LES COVASSES (VISTABELLA)

En el terme municipal de Vistabella hi ha diverses cavitats que tenen el topònim de Les Covasses, però hui ens centrarem en les que estan en el tram més avall de la Vall d'Usera o el Rivet, just per davall de la imponent roca de la Pinyalossa. Es tracta d'uns abrics amb poca profunditat, però que un d'ells te unes estaques clavades, aspecte curiós que indica un aprofitament d'aquesta cova no molt comú. 

La serra del Boi sobre la vall d'Usera, amb la Pinyalossa al fons.

En primer lloc descriurem la situació. A la Vall d'Usera hi ha poca presència humana i en el tram riu avall ja més aprop del Forcall amb el Montlleó encara menys. No trobem cap mas, solament alguna caseta de camp, algun tros en bancals, etc, pel que ha estat al llarg dels segles un terreny prou verge. A la part superior de la Vall, en la serrà del Boi si que hi trobem nombosos masos, però uns 400 o 500 metres per sobre la llera del barranc, i per mig trobem cingles que fan dificil accedir al fons de la Vall. Actualment el punt d'accés més senzill a la zona es per la pista de la Vall d'Usera, feta després dels anys 60 del segle passat i que finalitza després d'uns 8 kilómetres de recorregut. En aquest punt on finalitza la pista i en el marge esquerre de la vall, uns 150 metres per damunt del barranc s'obrin Les Covasses. No hem de confondre aquestes Covasses amb unes altres que es trobem un quiòmetre al sudoest, just baix de la Cova de la Gralla, i on s'han catalogat quatre cavitats.

La Pinyalossa i per baix Les Covasses.

Les cavitats son dos abrics o balmes, orientades a l'est i separades entre elles per 80 metres. La cavitat de la dreta presenta una amplada de boca de 21 metres, per una altura d'entre 10 i 12 metres. El seu interior es ascendent, amb una visera d'entre 4 i 6 metres. En les parets hi ha algunes colades, formades pel regallimar l'aigua. També hi ha alguna petita figuera penjada en la paret. En la seua part dreta hi ha un amontonament de pedres que pareix fet amb alguna intenció. No hi ha cap indici més d'aprofitament humà.

Abric de la dreta.

Al sud d'aquesta trobem l'altra cavitat, contra un racó que fà el cingle. Està formada per un abric d'uns 35 metres, on la visera és major en els últims 19 metres. En la part inferior de l'abric, seguint el cingle, hi ha una petita coveta de 3 metres mig penjada. La visera de l'abric és d'uns 3 metres. A la dreta i a uns 8 metres d'altura en una repisa de dificil accés hi ha unes estaques clavades, aspecte més interessant d'aquestes cavitats. D'una banda hi han dos estaques més menudes i un altra més llarga que descansa en les menudes. Al costat de les estaques hi ha un forat xocotet i la paret sembla fumada. En la part més avallera de l'abric, després d'un racó que fà hi ha un molló de pedres situat a uns dos metres de la paret del cingle, que desconeixem el seu ús. La presència d'estaques en aquesta cavitat ja van ser arreplegades per Pepe Viciano de la mà de Fidel, masover del mas de Penyacalva.

Abric de l'esquerra.

Abric amb estaques en alt.

Molló de pedres.

Les estaques també és troben en altres punts de les muntanyes castellonenques, relacionades en abrics o petites cavitats. Prop de les Fonts del riu Llucena hi ha roca de les Estaques, on hi han o hi havien algunes estaques a uns 50 metres d'altura. En la roca del Cenallo, al Montlleó també hi han estaques en alt. En les roques Llises, Xodos, també hi ha un topònim que fa referència a estaques; la Roca de les Estaques. La presència d'aquestes estaques posades a llocs casi inaccesibles feia que els masovers pensaren en la idea de tresors amagats, amagament d'or. Pero indagacions al voltant d'aquestes estaques "van trobar uns testimonis que parlaven de que s'habrien posat per arribar a les cavitats a traure bresques o eixams, puix ells ho havien fet alguna vegada" (Viciano, 1992).

La recolecció de mel en cingleres en temps antics també ens transporta a la prehistòria, on hi han testimonis a l'art rupestre, com la Cueva de la Aranya de Bicorp o el recent descobriment del Abrigo de barranco Gómez, on degut a la bona conservació de les pintures hi han detalls d'aquestes tasques de recolecció.

Pintura del Abrigo de barranco Gómez (veure enllaç)

Detall de les estaques de Les Covasses.

Bibliografia:

Viciano Agramunt, J.Ll. (1992) Espeleologia a Castelló. Cuadernos de divulgación Cultural. Sociedad Castellonense de Cultura. 40 p.

Troballa d'una Baioneta Màuser a la cova del Fonillet (Eslida).

 

Baioneta Màuser localitzada a la cova del Fonillet.

 

La cova del Fonillet es una petita cavitat bastant coneguda pels veïns d'Eslida. Morfològicament, la cavitat consta d'una ampla sala de 27 x 25 m. que queda il·luminada per la llum que entra des de l'exterior. La sala està formada a favor d'un diàclasi. En el seu sostre existeix un conducte penjat generat en condicions freàtiques i actualment fossilitzat i que continua tant cap a l'est, on existeix una galeria explorada, com cap a l'oest, que encara que queda tancada continuava per lo que actualment es la cova de les perles.

 

Cova del Fonillet amb bonics espeleotemes.

 

Vista parcial de la sala amb la boca d’entrada al fons.

 

Aquest conducte, en l'extrem est dona continuïtat a la cavitat per mig d'una finestra penjada uns 6 m. sobre el piso de la sala. L'accés a aquesta finestra es va escalar per primera vegada en dates posteriors a la troballa de la Baioneta Màuser. Darrere de la finestra hi ha una curta galeria de 25 m. de recorregut, on trobem al seu final multitud de pinacles coral·loides subaquàtics. Podeu obtenir més informació de la cavitat en el següent enllaç: http://cavitats-subterranies.blogspot.com/2021/02/nueva-topografia-de-la-cova-del.html?m=0

 

Escalant per accedir a la galeria penjada (Foto: Amparo Martí).

 

Zona on trobem multitud de pinacles coral·loides subaquàtics.

 

Pel que fa al seu us, aquesta cova ha segut refugi de persones durant la història. Tal com ens diu Josep Lluís Viciano Agramunt a la revista BERIG n° 8.

" La cova del Fonillet és una sala gran que va servir d’amagatall a gent del poble. Hi ha indicis abundants d’aqueix amagament, com testos de terrissa, pisa, etc. i alguna cosa més, com una sandalieta de xiquet. De treballs de condicionament hi ha la paret grossa que tanca parcialment la boca i els graons fets en la terra de la vessant. "

Sandalieta de xiquet localitzada a la cavitat.

La sala amaga grans espeleotemes (Foto: Cristina Gallén).

 

La troballa de la Baioneta fou totalment fortuïta. En una visita a la cavitat realitzada el 6 de setembre de 2020 junt a una companya, vaig localitzar l'arma amagada baix d'unes roques. De seguida vaig veure que no era algo natural, sinó més bé antròpic i de seguida vaig treure allò que fora. Al observa-ho vaig comprendre que es tractava d'un arma, una espècie de matxet o de una Baioneta.

Detalls de la baioneta trobada a la cova del Fonillet.

S’aprecia que la puntera metàl·lica de la baina ha quedat soldada a la fulla.

 

Posteriorment, i amb l'ajuda de l'amic Héctor Cardona, vam comprovar que es tractava d'una Baioneta Màuser model M1913. Aquesta Baioneta fa 52,5 cm. de longitud. Estes baionetes es van gastar a la 1era guerra mundial i posteriorment es possible que passaren a Espanya i es gastaren a la guerra civil espanyola. Com tenim notícies de que a la cova es van amagar veïns del poble a la guerra civil, seria possible que aquesta arma estigues amagada a la cova des d'aquells temps.

 

Exemplars de Baioneta Màuser model M1913 en bon estat de conservació.

 

Després de comprovar el model del que es tractava, i perquè aquesta troballa no caigués en el oblit, la Baioneta va ser entregada a l'ajuntament d'Eslida perquè pugues ser exposada si en un futur es crea un museu a la població o be a la seu del Parc Natural de la Serra Espadà que es troba a la mateixa població. Creiem que aquest objecte es patrimoni de la població, i com a tal lo mes adequat es que quede custodiada per l’ajuntament.

 

Detall de la sala amb una espeleòloga eixint de la galeria penjada.

COVES, ETNOGRAFIA I TOPONÍMIA

El passat novembre de 2021 va eixir una nova publicació titulada: Coves, etnografia i toponímia, del que és autor Josep Lluís Viciano Agramunt, soci actiu de l'Espeleo Club Castelló. El llibre és la segona part del volum Per cingles Avencs i masos publicat el 2009. Es tracta d'una recopilació d'articles dispersos en nombroses revistes i butlletins que ha anat publicant l'autor al llarg de les dècades. Mentre que el primer volum es van presentar els articles publicats entre 1965 i 2008, en aquest segon volum ho fa amb els articles apareguts entre els anys 2006 i 2021. El llibre està compost per 53 articles, encapçalats per una presentació de Vicent Pitarch, totalitzant 405 pàgines.

Aquests articles, publicats en els últims quinze anys, estaven escampats en diferents revistes o butlletins com l'Estel, del Centre Excursionista de Castelló, actes de les Jornades Culturals de la Plana de l'Arc, Estudis Castellonencs i Berig, sent més nombrosos els treballs d'aquesta última publicació. Des d'ací li donem l'enhorabona a Pepe Viciano per aquest llibre i tornem a fer nostre allò que diu Viciano de "tot el que no es publica a la llarga es perd".