Sifó al col·lector Somnis de Glòria.
Estos Nadals vam poder quadrar amb l'Edu
Segura 4 dies per poder fer una permanència al sistema Arañonera. L'objectiu
era continuar l'única punta destacable que quedava pel col·lector Somnis de
Glòria, tant riu amunt com riu avall.
En l'última entrada al bivac de -900 m.
durant la campanya d'estiu es va revisar el col·lector Somnis de Glòria riu
avall fins el sifó terminal. L'objectiu era valorar les possibilitats d'escalar
a prop del sifó per poder superar-lo per un possible nivell superior. Aquest
meandre actiu es va explorar als anys 90 del passat segle, per lo que un punt a
favor nostre es que ara contem amb una millor il·luminació i amb un punt de
vista diferent. Aquest darrer atac es va aprofitar per re-equipar tota la via
amb parabolts del 10 i corda nova, ja que les velles es trobaven malmeses per
les crescudes que a experimentat el sistema des de la dècada dels 90. Es va
detectar un punt molt interessant pera efectuar una escalada, i ací es on dirigiríem
les nostres forces en aquest atac.
Accés a la cavitat.
El 25 de desembre per la nit, després
d'agafar forces amb el dinarot de
Nadal, pugem al refugi de Planas d'Abozo per fer nit allí. El 26 pugem des de
la pista on deixem el vehicle fins la boca de l'S-1, i des d'allà baixem fins
el bivac de -900 m. En l'exterior no hi ha molta neu pera les dades en les que
estem, es una mostra mes d'aquest escalfament del clima. Sols tenim que gastar
l'equip de neu en la pala final abans d'aplegar a la boca. En unes 3 hores
estem a la boca de l'S-1. Després invertim unes 6 hores mes en arribar al bivac
de -900 m., on recuperem forces i descansem pera la jornada que ens espera a
l'endemà.
Pujant la pala final fins la boca de l’S1.
El dia 27 ens preparem i partim cap al
sifó terminal de Somnis de Glòria. L'objectiu de l'atac es escalar dalt del
sifó de Somnis de Glòria per intentar superar-lo per galeries aèries. Per
arribar al sifó tenim un recorregut pel meandre actiu de Somnis de Glòria, on
tenim que salvar una vintena de cascades i dos llacs. Algunes de les cascades
al ser petites es poden desgrimpar en lliure, però pera moltes d'elles hi ha
instal·lació. En quant als llacs, el primer es supera per dalt mitjançant un
passamà, però pera el segon utilitzem ponto o traje sec a banda d'un flotador a
mode de barqueta. Aquest sector actiu es espectacular a nivell estètic,
llàstima que no tenim fotos, ja que anàvem per feina.
Col·lector Somnis de Glòria tot just on es
divideix el riu amunt i el riu avall.
En unes dues hores aproximadament ens plantem junt al sifó i veiem la cúpula on volem escalar. Preparem el material en una incomoda repissa sobre l'actiu i Edu comença a escalar. Desprès de remuntar una vintena de metres (18 m. exactament) arriba a una ampla galeria fòssil. Munta l'escalada en fixe i puja també Luis. La galeria, de 43 m. de recorregut, esdevé descendent, amb una rampa que baixa cap a un llac amb aigües cristal·lines i de tonalitats verdoses (veure foto de capçalera d’aquest post). Aquest toll ve a ser una bombolla al mig del sifó terminal, per tant hem superat un primer tram del sifó terminal, però de seguida hi ha un segon tram també sifonat. Fem un flanqueig en la saleta on esta el llac, però a l'altra banda tanca per complet. Llàstima.
Galeria fòssil sobre el sifó terminal.
Després anem a revisar l'única incògnita
que tenim a la galeria fòssil. Es tracta d'un ressalt ascendent d'uns 5 m. d'on
ve un fil d'aigua i també una suau corrent d'aire. Pugem i dalt continua un
meandre de dimensions ben modestes. Aquest està excavat a favor d'un pla
d'estrat amb un fort busament, per lo qual presenta una inclinació propera als
35°. Per tant el meandre es presenta contínuament ascendent. Trobem alguna
gatera on tenim que arrossegar-nos pel fang i després petits ressalts, a mode
d'escala. També apareixen algunes boniques excèntriques. Després de recórrer
164 m. i remuntar un desnivell de 72 m. arribem a un ressalt d'uns 5 m. que ja
no podem superar en lliure, així que fem mitja volta i eixim topografiant.
Meandre "ja que estem ací...".
Bategem el meandre amb el nom "ja que
estem ací...". Aquest sector no te cap perspectiva de tornar a descendir
per superar el sifó i, a mes a mes es un lloc prou hostil i allunyat, per tant
eixim topografiant i desmuntant les dues escalades. La tornada cap al bivac es
prou aquàtica, ja que en el descens les cascades del riu son en part evitables,
però pujant no podem evitar sucar. Arribem al bivac després de 15 hores
d'exploració, amb alguns metres nous explorats i topografiats (221 m.), però
sense haver pogut superar el sifó terminal.
Belles excèntriques al meandre “ja que estem
ací...".
El dijous 28 aprofitem pera topografiar un
tram del riu de Somnis de Glòria que enllaça els sectors de riu amunt i riu
avall, podem dir que es la primera cascada del riu amunt. Es una activitat
curta, però hi havia que fer-la per concloure la topografia de tot aquest
sector.
Primera cascada del riu amunt.
Ara tenim que planificar els horaris per
eixir per la boca de l'S-1 al migdia del dia 29. Aquesta previsió es per si a
l'eixir tenim temporal, que ens agafe de cara al dia i amb llum solar. Així que
segons els càlculs tenim que sortir del bivac a les 3 o les 4 de la matinada
per arribar a la boca de l'S -1 al migdia. A les 4 de la vesprada estem al bivac,
així que mengem i intentem dormir, encara que amb el "jet lag" ens es complicat descansar moltes hores.
Base del primer pou de l’S1.
El dia 29 ens despertem a la 1:30 de la
matinada per menjar i replegar tot el bivac. Eixim del bivac a les 4 del matí i
anem remuntant, arribant a la boca de l'S-1 a la 1:30 pm. Tenim sort, a
l'exterior no neva ni ha nevat durant els 4 dies de permanència dintre del
sistema. Però ara encara ens queden 2 hores fins arribar al cotxe per
finalitzar aquest dur atac.
En la boca de eixida desprès de l’atac al sifó del
col·lector Somnis de Glòria.
Les puntes en la zona del col·lector
Somnis de Glòria s’estan esgotant, però el sistema Arañonera guarda encara molt
secrets per descobrir.