Atac al sifó terminal del col·lector Somnis de Glòria (Sistema Arañonera).

 

Sifó al col·lector Somnis de Glòria.

 

Estos Nadals vam poder quadrar amb l'Edu Segura 4 dies per poder fer una permanència al sistema Arañonera. L'objectiu era continuar l'única punta destacable que quedava pel col·lector Somnis de Glòria, tant riu amunt com riu avall.

 

En l'última entrada al bivac de -900 m. durant la campanya d'estiu es va revisar el col·lector Somnis de Glòria riu avall fins el sifó terminal. L'objectiu era valorar les possibilitats d'escalar a prop del sifó per poder superar-lo per un possible nivell superior. Aquest meandre actiu es va explorar als anys 90 del passat segle, per lo que un punt a favor nostre es que ara contem amb una millor il·luminació i amb un punt de vista diferent. Aquest darrer atac es va aprofitar per re-equipar tota la via amb parabolts del 10 i corda nova, ja que les velles es trobaven malmeses per les crescudes que a experimentat el sistema des de la dècada dels 90. Es va detectar un punt molt interessant pera efectuar una escalada, i ací es on dirigiríem les nostres forces en aquest atac.

 

Accés a la cavitat.

 

El 25 de desembre per la nit, després d'agafar forces amb el dinarot de Nadal, pugem al refugi de Planas d'Abozo per fer nit allí. El 26 pugem des de la pista on deixem el vehicle fins la boca de l'S-1, i des d'allà baixem fins el bivac de -900 m. En l'exterior no hi ha molta neu pera les dades en les que estem, es una mostra mes d'aquest escalfament del clima. Sols tenim que gastar l'equip de neu en la pala final abans d'aplegar a la boca. En unes 3 hores estem a la boca de l'S-1. Després invertim unes 6 hores mes en arribar al bivac de -900 m., on recuperem forces i descansem pera la jornada que ens espera a l'endemà.

 

Pujant la pala final fins la boca de l’S1.

 

El dia 27 ens preparem i partim cap al sifó terminal de Somnis de Glòria. L'objectiu de l'atac es escalar dalt del sifó de Somnis de Glòria per intentar superar-lo per galeries aèries. Per arribar al sifó tenim un recorregut pel meandre actiu de Somnis de Glòria, on tenim que salvar una vintena de cascades i dos llacs. Algunes de les cascades al ser petites es poden desgrimpar en lliure, però pera moltes d'elles hi ha instal·lació. En quant als llacs, el primer es supera per dalt mitjançant un passamà, però pera el segon utilitzem ponto o traje sec a banda d'un flotador a mode de barqueta. Aquest sector actiu es espectacular a nivell estètic, llàstima que no tenim fotos, ja que anàvem per feina.

 

Col·lector Somnis de Glòria tot just on es divideix el riu amunt i el riu avall.

 

En unes dues hores aproximadament ens plantem junt al sifó i veiem la cúpula on volem escalar. Preparem el material en una incomoda repissa sobre l'actiu i Edu comença a escalar. Desprès de remuntar una vintena de metres (18 m. exactament) arriba a una ampla galeria fòssil. Munta l'escalada en fixe i puja també Luis. La galeria, de 43 m. de recorregut, esdevé descendent, amb una rampa que baixa cap a un llac amb aigües cristal·lines i de tonalitats verdoses (veure foto de capçalera d’aquest post). Aquest toll ve a ser una bombolla al mig del sifó terminal, per tant hem superat un primer tram del sifó terminal, però de seguida hi ha un segon tram també sifonat. Fem un flanqueig en la saleta on esta el llac, però a l'altra banda tanca per complet. Llàstima.

 

Galeria fòssil sobre el sifó terminal.

 

Després anem a revisar l'única incògnita que tenim a la galeria fòssil. Es tracta d'un ressalt ascendent d'uns 5 m. d'on ve un fil d'aigua i també una suau corrent d'aire. Pugem i dalt continua un meandre de dimensions ben modestes. Aquest està excavat a favor d'un pla d'estrat amb un fort busament, per lo qual presenta una inclinació propera als 35°. Per tant el meandre es presenta contínuament ascendent. Trobem alguna gatera on tenim que arrossegar-nos pel fang i després petits ressalts, a mode d'escala. També apareixen algunes boniques excèntriques. Després de recórrer 164 m. i remuntar un desnivell de 72 m. arribem a un ressalt d'uns 5 m. que ja no podem superar en lliure, així que fem mitja volta i eixim topografiant.

 

Meandre "ja que estem ací...".

 

Bategem el meandre amb el nom "ja que estem ací...". Aquest sector no te cap perspectiva de tornar a descendir per superar el sifó i, a mes a mes es un lloc prou hostil i allunyat, per tant eixim topografiant i desmuntant les dues escalades. La tornada cap al bivac es prou aquàtica, ja que en el descens les cascades del riu son en part evitables, però pujant no podem evitar sucar. Arribem al bivac després de 15 hores d'exploració, amb alguns metres nous explorats i topografiats (221 m.), però sense haver pogut superar el sifó terminal.

 

Belles excèntriques al meandre “ja que estem ací...".

 

El dijous 28 aprofitem pera topografiar un tram del riu de Somnis de Glòria que enllaça els sectors de riu amunt i riu avall, podem dir que es la primera cascada del riu amunt. Es una activitat curta, però hi havia que fer-la per concloure la topografia de tot aquest sector.

 

Primera cascada del riu amunt.

 

Ara tenim que planificar els horaris per eixir per la boca de l'S-1 al migdia del dia 29. Aquesta previsió es per si a l'eixir tenim temporal, que ens agafe de cara al dia i amb llum solar. Així que segons els càlculs tenim que sortir del bivac a les 3 o les 4 de la matinada per arribar a la boca de l'S -1 al migdia. A les 4 de la vesprada estem al bivac, així que mengem i intentem dormir, encara que amb el "jet lag" ens es complicat descansar moltes hores.

 

Base del primer pou de l’S1.

 

El dia 29 ens despertem a la 1:30 de la matinada per menjar i replegar tot el bivac. Eixim del bivac a les 4 del matí i anem remuntant, arribant a la boca de l'S-1 a la 1:30 pm. Tenim sort, a l'exterior no neva ni ha nevat durant els 4 dies de permanència dintre del sistema. Però ara encara ens queden 2 hores fins arribar al cotxe per finalitzar aquest dur atac.

 

En la boca de eixida desprès de l’atac al sifó del col·lector Somnis de Glòria.

 

Les puntes en la zona del col·lector Somnis de Glòria s’estan esgotant, però el sistema Arañonera guarda encara molt secrets per descobrir.

Col·laboració amb la campanya internacional d'exploració a Arañonera.

 

Pou de 60 m. en la Via Groga.

 

Aquest massís pirenaic es per tots els espeleòlegs conegut per les cavitats que alberga, especialment pel sistema Arañonera, que amb un desenvolupament al voltant dels 47 km. (amb el Riu amunt i noves topos d'aquest any) es una de les major cavitats peninsulars. El desnivell total del sistema es 1.349 m. sent una de les rets subterrànies mes importants de la cordillera pirenaica i de tot l'àmbit ibèric. I conté la 2ona integral amb més desnivell del món, desaconsellada per la duresa, risc de despreniments, zones aquàtiques, precarietat de les instal·lacions en molts trams, trams desequipats, falta d'informació i la obligatorietat de remuntar gairebé 400 m. pera realitzar-la. El sistema té 6 boques, que son: Foratón, Foratín, S-1, A-31, T-1 i Santa Elena.

 

Zona del massís d’Arañonera on s’obri la boca del S-1.

 

Per gran part del col·lectiu, sobretot per aquells subjectes que tenen una concepció solament esportiva i per tant molt reduccionista de la disciplina, el sistema Arañonera es conegut per les travesses que en ell es poden dur a terme.

 

Galeria del S-1 prop del bivac de -600 m.

 

Molts son els anys, que mes encertadament diríem les dècades, que porten els espeleòlegs del Espeleo Club de Gràcia (ara Espeleo Club Muntanyenc Barcelonès, degut a la fusió el 2018 amb el Club Muntanyenc Barcelonès) explorant i estudiant aquest massís càrstic. Cada any, cada entrada, es va afegint un gra d'arena a aquesta gran empresa que du anys en marxa i en la que tantes generacions de espeleòlegs han treballat.

Edu en un racó de la Via Groga.

 

Dintre d'una campanya internacional, on els organitzadors fan una crida a tots els espeleòlegs que hi vulguin participar, vaig col·laborar amb una entrada de 5 jornades al cor del sistema Arañonera.

La campanya té una durada de tres setmanes amb diversos atacs i revisions de altres cavitats, a mes a mes del muntatge, manteniment i desmuntatge de tota la infraestructura que demana un campament en alçada d'aquesta envergadura. La activitat en la qual he participat es una mes de les que ajuden al major coneixement del sistema de drenatge subterrani del massís de Tendenera.

L'Edu, amb la seva passió, i el Jaume cuidant tots els detalls i encarregat de la intendència, son 2 dels pilars forts d'aquesta empresa.

 

Niu de pisòlits a la Via Groga.

 

El dissabte 12 vaig arribar al camp d'alçada cap al vespre. Abans de sopar vam preparar meticulosament tots els petates, ja que una estància de 5 dies dintre del sistema i el minimalisme necessari per moure's per la cavitat ens fan cuidar al màxim cada detall i reduir el pes i volum dels petates al màxim.

Grup a l’entrada per l’S-1.

 

El diumenge 13 entrem per la boca del S-1 un grup de 5: Sergio, Pol, Xavi Alemany, Edu i Luis. Avui baixarem fins -900 m., però com al bivac de -900 sols caben 3 espeleòlegs ens dividirem en 2 grups per fer diverses feines.

Edu i Luis se queden enrere i renoven els ancoratges de tota la via Mili KK. Canvien tots els cargols Multi-Monti per parabolt de mètrica 8 deixant la via amb parabolts i spits. Una volta arriben al bivac s'instal·len i fan nit allà baix.

 

Ressalt en la Via Groga.

 

Pel que fa al grup de Sergio, Pol i Xavi recullen material al bivac de -600 m. i baixen fins les galeries del Riu amunt ben carregats per després remuntar uns 180 m. i arribar a ben entrada la Via Groga, per buscar un lloc per instal·lar un bivac amb hamaques.

 

Pol en una zona amb abundància d’anemolites a la Via Groga.

 

El dilluns 14 Edu i Luis ens dedicarem a topografiar la nova via o galeria explorada en els últims atacs: la Via Groga. Aquest ramal primer va remuntant varis pous i cascades, sempre prop de l'actiu. Però hi ha un punt en el qual es perd l'aigua. A partir de la pèrdua del Riu Amunt, anomenem la nova via amb el nom de "Via Groga" ja que és evidentment una altra via. Llavors, apareixen diverses sales inclinades i molt amplies, encara que de sostre no molt alt, que estan excavades a favor d'un pla d'estrat. La peculiaritat, a mes de la morfologia d'aquests conductes, es la capa de concreció groguenca que cobreix gran part del piso i les parets. També en les sales mes altes apareixen espeleotemes curiosos com ara "ungles" o "coral·lins".

Sales obertes a favor d’un pla d’estrat i amb concrecions groguenques.

 

 

Un dels pous situats per sota del P-60 de la Via Groga.

 

Mes avant s'arriba a la zona del "gran canó", on baixem un pou que ens deixa en una zona molt àmplia on hi han varies possibles continuacions. La via mes directa i que té mes continuïtat es la que remunta. De seguida arribem al bivac de hamaques instal·lat pels companys. Ací comencen un seguit de pous escalats en les darreres entrades, que més bé podríem definir com a esglaons que van a donar a la base d'un ample i ben format pou de 60 m.

 

Cornisa existent a la base del P-60.

 

Cristalls a la zona descoberta avui.

 

Tot aquest sector presenta unes grans dimensions, per lo que des de la capçalera del pou de 60 m. s'arriba a escoltar les veus dels companys des del bivac. Pel piso existeixen un bon nombre de espectaculars nius de pisòlits o perles de caverna. També hi ha "plats" en algun racó. I la capa de concreció de coloració groguenca apareix recobrint gran part de les parets i pisos de conducte. En la zona horitzontal abans del passamans que ens durà a la base del P-60 hi ha un parell de ramals secundaris que avui no topografiem. Un cop dalt del P-60 ens trobem amb els 3 companys que han continuat les escalades des d'aquest punt. Nosaltres donarem per finalitzada la sessió de topo ací.

 

A la base del P-60 creixen uns incipients “plats”.

 

Xavi, Sergio i Pol ens conten que han continuat escalant 3 o 4 pous mes, amb algunes grimpades delicades i han punxat una galeria ja explorada, on han vist una inscripció que senyalava S-1. Una llàstima que acaben en un lloc ja explorat. Anem cadascú al seu bivac per descansar.

Les perles de caverna son per tots els racons de la galeria.

 

 

Darrer dels pous escalats avui per l’equip del Sergio, Pol i Xavi.

 

Dimecres 15 el grup de Sergio, Pol i Xavi decideixen eixir al exterior, ja que la exploració de la via està tancada. Però Pol decideix quedar-se amb Luis i Edu. Així els 3 que ens quedem dintre anem a continuar amb la topografia. Topografiem a partir de la capçalera del pou de 60 m., tot el que van escalar i explorar ahir els companys.

 

Primer dels pous escalats en aquesta entrada.

 

En aquesta zona el volum es redueix, però els espeleotemes groguencs i els nius de pisòlits ens segueix acompanyant. Trobem varies escalades interrompudes per zones horitzontals amb meandres i tolls. Una zona curiosa es un pou que travessem per dalt i que presenta en la seua base un bonic llac. En la zona final les dimensions van reduint-se, fins aplegar a una galeria superior, que es un conducte ja explorat anys enrere. Resumint podem dir que la "Via Groga" sigui possiblement la via més bonica i amb més espeleotemes de tot el sistema Arañonera.

 

Zona explorada ahir pels companys, amb una variada gama de tonalitats.

 

 

Mes nius de pisòlits, estos amb coloració groguenca.

 

Una vegada en la galeria ja explorada, aquesta continua en les dues direccions. Cap amunt assolim una gran tartera que finalitza en la base d'una gran xemeneia que no sabem si s'ha escalat o s'ha baixat des de dalt o resta verge. També, des de la ampla base de la xemeneia surt un conducte descendent que mes avall dona pas a diversos desfonaments en una zona gaire caòtica i descomposta.

 

Gran tartera de la galeria ja coneguda.

 

De nou en la connexió de la "Via Groga" amb la galeria ja explorada, també reconeixem aquesta cap avall. Que després de baixar varius ressalts i superar alguns desfonats ens durà a un gir de 90° on trobarem una finestra penjada que dona pas lo que pareix una galeria superior. Però cal escalar en artificial, així que continuen cap avall. Avancem uns 200 o 300 metres per un estret meandre amb les parets ben excavades i baixant diversos ressalts; fins aplegar a un ressalt mes alt i mes complicat de superar en lliure, on decidim tornar sobre els nostres passos ja que açò ja ha sigut explorat amb anterioritat.

 

Luis admirant uns espeleotemes coral·loides en la Via Groga.

 

Ara sí que escalem la curta cornisa que dona accés a la galeria superior darrere de la finestra. Un cop dalt, i al avançar uns pocs metres, connectem de sobte amb la galeria del S-1, ja prop de l'inici de la via Mili KK. Quina llàstima. Així que tornem cap al bivac arreglant un poc les instal·lacions i donant el ramal per tancat.

Bonic niu de pisòlits.

 

Ens despertem el dijous 16 i tenim com a feina acabar la topografia dels ramals secundaris de la "Via Groga". Primerament Edu i Luis remunten fins la base del P-60 per topografiar dos ramals secundaris. El primer consta de dues escalades que acaben en una zona superior on es continua una vintena de metres per un meandre amb corrent d'aire que acaba fent-se impenetrable. El segon esta format per dues sales adossades a la gran cornisa que precedeix el P-60 mencionat. Mentre tant, Pol a equipat un parell de pous que baixen al fons del gran canó. Allí assolim una sala amb alguns racons farcits d’excel·lents i exclusives formacions de cristalls d’aragonita.

 

Meandre final de la via remuntant que hem topografiat avui.

 

 

Aragonites a les sales del Gran canó.

 

Des de la sala parteixen un parell de gateres llargues i angostes que comuniquen amb els laminadors inclinats de l'inici de la "Via Groga" per 2 punts diferents. Seguidament, amb tota la "Via Groga" i "Riu amunt" topografiats tornem cap al bivac. Aquesta galeria tindrà mes de 1 km. de desenvolupament. Però abans d'anar cap al bivac fem un cop d'ull al sifó riu amunt, d'on ve l'aigua del Riu amunt. Un lloc que realment ofereix poques perspectives de solució de continuïtat.

 

Sifó superior del Riu Amunt.

 

 

Aragonites al Gran canó.

 

El divendres 17 ens despertem i fem inventari del bivac. En finalitzar comencen a eixir cap a l'exterior. Hu farem per la Via Mili KK, la galeria del S-1 i els Pous del S-1. Uns 900 m. de desnivell, amb una zona que sembla una pista americana (la galeria del S-1). En unes 9 o 10 hores estem de nou al exterior després de 5 jornades sota terra.

Equip a la sortida per l’S-1.

 

A sigut un plaer estar explorant amb el Pol, un jove amb un futur prometedor, però que ja es present. També molt especialment amb l'Edu: un "malalt arañonaic" del qual he après i amb el que hem rigut molt i també hem tingut debats exploratoris. I com no amb els altres companys Sergio i Xavi, encara que m'hagués agradat compartir mes temps amb ells. I també a tot el personal amb el que he coincidit al camp exterior, especialment amb el Jaume, un persona entranyable i un verdader apassionat d'Arañonera.

 

Edu per la zona del Gran canó.

 

Salut i exploracions !!!

VIDEO DEL VIAJE A PIRINEOS EN JULIO DE 2010

A continuación les mostramos el video del viaje a Pirineos que realizamos el pasado verano. Ya se que ha pasado más de un año pero, como dice el dicho: más vale tarde que nunca.

En el video salen las visitas a algunas cavidades pirenaicas como: la cueva del Rebeco, el Sistema Lecherines, la Espelunga del Napazal y el Sistema Arañonera.

Esperamos que les guste.

PIRINEOS 2010: Valles de Canfranc, Aísa y Bujaruelo

Durante los dias 3 al 11 de Julio hemos estado en el Pirineo realizando mucha actividad. Despues del verano con mas calma escribiremos una cronica como toca, pero ahora os presentamos un avance con muchas fotos.

Comenzamos la semana a lo grande, en el Sistema Lecherines, uno de los cinco "-1000" que existen a dia de hoy en el Pirineo español. Entramos por la sima del cuartillo o C-12 y llegamos hasta el pozo de la Chufa, -580 m. de profundidad y 345 m. desde la C-12. Es una cavidad poco visitada pero bonita de explorar.

Cascada en la Sala Estrato


Jesus en el Sistema Lecherines


En el colector del sistema

El martes dia 6 visitamos la Espelunga del Napazal, en el Macizo de Bernera.

En una zona amplia de la cueva


Jesus en el interior de esta fría cavidad

El dia 7, en el cual cumpliamos 5 años como espeleologos, visitamos la Cueva del Rebeco en la poblacion de Villanúa.

En la cueva del Rebeco


Una zona muy concrecionada


En un recodo del rio

Y como colofon a esta gran semana, el sabado 10 realizamos la travesia del Sistema Arañonera (Grallera del Turbon - Cueva de Santa Elena), con espeleologos de Tortosa, Alcala de Xivert y Santa Barbara. Una cueva preciosa y con muy buena compañia.


Subiendo hacia la Grallera del Turbon con un buen grupo de amigos


Rampas de nieve tras el tercer pozo (P-35)


Pasando uno de los multiples pasamanos


Una zona del rio


En el curso activo

Y ademas de espeleología tambien hemos hecho mucha actividad.
Primero estuvimos en la zona del Valle de Canfranc y Aisa. Alli hicimos una ruta por el Ibon de Estanes y el Valle de los Sarrios, ascendimos a Peña Collarada y subimos al pico Olivon entre otras cosas
Aqui hay algunas imagenes de estas rutas:

En el Ibon de Estanes


Subiendo a Peña Collarada (2.883 m.)

Los ultimos dias estuvimos haciendo una travesia de tres dias al macizo del Vignemale saliendo desde Bujaruelo y tambien visitamos el precioso Valle de Ordesa.

Por la cara norte del Vignemale


Subiendo por el glaciar del Vignemale


En la cima de la Pique Longe o Grand Vignemale (3.298 m.)


En la cola de Caballo (Valle de Ordesa)