martes, 7 de julio de 2015

JA FA 10 ANYS !!!



El dia 7 de juliol de 2005 a la cova de les Ferreries.

Un dia com avui, un 7 de juliol, festivitat de San Fermin, pero de fa tot just 10 anys, començà tot. Aquella vesprada d’aquell 7 de juliol de 2005, els germans Joaquin, Juan Mª i Luis Almela teníem ganes d’anar a la muntanya, com solíem fer els dies d’estiu i alguns caps de setmana. Pero en aquesta ocasió vam tirar ma d’un llibre sobre el terme de Borriol. Este llibre curiosament va ser el regal que va fer el tío Luis al nostre germà Jesús per la seua confirmació.

Portada del llibre Borriol.

Pues be, en aquest llibre, hi ha un apartat dedicat integrament a la geologia del qual son autors els companys del Espeleo Club Castelló David Aragón i Luis Miguel Cabo. En aquella època encara no sabien qui eren aquestos companys. També hi ha un altre apartat que parla de la Mineralogia, escrit per Manuel Canseco. Tant en l’apartat d’espeleologia com en el de mineralogia es parla de la Cova de les Ferreries o Mina de les Ferreries, que evidentment fan referència a la mateixa cavitat meitat natural, meitat artificial.

Topografia de la cavitat que apareix al llibre Borriol.
 
Nosaltres vam agafar el llibre i ens vam decidir per anar buscar la cova de les Ferreries, moguts per la curiositat de conèixer un nou indret. I així, sense quasi saber-ho vam començar en la nostra afició a l’espeleologia, que a dia d’avui, 10 anys mes tard, pot considerar-se una forma de vida mes que una simple afició. Son circumstancies com aquesta les que marquen el nostre destí, i sense adonar-nos van modelant les nostres vides, conduint-nos per camins que mai imaginaríem recórrer.

Els 3 germans en la entrada a la cova de les Ferreries.
 
En aquesta incursió vam fer una simple visita a les zones mes externes de la cavitat. Recorde, i les fotografies ens ajuden a recordar-ho, que no duem cap casc al cap, la única il·luminació era una vella llanterna i un ciri, i curiosament el llibre de Borriol ens acompanyava en la visita. Llegint la descripció i mirant la topografia anàvem avançant per la cova. En un punt vam trobar una estretor, una zona de sostre baix, i tant sols Juan Mª es va atrevir a passar. Joaquín i Luis esperàvem a l’entrada de la gatera intrigats per veure que trobava Juan Mª, i un poc preocupats per lo que poguera passar-li.

Juan Mª superant la seua primera gatera.

La vesprada va concloure amb un banyet en el proper pantà de Mª Cristina. Durant aquest estiu de 2005 vam fer algunes incursions mes a algunes cavitats dels voltants de Castelló. Per exemple: la cova dels Malandrins a La Pobla Tornesa, la cova del Moli la Font a terme de Castelló i la cova del Bolimini a Vilafames. A la tardor vam visitar algunes cavitats de la Serra Espada i de la Serra d’Orpesa, i al desembre d’aquest mateix any vam començar a fer topografies en el conjunt tectònic de Les Gralles, a la vesant nord-est de la Raca.

En la cova de l’Estuco, a la serra Espadà.

I així poc a poc vam anar descobrint el mon de l’espeleologia sense que ningú ens iniciara, senzillament vam ser autodidactes i va anar donant passos poc a poc, pujant esglaó rere esglaó fins arribar al dia d’avui. Ara, poc a poc intentem pujar nous esglaons i no deixar mai d’aprendre quelcom nou. No sent autodidactes, pero si donant els passos en la direcció en que el nostre esperit ens empenta.

En la cova del Moli la Font, a Castelló.

10 anys han passat, moltes coses han canviat. Veient les fotografies ens adonem de que hem crescut, pero no sols físicament, hem crescut com a persones, hem madurat i també ens hem fet espeleòlegs. La nostàlgia s’apodera de mi quant recorde aquelles primeres aventures viscudes junt als meus germans Jesús i Juan Mª. Els tres junts formarem un gran equip, ens unia allò que esta per damunt de la camaraderia i l’amistat; érem el “tridente Almela”.

¡¡ Quines tècniques aquelles !!

Juan Mª va deixar l’espeleologia al novembre de 2012, el seu esperit l’empentava en força per altres camins, i el seu destí el va separar de les coves; pero nosaltres seguim volent-lo amb la mateixa força que sempre. En moltes ocasions la meua companya Cristina hem sent dir amb nostàlgia: “quan anava en Juan Mª…”; “Juan Mª feie…”; “Juan Mª deie…”. La publicació del monogràfic sobre les cavitat del monte Turio va suposar pera nosaltres el fi d’una època, el fi del “tridente Almela”.

Jesús, Luis i Juan Mª a la sala del bivac del avenc del Turio-5.

El grup realment va anar disgregant-se poc a poc, i va ser la pròpia vida la que va anar duent a cadascú cap al seu destí, pero per a mi aquell dia que Juan Mª va marxar, va marcar per a mi un abans i un desprès; igual que aquell dia que vam visitar tots plegats la cova de les Ferreries amb un llibre i un ciri a la ma va marcar intensament el devindre de la meva vida. Ara evidentment continuem molt units tots els germans Almela, tant els que tenim en comú l’amor per les coves, com els que estan farts de sentir-nos parlar de forats i mes forats. A mes de les coves i els avencs tenim les nostres vides i uns camins que recórrer, i que no sempre van paral·lels. Pero en l’àmbit espeleològic seguirem fent moltes coses junts, per que els nostres camins en molts moments tornaran a ajuntar-se i caminarem tots plegats baix l’espurna que il·lumina la foscor que tant ens captivà.

Els 4 germans Almela: Joaquin, Juan Mª, Luis i Jesús a la cova Negra de Vistabella.

Pera concloure estos 10 anys, esta vesprada visitarem la cova de Les Ferreries, com aquella calorosa vesprada d’aquell 7 de juliol de 2005, i nostàlgics recordarem amb emoció les experiències viscudes i la gent que ha format part del nostre mon subterrani. A la meua parella la vaig conèixer gracies a l’espeleologia, tant mateix a molt bons amics. Pero a mes de recordar el passat, mirarem cap al futur, un futur que ja es avui, un futur en el que continuarem lluitant, un futur ple de coves, un futur que seguirem explorant...
... ¡¡ PER 10 ANYS MES !!

La posta de sol a l’embassament de Maria Cristina el 7 de juliol de 2005, indicava que quelcom gran començava.

martes, 30 de junio de 2015

MOLA DE FANZARA – Sector noreste (3ª Parte)



Como conclusión a los anteriores artículos sobre las cavidades del sector noreste de la Mola de Fanzara, presentamos esta 3ª y última parte por el momento. Recordamos que pueden leer los anteriores artículos publicados en este blog en los siguientes enlaces:

Mapa y ortofoto con detalle de la zona.

Acceso a las cavidades de la zona y referencia de situación respecto a la cova de La Mola.

Tras la exploración de las 6 cavidades de la zona y con los datos bibliográficos de los anteriores grupos que trabajaron en la zona (OJE y GEON) hemos averiguado las equivalencias entre nombre de las distintas cavidades de la zona. En la siguiente tabla mostramos las diferentes denominaciones de cada cavidad, así como las topografías o croquis con las que cuenta cada una.


En la siguiente tabla se muestran los datos espeleométricos de las 6 cavidades de la zona. Algunas de ellas son de escaso interés espeleológico, pero existe alguna cavidad interesante por su recorrido o profundidad como puede ser el Avenc de Pepet de Cala Sants.

 

Finalmente insertamos las topografías realizadas por el ECC de las cavidades reseñadas, ya que son las topografías con más rigor de todas las que se han realizado de este sector de la Mola de Fanzara.

 



 

 


viernes, 26 de junio de 2015

LA COVA PAREDÀ (LA POBLA TORNESA)

Fa uns dies vam fer una curta excursió per la zona sud-oest del terme municipal de la Pobla Tornesa, fins el barranc de la Paredà o Paredada. L'objectiu era visitar les cavitats del marge esquerre del barranc, que son la cova Paredà i la cova Paredà-2, dos cavitats erosives obertes sobre fractura. 
D'altra banda les cavitats del marge dret del barranc son tectóniques: cova del Bustal, fractura del Bustal i coves de la Solsida del Bustal 1 i 2, ja visitades fa uns quants anys. També per aquesta zona hi ha el Ullal de la Cova Paredà, surgencia permanent que s'activa després de fortes, molt fortes llevantades. Segons es conta ha de ploure "un cabiró de saó" per a que ixca l'ullal. Aquesta informació es va publicar en 2015 en el butlletí de A.C. la Balaguera, Montornés nº21, per José Miguel Castellet Martí en l'article titulat:Evolució temporal de registres pluviomètrics a La Pobla Tornesa(agost 1990–juliol 2014) .
 De les noticies d'aquest sabem que s'activà per última vegada l'any 2000. El Ullal no el tenim localitzat exactament, pero les referències facilitades per un pastor de la població son que esta en el mateix llit del barranc, més amunt de la cova Paredà i al costat d'una carrasca.
Barranc i cova Paredà
Un dels interesos que volem destacar de la cova es el seu caràcter erosiu que ens indica que es una surgencia fòssil, del qual el punt d'emissió actual potser siga el ullal abans esmentat. També parlarem de la cova Paredà-2, però es menys important.
Cova Paredà penjada en el cingle.
La cova Paredà s'obri en calcàries aptienses del cretàcic inferior que es disposen en estrats quasi horitzontals. Actualment esta penjada a uns 85 metres sobre el nivell del barranc i a escasos 30 metres de la planura superior que formen les muntanyes de la zona, com el tossal de la Paredà o l'Infernàs. Té un recorregut de 38 metres amb un caràcter ascendent i 2 metres positius aproximadament. L'altra cavitat esta a uns 80 metres, en el mateix pany rocòs i uns pocs metres més alta en cota.
Forat erosiu i cova Paredà-2 a la dreta.
Boca de la cova Paredà-2
En l'interior de les cavitats trobem diferents formes o millor dit microformes:
Hi han marques de corrosions de diferents tamanys, unes més grans, tant en grandària con en profunditat i altres més menudes i més nombroses cap al final de la cavitat. Pareix que el tamany esta en funció de la fondària de la cova on estiguen les marques, pero mirant-ho millor crec que respon al tipus de roca. Aquestes es veuen com petites "picaetes" o forats en la roca.
COVA PAREDÀ
 COVA PAREDÀ-2
 Unes altres marques de corrosions prenen forma de línies, tipus "grietes" i associades a elles hem vist en un punt juntes estilolítiques, relacionades en moviments tectònics recents.

"Grietes" i junta estilolítica.
Aquestes formes responen a la quimica de l'aigua i a la naturalesa de parets de la cavitat i les trobem en altres cavitats del mateix origen. Respecte a les corrosions, també hi han (en altres coves) corrosions climàtiques atribuides a diferències de temperatura o corrents de convecció, pero no en aquesta cavitat.
Unes altres formes son petites cúpules de disolució per on penetrà aigua del sostre. També son frequents en altres cavitats d'aquest tipus.
COVA DE LA PAREDÀ
En la cova trobem altres formes semblants a "pendants" i relacionats en una deposició de sediments i posterior retirada dels sedimets, conegut com a paragénesis. No creem que responga a aquesta génesis i es més be degut a la intensa fracturació de les roques i posterior erosió desde el sostre.
Ixents de roca erosionats del sostre.
Una mostra d'aquesta fracturació es veu en la propia forma de les galeries de la cavitat. La cova s'inicia amb una galeria principal d'uns 10 metres que es bifurca en dos conductes de seccions més reduïdes i de similar tamany. A més trobem altres dos galeries molt més estretes, una d'elles en la part exterior, que forma un conducte d'uns 5 metres que ix a l'exterior a l'altura de la boca, paral·lel a la galeria principal. L'altre es paral·lel a la galeria de la dreta, després de la bifurcació.
Bifurcació de la galeria principal

Primers metres de la cavitat.

Eixida a l'exterior del conducte paral·lel a la galeria principal.
Finalment hi han seccions en les dos galeries finals que podem visualtzar en les fotos i veure la seua estructura actual, amb una zona inferior on es nota una circulació a pressió i un altra superior més angulosa i on influeix la fractura i el seu desenvolupament vertical. Pasa el mateix en el conducte situat a la dreta del principal de la primera foto, on es nota la part inferior arrodonida i la superior més angulosa i condicionada per la fractura.

Galeria secundaria de la dreta.

Mateix punt d'abans pero des d'un altre angle.
En aquesta secció analitzada pareix que hi ha una diferent coloració i naturalesa de la roca en les parts inferior i superior. I d'ací podria vindre la diferent formació i morfologia de la galeria.
Galeria secundaria de l'esquerra
Per acabar volem mostrar un detall de la cova Paredà-2, on s'observen restres d'una terrassa de concreció. Aquestes poden fer-mos pensar en un antic nivell de deposits sedimentaris, on en la part superior d'aquest es va concrecionar i en la posterior retirada del sediment quedà  en alguns punts aquesta capa de concreció. Potser la concreció en un nivell determinat de la cova siga un testig del procés explicat. En altres cavitats hi han coses paregudes anomenades "fals sostre", formades a vegades per aquest procés.
Nivell de concreció amb la fractura.
Més nivell de concreció en altres punts de la cova (a la mateixa cota)
Amb aquests apunts, des d'un punt de vista aficionat, sols hem volgut mostrar algunes observacions d'aquest conjunt erosiu. De cavitats erosives en la provincia hi ha moltes. Un conjunt relativament proper a aquest es el de les coves de Blasco a Cabanes, publicat per l'E.C.C. en el butlletí del centre d'estudis la Plana nº11 (1987); Morfologia cársica en la cova de Blasco

Cova paredà i conducte erosiu inferior
Conducte erosiu inferior, penjar en el cingle.