Mostrando entradas con la etiqueta atzaneta del maestrat. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta atzaneta del maestrat. Mostrar todas las entradas

jueves, 10 de febrero de 2022

TOPOGRAFIA DE LA COVA OBSCURA DE ATZENETA DEL MAESTRAT

 En desembre de 2020 vam realitzar un parell de visites a la Cova Obscura de Atzeneta, amb la finalitat de revisar dos interrogants i aprofitar per fer una topografia nova. Sobre la cavitat hi han almenys tres topografies conegudes, pel que amb aquesta preteniem mostrar les zones explorades recentment, que encara que amb poc de recorregut amplien lleugerament el recorregut d'aquesta coneguda cavitat. A més en la topografía en planta hem inclós també una xicoteta cavitat propera, així com la ubicació del cingle on s'obri la cavitat respecte al seu desenvolupament que ajuden a contextutalitzar la seua planimetria i gènesi.



En aquesta activitat han participat en l'escalada de les dos ximeneies Luis Almela i Ian Carañana, mentre que en els treballs topográfics s'uneixen a aquests Amparo Martí, Joaquín Almela i Jesús Almela. Amb aquest treballs estem preparant una publicació que recopile i amplie la informació que disposem sobre la cavitat. Des d'ací agraïm l'ajuda de Miguel Angel Monsalve així com els agents mediambientals de la zona per permitir-nos accedir a la cova.



miércoles, 6 de enero de 2016

VISITA A CAVITATS D'ATZENETA DEL MAESTRAT

El passat dia 4 de gener Joaquín i Jesús ens dirigirem a Atzeneta del Maestrat, amb la finalitat de visitar algunes cavitats, principalment amb l'objectiu d'executar la topografia d'alguna d'elles. En primer lloc anarem al cau de la Rabosa, ja conegut espeleologicament per Viciano desde desembre de 1968, peró l'abandó de la zona i les errònies referències de la seva situació van jugar una mala passada als membres del club, ja que en els últims anys s'han invertit més de 10 visites per la seva ubicació, localitzant-la finalment el passat més de juny per Juan i Pepe acompanyats d'un home coneixedor del terreny. Amb les referències actuals vam anar directe a la cavitat, caminant desde el coll de la Bassa, on es veia una massa de boira que començava a cobrir la serra d'Espaneguera i venia cap a nosaltres.
Boca del cau de la Rabosa
 Entrarem per la boca passant el laminador que hi ha en els primers metres fins on aquest pla d'estrat enllaça amb una fractura que representa la resta de la cavitat. Avançant per la galeria principal trobem quasi al final una serie de corrosions térmiques molt curioses, que apareixen en la part superior de la fractura. El recorregut de la cavitat es de 50 metres.
Galeria principal del cau de la Rabosa
Marques de corrosions
A l'eixir de la cavitat ja caia una borrima, deixant un poc banyada la vegetació.
Les següents cavitats visitades és troben en la partida de Cap de Terme, per la carretera de Xodos, prop del mas de Roc. En aquesta zona hi han toponims que aludeixen al seu caràcter càrstic, com les Clapisses, el Coco, la Crebada o els Avencs, essent aquestos últims als que ens dirigirem. En aquesta zona del terme també caia borrima que poc a poc anava calant i que al refregar-nos per la vegetació et deixava ben xop. Anàrem al mas de la Crebada, intentant buscar l'eixida d'aigües de l'ullal de la Crebada, que el seu caràcter intermitent fa que siga molt complicat localitzar el punt exacte d'eixida. El que esta clar es que aquest ullal drena tota l'aigua captada per la zona de les Clapisses, extensió relativament reduïda. D'ací anàrem cap a la cova dels Avencs, on férem treballs de topografia. Es tracta d'una fracturació molt superficial, amb dos entrades principals i altres petits orificis que comuniquen amb l'exterior.
Boca de la cova dels Avencs
 Un poc més amunt trobem Els Avencs, dos cavitats donades a conèixer l'any 2003 que representen dos fractures paral·leles. Les dos tenen una entrada estreta i entre elles hi ha una distància de 22 metres. En Els Avencs també realitzarem la topografía, ubicant ambdues plantes i comprovant la direcció general de la fracturació del sector.

Nivell inferior d'Els Avencs-1
Destaca la cavitat 1 per la seva ampla galeria i les seves descobertes arqueológiques, amb materials de l'edat del Bronze. A més de la ceràmica hi ha un petit recinte de pedra amb argila que tanca un petit laminador, mostra digna de museu.
Tros del recinte de pedra i argila.
 La cavitat 2 es l'única cavitat visitada en aquest dia que no presenta deixalles prehistòriques, degut segurament a la vertical d'entrada. El que si que hi havia en la base de la fractura eren restes d'ossos d'animals i algún tros de mitjons i llaunes. Aquesta segona cavitat té menys desenvolupament i s'acaba pels dos extrems de la fractura degut a estretors que volten els 15 centímetres.
Pou d'entrada d'Els Avencs-2
 D'aquest avenc cal destacar la seva boca, que actualment es minúscula perque esta quasi totalment tapada per tres grans blocs. Si no estigueren aquestos, la boca serie d'1 x 2 metres aproximadament, molt distant dels 0,35 x 0,45 metres actuals.
Boca de la cavitat.
Per acabar volem destacar que la zona es interessant pel seu desenvolupat rascler, on poden existir més cavitats, que amb una mateixa tectónica i direcció de la fracturació representen formes d'absoció que alimentaran a l'Ullal de la Crebada.

lunes, 7 de marzo de 2011

LA ROCA DEL RAUDOR (ATZANETA DEL MAESTRAT)

La Roca del Raudor se ubica en el margen izquierdo del barranc de Gorg o del Ullal, un poco más abajo del Ullal dels Barrets. Se trata de un escarpe rocoso con tres cortados dispuestos de modo escalonado. Se desarrolla en calizas cretácicas que buzan casi horizontales hacia el sur. Los dos primeros cortados son conocidos como cinga primera de la roca del Raudor y cingla segóna de la roca del Raudor. El cortado superior es conocido como la roca Tomata debido a su coloración rojiza. Raudor es el nombre vulgar de la planta conocida como emborrachacabras, que crece en el barranco de Gorg.



El pasado sábado con motivo de una carrera de montaña que hacian en Atzaneta, visitamos esta zona, mietras un miembro del grupo corría la carrera.

Para acceder a la zona desde Atzaneta tenemos que tomar la carretera que se dirige a Xodos. Al Km. 3 tomamos un camino asfaltado que surge a nuestra izquierda y que nos llevara hasta la casa rural de El Mangranar. Desde esta masia siquiendo la pista principal en algo mas de 1 kilómetro la pista pasara por debajo de la roca del Raudor,poco antes de cruzar el barranco de Gorg.


Situación de las dos cavidades principales,abiertas en un estrato a diferente nivel.

Por lo que se refiere a la espeleogía en este paraje, encontramos en total 4 cavidades, todas ellas con signos erosivos que formarian parte de un antiguo sitema de drenaje subterraneo.La primera visita con fines espelologicos a la zona que tenemos conocimiento fue realizada por J.L. Viciano (ARS del CEC) en agosto de 1970. De estas cuatro, dos estan situadas en cingle primer y otras dos situadas en la roca Tomata. Las cavidades situadas en el cortado inferior son la cova del Raudor y la cova del Raudor-2. Ambas estan situadas al mismo nivel, colgadas a mitad del cortado.
Para acceder a la cova del Raudor es necesario rapelar el cortado desde su parte superior para llegar a su boca.


Acceso a la Cova del Raudor

Posee una boca con unas dimensiones de 2 x 2 metros que esta muy disimulada por la vegetación, pues su boca no se ve desde la pista. Tras su boca, una corta galeria de 6 metros nos deja en una sala alargada de techo bajo, con unas dimensiones de 10 x 3 x 1,7 metros. En direccion Noroeste continua una galería, tipo laminador de 9 metros con secciones de 0,45 x 1,3 metros y que finaliza por estrechez.La cavidad se presenta como una antigua surgencia.


Vista de las cavidades inferiores desde la pista.

La cova de la Roca del Raudor-2 es de más modestas dimensiones, pues se trata de una fractura erosionada que posee dos bocas que dan al cortado. Se situa a unos 8 metros a la derecha de la cavidad anterior.



La boca situada a la derecha es la más accesible, mientras que la otra se asoma al cortado, dejando una pequeña terraza que si la seguimos (no aconsejable) alcanzamos la boca de la cova de la Roca del Raudor.

El resto de cavidades se situa en la Roca Tomata, una en cada extremo del cortado. La cova de la Roca Tomata esta situada en el extremo oeste del cingle y anexo a un un pequeño abrigo que se abre en alto. La boca de esta cueva fue cerrada para que los Maquis no se escondieran en ella.


Estrechez en la cova de la roca Tomata.

Se trata de una galeria unica de 52 metros de recorrrido que va trazando curvas sinuosas. Toda la cavidad forma parte de un mismo conducto erosivo, que mediante dos aberturas sale al exterior. Una de estas dos aberturas es la boca y la otra es un pequeño orificio impenetrable.Tambien posee esta cavidad alguna zona con formaciones, aunque totalmente fósiles.



La otra cavidad situada en la roca Tomata es la Coveta de la roca Tomata, situada en el extremo este del cingle. Se trata de una pequeña cavidad sin interes espeleologico, pues solo tiene 5 metros de recorrido. Su boca al igual que el resto de cuevas de la zona esta muy erosionada predentando una forma casí circular. Su boca es visible desde la pista.


Boca de la coveta de la Roca Tomata



Además de estas cavidades residuales, muestra de un pasado funcionamiento hídrico, en la base de datos tenemos fichado el topónimo Avenc de la Roca del Raudor, que no hemos podido localizar y que personas con terrenos próximos a la zona, lo desconocen y niegan. Sería interesante averiguar hasta que punto este fenómeno puede ser real y también su fuente.

Del término de Atzaneta existe una publicación sobre toponimia rural del término municipal, publicada por la diputación de castellón y del que es autor Jesús Bernat. Este libro es interesantisimo, pues cita todos los toponimos del termino municipal, incluyendo los referentes a cavidades subterráneas.