El passat 8 d'octubre vam visitar l'Avenc de Culla, situat a prop de Els Ibarsos, en les inmediacions del mas d'Esteve, en la zona Est del terme municipal de la Serra d'en Galcerán. Aquesta cavitat va ser localitzada unes setmanes abans per membres de l'Espeleo Club Castelló, pel que ara l'objectiu era explorar-lo i fer la topografia. Aquesta cavitat ja era coneguda d'antic, i conten que era un avenc de boca ampla, però que en l'any 1902 després d'un periode molta plutja va haver un esfondrament en la zona de la boca. Se suposa que algú de la zona el coneixia i havia entrat, contant que baix era molt gran i que "baix podien girar dos autobusos".
 |
| Boca principal de la cavitat. |
La cavitat s'obri en calcàries del Juràsic superior, just en un punt on baix afloren margues i argiles, materials blans que l'aigua erosiona i deixa el contacte entre materials en forma de cinglera. Aquest avenc està format per un fractura paralel·la a aquest cingle que seria una excletxa de tipus gravitacional, formada a causa de la seva proximitat al cingle i pel relliscar de les calcàries sobre els materials blans infrajacents.
L'avenc de Culla presenta dos boques, una principal i més elevada, que és on va ocòrrer l'esfondrament fà més d'un segle, i l'altra inferior, entre uns blocs a la cota -4,0 metres. Entrant per la principal, es pot descendir per un resalt o pou estret de 6 metres, que realiza diferents angles. La seua base esta formada per una excletxa direcció NW-SE. Cap al SE avancem durant 15 metres, deixant baix nostre una zona més fonda en "cul de sac" que arriba a la cota -13,4 metres i que és el màxim desnivell. Aquesta excletxa arriba a la base d'un resalt de 3 metres, que en la part superior s'estreteix i que dalt trobem la zona d'entrada de la boca inferior. Entre ambdues boques trobem una corrent d'aire.
 |
| Secció típica, influenciada per l'estratificació. |
Tornant a la base del pou, cap al NW, hi ha un tram on la fractura assoleix 1,5 metres d'amplada i és poden avançar 12 metres, tenint que ascendir fins que la galería és fà impenetrable. En aquesta zona més ampla, entre blocs de la base es pot descendir a un pis inferior per unes gateres entre blocs que ens condueixen a un tram de fractura de 15 metres que acaba en un resalt de 2,5 metres.
El recorregut real de la cavitat es de 73 metres, recorregut en planta de 55 metres i desnivell màxim de -13,4 metres.
La visita a la cavitat no resulta agradable, degut a la presència de nombrosos blocs caiguts o encastrats entre les parets. També és nota algún procés de caiguda que sembla més recent. Un fet característic de la cavitat son les seues seccions, on la fractura s'adapta al bussament, adoptant forma de "zig-zag", com per exemple en el pou d'entrada, que realitza diferents girs. La caiguda de blocs és un procés dominant, estant practicament ausent les colades o estalactites. En la fondària màxima destaca un reompliment d'arena fina que en algun punt apareix quartejada, degut a la seua deposició per l'aigua en aquest punt. En general la cavitat es seca i polsosa, menys l'extrem NW de la cavitat, que no pareix alterada per la corrent d'aire que recorre les dos boques.
