El pou
Mir, amb els seus 75 m. de vertical, a sigut la perla de la campanya.
El Meyodia Team al complet.
Un any mes hem estat de
campanya al massís de Bernera. En aquesta ocasió hem fet 3 entrades a cavitats
de la zona de Napazal i com a plat fort una permanència de 4 dies dintre del
sistema de la Peña del Meyodia. Hem participat els 6 components del Meyodia
Team: Josep Colomo, Francesc Subiranas i Jordi Codina de la SIE de Barcelona;
Edu Mir del CE8 de l Mas de las Matas; i els germans Jesús i Luis Almela del
ECC de Castelló. També ens han ajudat en l’atac de juny: Cristina Piqueras del
CE8 i Cristina Gallén del ECC.
23 i 24
DE JUNY
També com a preparatiu de la
campanya el cap de setmana del 23 i 24 de juny vam fer un nou atac al Pozo la Chelera.
Dissabte vam pujar a Chelera: Edu, Cristina Piqueras i Luis. Però malgrat les
fortes nevades caigudes aquest hivern no vam poder entrar mes que uns 10 m. La
boca tenia un bon paquet de neu i el ancoratges utilitzats durant el passat
hivern estaven tapats de neu. Vam activar el “plan B” i van re-explorar el pozo Gran Napazal. Vam tenir que re-equipar
quasi per complert la cavitat. Vam baixar uns 50 - 60 m. i no vam poder
continuar el descens perquè xorrava molta aigua. Però vam fer una primera toma
de contacte. El dia següent Luis i Cristina Gallén vam desinstal·lar el pou.
Edu al pozo Gran Napazal.
29 DE JULIOL
Luis i Jesús
Almela entrem al pozo la Chelera
de Napazal sobre les 11,30 h. En
l'entrada hi havia molta menys neu que en la visita efectuada fa 5 setmanes.
Encara així trobem algunes dificultats per instal·lar, estant casi tots els ancoratges de la instal·lació de setembre de 2017 tapats per la neu i el gel. Un cop
baix dels pous d'entrada, i després del meandre estret, comencem topografiant el ramal esquerre, que
finalitza en la base d'un pou de 22 metres, que quedarà
aproximadament a uns 50 metres de l'exterior. Aquest es un altre possible accés a la cavitat, ja que en superfície hi han les cavitats SIE13 i SIE14.
Pou de
18 que va quedar pendent de baixar el novembre passat.
Seguidament
baixem el pou de 18 metres, que va quedar pendent d'explorar al novembre de la
campanya passada. Després d'aquest, una estretor de
3 metres ens condueix a un altre pou de 8 metres. I aquest
després d'uns metres ens porta a un últim pou de 22 metres, que ens porta a la
zona ja coneguda, on un meandre estret ens va
barrar el pas al novembre passat. En aquest punt estem desobstruint durant un
hora, fins que la bateria del taladre s'acaba. Deixem
material de desobstrucció i eixim de la cavitat sobre les 8,15. Hem estat unes 8 h 45 m.
Jesús
equipant el pou de 8 m. a la via nova.
30 DE JULIOL
Hui, els
mateixos exploradors, entrem a l’Espelunga de Napazal amb la
finalitat de revisar la punta de la galeria Irene,
descoberta al 2001. Aquest conducte finalitza per una
banda en l'escalada de la merda blanca; i per
l'altra amb una gatera “força evident” on pareix
que continua la galeria
principal. Nosaltres revisem la gatera, on es nota que ja han fet treballs de
desobstrucció. Nosaltres la passem i desobstruïm un pas que hi ha darrere durant un
hora. Després de superar-la
avancen 10 metres per un laminador ample i de
sostre baix, que torna a tancar, aquest cop totalment
roblit
de sediment. Ens centrem en aquest punt durant 3 hores, fins que desistim i anem a revisar un altre
interrogant que estava a l'esquerra de la galeria Irene,
uns 50 metres abans d'arribar a la punta.
Sala a l'inici de la galeria Irene.
Aquest
bufa aire i als pocs metres d’avançar
comprovem que no ha estat
xafat. Explorem un pou de 10 metres, amb molt de fang a les seues parets i que acaba en cul
de sac. En la capçalera del pou una
gatera ens porta a una saleta, i
després de superar una altra gatera penjada arribem a un
sector més ampli on deixem un pou de 10 metres i una galeria penjada pendent d'explorar. En aquesta
zona ens trobem el crani d'una mostela i en el
sediment de les parets petits mol·luscos. També prop d'aquest punt hi han ossos
d'algun animalet, que molt probablement ha arribat fins ací mitjançant els pous de la plataforma superior.
Eixim de
la cavitat després de 8,15 hores. Durant aquesta entrada deixem en
la galeria Irene durant unes 4 hores un termòmetre
Datalogger RC-5, que ens indica una temperatura constant de 4,4ºC.
Crani
d’una mostela trobat a l’Espelunga de Napazal.
De
tornada cap a Lizara revisem un forat trobat fa anys per
l'Edu Ruiz. El forat està tapat en rames pel pastor de la zona, no hi ha corrent d'aire ni pareix que
hi haja continuïtat mes enllà d'un metre, on s'aprecia l'esquelet
d'una cabra o ovella.
31 DE JULIOL
Tornem al pozo la Chelera, amb el taladre carregat
per tal de seguir desobstruint el pas final. Amb la cavitat instal·lada arribem a punta en
uns 40 minuts. Després d'unes tres hores picant en cunyes
i
taladre aconseguim passar un primer passet i eixamplar un altre pas més limitant. Aquest 2on pas pot ser superat per Luis, i comprova que el meandre continua uns metres
acabant en un pou més ample, d’uns 15 metres, que no
es baixa. Després eixim de la cavitat desinstal·lant,
desmuntant les cordes de la via nova, ja que no es la més directa i
per a propers atacs a la cavitat anirem per la
via primitiva. En la capçalera del pou de 18 metres deixem un meandre ascendent per explorar per on baixa
aigua en períodes més humits, i que
segurament vindrà d'alguna filtració exterior
propera. La visita a la cavitat es de 7
hores.
Rampa de
gel on es va registrar la temperatura d’1ºC.
Entre
els dies 29 i 31 de juliol deixem en l'interior de la cavitat un termòmetre Datalogger RC-5, a uns 5 metres de la gran massa de
neu i gel que hi ha a la base dels pous d'entrada (cota -70 metres). Aquest indica una temperatura
constant de 1,0 º.
En total,
durant aquestos tres dies primers de la campanya es topografíen 149 metres,
dels quals 101 metres son del pozo la Chelera i 48 metres de l’espelunga de Napazal,
deixant dos punts d'exploració oberts.
1
D’AGOST
El dia 1 d’agost ens vam ajuntar
els 6 components del Meyodia team. Jesús es va acomiadar de nosaltres. Edu,
Colomo, Subi, Codina i Luis vam entrar al sistema per estar 4 dies dins. En la
primera jornada vam entrar fins el 2on bivac carregats amb menjar, corda, gas, ancoratges
i demes objectes necessaris per explorar i per fer mes suportable la nostra
presencia en cavitat. En 5 h 15 m. estàvem al bivac 2.
Ens mudem de bivac !!!
Una vegada arribats al bivac
2, vam procedir a desmuntar-lo i canviar-lo d’ubicació a la vegada que el vam
ampliar. Pues abans tenia capacitat pera 4 espeleòlegs i ara en poden cabre
fins a 6. El bivac tan sols s’ha mogut un centenar de metres, així hem pogut
conservar el lavabo al mateix lloc, per reduir el nostre impacte en la cavitat.
2
D’AGOST
Les excèntriques
decoren el meandre de los peques.
El dia 2 d’agost fem el
primer atac a les puntes del meandre de los peques. Pugem els 5 junts fins a la
finestra que dona pas al meandre de los peques. Allí ens dividim en 2 grups:
-Colomo i Codina pujaran meandre
actiu amunt cap al sifó de la Melva per fer una escalada i revisar un ramal
estret que resta per explorar.
-Subi, Edu i Luis aniran a
explorar un pouet que marcava el final riu avall del meandre de los peques, però
per un ramal fòssil.
Meandre de los peques avall;
noves descobertes al 2018.
Colomo i Codina van efectuar
l’escalada que va quedar a mitges l’any passat. L’escalada es en una falla i a
dalt queda tancada. Desprès van explorar un ramal esquerre que no es va mirar
el any anterior. Van avançar uns 90 m. per un estret meandre amb aigua, allí el
meandre es dividia en 2. El ramal dret es feia molt estret i es van topografiar
uns 20 m. Mentre que el esquerre recorre uns 25 m. i arriba a la base d’una
vertical de 16 m. que queda pendent d’escalar i com a punta mes important del
sector. Aquesta punta esta a prop del pozo la Chelera i també pren direcció cap
a l’espelunga de Napazal. Ara be, van eixir ben mullats del meandre. En total
van topografiar 130 m. nous.
El meandre presenta el piso i
les parets blanques i polides, i amb empremtes de corrent.
El altre grup van equipar el
pouet de 7 m. i vam explorar el meandre que s’obre a continuació. Primer estava
excavat en gresos, però mes endavant el sostre i les parets mostraven la
calcarea per donar pas a un meandre excavat totalment en calcarea blanca. Mes
avant tornaven a aparèixer els gresos al piso i a la part baixa del meandre.
Este material es molt fràgil i hi ha que avançar amb precaució de que no es trenquen
les rapisses. Així arribem a un seguit de 3 pouets de 8, 10 i 8. Sent aquest últim
el mes bonic. Desprès un diàclasi recte i descendent ens porta fins la
capçalera de quelcom molt gran. Amb el mètode de la pedra li calculen uns 40 m.
però se sent un fort eco, pel que pareix que baix hi ha un volum important.
Deixem el pou per instal·lar pera el proper dia. Avui ja hem explorat i
topografiat 460 m. en aquest meandre. Ens ajuntem els 2 grups i tornem al bivac
desprès de 12 h 30 min d’activitat.
Delicades formacions a la
capçalera del pou que deixem pera el dia següent.
3
D’AGOST
Meandre
Fisse, descobert al 2016.
El dia 3 d’agost anem tots
junts fins la capçalera del pou que vam deixar per baixar. Explorem el pou Mir,
que resulta ser de 75 m. de fondària i 9,5 m. de diàmetre. Un regal que ens ha
fet la cavitat. Es una meravella de pou, amb les parets completament polides i
formant un cilindre perfecte, si be la primera part es mes estreta, però de
seguida s’obri al buit. Baix del pouarro
trobem un meandre mes ample que el que precedia el pou Mir. El meandre es veu interromput
per un pou de 15 m.
Baix del pou Mir trobem un meandre mes ample i força treballat.
Delicat
espeleotema que sembla un cérvol.
Per desgracia baix del pou de
15 m. trobem unes cordes; i de seguida ens adonem que estem baix de les
cascades de l’assecador: hem curtcircuitat. En total hem explorat uns 300 m.
nous incloent el pou Mir. Tornem al bivac per on hem vingut, però de camí
encara entrem a revisar el ramal actiu del meandre Fisse aigües amunt. Pensem que
aquest ramal vindrà de la pèrdua del meandre de los peques, just baix de la
primera cascada escalada l’any passat. Avancem uns 120 m. fins una cascada de 5
m. que deixem per escalar pera l’any vinent. Arribem al bivac desprès de 12 h.
d’activitat.
Cascada en el meandre Fisse
amunt.
4
D’AGOST
El dia 4 eixim del sistema traient
tot el fem generat. En unes 4 h 30 min. surt el primer per la boca del pozo
alto de la Chorrota. En 5 h estem tots fora. A sigut un èxit de campanya amb 1
km. nou de galeries i el magnífic pou Mir. Però se’ns acaben les puntes i estes
cada cop estan mes lluny. Al pròxim estiu seguirem desvelant els misteris que
encara amaga el sistema de la Peña del Meyodia, perquè com dia el Mora:
"Bernera, no t’ho acabes".
Text i
fotos: MEYODIA
TEAM
