jueves, 14 de enero de 2021

Avenc del Cavall o de Barbarroja, la màxima fondària d'Alacant.

  

Joaquin baixant un dels pous.

 

Esta cavitat poc freqüentada es, en efecte, la mes fonda de la província d'Alacant. Nosaltres; Joaquin i Luis Almela, la vam visitar el passat 7 de gener. El vell i escàs equipament de l'avenc ens fa entendre que no hi ha molts espeleòlegs que hagen baixat al fons de l'avenc. I això que la cavitat no desmereix, sobretot fins la cota de -120 m. on la amplària de la fractura supera el metre en quasi tots els moments, inclús per moments supera els 4 metres.

 

Màxima fondària d’Alacant.

 

Com es de esperar en la gran majoria de les grans fondàries del País Valencià, la gènesi de l'avenc es per fracturació. La boca es troba molt a prop del cormo de la serra de Barbarroja, pertanyent al terme municipal del Fondò de les Neus. L'accés a la cova es realitza camp a través tenint que superar un desnivell d'uns 220 m. A nosaltres ens va costar uns 45 min. El handicap que vam tenir es que com havia estat plovent durant tot el dia, la vegetació estava molt mullada i ens va deixar xops. A mes a mes feia algo de frescoreta, pues el termòmetre no pujava dels 2 °C.

 

 

Cadenat i parabolts que hi ha en la cavitat.

 

La gran boca d'entrada no passa desapercebuda, i dona pas a un pouet d'uns 10 m. que també es possible des grimpar en lliure. Nosaltres el vam instal·lar, pues estava la roca amb molses i banyada. Aquest tenia alguns spits.

 

A la seua base s'obri una gran planta, que cap al nord dona accés a una rampa que desemboca en un ample pou de 31 m. i amb varis fraccionaments. De seguida vam veure els ancoratges principals que hi ha a la cavitat i instal·lats pel GIM: es tracta d' espàrrecs de parabolt, però en vegada de xapa estan equipats amb 4 eslavons de cadena que s'uneixen a l’espàrrec mitjançant el primer eslavó de la cadena passat per dins del espàrrec i amb dues tuerques per evitar que se’n isqui la cadena. Es un ancoratge gens habitual en espeleologia. A mes a mes algun d’aquests parabolts estaven ben rovellats.

 

En quant a ancoratges, a la cavitat hi ha una mica de tot, però abunda el material arqueològic.

 

A la base del P.31 i cap al nord, trobem un inclinada rampa i un ressalt que es des grimpa fàcilment. Baix del ressalt i cap al sud s'obri una estretor que hi ha que passar assegurat perquè dona pas a un bonic pou de 35 m. amb dos fraccionaments. A continuació, i també en direcció sud, hi ha una rampa amb un pou de 5 metres. Estem a la cota de -120 m. i fins ací la cavitat ha sigut còmoda, però si volem fer fons ens tocarà patir un poc més. Un altre fet que notem es la sequedat de l'avenc fins a aquesta cota, que deu ser per la corrent d'aire que es fa notar. A mes a mes aquest aire es fresquet, pues a l'exterior la temperatura estarà per baix dels 2° C.

 

 

Joaquin a la capçalera del pou de 5 m.

 

Des de la base del P.5 cap al nord podem avançar molts metres per un diàclasi que finalment tanca i que te comunicació en el sostre amb la planta superior. Cap al sud arribem a una sala on hi ha la estreta capçalera d'un pou de  9 m. en el qual tindrem que anar desplaçant-nos cap al sud per evitar els blocs encastats en el diàclasi. Este estret pou ens deixa en una sala ampla i caòtica on abunden els materials clàstics de grans dimensions. A partir d'aquest pou de 9 m. els ancoratges son escassos i vells, pues alguns dels spits estan fets malbé.

 

 

Hi ha algunes xapes casolanes en fixe.

 

Per assolir la màxima fondària d'Alacant encara. Tindrem que baixar un pouet d'uns 5 metres, que la seva capçalera es troba junt a la paret oest i entre grans blocs. Així arribem a una planta on surten dos pous estrets que donen a les següents cotes:

-Cota de -150,2: capçalera del pou de 12 m. junt a la paret oest i amb un spit, per lo que es pot baixar amb corda.

-Cota de -153,4: capçalera del pou de 18 m. junt a la paret est i amb un spit inservible, per la qual cosa el vam baixar en lliure.

 

 

Joaquin a la màxima fondària de l’avenc.

 

Baix del pou de 18 m. ens colem per una estretor vertical i assolim la màxima fondària d'Alacant. Pocs espeleòlegs hauran arribat ací baix, pues l'últim ressalt es limitant.

 

Al eixir de la cavitat, després de 5 hores de visita, havia caigut ja la nit, i a mes a mes també estava caient algo de neu, encara que no arribava a cuallar. En fi, una visita entretinguda a un avenc digne de visitar.


Fotografíes: Luis Almela i Joaquin Almela