miércoles, 17 de junio de 2015

ESPELEOGÈNESI I CLASIFICACIÓ DE CAVITATS

En les cavitats castellonenques hi ha un patró de cavitats que es molt frequent i altres que trobem en llocs més concrets, associats a zones o serralades concretes. Per exemple les fractures tectóniques son sense cap dubte les mes nombroses (sense comptar les balmes). 
La Espeleogenesi clasifica les cavitats segons la seva funció i organització del drenatge en el karst. S'aplica a sistemes organitzats que formen un conjunt de galeries més o menys extens i que en les publicacións de referencia ho aplica a grans cavitats. En "Speleogenesis, evolutión of Karst acuifers"(2000) pren com a patrons identificatius d'aquestes xarxes el tipus de recarrega i el caràcter estructural de la roca. Aquest quadre que clasifica a les cavitats es aplicat pels espeleólegs mallorquins i publicat, amb molt bon criteri, en la revista Endins i per tal de clasificar les cavitats de l'illa de Mallorca, adaptant-lo a les característiques del seu karst.

En l'àmbit de la província de Castelló, una obra de referéncia per a l'espeleologia en general es: Espeleologia a Castelló, publicat en 1992 per Josep Lluís Viciano, on també tracta en un dels seus apartats la formació: neixement, vida i mort de les cavitats, basant-se en Noel Llopis Lladó. Sense massa complicacions, per no entrar en l'etiquetatge de les cavitats degut a que cada cavitat es un món, les divideix en cavitats tectóniques, actives i fòssils (neixement, vida i mort).
Dins del catàleg provincial (SICE-CS , www.cuevascastellon.uji.es) aquesta clasificació s'amplia, especificant més característiques. Les divideix en:
 "abrigo/covacha, cavidades artificiales, cavidades con agua en el interior, cuevas marinas, fractura/diaclasa, otro tipo de cavidades, sala única(veanse las salas), sumidero(activo o fósil), surgencia activa permanente(fuentes), surgencia activa temporal("ullals") y surgencia fósil".
Ací apareixen altres paràmetres que rés tenen a veure en l'espeleogenesi de les xarxes kàrstiques organitzades, com les balmes o les cavitats artificials entre altres.
En el magnific catàleg que disposem hi han cavitats de totes les mides i interessos. En primer lloc podriem proposar els 100 metres de recorregut com una mida ja bona, com a cavitats de certa importància. 



De les 5853 cavitats catalogades en l'actualitat únicament hi han 246 que rebasen aquesta cifra. Es poca cosa, pero ha millorat en els últims anys, ja que recorde que abans, fa uns 9 anys, era de 155. Durant aquest temps hem visitat la majoria d'elles. Si amb aquestes coves fem una clasificació a nivell d'espeleogenesi per tal d'obtindre un "esbos" general dels tipus de cavitats que hi ha a Castelló, coneixeriem el tipus de cavitat més freqüent i percentatges dels tipus proposats.
Agafant la clasificació de Viciano, del SICE-CS i afegint idees proposades pels espeleólegs mallorquins en “El karst i les coves de Mallorca"(1995) aquesta podría ser així:

1-CAVITATS ACTIVES

A-SURGENCIES PERMANENTS/CURSOS ACTIUS.
B-SURGENCIES TEMPORALS(ULLALS).

2-CAVITATS RESIDUALS

A-ENGOLIDORS (erosió directa)
B-SURGENCIES
C-POUS FUSIFORMES (erosió inversa)

3-CAVITATS TECTÒNIQUES

A-FRACTURES D'ESQUERDAMENT
B-FENOMENS ESTRUCTURALS

De les  246 cavitats abans esmentades hi han 35 que son cavitats totalment artificials, com túnels de conducció de l'aigua o amb finalitats d'extracció de mineral, pel que les omitim.
Ens quedem en 211 cavitats. D'aquestes hi han 8 cavitats actives permanents (1A), be surgències o cursos actius temporals per on circula l'aigua subterrània de mode organitzat. Poden correspondre al curs alt del "sistema", mig o be la seva sortida a la superficie.
Respecte als coneguts Ullals o surgències temporeres (2B) hi ha 9. Representen eixides d'aigua responent a les característiques geológiques i pluviomètriques de Castelló.
D'altra banda, de cavitats residuals hi ha 22 que responen a la seva funció d'engolidor (2A), 14 sorgencies fòssils (2B) i una sola cavitat fusiforme.
Arribem ara al grup més nombros, les cavitats tectòniques, les típiques "fractures castellonenques". Hi han algunes d'aquestes que han estat erosionades, pero és tan escàs el procés o no el considerem dominant i hem decidit ubicarles ací. Hi han 128 fractures d'esquerdament (3A) que en la seva topografia, en la planta es representa per una linea estreta i allargada, amb una o més d'una direcció.
Finalment hi han 12 fenòmens estructurals (3B). Serien cavitats amb grans sales, falles, amb molts processos clàstics o bé amb una xarxa de fractures i plans d'estrat. Per exemple ací hem incòs cavitats com la Cogonda o les Coves del Tossal de la Font. 
En total 193 cavitats clasificades. Hi han algunes que no les hem clasificat degut a que no les hem visitat o bé perque ens ha resultat dificil posar-les en un "caixó" concret.

Aquests apunts sols pretenen fer un esbòs de les cavitats que tenim, visitem i estimem. Cal madurar-lo i fer cada cop clasificacions més específiques i ajustades a la realitat, analitzant cavitats de complexa formació, com les fusiformes, o bé establir paràmetres a nivell de la província de Castelló que ens permeten accedir a un "corpus" espeleogenètic i una visió més general. Mai hem de perdre de vista que cada cavitat és única i no podem etiquetar a tort i dret.