AVENC DE LA SERRÀ DE MONTOLIU (XODOS)

D'aquesta cavitat ja es teníen noticies des de la dècada de 1960, on Agustí Gasch, masover del mas de Montoliu va informar als membres de l'ARS del CEC de la seua existència i després de localitzar aquest avenc es dona per impenetrable. Aquest queda catalogat i recollit en notes, publicant-se dins l'inventari de cavitats de Penyagolosa en 1993. Hi han dades d'ubicació aproximada i comentaris de que es molt estreta, deixant-se per impenetrable. És diu que te gran fondària, ja que tirant pedres tarden en arribar al final uns 5 segons, això si, rebotant en les parets.

Entrada abans de l'ampliació.

Entrada accesible.

Ara, a l'agost passat es torna a localitzar, valorant la seua exploració. Te una entrada de 30 centimetres de diàmetre, amb disposició vertical, en la base del cingle superior de la Serrà de Montoliu, i ficant el cap dins el forat es veu una fractura vertical d'uns 50 centímetres, per tant, penetrable. 

Ara, amb una xicoteta ampliació de l'entrada s'ha pogut explorar aquest avenc, tractant-se d'una fractura típica, amb un pou d'entrada vertical i un recorregut inferior, no sobrepassant els 20 metres de fondària.

Zona inferior amb arrels i estalactites formades sobre aquestes.

Actualment la boca presenta unes dimensions de 0'5 x 0'5 metres, que dona a un pou de 15 metres sobre fractura, que en la seva part superior te una amplada de 0,5 metres i en la inferior al voltant de 0,7 metres. Des de la base una rampa de 10 metres ens porta al fons de l'avenc que assoleix la cota -18,8 metres. Ací hi han moltes pedres i algún tronc que segurament hauran tirat des de l'exterior per comprovar la fondària del pou. En aquesta zona més fonda la fractura continua amb caràcter ascendent durant 12 metres, on destaca el sostre baix, les arrels i estalactites d'un color blanc. En la part superior la fractura s'estreteix i uns blocs tapen la continuació. Ací al sostre queda més alt, formant una xemeneia de 5 metres. 

Recobriment parietal.

Estalactites i arrels.

Pou d'entrada

Aquest avenc és tracta d'una fractura tectònica, que és desenvolupa mes o menys paral·lela al cingle on es troba, direcció E-W. El recorregut de la cavitat es de 37 metres, 19 metres en planta i -18,8 de fondària màxima. 

COVA DE LA ROMPISSÀ (Xodos)

La cova de la Rompissà s'ubica al sud del terme municipal de Xodos, en la mateixa ratlla amb el de Llucena, no lluny del mas d'Àrminya. Aquesta cavitat ja va ser visitada i reconeguda per Pepe Viciano en agost de 1972 i ara l'objectiu de la nostra visita ha estat la re-localització i topografía, aporatant algunes observacions, per tal de completar la seua fitxa al catàleg SICE-CS.

Galeria descendent.

Situada just per davall del mes d'Otrelles, a 320 metres al sud d'aquest mas i en la vora superior d'un cingle. Podem accedir a la cavitat des del mes d'Arminyà, baixant al barranc dels Bassis i remuntant-ho pel seu llit durant 550 metres. En aquest punt ascendir pel seu marge esquerre, cap al nord a la recerca d'un pujador o canal que apareix en el tallat. Ascendint per aquest trobarem la seua boca a la dreta. La boca no és visible fins que arribes damunt, malgrat presentar àmplies dimensions.

Boca vista des del seu interior, amb grans masses de concreció.

Boca de 5,5 metres d'amplària per 5,6 d'altura. En la mateixa boca destaquen unes grans masses d'estalagmites, que afloren a la llum. D'elles descendim per una galeria ampla durant 23 metres fins a finalitzar. L'amplària mitjana és de 7 metres, mentre que l'altura oscil·la entre 2,5 i 6 metres. La galeria finalitza en la cota -11,7 metres, en un punt obstruït per grans blocs on s'intueix una possible continuació, que queda en un racó de la dreta de la galería principal. Es tracta d'una cavitat estructural, possiblement un engolidor fòssil, encara que no es veuen clarament les formes de dissolució. Destaquen les formacions de la zona d'entrada, que assenyalen l'obertura de la boca actual per erosió del paisatge i retrocés del cingle, mostra d'un paleokarst ben desenvolupat.

El recorregut real es de 23 metres i desnivell de -11,7 metres, estant en aquesta fondaria màxima un possible punt per on es podria desobstruir i continuar la cavitat.

Tram final de la galeria.

Al seu interior trobem diferents parets i un mur de pedra per retindre el sol, de la zona més propera a la boca. No pareix que siga de cosa ramadera, ja que l'accés a la cavitat, tant des de baix del cingle, com des de dalt no és molt còmode.

Xicotet mur baix de les colades.

Escaló amb pedres en la zona d'entrada.

AVENC DE LA CONILLERA-8 (Eslida)

 A principios de 2023 realizamos algunas visitas a la zona del Puntal de Centeno y la Conillera, en Eslida, con el objetivo de completar su información. En la zona de la Conillera se topografiaron 7 cavidades, localizando un pequeño orificio que la mañana fría de enero absorbía aire, pero que por falta de tiempo no se desobstruyó. Así, se ha completado ahora su desobstrucción, exploración y topografía.

Boca antes y después de la desobstrucción.

Se trata de una estrecha grieta dirección noroeste, con un resalte inicial de 5 metros que nos deja en una corta planta donde destacan dos banderas que su crecimiento apenas permiten pasar al otro lado. La anchura media de la cavidad es de 0,5 metros. De esta repisa hay otro resalte de 4 metros que nos deja en otra planta, que finaliza a los pocos metros, alcanzando -9,9 metros de desnivel.

Banderas en la base del resalte de entrada.

A mitad grieta, encontramos una estrecha ventana entre coladas que a los pocos metros finaliza. En esta zona ascendente aparece un resalte de 6 metros, que sus últimos metros resultan impenetrables.

El recorrido real de la cavidad es de 21 metros, 12 metros en planta y desnivel máximo de -9,9 metros.

Plano de las cavidades de la Conillera actualizado.

Esta cavidad se ubica por debajo de las simas 6 y 7, y por encima de la 2. Representa un fragmento más de estas calizas fracturadas. En el plano adjunto se ve el desarrollo de esta pequeña cavidad respecto a el conjunto de la Conillera.

CAVIDADES DEL PUNTAL DE CENTENO (ESLIDA)

Hace unas semanas presentamos las cavidades revisadas en la zona de la Conillera, próximas a la población de Eslida. Ahora presentamos las cavidades del Puntal de Centeno, ubicadas en la misma montaña, pero un poco más elevadas y a unos 200 metros al norte. En esta zona también hemos revisado las cuevas existentes, añadiendo como cavidad inédita el Avenc del Puntal de Centeno 4, que destaca por su recorrido y hallazos arqueológicos. Esta zona se trabajó a principios de la década de los 2000, habiendo 3 cavidades y en nuestra revisión hemos añadido una nueva. A continuación presentamos las diferentes topografías con la descripción. Sobre la geología de estas cavidades, se ubican en el mismo escenario que las de la Conillera, en calizas jurásicas, aunque más elevadas y cerca de la cumbre del puntal de Centeno.

Entrada de la cavidad número 4 antes de su desobstrucción.

Cova del Puntal de Centeno-1: Se ubica a media ladera de la montaña, en una zona de pinar. Se trata de una cueva de carácter horizontal, con entrada mediante un pasillo aéreo donde se notan marcas de barrenos y picado para hacerlo más accesible. En su interior también encontramos algunos muros de piedra que denotan el uso de la cavidad, posiblemente por los propietarios de los bancales cercanos. Esta pequeña cueva presenta una estancia inicial de 5 x 5,5 x 1,4 metros, de donde parten pequeños ramales, dos de ellos que continúan a modo de laminador impenetrable. Hacia el oeste encontramos otra continuación de 6 metros, de techo bajo y descendente, que alcanza la cota -2,6 metros. El recorrido real es de 13 metros y en planta 12 metros.

Cova del Puntal de Centeno-2: Se trata de una pequeña grieta que en dirección norte, que penetra 3 metros y con un desnivel de -1,5 metros. Se hace impenetrable, pero en la mañana fría de enero expulsaba una buena corriente de aire. Más allá del punto donde se hace impracticable no se ve una continuación evidente.

Cova del Puntal de Centeno-3: Se tarta de la cavidad más elevada del conjunto y ya conocida desde antiguo, tal como se aprecia en unas piedras colocadas en su entrada para ocultarla y restos de su aprovechamiento interior durante la pasada Guerra Civil por parte del bando Nacional, como se aprecia en restos de cántaros y latas (Viciano, 2007). Su boca presenta unas dimensiones de 1 de ancho por 0,4 metros de alto. penetra en un pequeño escalón al que sigue un resalte de 3 metros, de donde parten dos derivaciones hacia el este y el oeste. Hacia el este tras un paso de techo bajo alcanzamos una galería ascendente de 7 metros que finaliza prácticamente en la misma cota que la entrada, aunque la continuación que se divisa resulta impenetrable. En esta galería es la que se aprovechó en la Guerra Civil. Volviendo a la base del resalte de 3 metros, hacia el oeste, aparece una continuación descendente que tras un estrechamiento donde encontramos una columna da paso a un corto resalte que nos sitúa en una sala descendente. Esta sala presenta unas dimensiones máximas de 10 x 6 x 4 metros, alcanzando en su fondo el desnivel máximo de la cavidad, en la cota -11,3 metros. Algunas coladas, estalactitas y estalagmitas decoran parte de la sala, aunque se presentan en estado fósil, notándose la decalcificación. El recorrido real es de 28 metros y en planta de 23 metros.

Boca de la cova del Puntal de Centeno.

Avenc del Puntal de Centeno-4: Esta cavidad es el resultado de una desobstrucción de un orificio de unos 10 centímetros de diámetro que expulsaba una fuerte corriente de aire. Tras retirar algunas piedras y tierra, quedaba una entrada muy justa, por lo que decidimos extraer un gran bloque para hacerla más practicable. Durante la extracción de esta roca, esta se precipitó hacia el interior, quedando empotrada un metro más abajo, pero por suerte con unos golpes cedió y cayó al fondo de pozo. Tras poco más de una hora de desobstrucción nos disponíamos a explorar la cavidad. La boca actual presenta unas dimensiones de 0,6 x 0,6 metros y da paso a un pozo de 9,5 metros. En su base alcanzamos la parte superior del cono de derrubios y un pequeño recodo transversal a la galería principal, que es este-oeste. Hacia el este, tras una rampa de 10 metros, pasamos un pequeño estrechamiento y tras descender la colada alcanzamos un gour donde finaliza la galería. Este se ubica en la cota -16 metros y en este día se encontraba seco, pero formando una coloración blanquecina que contrastaba con las paredes de la galería. En esta zona oeste y en la base del cono de derrubios, podemos hacer una trepada de 3 metros que nos deja en una pequeña planta superior de 5 metros de recorrido, que finaliza en estrechez tras pasar por una bandera rota.

Boca de la sima.

Pozo de acceso.

Volviendo a la base del pozo de entrada, en dirección oeste a los 5 metros encontramos un resalte de 3 metros que nos deja en una planta inferior de dimensiones más modestas que avanza con zonas de techo bajo hacia el este y hacia el oeste alcanza un estrechamiento que se puede superar por la zona superior, en una zona donde destacan las coladas y banderas. Una vez ascendido este paso estrecho llegamos a la cabecera de un resalte de 13 metros que se puede destrepar fácilmente por una colada, pues presenta una inclinación de 60º y algunas estalagmitas y coladas que facilitan el descenso. En la base encontramos una planta de 11 metros de recorrido, alcanzando el desnivel máximo de la sima, de -26,8 metros. Este tramo de resalte destaca por sus espeleotemas: coladas, estalactitas, estalagmitas y una curiosa y estrecha columna de más de 2 metros de altura. Desde la cabecera del resalte también podemos avanzar algunos metros más hacia el oeste, presentando un pequeño desfonde que alcanza la cota -16,2 metros.  El recorrido real de la cavidad es de 112 metros y recorrido en planta de 83 metros.

Inicio de la galería oeste.

Columna en mitad del resalte de 13.

A pesar de tratarse de una cavidad inédita desde el punto de vista espeleológico, en su interior hay indicios de un uso de la cavidad durante la edad del Bronce, tal como se ha observado en pequeñas losetas de arenisca colocadas, fragmentos de cerámica, piedras apartadas intencionadamente y formaciones rotas, sobre las que han crecido posteriormente macarrones.

Gour en la cota -16 metros.

De este pequeño conjunto de cavidades podemos sacar algunas conclusiones. Respecto a la dirección general de fracturación de las cavidades, hay un predomino este-oeste, sobre otra dirección secundaria norte-sur, a diferencia de las cavidades de la Conillera. Las dos cavidades mayores, la 3 y 4, presentan esta dirección. Los 4 fenómenos subterráneos se ubican en un tramo de unos 120 metros, pero su unión física por el momento parece poco probable.

Poligonales de las cuatro cavidades en planta.

Sobre las corrientes de aire, destacan las cavidades 2 y 4 , donde en la fría mañana de enero expulsaban gran cantidad de aire. Ese mismo día la cova de la Conillera absorbía una corriente de aire notable. Estas corrientes de aire nos pueden indicar que nos encontramos ante bocas superiores e inferiores, que en invierno y en verano se invierten. Creemos que las cavidades de la Conillera y el Puntal de Centeno no presentan relación subterránea, tratándose de fenómenos tectónicos aislados y diferentes. Entre las cuatro cavidades descritas ahora, creemos que podrían tener relación las cavidades 2 y 4 que muestran corriente de aire y distan unos 20 metros entre ellas.

CAVITATS ACCESORIES A L'AVENC DEL CINGLE DEL MAS D'EN SALVADOR O AVENC DEL RECLOT D'ADRIÀ (ALBOCÀSSER)

  

Barranc Fondo des del pla on s’obrin les cavitats (Foto: J. Gilabert).

 

Recentment s'ha finalitzat l'exploració de l'avenc del cingle del Mas d'En Salvador o avenc del Reclot d'Adrià, situat al pla de la Valltorta a terme d'Albocàsser. Aquesta cavitat finalment, després de les feines de desobstrucció efectuades per l'ECC de Castelló i la UEC de Tortosa, té un desenvolupament de 92 m. amb un desnivell de -29 m.

 

Planta inferior de l’avenc 2.

 

La topografia fou realitzada per Jesús Almela i Josep Gilabert al febrer de 2019 i les feines de desobstrucció i exploració finalitzaren a l'abril de 2022. Durant aquests quasi tres anys moltes han estat les jornades de treball a la zona en general i mes concretament a la cavitat.

 

Bonica boca de la cova 4.

 

En quant a les feines per la zona de la Valltorta han aparegut noves cavitats d'importància com ara l'avenc del Pla d'Arçà o l'avenc de Montegordo. Però també hem topografiat dues cavitats interesants que ja eren conegudes, com ara l'avenc de Santa Barbara i l'avenc de les Cavalleries a Tírig. I moltes petites cavitats han sigut catalogades i topografiades per la zona.

 

Pou d’entrada a l’avenc 3 (Foto: J. Gilabert).

 

En lo que respecta als voltants de l'avenc del cingle del Mas d'En Salvador o avenc del Reclot d'Adrià, durant els treballs duts a terme a la cavitat, s'han localitzat varies cavitats menors o accessòries. Aquestes cavitats son les que presentem en aquest article. Es tracta d'una cova, dos avencs i un altre forat per desobstruir.

 

Cingle del Mas d’En Salvador i Barranc Fondo (Foto: J. Gilabert).

 

Pera accedir a la zona ens podem fer servir d’aquest enllaç: Wikiloc | Ruta Avencs i coves del Reclot d'Adrià (Albocàsser) ; on a mes del track d’accés també podem veure la situació dels diferents fenòmens subterranis.

 

Avenc 2 del Reclot d'Adrià

 

Es situa en el mateix pla on està l’avenc principal i a escassos 130 m a l’est. Petit avenc que consta d'un ressalt d'entrada de 3 m. que dona a una estància reduïda de 2,4 x 6,5 m. i amb pendent cap a l’oest. En l'extrem oest s'obre un segon ressalt, aquest de 8 m. que dona pas a la planta final de l’avenc. La planta inferior està formada per una fractura de 7,5 m. amb una amplada màxima de 1,1 m. i assolint al seu fons la cota de -12,2 m. En l’extrem oest hi ha una xemeneia que es tanca als 9 m. En aquesta planta inferior trobem algunes concrecions reconstructives així com algun os d’animal.

 

Boca de l’avenc 2.

 

Interior de l’avenc 2.

 

Hi ha un altre forat molt reduït i interesant pera desobstruir alineat amb els avencs 1 i 2 de la zona. Es troba a 38 m. de l’avenc numero 2.

 

Forat impenetrable.

 

Avenc 3 del Reclot d'Adrià

 

Es troba en una cingla del Cingle del Mas d'En Salvador que dona al Barranc Fondo. Al seu costat hi ha una petita coveta de uns 3 m. de desenvolupament. L'avenc es un estret pou de 8 m. Al seu fons arribem a una fractura reduïda on existeix una xemeneia que no es mes que la mateixa fractura. Està prou concrecionat per les seues parets i sostres.

 

A l’esquerra la boca d’una petita coveta i al terra la boca de l’avenc 3.

 

 

Luis a l’interior de l’avenc 3 (Foto: J. Gilabert).

 

Cova 4 del Reclot d'Adrià

 

Cova oberta en una cingla del Cingle del Mas d'En Salvador que dona al Barranc Fondo. Presenta una morfologia freàtica, amb una bonica boca circular. Només traspassar la boca la secció de la cova es redueix sent el sostre baix. La cova te un recorregut de 13 m.

 

Interior de la cova 4.

 

A mes d'aquestes 4 cavitats, en el cingle del Mas d'En Salvador hi han alguns petits abrics sense cap tipus d'interès espeleològic, però amb art rupestre llevantí.

També pel mateix cingle hi han alguns diàclasis tectònics que formen reduïdes cavitats. De una de les quals apareix referenciades les seues coordenades. Aquesta forma un curiós passadís amb un bon espai interior (veure la següent foto).

 

Fractura pel cingle que dona al Barranc Fondo (Foto: J. Gilabert).

 

Però un fet curiós es que en aquestes parets separades del cingle per despreniment fruit de l'erosió i la tectònica hi trobem restes de conductes freàtics pertanyents a algun tipus de sistema de drenatge subterrani totalment desmantellat a hores d'ara. A l’hora també vam observar algun covarxo penjat a la cinglera i de difícil accés. Algun d'ells podria constituir l'entrada a una nova cavitat.

 

Sala d’entrada de l’avenc 2 (Foto: J. Gilabert).

 

Estes cavitats accessòries foren topografiades per Luis Almela i Josep Gilabert el 9 d’abril de 2022. Però l’exploració de la zona i les seues cavitats a sigut duta a terme per espeleòlegs del Espeleo Club Castelló i de la UEC de Tortosa.

 

Luis dalt de la xemeneia a l’avenc 2, mentre fèiem la topografia (Foto: J. Gilabert).

 

Coordenades de les cavitats de la zona:

Coordenades UTM – Datum ETRS89

Avenc 1 del Reclot d'Adrià: 31 T 249176 4475533 465

Avenc 2 del Reclot d'Adrià: 31 T 249302 4475564 464

Avenc 3 del Reclot d'Adrià: 31 T 249278 4475616 445

Cova 4 del Reclot d'Adrià: 31 T 249221 4475595 428

Forat Impenetrable: 31 T 249266 4475556 466

Fractura en el barranc: 31 T 249142 4475606 445

 

Espeleotemes a l’avenc 3 (Foto: J. Gilabert).

 

ESPELEOMETRÍA

CAVITAT	Rec.	Rec. Planta	Fondaria
Avenc 1 del Reclot d'Adrià	92	67	-29
Avenc 2 del Reclot d'Adrià	33	16	-12,2
Avenc 3 del Reclot d'Adrià	17	9	-10,5
Cova 4 del Reclot d'Adrià	13	12	0

 

REVISIÓ I CATALAOGACIÓ DE CAVITATS A SUERAS

En les passades setmanes hem fer algunes visites al terme municipal de Sueras o Suera, per tal de completar informació per al catàleg SICE-CS, situant cavitats, realitzant la topografia i descrivint les seues característiques. Es tracta de petites cavitats, la majoria balmes o abrics i altres formades per xicotetes fractures. Totes aquestes cavitats es troben en la zona sud-oest del terme, pel barranc de Castro i pels voltants de la població. 

Ací presentem breument les topografies amb el nom de la cavitat, el seu recorregut i una imatge de les 12 cavitats treballades. A més d'aquestes cavitats també hem completat informació d'altres, així com de les surgències de la Font del Riu i La Muleta, que potser tinguen relació, sent la segona un sobeeixidor de l'altra i situant-se 17 metres per dalt. També cal mencionar la Cova del Sapo, ara desapareguda degut a l'ampliació de la població, ja que estava al costat del poble, al camí de Benitandus.

COVA DEL SASTRE

Recorregut: 21   Desnivell: -7,1

COVA DE QUICO PATO

Recorregut: 26  Desnivell:+5,8

COVA DE QUICO PATO-2

Recorregut: 5  Desnivell:+1,5

COVES DE SUERA ALTA / COVA DE LA POBILLA

 Recorregut: 22   Desnivell: +1,5

COVA DEL CASTELL-1

 Recorregut: 8   Desnivell:+1

COVA DEL CASTELL-2

 Recorregut: 5   Desnivell:+2

COVA DEL CASTELL-3

 Recorregut: 8  Desnivell: 0

COVA -BAIX DEL CASTELL-

Recorregut: 5  Desnivell:+2

COVA DE LA FONT DEL PORC

 Recorregut: 3  Desnivell:-0,6

COVA -LES OMBRIES-

 Recorregut: 7   Desnivell:+1,5

COVA LES OMBRIES- 2

 Recorregut: 4  Desnivell:0

COVA DE LA FONT DEL CANTAL 

Recorregut: 19  Desnivell:+1,5

Malgrat aquesta aportació, encara queden altres cavitats pendents de localitzar i completar la seva fitxa per al catàleg de cavitats. Agraïm a Vicent Estall per les seues aportacions i a Pepe Viciano per les notes sobre visites i prospeccions realitzades a la zona als anys 60.