martes, 9 de abril de 2019

Cavitats de la Mola de Catí i l’Entronador (Massís dels Ports).


Avenc dels Estels del Sud (sala SIRE).

El cap de setmana del 23 i 24 de març vam estar visitant algunes cavitats per la Mola de Catí i els seus voltants. El grup va estar compost per Cristina, Zoraida, Gila, Vicente, Israel i Luis. El dilluns 25, festiu a Castelló, Cristina i Luis vam aprofitar per visitar la surgència de l’Entronador.
El divendres nit, pera fer una primera toma de contacte vam visitar la còmoda i espectacular Cova Cambra, que alguns de nosaltres encara no coneixíem.

Cova de la sendera del Mascar o cova dels pensaments.

El dissabte amb intenció de visitar l’avenc del Estels del sud o de Florema, vam realitzar una activitat mes diversa, entremesclant l’espeleologia amb el senderisme. Partint a peu des de l’inici de la pista del Xocolato vam seguir la carena que es dirigeix cap al nord. De camí, però, vam parar a visitar algunes coves horitzontals de la zona.
La primera parada fou a la cova de la sendera del Mascar o cova dels pensaments. Es tracta d’una cavitat de 40 m. de recorregut formada per una ampla sala i presentant una curiosa boca ovalada a mode de finestra sobre la sala. Al fons de la cavitat algú ha realitzat una desobstrucció que dona pas a una estreta gatera que acaba de seguida.

Cova Terrera.

Desprès vam para a veure la Cova Terrera, formada per una bonica galeria amb secció oval com a tub de pressió i utilitzada com a corralissa pera el ramat. Al final de la galeria hi ha un ressalt descendent que dona pas a una petita estància on es pot grimpar junt a unes boniques formacions ennegrides.
La tercera parada fou a la Cova d’En Gerret. Aquesta cova d’uns 100 m. de desenvolupament, te uns bons volums i a la gran sala interior trobem algunes colades grogues que contrasten en les negres parets donant-li un toc molt estètic a la sala. La sala d’entrada també es força amplia.

Cova d’En Gerret.

Cova d’En Gerret.

Per últim arribem a l’avenc del Estels del Sud. Aquest per mig d’un parell de pouets curts, arriba a una primera sala. Aquesta està molt decorada per belles banderes i colades, es tracta de la sala SIRE. Des de la sala SIRE, per la seua dreta surt un estret conducte que baixa a una menuda cambra amb moltes formacions i uns bonics gours.
Al extrem est de la saleta de baix hi havia un estret pas que vam forçar, tenint que trencar una estalactita per poder passar. Darrere del pas vam trobar terreny verge; un galeria estreta que donava pas a un ressalt que pujava a una fractura perpendicular a la primera. Des de la fractura, per mig d’una estreta finestra penjada i un poc amagada connectem amb una fractura paral·lela a aquesta, que connecta amb la sala SIRE i que si apareix en la topografia. Per tant vam trovar un curtcircuit nou.

Israel a la sala nova descoberta.

Però ací no s’acaben les descobertes, perquè darrere del primer pas forçat, per un petit forat al piso es veia, uns 3 metres mes avall, una sala. Així que vam ampliar el pas i vam aconseguir baixar a la saleta. Es tracta d’una sala amb arena i fang al piso i que per mig d’un pas estret desemboca en una altra sala, també xicoteta, però amb formacions i una curiosa crosta estalagmitica que ocupa gaire be tota la sala i que forma un fals piso deixant baix d’ella un laminador per on també es possible el pas. En total hem descobert una galeria que curtcircuita i les dues saletes mes baixes que estaran sobre la cota de -24 m. aprox.

 
Saleta on es situa el pas forçat que dona accés a les zones noves.

Continuant amb la visita, just on cau la corda de l’últim pouet hi ha una finestra desobstruïda que dona pas a dues sales mes, molt decorades: la sala GEB i la Sala Tortosa. Per accedir a elles es convenient muntar un passamans, ja que tindrem que superar un desfonament prou exposat. Des de les sales també es poden baixar uns pouets que duen a la cota de màxima fondària a -23,6 m.

Sala Tortosa.

Per la nit vam coincidir amb els amics de la UEC de Tortosa i del club Dinàmics de Sant Carles de la Ràpita que estaven de curset per la Mola. Els mes agosarats encara van baixar l’avenc de la fecunditat, un clàssic pera desprès de sopar.
El diumenge vam visitar una cavitat especial, ja que te una boca gegant i no passa desapercebuda a ningú: l’avenc anomenat Lo Fornàs, per la seua similitud a un enorme forn de calç. La gran torca d’entrada es baixa per la zona de menys desnivell per mig d’un natural en un arbre que dona pas a una vertical d‘escassos 10 metres.

Interior de Lo Fornàs.

Dintre ens trobem en una gran sala enrampada amb gran quantitat de material clàstic fruit del col·lapse de la cavitat que l’ha deixat en l’estat actual. Però el que mes destaca de la gran sala, inclús vist des de l’exterior, son els grèvols que la poblen. A mes també hi ha un bon exemplar de teix, arbre considerat màgic per a moltes cultures, i que dona molta màgia al lloc.
Des de la sala ixen dos ramals; per una banda una galeria formada per dissolució que acaba als pocs metres en un eixamplament, i un ramal vertical molt interessant.

Pou de 16 m. de la zona vertical de Lo Fornàs.

Pel que fa a la zona vertical accedim a ella per mig d’una grimpada d’uns 5 o 6 m. A dalt s’obri un pou enrampat d’uns 13 m. amb una ampla secció. La rampa dona pas a un bonic pou de 16 m. A continuació un ressalt de 4 m. ens deixa en una saleta amb formacions i un petit llac. Aquesta zona es molt agradable de visitar.

Al fons de l’avenc Lo Fornàs hi ha una bonica saleta.

El dilluns, com hem dit abans, vam baixar a l’Entronador, cavitat amb una morfologia molt singular. Està situada per la zona del barranc de la Fou, a terme de La Sénia i en un indret molt salvatge i aïllat. A grans trets es una gran esquerda formada en una primera fase per forces tectòniques sense cap tipus d’acció de l’aigua. La peculiaritat es que l’esquerda assolis un nivell freàtic a la cota de -63 m. Un fet encara mes curiós es que actualment actual com a surgència desprès d’episodis de fortes tempestes de llevant.
Així pel seu funcionament com a ullal, l‘aigua a anat ampliant els conductes i formant copules pels processos de dissolució i corrosió. Es destacable també els materials al·lòctons arrodonits que ocupen la base o els pisos de l’esquerda.

Llac Pepita, on s’obri el sifó.

La cavitat fou desobstruïda i explorada per l’Espeleo Club Tortosa. La boca dona pas a una rampa de blocs seguida d’un pou de 8 m. de capçalera estreta. A continuació trobem una nova vertical de 15 m. i amb zones molt estretes. A la base hi ha una galeria descendent amb el piso cobert per pedres arrodonides per l’acció de l’aigua. De sobte, un creuament de fractures pseudoparal·leles forma la curiosa corba de la merda, on la galeria fa un gir de quasi 180°. Tot seguit torna a haver un altre gir de quasi 180° que ens deixa en el mateix sentit que dúiem, cap al nord. Així arribem a un llarg passamà que en alguns punts assoleix una amplada superior als 2 metres. A l’inici del passamà també està l’opció de baixar un pou de 15 m. que ens deixa en una sala ampla i per on ens vam asomar a un nou pou d’uns 15 m. que arriba a la zona inundada; al Llac Pepita.

 
La corba de la merda.

A l’altre costat del passamà es on l’esquerda pren major recorregut vertical; cap avall un pou de 35 m. en alguns passos estrets ens deixen a la petita platja del llac Pepita on està el sifó final del que van bussejar uns 30 m. El llac es pot recórrer pel damunt en tècnica d’oposició però hi ha que vigilar si no volem pegar un banyet.

Passamà de l’Entronador.

Des del final del passamà també surt una escada d’uns 7 m. seguida d’una altra de 11 m. A dalt s’obri la fractura arribant als 2 m. d’amplada. En aquesta zona final es pot remuntar una rampa fins la cota de +17 m. Aquesta zona te comunicació amb l’exterior encara que possiblement no a nivell humà. Així ho testifiquen restes vegetals i inclús un cuc de processionària que vam trobar allí dalt. En definitiva es tracta d’una cavitat singular tant pel seu funcionament com per la seua formació.

 
Dalt de l’escalada d’11 m.