En el terme municipal de Vistabella hi ha diverses cavitats que tenen el topònim de Les Covasses, però hui ens centrarem en les que estan en el tram més avall de la Vall d'Usera o el Rivet, just per davall de la imponent roca de la Pinyalossa. Es tracta d'uns abrics amb poca profunditat, però que un d'ells te unes estaques clavades, aspecte curiós que indica un aprofitament d'aquesta cova no molt comú.
 |
| La serra del Boi sobre la vall d'Usera, amb la Pinyalossa al fons. |
En primer lloc descriurem la situació. A la Vall d'Usera hi ha poca presència humana i en el tram riu avall ja més aprop del Forcall amb el Montlleó encara menys. No trobem cap mas, solament alguna caseta de camp, algun tros en bancals, etc, pel que ha estat al llarg dels segles un terreny prou verge. A la part superior de la Vall, en la serrà del Boi si que hi trobem nombosos masos, però uns 400 o 500 metres per sobre la llera del barranc, i per mig trobem cingles que fan dificil accedir al fons de la Vall. Actualment el punt d'accés més senzill a la zona es per la pista de la Vall d'Usera, feta després dels anys 60 del segle passat i que finalitza després d'uns 8 kilómetres de recorregut. En aquest punt on finalitza la pista i en el marge esquerre de la vall, uns 150 metres per damunt del barranc s'obrin Les Covasses. No hem de confondre aquestes Covasses amb unes altres que es trobem un quiòmetre al sudoest, just baix de la Cova de la Gralla, i on s'han catalogat quatre cavitats.
 |
| La Pinyalossa i per baix Les Covasses. |
Les cavitats son dos abrics o balmes, orientades a l'est i separades entre elles per 80 metres. La cavitat de la dreta presenta una amplada de boca de 21 metres, per una altura d'entre 10 i 12 metres. El seu interior es ascendent, amb una visera d'entre 4 i 6 metres. En les parets hi ha algunes colades, formades pel regallimar l'aigua. També hi ha alguna petita figuera penjada en la paret. En la seua part dreta hi ha un amontonament de pedres que pareix fet amb alguna intenció. No hi ha cap indici més d'aprofitament humà.
 |
| Abric de la dreta. |
Al sud d'aquesta trobem l'altra cavitat, contra un racó que fà el cingle. Està formada per un abric d'uns 35 metres, on la visera és major en els últims 19 metres. En la part inferior de l'abric, seguint el cingle, hi ha una petita coveta de 3 metres mig penjada. La visera de l'abric és d'uns 3 metres. A la dreta i a uns 8 metres d'altura en una repisa de dificil accés hi ha unes estaques clavades, aspecte més interessant d'aquestes cavitats. D'una banda hi han dos estaques més menudes i un altra més llarga que descansa en les menudes. Al costat de les estaques hi ha un forat xocotet i la paret sembla fumada. En la part més avallera de l'abric, després d'un racó que fà hi ha un molló de pedres situat a uns dos metres de la paret del cingle, que desconeixem el seu ús. La presència d'estaques en aquesta cavitat ja van ser arreplegades per Pepe Viciano de la mà de Fidel, masover del mas de Penyacalva.
 |
| Abric de l'esquerra. |
 |
| Abric amb estaques en alt. |
 |
| Molló de pedres. |
Les estaques també és troben en altres punts de les muntanyes castellonenques, relacionades en abrics o petites cavitats. Prop de les Fonts del riu Llucena hi ha roca de les Estaques, on hi han o hi havien algunes estaques a uns 50 metres d'altura. En la roca del Cenallo, al Montlleó també hi han estaques en alt. En les roques Llises, Xodos, també hi ha un topònim que fa referència a estaques; la Roca de les Estaques. La presència d'aquestes estaques posades a llocs casi inaccesibles feia que els masovers pensaren en la idea de tresors amagats, amagament d'or. Pero indagacions al voltant d'aquestes estaques "van trobar uns testimonis que parlaven de que s'habrien posat per arribar a les cavitats a traure bresques o eixams, puix ells ho havien fet alguna vegada" (Viciano, 1992).
La recolecció de mel en cingleres en temps antics també ens transporta a la prehistòria, on hi han testimonis a l'art rupestre, com la Cueva de la Aranya de Bicorp o el recent descobriment del Abrigo de barranco Gómez, on degut a la bona conservació de les pintures hi han detalls d'aquestes tasques de recolecció.
 |
| Pintura del Abrigo de barranco Gómez (veure enllaç) |
 |
| Detall de les estaques de Les Covasses. |
Bibliografia:
Viciano Agramunt, J.Ll. (1992) Espeleologia a Castelló. Cuadernos de divulgación Cultural. Sociedad Castellonense de Cultura. 40 p.
