COVA DE L'AGUILA I COVA DE LA RAMBLA (CERVERA DEL MAESTRE)

 Fa unes setmanes vam visitar dos cavitats del terme de Cervera, acompanyats per Dani. Es tracta de la Cova de l'Aguila i la cova de la Rambla, situades en unes roques que s'alçen sobre el marge dret de la rambla Cervera, al sudoest de la població. Recentment des de l'ajuntament de Cervera del Maestre han obert un sender que ens porta fins a la boca de la cova de l'Aguila, en la part superior d'aquest morral. Uns metres més avall trobem la cova de la Rambla, on hem d'accedir camp a través.

La cova de l'Aguila esta formada per una galería inicial de 12 metres que ens deixa en una bifurcació. Cap a la dreta hi ha una galería de sostre baix de 15 metres que finalitza en una boca secundaria, orientada al nord. Per eixir per aquesta boca hi ha que passar una estreta gatera. 

                                          Boca de la cova de l'Aguila

Si des de la bifurcació anem cap a l'esquerra, als pocs metres trobem les restes d'un mur que talla el pas, amb la finalitat que el ramat que estava en la cova no entrara més endins. Aquesta galería esquerra te un recorrgut de 20 metres, amb caràcter ascendent. En la seua part central destaca un a escletxa perpendicular que baixa uns 3 metres, però el últims metres resulten impenetrables. 

El recorregut real de la cavitat es de 56 metres, amb un desnivell entre boques de 2 metres i un desnivell total de -4,5 metres.  La galeria d'entrada i la de l'esquerra es desenvolupen sobre un sistema de fractures nord-sur i est-oest, mentre que la galeria de la dreta, queda més condicionada pel bussament dels estrats que en aquest punt es de 12º.

                                                        Galeria d'entrada 

La cova de la Rambla també te dos boques, una inferior, que es per on s'accedeix més comodament i un altra superior que queda en mig del cingle. Penetrant per la entrada de baix, despres d'una curta ramapa ascendent la galería s'estreteix, finalitzant als pocs metres, totalitzant un recorregut de 13 metres. Abans de la gatera hi ha una cúpula al sostre que ens permet ascendir per un resalt de 6 metres a un nivell superior. En aquesta zona més alta, trobem una curta galería de tres metres que finalitza en la boca superior amb forma de "forat de la clau".

                                 Boca inferior

                                 Boca superior

Aquestes cavitats van ser catalogades  i topografiades en les campanyes de la Operación Levante de la SIRE. Ara hem condiderat adequat actualitzar les seves topografies. Es tracta de frectures ampliades per dissolució, del tipus surgencia fòssil.

PERMANÈNCIA EN CAVITATS I CONFINAMENT

Ara que en el nostre entorn tots tenim en el pensament la possibilitat d'un altre confinament com el que tinguérem el passat mes de març, ens agradaria recordar arran del "confinament" domiciliari parlar sobre la permanència en cavitats. El estar tancat en un espai limitat, amb les parets de la cova o d'una casa com a barrera que ens separa de l'exterior, de l'aire lliure, llum del sol, etc,  pot provocar unes conseqüències en el nostre cos. Pel que fa a la permanència en les cavitats, hi han diferents graus, les estades de varies hores, estades de més de 10 hores o inclús algunes menys freqüents que sobrepassen les 16 o 17 hores dins de la cova sense fer una parada per dormir dins. En aquestes podem perdre la noció del temps, i més quan trobem noves galeries o l'activitat que portem a terme ens manté molt concentrats. 

Cuinant dins d'un vivac.

Un pas més enllà son les entrades de permanència en cavitat, on realitzem una o varies nits dins, vivint dins la cova 3, 4 o més dies. En aquest cas per experiència pròpia el que marca els ritmes d'activtat i dormir, es l'activitat que es realitza dins la cova, ja siga exploració, reinstalació, topografía, desobstrucció etc. Normalment sempre hi ha un desfase entre l'horari real i rutinari que realitzem a l'exterior i el que seguim dins la cavitat, pero sempre anem controlant el rellotge per a que aquest no siga molt gran. També influeixen molt les jornades d'exploració inusuals o més exigents del previst, on després d'una jornada de mes de 15 hores después hi ha un mereixcut descans. L'exploració i la concentració en la consecució dels objectius sempre marca el temps, en jornades on es troben galeries noves el temps pasa volant, i es quan realitzem les jornades més llarges, i més quan l'actitud dels explorador es: "tot el que s'explora s'ha de topografiar". El més normal es que anem controlant l'hora dins la cavitat en aquestes llarges estades, i que no hi haga molta diferencia d'horari.

Vivac subterrani al SPM (Pirineu)

Un cas més extrem el tenim en la permanència en cavitat més estricta, es a dir el tancament voluntari en una cavitat per establir un record, fer uns estudis sobre el comportament humà davant d'aquestes situacions, estudis de cronobiologia (VEURE VIDEO), etc. Un referent en aquest tipus de permanències es l'espeleóleg i cientific francés Michel Siffre, qui en l'any 1962 va encapçalar una expedició on ell s'internava dins d'una cavitat "vivint com un animal, sense saber l'hora". El resultat va ser que va estar 61 dies, mentre que ell pensaba que n'habia estat 34. Els anys succesius, Michel segueix estudiant al voltant del ritmes del cos quan esta en total aïllament. Posteriorment un espeleolòleg italià, Maurizio Montalbini, també va realitzar diferents experiements de permanència en cavitat, on va assolir el seu record amb 366 dies. En aquesta estada, ell creia que habia estat 219. El record actual es de Milutin Veljkovic, que va estar entre els anys 1969 i 1970, 463 dies. Un cas més proper es el de l'espeleoleg català Emilio Reyes, que va permaneixer en una cova del Pirineu durant poc mes de 100 dies, i amb unes condicions semblants als dels casos abans mencionats.

Amb les experiències d'aquests pioners s'asentaren les basses de la cronobiología, destacant alguns aspectes com: el total aïllament sense saber l'hora ni tenir cap referència de l'exterior fa que el cicle són-vigília, s'allargue notablement, passant de 24 hores fins a 30, 35 o 48 (per exemple 36 hores despert, i 14 dormint), per tant, el temps pase mes ràpid baix terra. Un altre aspecte es la pèrdua de memòria a curt plaç.  En aquestes condicions, els ritmes de la són i temperatura corporal experimenten una dessincronització, es a dir que els dos ritmes funcionen de manera diferent dins de l'organisme. També en la majoria d'aquestos relats s'han descrit fatiga, desorientació, més malsons durant el somni, diferents al·lucinacions i, en dones, el cicle menstrual arriba a cessar.

Michel Siffre.

Evidentment, aquestes permanències en cavitat poc tenen a veure amb el confinament que hem viscut. Es tracta de casos molt extrems, que poden fer-nos veure la impotància d'aquests ecosistemes únics, aïllats i tan valuosos per nombrosos aspectes. Esperem que en les properes setmanes no ens falte la companyia de les persones que més estimem !!! (i tampoc perguem la noció del temps).

Acabem aquesta breu reflexió amb una coneguda frase de Michel Siffre: 

“Quan un està envoltat a la nit, amb tan sols una bombeta de llum, la memòria no captura el moment. Se li oblida. Després d'un o dos dies, un no recorda el que ha fet un dia abans. A més d'això, tot és totalment negre. És com un llarg dia interminable”

RETALLS DE PREMSA SOBRE LA CATALOGACIÓ DE COVETES SEPULCRALS.

 La passada setmana va eixir en diferents medis de comunicació catellonencs, tant en format digital com en paper, la noticia sobre la catalogació de covetes sepulcrals prehistòriques que ha fet la Diputació de Castelló. Per al treball de camp, dins l'àmbit del Desert de les Palmes ha col·laborat amb l'ESPELEO CLUB CASTELLÓ i investigadors de la universitat de Barcelona.

Dic "covetes" perque es tracta de petites fisures d'escassos metres de recorregut. Ara han finlitzat els treballs de camp i començaran les tasques en el laboratori.

La primera es va publicar el dia 31 de gener en "Actualitat diaria":

http://www.actualitatdiaria.com/es/la-diputacio-de-castello-conclou-la-catalogacio-de-les-cavitats-sepulcrals-prehistoriques-del-desert-de-les-palmes/

Tambe va aparèixer a la web oficial de la Dputació de Castelló:

http://www.dipcas.es/es/la-diputacion-concluye-la-catalogacion-de-las-cavidades-sepulcrales-prehistoricas-del-desert-de-les-palmes/print/

En aquest ennlaç podeu llegir la noticia del diari MEDITERRANEO:

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/la-cronica-de-benicassim/concluye-catalogacion-cavidades-sepulcrales-desert_974353.html

Ací la noticia del diari EL SET:

 http://el7set.es/not/20451/-la-diputacion-concluye-la-catalogacion-de-las-cavidades-sepulcrales-prehistoricas-del-desert-de-les-palmes-/#st_refDomain=&st_refQuery=


Per aquesta noticia també van eixir en MEDITERRANEO TELEVISIÓ en una entrevista a membres de l'ECC i del Servei Provincial d'Investigacións Arqueológiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló.

Finalment en aquest enllaç trobem la noticia amb el document original enviat pel SIAP, que es trova en EL SICE-CS, en el apartat "noticias Castellón":

http://www.cuevascastellon.uji.es/noticias/20160126_notaprensadiputacion_sepulcrosprehistoricosdesiertolaspalmas.pdf

EL RIU MONTLLEÓ: VOLTES I REVOLTES FARCIDES DE CAVITATS.

Els passats dies 9, 10 i 11 d’octubre decidirem seguir inspeccionant un tros de l’impressionant riu Montlleó i tota la seva depresió que forma. A diferencia d’altres vegades, aquests dies vam recorrer un bon tros de riu sense arribar a centrar-nos en una zona concreta. Te les seves dificultats i també les seues ventatges, ja que disfrutem de més recorregut, pero d’altra banda deixem moltes cavitats que es veuen desde el llit del riu, per poder assolir altres objectius projectats.

El riu vist desde baix del Cingle de Penyacalva

El primer dia vam recorrer el sender que va entre Culla i l’ermitori de l’Ortisella. Una primera parada a la cova Blanca, cova Fonda i un altra cavitat innominada ens va tindre entretinguts mig matí.

Boca inferior de la cova Fonda

Més avall, del Morral de la Caldera baixant cap al riu veiem tres cavitats, que deixem per a un altre dia, ja que la idea es visitar la cova de les Llidoneres que esta riu avall. Per tant, baixem al riu i al poc de temps veiem unes cavitats obertes en conglomerats i a uns 60 metres sobre el riu, que decidim visitar.

Cingle Verd vist desde el morral de la Caldera

En total son 8 coves ubicades a tres nivells diferents, pero en una mateixa línea i molt properes entre elles. Les nombrem d'esquerra a dreta de l'1 al 8. La primera te una boca ampla amb construccions de corralisa. La segona és més una vivenda, amb un aljub que arreplega aigua de l'exterior, cuina i una bassa que sembla ser una premsa d'oli. La tercera cavitat ubicada en el bancal superior a l'anterior i just dalt, te dos dependències separades per un mur de pedra, la de la dreta pareix ser una corralisa i la de l'esquerra vivenda, amb una porta més gran. En l'interior hi han canyissos, segurament per secar figues.

Boca de la tercera cavitat, amb dos portes.

 La quarta i la quinta son d'espai reduït, amb restes d'una paret que protegeix la boca. La sexta s'obri just dalt de la quinta, pero al bancal de dalt, amb porta i dos estances, una més gran i un altra reduïda i amb forma circular. Te aspecte de vivenda. La séptima es menuda, amb planta redona i boca ampla, visible des d'alguns punts del riu. La última forma un abric allargat, tenint just baix de la seva visera una bassa redona lluïda d'un metre de diàmetre. En menys de 100 metres trobem totes aquestes cavitats, d'usos diferenciats i utilitzats sense dubte per la gent que treballava pels bancals dels voltans. Respecte al topónim d'aquestes cavitats, sabem que en els mapes de la zona la marque com racó de les Barraques, que pot ser tinga a veure amb aquestes cavitats. També sabem que per aquesta zona es troben la cova de Miquel i les coves de Faustino. Les coves de Faustino sabem que son coves vivenda i no están localitzades, pel que caldria veure si son les descrites. Del seu propietari, Faustino, sabem que a principis dels anys 70' encara vivia i estaba en el “asilo” de Castelló. Per aprofundir més sobre les cavitats vivenda en la conca del Montlleó es bo llegir l'artícle; Unes mostres de masos en cavitats. Conca del Montlleó de Josep Lluís Viciano. De la cova de Miquel, no localitzada per nosaltres, hi ha una foto en l'artícle citat. Per falta de temps sols vam topografiar les tres cavitats superiors, arreplegant i pujant cap a l'Ortisella ja mig a fosques, sense veure la cova de les Llidoneres.

Cova del Morralàs(Benafigos) vista desde el riu.

Al dia següent baixarem al riu per remuntar-lo poc a poc pel seu llit. Des d'aquest es veuen algunes coves o petits refugis excavats artificialment en els conglomerats, semblants als d'ahir, pero més prop del riu, casi a la mateixa altura. Generalment son petites covetes utilitzades com a corralises, per guardar les eines de treball o de vivenda. Algunes tenen porta i treball de murs per acondicionar-les i s'associen a masos propers o be terrenys de conreu, que ara son plens de pins i “malea”. Les anàrem anotant i situant sobre un croquis que ens fèrem de les voltes i revoltes del riu, sense visitarles la majoria. Aquestes les trobem tant al marge esquerre (terme de Culla) com al dret (Benafigos i Vistabella). Al llerg de tot el riu també hi ha excavats en els terrers, principalment riu avall, túnels de conducció d'aigua per als molins, interesants estructures que en aquest tram no hem detectat. Si que hi han per ací alguns abrics o forats pels cingles que trobem per les voltes, oberts en calcària. Una desviació important del riu la fèrem a l'altura del morral de Castellalbo o Foradat, per tal d'anar a la cova de les Cabres. Aquesta s'obri molt alta sobre el riu i en el marge esquerre del barranc de la Font de l'Oli, que baixe de Penyacalva. Arribarem a la boca de la cavitat per un inclinat sargallar. La cova amb importants reompliments d'argila es ascendent i presenta en les seves parets algunes formes erosives semblants a grans emprentes de corrent. Per contra la secció general de la cavitat es triangular més que circular, també molt desmantelada com ho mostren elg grans blocs que tapisen la cavitat.

Cova de les Cabres

 

Grans marques erosives en les parets de la cova de les Cabres

Tornant al riu i remuntant-lo, passant el Forcall del riu Sec, les coves Voltades arribarem on desguase el barranc del Fossino, parant al Ullal del Fossino i la propera Cova de la Palla o dels Matxos, on amagaren matxos la passada Guerra Civil. Un metres amunt trobem tolls amb aigua i en el toll superior el Ullal dels Tolls de la Foresa que naix d'un pla destrat a 1,5 metres sobre el riu. L'entrada es impenetrable. Ja a fosques arribarem a l'Escola del Canto, a terme de Benassal, per recuperar forces per al dia següent. Actualment i per inicitaiva popular aquesta antiga escola ha estat restaurada i convertida en un museu, mentre que la veina casa del mestre ara es un refugi lliure molt ben cuidat.

Amaneixer desde l'escola

El Diumenge, acompanyats per Amadeo visitarem alguns indrets riu Montlleó amunt, com el Ullal de la Covassa, proper a la font del Molló, la Covassa, el Ullal del Molí la Cova i els abrics del Racó de Nando. Per acabar tornarem desde l'Escola del Canto fins a Culla, veient una altra cavitat que per falta de temps no visitarem.

La Covassa (Vistabella)

Encara queden molts racons d'aquesta zona per documentar, ja siguen abrics, ullals, coves, covetes, avencs o avenquetes. Tota pedra fa paret!!!

 

XARRADA SOBRE LES COVES DE PALANQUES

El passat dissabte 22 d'agost, dins del programa de festes de la localitat castellonenca de Palanques es va presentar en públic el treball de catalogació de les coves de l'entorn de Palanques, que s'havia publicat en la Berig-15 (Maig 2015) pp.32-45. D'aquesta manera es va posar a l'abast de la gent del municipi tota la informació i patrimoni espeleológic que s'ha recopilat en els últims 5 anys.

En aquesta xarrada Joaquín Almela va presentar aquest treball, començant amb una breu introducció al món de l'espeleologia i passant després a les 18 cavitats catalogades en Palanques. Aquesta va tindre una duració d'un hora on es va mostrar fotografies, topografies, tot el material  recollit i més curiositats, on van intervindre alguns habitatns de la població.

A conseqüència de l'interés mostrat dels palanquins durant la jornada van sortir en el record de la gent 7 cavitats noves que no haviem localitzat fins ara ni és tenia constància. Aquestes son:

-Cova del pinar del Molí.

-Cova del pinar de Blasco.

-Cova dels barrancs de Cosme.

-Cova del mas de Molins.

-Cova de Felip.

-Cova de l'Ombria dels Solans.

-Cova del mas de Teclín.

 Tal com es va concloure a l'article el catàleg estava obert a noves aportacions, pel que ara estem satisfets de les noves cavitats sorgides arran de la xarrada. Per tant encara ens queda feina en Palanques, que anirem concloent poc a poc.

Text: Joaquín Almela (E.C.C.).

 

ESPELEOGÈNESI I CLASIFICACIÓ DE CAVITATS

En les cavitats castellonenques hi ha un patró de cavitats que es molt frequent i altres que trobem en llocs més concrets, associats a zones o serralades concretes. Per exemple les fractures tectóniques son sense cap dubte les mes nombroses (sense comptar les balmes). 

La Espeleogenesi clasifica les cavitats segons la seva funció i organització del drenatge en el karst. S'aplica a sistemes organitzats que formen un conjunt de galeries més o menys extens i que en les publicacións de referencia ho aplica a grans cavitats. En "Speleogenesis, evolutión of Karst acuifers"(2000) pren com a patrons identificatius d'aquestes xarxes el tipus de recarrega i el caràcter estructural de la roca. Aquest quadre que clasifica a les cavitats es aplicat pels espeleólegs mallorquins i publicat, amb molt bon criteri, en la revista Endins i per tal de clasificar les cavitats de l'illa de Mallorca, adaptant-lo a les característiques del seu karst.

En l'àmbit de la província de Castelló, una obra de referéncia per a l'espeleologia en general es: Espeleologia a Castelló, publicat en 1992 per Josep Lluís Viciano, on també tracta en un dels seus apartats la formació: neixement, vida i mort de les cavitats, basant-se en Noel Llopis Lladó. Sense massa complicacions, per no entrar en l'etiquetatge de les cavitats degut a que cada cavitat es un món, les divideix en cavitats tectóniques, actives i fòssils (neixement, vida i mort).

Dins del catàleg provincial (SICE-CS , www.cuevascastellon.uji.es) aquesta clasificació s'amplia, especificant més característiques. Les divideix en:

 "abrigo/covacha, cavidades artificiales, cavidades con agua en el interior, cuevas marinas, fractura/diaclasa, otro tipo de cavidades, sala única(veanse las salas), sumidero(activo o fósil), surgencia activa permanente(fuentes), surgencia activa temporal("ullals") y surgencia fósil".

Ací apareixen altres paràmetres que rés tenen a veure en l'espeleogenesi de les xarxes kàrstiques organitzades, com les balmes o les cavitats artificials entre altres.

En el magnific catàleg que disposem hi han cavitats de totes les mides i interessos. En primer lloc podriem proposar els 100 metres de recorregut com una mida ja bona, com a cavitats de certa importància. 

De les 5853 cavitats catalogades en l'actualitat únicament hi han 246 que rebasen aquesta cifra. Es poca cosa, pero ha millorat en els últims anys, ja que recorde que abans, fa uns 9 anys, era de 155. Durant aquest temps hem visitat la majoria d'elles. Si amb aquestes coves fem una clasificació a nivell d'espeleogenesi per tal d'obtindre un "esbos" general dels tipus de cavitats que hi ha a Castelló, coneixeriem el tipus de cavitat més freqüent i percentatges dels tipus proposats.

Agafant la clasificació de Viciano, del SICE-CS i afegint idees proposades pels espeleólegs mallorquins en “El karst i les coves de Mallorca"(1995) aquesta podría ser així:

1-CAVITATS ACTIVES

A-SURGENCIES PERMANENTS/CURSOS ACTIUS.

B-SURGENCIES TEMPORALS(ULLALS).

2-CAVITATS RESIDUALS

A-ENGOLIDORS (erosió directa)

B-SURGENCIES

C-POUS FUSIFORMES (erosió inversa)

3-CAVITATS TECTÒNIQUES

A-FRACTURES D'ESQUERDAMENT

B-FENOMENS ESTRUCTURALS

De les  246 cavitats abans esmentades hi han 35 que son cavitats totalment artificials, com túnels de conducció de l'aigua o amb finalitats d'extracció de mineral, pel que les omitim.

Ens quedem en 211 cavitats. D'aquestes hi han 8 cavitats actives permanents (1A), be surgències o cursos actius temporals per on circula l'aigua subterrània de mode organitzat. Poden correspondre al curs alt del "sistema", mig o be la seva sortida a la superficie.

Respecte als coneguts Ullals o surgències temporeres (2B) hi ha 9. Representen eixides d'aigua responent a les característiques geológiques i pluviomètriques de Castelló.

D'altra banda, de cavitats residuals hi ha 22 que responen a la seva funció d'engolidor (2A), 14 sorgencies fòssils (2B) i una sola cavitat fusiforme.

Arribem ara al grup més nombros, les cavitats tectòniques, les típiques "fractures castellonenques". Hi han algunes d'aquestes que han estat erosionades, pero és tan escàs el procés o no el considerem dominant i hem decidit ubicarles ací. Hi han 128 fractures d'esquerdament (3A) que en la seva topografia, en la planta es representa per una linea estreta i allargada, amb una o més d'una direcció.

Finalment hi han 12 fenòmens estructurals (3B). Serien cavitats amb grans sales, falles, amb molts processos clàstics o bé amb una xarxa de fractures i plans d'estrat. Per exemple ací hem incòs cavitats com la Cogonda o les Coves del Tossal de la Font. 

En total 193 cavitats clasificades. Hi han algunes que no les hem clasificat degut a que no les hem visitat o bé perque ens ha resultat dificil posar-les en un "caixó" concret.

Aquests apunts sols pretenen fer un esbòs de les cavitats que tenim, visitem i estimem. Cal madurar-lo i fer cada cop clasificacions més específiques i ajustades a la realitat, analitzant cavitats de complexa formació, com les fusiformes, o bé establir paràmetres a nivell de la província de Castelló que ens permeten accedir a un "corpus" espeleogenètic i una visió més general. Mai hem de perdre de vista que cada cavitat és única i no podem etiquetar a tort i dret.

 

CAVITATS VIVENDA A CASTELLÓ

Llegint l'interessant llibre de "Las cuevas de Crevillent" publicat l`any 2000 i del que son autors Jose Antonio Garcia Aznar i Joaquín Antonio López Davó, em va fer reflexionar sobre el tema. Es tracta d´un catàleg de les cavitats que hi ha dins del casc urbà d'aquesta població. En ell vaig veure la importància de les coves com a vivenda a nivell mundial on es mostra magnificament. Hi ha gent que viu en coves en tots els continents i en total s'estima que hi ha 60 milions de persones que viuen en coves.Això si, cada cop es menys freqüent aquest hàbitat.

 D'altra banda cal aclarir i llevar els falsos prejudicis sobre les cavitats-vivenda. Alguns creuen que aquestes son sinònim de pobresa, immundicia,  insalubritat, brutícia i amb freqüència les relacionen amb els baixos estrats socials. Potser que en un passat els més pobres visqueren en coves, però no tot es cert, ja que es pot viure dignament en una cova. Les coves habitades poden ser de diversos tipus:
Dins de cavitats naturals, en abrics baix de la roca, entre les roques o adossades a la roca.

Referent a la província de Castelló trobem algunes referències en la Cova de Colom, ubicada al marge del riu sec i que en documents antics es mostra com un hostal. En l'actualitat es possible que ja siga desapareguda per alguna riuada, però encara trobem alguna coveta en la zona. En Toga en la cueva de la Loma, esta molt acondicionada com a vivenda amb les diferents parts d'una casa.

Entrada de la cueva de la Loma, Toga.

 També en el riu Millars, entre el pont de la carretera i el del tren, baix del castell d'Almassora trobem unes coves excavades en conglomerat i acondicionades que figuren en documents recents, de 1990, com a vivenda en el cens de la població.

Topografia d´aquestes cavitats-vivenda

Respecte a bibliografia específica del tema en la provincia sols conec el treballet de Josep Lluís Viciano, sobre cavitats-mas al riu Montlleó:Unes mostres de masos en cavitats. Conca del Montlleó, publicat en Estudis Castellonencs, anys 2003-2005.
També podem traure alguna informació més general en els cens de població del segle XIX i XX on figuren algunes cavitats o cavitats habilitades com a caseta-corral etc.
Si ampliem l'espectre i incluim també les cavitats usades com a corral o censades com a propietat trobem e el Nomenclator de la provincia de Castellón de la Plana, Año 1860 on encontrem inventariades 115 cavitats subterranies en la província, on la majoria son cavitats-corralissa.
En les nostres visites observem que moltes de les cavitats vivendes o corralises estan situades als caixers dels rius o rambles i excavades artificialment en els terrers d´aquestos.

Cova o mas del Cep, en Ares del Maestre, Barranc dels Horts

 Les cavitats sempre han estat abric i recer per al ser humà, i perquè no ara també a nosaltres els espeleòlegs ja que es un lloc on passem moltes hores, potser no moltes, comparat amb aquells que vivien o viuen en coves, però representen punts molt importants per a nosaltres. Valorem aquestes cavitats i gaudim-les!!!

No tots el cavernícoles son com aquest

CAVITATS I PEDRA EN SEC

Dins del patrimoni cultural de la província de Castelló, ocupen un bon lloc les construccions de perda en sec que estan presents en pràcticamnet en tot el territori. Aquest patrimoni i mode de reformar i acondicionar el paisatge també el trobem a les cavitats.

Coveta o caseta de Marrando (Xodos)

Principalment es en els abrics on freqüenten les tanques de perda en sec per a usos ramaders, com a mallada o sester. Hi han altres cavitats que tenen construccions en l'interior, per a un acondicionament humà d'habitatge, amagatall i condicionament per fer l'espai més accesible i confortable.
Aprofitem ací per anunciar la VI trobada de Pedra en sec que tindrà lloc a Villafranca aquest cap de setmana.
Trobem més informació de la pedra en sec a Castelló en:

http://catimenu.com/barraques.htm

Cova de la Mangranera (Culla)

Encontrem bons exemples de tanques en cavitats en la cova de Mangranera, la cova de la Morería, la cova del Molinell a terme de Culla i moltisimes més rerpartides de totes les comarques.

Coveta del Puntal (Culla)

Cova del Molinell (Culla)

Per a reduír la boca de la cavitat a la cueva de Juan Edo a Ludiente, cueva de la Canaleta a Vistabella. Per acondicionar l'interior la cova del Calvari o de l'aguela filosa a la Pobla Tornesa, La cova del Tabústol a Benasal, la cueva de la Higuera a Ayódar, el Covarxo, la cova del Simo a Costur amb escaletes i tot per entrar.

Cova Negra (Vistabella)

També trobem mines amb molt de treball de pedra en sec pero son dignes de menció algunes galeríes del coto minero Virgen del Amparo, amb extraordinaries voltes que trobem al sostre:


D'aquest tema podriem parlar-ne molt més, per ho deixem per a un altre día.

ELS AVENCS DEL MAS D'EN JAUME (BORRIOL)

Els avencs del Mas d'en Jaume son una serie de fractures situades en la serra de Borriol, proper al barranc de la Penya i a la font de Codina, a la dreta hidrogràfica del riu Sec. Les cavitats s'obrin en un pla situat a mitja altura sobre la Serra i un poc per damunt del Mas d'en Jaume, a una altura de 450 m.s.n.m. En total hi han 4 avencs, dels cuals destaquen el 1 y el 2, amb una fondaria superior a 50 metres. La cavitat nº-4 també esta situada en el pla, pero amb menys desenvolupament. Finalment l'avenc nº-3 és una petita fractura situada en la caiguda del barranc de la Penya.

La boca de l'avenc nº-1; al fons la serralada del desert de les Palmes

Aquestes cavitats foren explorades per membres de l'ESPELEO CLUB CASTELLÓ a principis dels anys 90'. Amb posterioritat, altres membres del club re-exploren i topografien les cavitats; entre els anys 2008 i 2009.


Descendint el pou de MJ-1.

Per accedir a la zona ho fem per el cami de Codina. Aquest camí comença al primer pont de l'autovía, movent desde la ermita de sant Vicent cap a la Pobla Tornesa. Seguim aquest cami asfaltat durant 1,5 Km, on en l'últim tram el camí és de terra i arriva al barranc de Codina. Ací tenim que agafar el camí de la dreta, que puja amb molt de desnivel durant 0,9 km, fins arrivar a uns horts de garroferes. Desde l'hort hi ha que pujar en direcció nord durant uns 15 minuts camp a través, fins arrivar al pla on ja no hi han pins i és on estan situats els avencs.

Podem resumir espelomètricament les cavitats de la seguent manera, afegint les topografies:

MJ-1
Desenvolupament= 221
Fondaria= -51


MJ-2
Desenvolupament= 155
Fondaria= -53


MJ-3
Desenvolupament= 6
Fondaria= -2


MJ-4
Desenvolupament= 20
Fondaria= -9


També mostrem un planol de les dos cavitats mes importants de la zona, que es troben molt properes, pero no comuniquen entre elles. D'aquestes dos, destaca l'avenc MJ-1, ja que l'amplada mitja és superior a 1 metre, mente a l'avenc MJ-2 és de 0,7 metres.


El passat 8 de setembe visitarem l'Avenc MJ-1 amb l'objectiu de millorar la instalació i fer algunes fotos. Aprofitem per adjuntar a continuació les millors imatges:

Descendint l'últim tram del pou.


Base del pou principal.


Progressant per la fractura.


Delicada formació abans de l'estretor.