal com ens indica el geòleg Ferran Cardona.

 
El Floren a l’avenc Montserrat Ubach.

La via ECG presenta un accés per mig d’un lluït passamans sobre el primer pou. Seguit aquest per unes estretors amb aigua. Estes donen a una preciosa sala molt ben decorada i on s’obri el pou de 35 m. i de secció oval. El pou durant la nostra visita presentava un abundant goteig que ens va deixar humits.
Mentre el que fa a la via principal els primers pous presentaven molt de goteig i alguna petita cascada d’aigua. Però a partir de la base del tercer pou el cabal augmentava donant a la cavitat un ambient molt atractiu. A la gatera Rostand-Subils hi havia que arrossegar-se per l’aigua. I als dos últims pous lo que corria es podia definir com a riu. El aigua no ens va fer retrocedir, al contrari ens va fer gosar del privilegi de contemplar l’avenc funcionant com a engolidor.

 
Canal exterior al salí de Cardona.

Diumenge vam visitar el carst salí de Cardona. Vam tenir la sort de ser acompanyats pel Joan, veí de Cardona i molt ben coneixedor de la muntanya de sal tant per dintre com per fora. Tant la visita al exocarst com a la cavitat van estar guiades pel Joan, que amb les seves magnifiques explicacions va fer que la visita fora molt profitosa.

 
Detall del rascler de Cardona.

De bon mati vam partir de l’aparcament que hi ha junt a les instal·lacions del centre d’interpretació de la muntanya de sal. De camí al Forat Micó vam recórrer el límit superior de la Bòfia Gran, important depressió on s’obri la cavitat. Des d’allà dalt vam contemplar la vall salina de Cardona única en tota la península. I les explicacions del Joan van fer que comprenguérem mes be el fenomen de formació del diapir salí.

 
El Forat Micó combina les parets amb vetes i les formacions salines.

Una vegada a l’interior de la vall salina ens vam quedar impressionats en l’aspecte exterior d’aquest carst d’unes característiques úniques. El rascler de sal presenta microformes característiques de carst calcaris, amb presencia de crestes i acanaladures molt marcades i agudes. Però les vetes que formen les intercalacions d’argiles entre la sal i el característic color rogenc de la sal fan del rascler quelcom surrealista, com d’un altre planeta. Argiles i graves col·luvials cobreixen la sal en algunes zones, evitant per tant la seua dissolució.
Al ser un diapir, la pujada dels materials salins es constant i encara no s’ha aturat. Però la ascensió halocinètica salina es contrarestada per el ràpid procés de dissolució que pateixen aquestos materials.

 
Pepe al Forat Micó.

La visita a la cavitat també va ser de lo mes entretinguda i variada. Vam entrar per la ressurgència, que es per on surten les aigües que recorren i a la vegada han format, formen i formaran la cavitat. El recorregut pel subsòl es fa seguint el meandre excavat pel riu. En molts trams es de xicotetes dimensions, però existeix alguna sala ven decorada pels recobriments de sal, les formacions salines i/o les vetes formades per les esmenades intercalacions d’argiles en el paquet salí.

 
Galeries fòssils.

Hi ha dues zones superiors, que a dia d’avui constitueixen conductes fòssils. Aquestes presenten bones dimensions i també algunes curioses formacions salines i la presencia característica de les vetes argiloses. També hi trobem importants enrunaments fruit de la debilitat de la roca que forma la cavitat. Dos d’elles han tapat dues antigues entrades a la cavitat.
Vam eixir de nou a l’exterior per l’engolidor del rierol que forma la cova. Com a fet significatiu de la rapida evolució d’aquest tipus de carst, Joan ens va indicar que la setmana anterior l’eixida per la boca superior es feia uns metres mes amunt, ja que en els últims dies ha col·lapsat el tram final de la cavitat.

 
A l’eixida de la travessia.

En resum, un cap de setmana molt intens i del que hem tret molt de profit de les cavitats d’aquest racó de Catalunya.