Ja fa anys que la serra d'Esparreguera m'impressionava des del punt de
vista geológic i espeleológic. Quan passes per la carretera que puja
cap a l'interior passant per Els Rosildos i Els Ibarsos queda a
l'esquerra tota la part est de la petita serralada, amb el seus
escarpats roquers imponents, tots de calcària i pelats que els fa
més impressionats, pareixent una zona kàrstica de gran importància.
Desde l'any 2008 i seguents ferem diverses excursions i prospeccions
per la zona buscant cavitats ja conegudes, principalment en documents
de toponimia. Una bona font es el llibre “CULLA: ELS NOMS D'UN
PAISATGE” de Aureli Ferrando i Joaquim Roca. També recorrent
alguns panys de roca per si hi havia més cavitats. Aquesta primera
atracció com a gran mole kàrstica s'anà apagant, al comprovar el
tipus de cavitat que predomina, que son abrics o coves sense molt de
recorregut. Solament destaca un avenc de 39 metres de fondària,
l'avenc del mas de Paulo, que s'obri el un rascler molt treballat i
que representa un pou de percolació, amb clares marques d'erosió
com engolidor.
Be, dons ara ja fa algun temps que no hi anem, pero
aquest estiu fent unes fotografies a la serra desde el veï barranc
de la Roca Roja m'animà a recopilar aquestes imatges e informació.
En la primera fotografia podem observar practicament tota la
serralada, amb el pic d'Esparreguera amb 1087 metres d'altura. En
els numerets que hi ha trobem les diferents cavitats visitades i
situades en els diferents passejos pel massis. Aquesta zona correspon
al terme municipal de Culla.
1-Coveta del Pais/ del Pas
2-Avenc del Tresor
3-Avenc del Tossal d'Esparreguera
4-Cova de la Roca Roja
5-Forats de Pepurro
6-Cova de la Palla
7-Cova dels Gitanos / de l'Ullastre
8-Forat de la roca Travesera
9-Cova de la Roca Traversera
10-Cova de la Palla
11-Cova de la Mangranera
12-Cova del mas de Paulo
13-Avenc del mas de Paulo
14-Cova de la Solana
15-Cova del mas de Blaia
16-Cova de l'Aigua
Hi han altres cavitats o possibles fenòmens subterrànis no
localitzats ni topografiats fins ara, recollits en documents de toponimia:
-El Cau Gran = no sabem si es tracta d'una cavitat
-La Sobalma = possiblement corresponga amb la cova de l'Aigua.
-La Covetassa
-Cova de la Roca de la Palmera.
-Cova de la Vaca
-Covetes d'en Blasco
-Els Xumadors
En la segona imatge podem veure els diferents materials calcàris que
composen aquesta serralada, realizat en base al mapa geológic.
Aquestos pertanyen al Juaràsic superior, Malm i al Cretàcic
inferior.
Deixem per a un altre dia la vertent oest de la serra, que pertany al
terme de la Torre d'en Besora i que al trasctarse de l'ombria te més
“malea” i és més difícil de prospectar.
Finalment aclarir que Esparreguera, en la pronuncia popular es
Espaneguera. Apareix per primera vegada en l'any 1535 com serra de
Espareguera i al 1680 ja ha evolucionat com a serra Esparreguera, fruit
d'una lògica dissimilació.
.jpg)
