lunes, 22 de junio de 2015

MOLA DE FANZARA – Sector noreste (2ª Parte)

Este articulo es una continuación del anterior artículo: MOLA DE FANZARA – Sector noreste (1ª Parte) publicado en abril de 2015 en este mismo blog.
Ahora presentamos las topografías y descripciones completas de la M-22 y M-25, y alguna modificación sobre sus coordenadas y nombres. Con ello damos por terminados los trabajos en la zona noreste de la Mola de Fanzara.

Formaciones en el Avenc del Tricicle (M-15).

Con esta información aclaramos algunos temas respecto a los nombres antiguos y las correspondencias entre cavidades. Pero, no obstante siguen existiendo 2 croquis realizados por el GEOC que no cuadran con la realidad. Estos son:
1) La topografía del Avenc de la Figuereta no acaba de cuadrar con la M-24, y la descripción todavía menos, pero no obstante esta cavidad tiene una figuereta en la boca y la parte superior de la topografía si se corresponde con la realidad.
2) La topografía del Avenc de la Troupe no se corresponde con la M-25, se asemeja más a la topografía del Avenc Gres (M-20), aunque tampoco demasiado. Asimismo la descripción del Catalogo SICE-CS cuadra perfectamente con la topografía del GEON del Avenc Asur I (M-25). Por lo que esta cavidad no es en efecto la M-25, y parece no ser tampoco la M-20.

Sin embargo, existe un documento que nos indica que el avenc de la figuereta es la M-24 y el avenc de la Troupe es la M-20. Este es un plano de la Mola de Fanzara elaborado por Alberto Uso del GEOC en 1972. De él se desprenden claramente las correspondencias entre las cavidades de la zona.

Plano de la Mola de Fanzara con la situación las cavidades. Autor: Alberto Uso.

Aclarando la cuestión de las correspondencias entre cavidades, pasamos a la descripción de las 2 cavidades exploradas y topografiadas el día 10 de mayo de 2015.


Avenc de Sebastiana (M-22)
La cavidad denominada por el ECC como M-22 es el Avenc de Sebastiana del GEOC y el Avenc del Choris del GEON. Que por cierto, se coronaron los espeleólogos del GEON cuando bautizaron el agujero.
Se trata de una fractura tectónica y muy superficial de orientación E-W.

La cavidad posee una boca escondida por la vegetación de 0,8 x 0,8 m. en disposición horizontal da paso a un resalte de unos 3 m. y en dirección este otro de unos 2 m. Tras estos resaltes aparece de nuevo otro de unos 3 m. que nos deja en una zona horizontal. En el extremo este encontramos una rampa ascendente hasta quedar cerrada la fractura por empotramientos clásticos.

Avenc de Sebastiana.

En la zona horizontal se abre a ras de suelo un pequeño laminador sin continuación. Y en una zona del techo de la cavidad se puede ver la luz que entra desde el exterior, aunque el paso es totalmente impenetrable a nivel humano. La anchura media de la diaclasa es de 1,2 m. y su recorrido no supera los 16 m., por lo que se trata de una pequeña fractura.


Coordenadas UTM – Datum WGS 84 – Huso 30 S
X-728591  Y-4431143  Z-538

Espeleometría:
Desarrollo: 16 m.
Profundidad: -9 m.
Recorrido en planta: 10 m.


Avenc Asur I (M-25)
La cavidad denominada por el ECC como M-25 es el Avenc Asur I del GEON.
Está constituida por una fractura tectónica de orientación E-W, como el resto de cavidades de la zona.

Boca superior del Avenc Asur I.
Esta sima posee 2 bocas separadas entre ellas unos 10 m. La boca superior (Boca-1) se encuentra junto a un pino y posee unas dimensiones de 1,2 x 0,8 m. Esta da paso a un pozo de 8 m. Desde la base y en dirección este avanzamos unos metros hasta encontrarnos con un pequeño resalte que da paso a una zona de techo bajo que dificulta el paso. Superada esta llegamos a la boca inferior (Boca-2) algo mayor que la boca superior y situada a la cota de -2 m. respecto a la otra boca.

Avenc Asur I, zona de máxima profundidad.

Si en la base del P-8 optamos por dirigirnos hacia el oeste nos toparemos con un pozo de unos 10 m. que alterna zonas verticales con otras en rampa. En su base la fractura continua en forma de una rampa descendente, que tras superar una estrechez nos deja en una pequeña estancia con el techo situado a unos 5 m. de altura. Aquí la fractura se cierra, nos encontramos a -22 m., cota de máxima profundidad de la cavidad.

 

Coordenadas UTM – Datum WGS 84 – Huso 30 S
X-728678  Y-4431163  Z-516

Espeleometría:
Desarrollo: 40 m.
Profundidad: -22 m.
Recorrido en planta: 20 m.

Boca inferior del Avenc Asur I.
Tras la visita a estas 2 cavidades aprovechamos para visitar el Avenc del Tricicle o M-15, situada junto al sendero de acceso a las cavidades del sector noreste.

Formaciones en el Avenc del Tricicle (M-15).

miércoles, 17 de junio de 2015

ESPELEOGÈNESI I CLASIFICACIÓ DE CAVITATS

En les cavitats castellonenques hi ha un patró de cavitats que es molt frequent i altres que trobem en llocs més concrets, associats a zones o serralades concretes. Per exemple les fractures tectóniques son sense cap dubte les mes nombroses (sense comptar les balmes). 
La Espeleogenesi clasifica les cavitats segons la seva funció i organització del drenatge en el karst. S'aplica a sistemes organitzats que formen un conjunt de galeries més o menys extens i que en les publicacións de referencia ho aplica a grans cavitats. En "Speleogenesis, evolutión of Karst acuifers"(2000) pren com a patrons identificatius d'aquestes xarxes el tipus de recarrega i el caràcter estructural de la roca. Aquest quadre que clasifica a les cavitats es aplicat pels espeleólegs mallorquins i publicat, amb molt bon criteri, en la revista Endins i per tal de clasificar les cavitats de l'illa de Mallorca, adaptant-lo a les característiques del seu karst.

En l'àmbit de la província de Castelló, una obra de referéncia per a l'espeleologia en general es: Espeleologia a Castelló, publicat en 1992 per Josep Lluís Viciano, on també tracta en un dels seus apartats la formació: neixement, vida i mort de les cavitats, basant-se en Noel Llopis Lladó. Sense massa complicacions, per no entrar en l'etiquetatge de les cavitats degut a que cada cavitat es un món, les divideix en cavitats tectóniques, actives i fòssils (neixement, vida i mort).
Dins del catàleg provincial (SICE-CS , www.cuevascastellon.uji.es) aquesta clasificació s'amplia, especificant més característiques. Les divideix en:
 "abrigo/covacha, cavidades artificiales, cavidades con agua en el interior, cuevas marinas, fractura/diaclasa, otro tipo de cavidades, sala única(veanse las salas), sumidero(activo o fósil), surgencia activa permanente(fuentes), surgencia activa temporal("ullals") y surgencia fósil".
Ací apareixen altres paràmetres que rés tenen a veure en l'espeleogenesi de les xarxes kàrstiques organitzades, com les balmes o les cavitats artificials entre altres.
En el magnific catàleg que disposem hi han cavitats de totes les mides i interessos. En primer lloc podriem proposar els 100 metres de recorregut com una mida ja bona, com a cavitats de certa importància. 



De les 5853 cavitats catalogades en l'actualitat únicament hi han 246 que rebasen aquesta cifra. Es poca cosa, pero ha millorat en els últims anys, ja que recorde que abans, fa uns 9 anys, era de 155. Durant aquest temps hem visitat la majoria d'elles. Si amb aquestes coves fem una clasificació a nivell d'espeleogenesi per tal d'obtindre un "esbos" general dels tipus de cavitats que hi ha a Castelló, coneixeriem el tipus de cavitat més freqüent i percentatges dels tipus proposats.
Agafant la clasificació de Viciano, del SICE-CS i afegint idees proposades pels espeleólegs mallorquins en “El karst i les coves de Mallorca"(1995) aquesta podría ser així:

1-CAVITATS ACTIVES

A-SURGENCIES PERMANENTS/CURSOS ACTIUS.
B-SURGENCIES TEMPORALS(ULLALS).

2-CAVITATS RESIDUALS

A-ENGOLIDORS (erosió directa)
B-SURGENCIES
C-POUS FUSIFORMES (erosió inversa)

3-CAVITATS TECTÒNIQUES

A-FRACTURES D'ESQUERDAMENT
B-FENOMENS ESTRUCTURALS

De les  246 cavitats abans esmentades hi han 35 que son cavitats totalment artificials, com túnels de conducció de l'aigua o amb finalitats d'extracció de mineral, pel que les omitim.
Ens quedem en 211 cavitats. D'aquestes hi han 8 cavitats actives permanents (1A), be surgències o cursos actius temporals per on circula l'aigua subterrània de mode organitzat. Poden correspondre al curs alt del "sistema", mig o be la seva sortida a la superficie.
Respecte als coneguts Ullals o surgències temporeres (2B) hi ha 9. Representen eixides d'aigua responent a les característiques geológiques i pluviomètriques de Castelló.
D'altra banda, de cavitats residuals hi ha 22 que responen a la seva funció d'engolidor (2A), 14 sorgencies fòssils (2B) i una sola cavitat fusiforme.
Arribem ara al grup més nombros, les cavitats tectòniques, les típiques "fractures castellonenques". Hi han algunes d'aquestes que han estat erosionades, pero és tan escàs el procés o no el considerem dominant i hem decidit ubicarles ací. Hi han 128 fractures d'esquerdament (3A) que en la seva topografia, en la planta es representa per una linea estreta i allargada, amb una o més d'una direcció.
Finalment hi han 12 fenòmens estructurals (3B). Serien cavitats amb grans sales, falles, amb molts processos clàstics o bé amb una xarxa de fractures i plans d'estrat. Per exemple ací hem incòs cavitats com la Cogonda o les Coves del Tossal de la Font. 
En total 193 cavitats clasificades. Hi han algunes que no les hem clasificat degut a que no les hem visitat o bé perque ens ha resultat dificil posar-les en un "caixó" concret.

Aquests apunts sols pretenen fer un esbòs de les cavitats que tenim, visitem i estimem. Cal madurar-lo i fer cada cop clasificacions més específiques i ajustades a la realitat, analitzant cavitats de complexa formació, com les fusiformes, o bé establir paràmetres a nivell de la província de Castelló que ens permeten accedir a un "corpus" espeleogenètic i una visió més general. Mai hem de perdre de vista que cada cavitat és única i no podem etiquetar a tort i dret.