Galeria principal de la Cova Tallada amb les
parets amb clares marques de l’extracció minera.
Una altra de les jornades que varem passar després de reixos per Alacant
fent espeleo, va ser a Dènia. Encara que les dues cavitats visitades estan
dintre del terme municipal de Xàbia, els accessos es realitzen des de terme de
Dènia.
El dissabte 9 de matí vam fer l'aproximació a Cova Tallada des de la platja
de Les Rotes. Havia esta plovent sense descans els dies abans i eixa mateixa
nit, per la qual cosa per la sendera hi havia molt de fang i la vegetació ens
sucava al nostre pas.
Sala d’entrada a Cova Tallada.
La mar estava salvatge i brava, era un espectacle veure com les ones es
trencaven amb moltíssima força contra les roques. Les envestides que la mar
feia a la terra, amb l'aigua saltant per damunt del penya-segat, la bromera que
ho envaïa tot, el soroll de tot eixe xivarri trencava el silenci d'una
naturalesa que brillava per la pluja que l'havia engalanat.
Arc de roca per on s’accedeix a la Cova Tallada.
Aquest passeig tan contemplatiu va finalitzar una vegada arribats a la
desgrimpada que ens du, passant per damunt d'un espectacular arc de roca, al
gran pòrtic d'entrada de la Cova Tallada. Joaquin i Luis ens vam endinsar en
aquest món mig subterrani, mig marítim. La sala d'entrada està ben il·luminada
per la llum que entra per les nombroses boques que donen directament a la mar.
També les aigües salades entraven amb força per alimentar aquest cicle d'omplir
i buidar el llac.
Contrallum de la boca principal.
Saltant de pedra en pedra per evitar fer xop, ens vam anar endinsant en la
mare terra. Una vegada superada la sala d'entrada, que es trobava inundada
degut al temporal marítim, vam pujar una rampa per accedir al balcó que dona
pas a la resta de la cavitat. De dalt del balcó, encara vam girar la vista
enrere per meravellar-nos de l’espectacle viu que es l'entrada a aquesta
singular gruta.
Les parets i sostres de la cova ens mostren el seu
origen artificial.
Tot seguit baixàrem la rampa per accedir a la gran galeria única que forma
la cavitat. Aquesta galeria mostra clarament en totes les parets i sostres les
marques fetes per aquelles dures i incombustibles persones que van anar
extraient la pedra en forma de grans blocs. Aquesta activitat extractiva que ha
sigut el origen d'aquesta cova i el que li ha donat l’aspecte actual, també
l'ha humanitzat. Mostra d'això son les piletes per a replegar l'aigua dolça que
regalima pels sostres de la galeria.
Piletes per arreplegar aigua dolça.
La cavitat, que en tot moment presenta grans dimensions, s'acaba de sobte
allà on vam concloure les feines de mineria. També, en alguns racons de la cova
es veuen tolls d'aigua que deuen estar al mateix nivell que la mar, l'últim
dels quals manté una corrent contínua d'aigua. Eixim d'aquesta catedral per
tornar al món exterior, on el salitre ho perfuma tot amb el seu aroma.
Galeria principal de la cova Tallada.
Panoràmica des de la boca de l’Avenc del Montgó, on es pot veure el Cap Prim.
Ja per la vesprada vam visitar l'avenc del Montgó, en la falda d'aquesta
gran muntanya, que es una gran fita pera tots els valencians. L'accés des del
camp de tir de Dènia es d'uns 25 minuts o mitja hora.
Una vegada a la boca d'entrada, adornada per un consistent pont de roca,
ens disposem a instal·lar i davallar el primer pou dels tres que consta
l'avenc. El pou, de 33 m., esta format per un tub vertical on ens mostra la
seva morfologia com a engolidor, actualment ja fòssil. El fraccionarem en tres
tirades.
Gran colada a la sala gran.
Uns 10 metres abans de arribar baix del pou, efectuaren un pèndol per accedir
a una còmoda i ampla repissa. A l'extrem oposat de la repissa on hem aterrat,
es troba la capçalera de segon pou, de 56 m. i amb un fraccionament a la seua
meitat que es pot evitar. Aquest pou de 56 m. comença prou mes ample que
l'anterior, i també es una mena de tub vertical. A meitat pou guanya volum i
penetrem en la part alta del que és una gran sala.
Luis a la base del pou de 56 m.
La sala està formada per la coalescència de diversos fusos. Esta te un bon
volum, les parets es presenten decorades per grans colades, el piso esta cobert
de materials clàstics i en un extrem de la sala hi ha un balcó penjat també
molt concrecionat. En un raconet de la sala, on hi han boniques formacions,
s'obrí el tercer i últim pou, aquest de 24 m.
L'últim pou el vam trobar força regat, i com que els seus primers metres
son estrets l'aigua te cau damunt sense poder evitar-ho. Desprès les dimensions
s'amplien i està farcit d'espeleotemes. La seua base es una saleta que marca la
cota de màxima fondària, a -110 m.
Joaquin iniciant l’ascens del pou de 56 m.
Desprès toca pujar desinstal·lant. Finalment la visita fou d’un parell
d'hores.
Així vam acabar estos dies per terres alacantines coneixent el seu subsòl.
