Fa un temps vam visitar la Cova del Far, una cavitat descrita recentment (Garay, 2013) com a exemple de gènesis hipogènica, amb una xarxa de galeries que es desenvolupen en un espai de 100 x 100 metres. Aquesta s'obri en la Serra Gelada, a uns 40 kilómetres al nord de la ciutat d'Alacant. Es tracta d'una serralada costera amb penyasegats que donen al mar, com els existents en el Far que dona nom a la cova. Aquesta serralada va desde Benidorm fins Alfas del Pí, amb una longitud d'uns 8 kilómetres, localitzant-se el Far en el seu extrem nord.
El recorregut de la cavitat es superior als 1.200 metres, existint una topografia bastant bona de finals del anys 80' del club espeleológic Covak, qui la va localitzar i explorar. Pareix ser una cova poc visitada, ja que hi han poques marques, inscripcions i altres deixalles que frequenten les cavitat "grans", atractives i de fàcil accés, es a dir, que no cal corda per visitarla. Una excepció es la sala final, on hi ham molts monigots d'argila posats damunt d'un gran bloc.
En la nostra visita, observarem abundants formes propies de les cavitats formades per l'aigua ascendent, com ponts de roca en el sostre de la galeria amb volta redona, la galeria amb una inclinació, outlets, feeders etc. En alguns punts de la cavitaT hi han grans masses de mineral evaporitic d'algep, que obstrueix alguna galeria i es nota que les corrosions tèrmiques l'han alterat, mostrant una tobera com ocorre en altres coves hipogèniques com la cueva del pozo i la cueva del Perro.
Es curios veure con el busament dels estrats determina la inclinació de les galeries que s'ubiquen al nord de la cova, amb una inclinació de 25 - 30 º. Daltra banda hi ha una gran fractura que talla tota la cova de est a oest desde la sala Marisa Lloret fins la sala de la Roa del Sisteller, formant grans blocs despresos i importants volums subterrànis.
La cova del Far es tracta d'una cavitat cómoda de visitar, amb molt de racó delicat que cal admirar sense alterar. La visita completa a totes les galeries de la cova pot durar unes 4 hores. Cal tenir en compte que desde que es va topografiar la cova en l'any 1989 s'han descobert algunes galeries noves, que hem afegit a la topografia inicial.
 |
| Boca de la cavitat. |
