miércoles, 21 de diciembre de 2016

Activitat a Cantabria 1: SUMIDERO DE CELLAGUA, TRAVESSA DE CUEVA DEL NARIZÓN A LA TORCA DE LAS PALOMAS.



Cueva del Narizón.

El passat pont de la Inmaculada vam pujar a Cantabria amb els companys de la UEC de Tortosa per visitar algunes de les precioses cavitats que hi han per la comarca del Asón.
El objectiu principal de la setmana era realitzar la travessa de la Sima del Bloque al sumidero de Cellagua. Es tracta d’una de les travesses mes dures de tota la península, pues a mes dels seus durs 4 km. de recorregut tenim que pujar 250 m. de pous per eixir al carrer. Estos 250 m. del Sumidero de Cellagua tenen que ser instal·lats abans de realitzar la travessa. A mes d’aquesta activitat en teníem preparades algunes mes. Ara detallem les activitats realitzades.

 
Sifó terminal de la Torca de las Palomas.

El primer dia mos vam dividir en dos grups, ja que érem 9 espeleòlegs. El grup fort va anar a instal·lar el Sumidero de Cellagua, que estava compost per Sarai i Vicent de la UEC i Lee i Sergio del ECC. Tenien diverses informacions sobre les instal·lacions de l’avenc però la realitat la van veure quant van començar a baixar els primers pous. El equipament de la cavitat es molt vell i no esta apte pera utilitzar a dia d’avui. Encara així l’equip va baixar fins la capçalera del pou de 80 m. comprovant que quant mes avall pitjor equipament. Alguns spits se’n eixien sols de roscar-los, altres estaven mig fora de la paret i els que es podien gastar no es podien roscar del tot, deixant les xapes molt soltes. Per tant van prendre la trista però sabia decisió de deixar la travessa a banda. Actualment no es pot baixar aquest avenc en l’equipacio existent. I pera colmo els vam furtar una saca amb un croll i mes coses que van deixar junt a la boca. No tenien el dia.

Al segon nivell de la Cueva del Narizón.

L’altre grup vam tenir mes sort i vam disfrutar de la desconeguda travessa de la cueva del Narizón a la torca de las Palomas, a Castro Urdiales. Es una travessa curteta però molt interesant per l’estètica de les seues galeries. La cavitat te diversos nivells, pel mes baix es per on circula actualment el riu que va formar la cavitat.
Entrem per una petita boca que ens deixa en unes sales fòssils. Superem una estretor i una rampa equipada en fixe i arriben a una sala amb les primeres formacions que trobem a la travessa. Després continuem per una estretor desobstruïda que dona pas a una galeria amb un passamà per superar un desfonat i algunes zones molt ben decorades. Mes endavant fem cap a una sala caòtica i amb varies possibilitats, ací tindrem que buscar el pas estret que mos dura al segon nivell de la cavitat, exactament a la galeria de la Esperanza. En va costar un poc trobar el pas.

 
Arribant al pou de la Esperanza.

La galeria de la Esperanza te moltíssimes formacions, en alguns llocs tenim que arrossegar-nos entre elles, ja que es de sostre baix. Es una de les zones mes boniques de la cavitat. Esta ens deixa en el pozo de la Esperanza, de 35 m. i molt fraccionat, que esta també en fixe. En pou es realment un meandre no massa ample, en el qual anem fraccionant en els distints repeus que anem trobant. Baix del pou aterrem en una ampla galeria amb clares marques de circulació d’aigua, la galeria del cementeri macarrònic, que forma part del tercer nivell de la cavitat.

 
Zona final de la galeria del Cementerio macarronico.

Des de la base pel pou podem endinsar-nos cap a dins del sistema (direcció est) i visitar unes sales fastuosament decorades per formacions cristal·lines. La galeria de la Joyeria es troba en aquesta zona, que be a ser la mes bonica de tota la travessa. Continuant des de la base del pou de la Esperanza cap a l’oest passarem per uns laminadors amb molts macarrons, alguns d’ells es troben tirats per terra, possiblement per moviments neotectònics que els han trencat. Estes formacions trencades donen nom a la galeria (galeria del cementeri macarrònic).

 
Detall de formacions per la zona de la Joyeria.

Cap al final, aquesta galeria guanya dimensions, però de sobte s’acaba. Tenim que buscar el pas a la dreta i cap a munt per unes estretors anomenades paso del macho cabrio. Tot seguit topetem el pou de la Unión, de 6 m. i instal·lat en fixe també. A la seua base tenim que buscar uns passos molt estats que ens deixaran en el quart nivell de la cavitat, pel qual discorre un cabalós riu. Però primer prendrem en una bifurcació una laminador a l’esquerra (direcció est) que poc a poc va eixamplant-se fins desembocar a la sala de la Encrucijada. Des d’esta sala de bon volum continuarem uns metres fins arribar a una galeria activa, per on discorre un riu.

Nivell actiu del sistema.

La part final de la travessa discorre per galeries grans, però encara tindrem que buscar alguns passos gens evidents per anar continuant a moments per nivells superiors i altres a prop del riu en direcció a la torca de las Palomas. Finalment pujarem per unes sales que queden a l’esquerra de la galeria activa per alcançar la base de la torca de las Palomas. Ara nomes queda pujar un pou enrampat d’uns 25 m. que ens deixaran de nou al exterior. Però es interesant, si no mos importa banyar-mos els peus, continuar des de la sala de la torca de las Palomas riu avall fins el sifó terminal, ja que podrem disfrutar de grans galeries actives.
En definitiva una bonica travessa, sense massa dificultat tècnica, i que es pot fer tranquil·lament i disfrutan de les formacions. A nosaltres ens va costar unes 4 h. 30 min. Anant tranquils, parant a menjar i a fer moltes fotos.

Torca de las Palomas.

En pròxims posts relatarem la resta d'activitats realitzades a Cantabria pel pont de la Inmaculada.