MESURAMENT DE CAVITAT AMB HIPOXIA

Corria l’any 2010 quan en un treball de catalogació a nivell municipal, concretament a terme de Costur s’estava fent una gran labor de repàs de les zones espeleològiques amb potencial. Així Jesús que era el que duia la davantera en les exploracions i treballs, el  va topetar fent un pateo per la Bassa Roja i el seu pla, este, te un potencial molt elevat de cavitats.

Bassa principal que dona nom al pla

Entre les seues peculiaritats, està el estar amb abundants dolines d’infiltració d’aigua de pluja en llocs mes fondos; així molt a prop d’una zona on abunda la Terra Rossa i que fa presència l’argila. Pels voltants hi ha diversos llocs d’absorció, on es van localitzar un parell de clots que tenien bona pinta. Es van iniciar treball de desobstrucció en febrer.

Zona amb molt de coscollar que dificulta el pas pel pla

Ja al juliol del 2010 es va fer una nova visita amb mes mitjos en que es pretenia acabar la desobstrucció, i així va ser. Es va poder entrar en l’engolidor i trobar el majestuós pou de 55 metres, que sols es van sondejar. Tornant després a l’agost en que es va explorar i topografiar en dos visites molt properes entre elles, donat la envergadura del descobriment.

En l’exploració es va comprovar la dificultat en la respiració en les parts mes fondes, donant per confirmat la presencia de hipòxia, que resultava en carència de oxigen en la cavitat. Aquest fenomen està enregistrat com el primer de la província relacionat amb la hipòxia.

Així va ser visitada posteriorment a l’abril del 2012 amb fins esportius i fotogràfics, no arriscant de clavar-se per l’escletxa final per precaució.

No coneixent mes entrades d’espeleòlegs en la cavitat fins la darrera de estudi.

Estava la idea de tornar amb aparells de mesurament de gasos, però no es va trobar dia fins que aquet diumenge passat, dia de la Immaculada, en que de manera prou improvisada van Joaquín amb Eliseu, de l’Espeleo Club Castelló.

En la minúscula i amagada boca

En l’entrada comença la primera prova per als espeleòlegs, havent una forta estretor que sols deixa escorre entre la roca mare a Joaquín, quedant Eliseu en espera a l’exterior aprofitant per patejar l’entorn.

Joaquin aprofita la instal·lació de spits existent i baixa fins la part mes fonda de la cavitat. Considerar que hi ha que posar un desviador en la cota de -25m, per tal d’evitar un lleu fregament, ja que no apareix en la ressenya.

En la baixada es neteja alguna llosa que resta inserida a les parets, ja que queda un poc solta, i es vol evitat tot perill.
Notar que no es va notar dificultat en la respiració ni cap anomalia en el trascurs de la activitat, encara que es va intentar progressar amb suavitat. Per tant creem que els nivells d'oxigen en les primeres visites a la cavitat serien més baixos.

Les dades enregistrades son les següents:

Fondària	% d’Oxigen	Hora
Boca	20.8	12:05
Capçalera  pou 55    -10m	20.3	12:20
Repisa                       -43m	17.1	12:39
Repisa                       -65m	16.5	12:50
Estretor                    -71m	16.1	12:55

Dada enregistrada en la fondària màxima

 Esperem que pròximament es continue amb la labor d'estudi dels gasos de diversos avencs amb tipologia erosiva semblant, ja que la no circulació de corrent d'aire propicia aquest ambient pobre en oxigen. 

VISITA A L'AVENC DE LA FERRADURA-2 (CABANES)

El pasat dissabte 7 espeleólegs, la majoria de l'ECC, visitarem l'Avenc de la Ferradura-2 explorat i topografiat entre els anys 2009 i 2011 per membres del club. Ja que alguns estan inicint-se encara a les técniques de progressió vertical aquesta es una bona cavitat. Vam instal·lar els dos primers pous de la via principal i progresarem per un tros de la fractura, observant les colades amb les seues diferents tonalitats i delicats racons amb excèntriques i altres formacions.

Preparats abans d'entrar

Cal recordar que aquesta cavitat va ser presentada en comunicacions de les Jornades Culturals del Pla de l'Arc l'any 2012 i publicada posteriorment en el llibre d'aquestes. Podeu llegir l'artícle ACÍ.

En la base del pou de 18m.

En l'interior de la cavitat i concretament en la base del pou s'observen algunes  formes erosives on aflore la roca mare sense colades i on trobem petits forats de corrosions.

Paret erosionada amb corrosions

LA COVA PAREDÀ (LA POBLA TORNESA)

Fa uns dies vam fer una curta excursió per la zona sud-oest del terme municipal de la Pobla Tornesa, fins el barranc de la Paredà o Paredada. L'objectiu era visitar les cavitats del marge esquerre del barranc, que son la cova Paredà i la cova Paredà-2, dos cavitats erosives obertes sobre fractura. 

D'altra banda les cavitats del marge dret del barranc son tectóniques: cova del Bustal, fractura del Bustal i coves de la Solsida del Bustal 1 i 2, ja visitades fa uns quants anys. També per aquesta zona hi ha el Ullal de la Cova Paredà, surgencia permanent que s'activa després de fortes, molt fortes llevantades. Segons es conta ha de ploure "un cabiró de saó" per a que ixca l'ullal. Aquesta informació es va publicar en 2015 en el butlletí de A.C. la Balaguera, Montornés nº21, per José Miguel Castellet Martí en l'article titulat:Evolució temporal de registres pluviomètrics a La Pobla Tornesa(agost 1990–juliol 2014) .
 De les noticies d'aquest sabem que s'activà per última vegada l'any 2000. El Ullal no el tenim localitzat exactament, pero les referències facilitades per un pastor de la població son que esta en el mateix llit del barranc, més amunt de la cova Paredà i al costat d'una carrasca.

Barranc i cova Paredà

Un dels interesos que volem destacar de la cova es el seu caràcter erosiu que ens indica que es una surgencia fòssil, del qual el punt d'emissió actual potser siga el ullal abans esmentat. També parlarem de la cova Paredà-2, però es menys important.

Cova Paredà penjada en el cingle.

La cova Paredà s'obri en calcàries aptienses del cretàcic inferior que es disposen en estrats quasi horitzontals. Actualment esta penjada a uns 85 metres sobre el nivell del barranc i a escasos 30 metres de la planura superior que formen les muntanyes de la zona, com el tossal de la Paredà o l'Infernàs. Té un recorregut de 38 metres amb un caràcter ascendent i 2 metres positius aproximadament. L'altra cavitat esta a uns 80 metres, en el mateix pany rocòs i uns pocs metres més alta en cota.

Forat erosiu i cova Paredà-2 a la dreta.

Boca de la cova Paredà-2

En l'interior de les cavitats trobem diferents formes o millor dit microformes:

Hi han marques de corrosions de diferents tamanys, unes més grans, tant en grandària con en profunditat i altres més menudes i més nombroses cap al final de la cavitat. Pareix que el tamany esta en funció de la fondària de la cova on estiguen les marques, pero mirant-ho millor crec que respon al tipus de roca. Aquestes es veuen com petites "picaetes" o forats en la roca.

COVA PAREDÀ

 COVA PAREDÀ-2

 Unes altres marques de corrosions prenen forma de línies, tipus "grietes" i associades a elles hem vist en un punt juntes estilolítiques, relacionades en moviments tectònics recents.

"Grietes" i junta estilolítica.

Aquestes formes responen a la quimica de l'aigua i a la naturalesa de parets de la cavitat i les trobem en altres cavitats del mateix origen. Respecte a les corrosions, també hi han (en altres coves) corrosions climàtiques atribuides a diferències de temperatura o corrents de convecció, pero no en aquesta cavitat.

Unes altres formes son petites cúpules de disolució per on penetrà aigua del sostre. També son frequents en altres cavitats d'aquest tipus.

COVA DE LA PAREDÀ

En la cova trobem altres formes semblants a "pendants" i relacionats en una deposició de sediments i posterior retirada dels sedimets, conegut com a paragénesis. No creem que responga a aquesta génesis i es més be degut a la intensa fracturació de les roques i posterior erosió desde el sostre.

Ixents de roca erosionats del sostre.

Una mostra d'aquesta fracturació es veu en la propia forma de les galeries de la cavitat. La cova s'inicia amb una galeria principal d'uns 10 metres que es bifurca en dos conductes de seccions més reduïdes i de similar tamany. A més trobem altres dos galeries molt més estretes, una d'elles en la part exterior, que forma un conducte d'uns 5 metres que ix a l'exterior a l'altura de la boca, paral·lel a la galeria principal. L'altre es paral·lel a la galeria de la dreta, després de la bifurcació.

Bifurcació de la galeria principal

Primers metres de la cavitat.

Eixida a l'exterior del conducte paral·lel a la galeria principal.

Finalment hi han seccions en les dos galeries finals que podem visualtzar en les fotos i veure la seua estructura actual, amb una zona inferior on es nota una circulació a pressió i un altra superior més angulosa i on influeix la fractura i el seu desenvolupament vertical. Pasa el mateix en el conducte situat a la dreta del principal de la primera foto, on es nota la part inferior arrodonida i la superior més angulosa i condicionada per la fractura.

Galeria secundaria de la dreta.

Mateix punt d'abans pero des d'un altre angle.

En aquesta secció analitzada pareix que hi ha una diferent coloració i naturalesa de la roca en les parts inferior i superior. I d'ací podria vindre la diferent formació i morfologia de la galeria.

Galeria secundaria de l'esquerra

Per acabar volem mostrar un detall de la cova Paredà-2, on s'observen restres d'una terrassa de concreció. Aquestes poden fer-mos pensar en un antic nivell de deposits sedimentaris, on en la part superior d'aquest es va concrecionar i en la posterior retirada del sediment quedà  en alguns punts aquesta capa de concreció. Potser la concreció en un nivell determinat de la cova siga un testig del procés explicat. En altres cavitats hi han coses paregudes anomenades "fals sostre", formades a vegades per aquest procés.

Nivell de concreció amb la fractura.

Més nivell de concreció en altres punts de la cova (a la mateixa cota)

Amb aquests apunts, des d'un punt de vista aficionat, sols hem volgut mostrar algunes observacions d'aquest conjunt erosiu. De cavitats erosives en la provincia hi ha moltes. Un conjunt relativament proper a aquest es el de les coves de Blasco a Cabanes, publicat per l'E.C.C. en el butlletí del centre d'estudis la Plana nº11 (1987); Morfologia cársica en la cova de Blasco. 

Cova paredà i conducte erosiu inferior

Conducte erosiu inferior, penjar en el cingle.

LAS CUEVAS MANGUERA

En nuestra província encontramos cavidades con unas características similares que deben su origen a un mismo fenómeno. Este es el caso de las denominadas CUEVAS MANGUERA, ya familiares en nuestra jerga espeleológica.

 

Este nombre fué propuesto por los espeleológos del E.C.C.; Juan Ramos y David Aragón en el número 6 de la revista Berig (año 2002). En el artículo se muestra la necesisdad de nombrar a unas cavidades con unas morfologias comunes que encontramos a menudo en nuestras comarcas, y de dar unas hipótesis sobre su origen. Las características e hipótesis de estas cavidades pueden verlas en el el artículo:

LAS CAVIDADES CONOCIDAS COMO “CUEVAS MANGUERA”. 
HIPÓTESIS SOBRE SU ORIGEN. 

En la conclusión de este artículo deja abierto el debate sobre su origen, tratándolo como “un problema todavía no solucionado” y dejando la hipótesis A y la hipótesis B.

Cova de les Truges(Coves de Vinromà)

El objetivo que nos proponemos ahora es en primer lugar ubicar estas cavidades dentro de un ámbito más amplio, que corresponderia a la surgencias fósiles y que estaria en función de las cavidades de nuestra província, sin perder de vista las clasificaciones de autores de referencia.

Sin duda estas cavidades son producto de una actividad erosiva y se asientan en los margenes de barrancos y ramblas, hoy en dia secos. Por tanto las clasificariamos dentro de las surgencias fósiles, es decir conductos de drenaje que antiguamente expulsaban agua al exterior y que quedaron fosilizados o colgados. En nuestras visitas a cavidades encontramos surgencias fósiles de diferentes tamaños, longitudes, secciones, con bocas más amplias o menos amplias, con trazados diferentes etc.
A mi parecer, las cuevas manguera dentro de las surgencias fósiles serian las que poseen la sección más estrecha y que han tenido menor evolución, importancia y desarrollo hídrico en el pasado. Personalmente me convence más la hipótesis A, que relaciona estas cavidades como una surgencia con un conducto forzado o galeria freatica, de origen muy local y que se ve interrumpida de modo brusco, por descenso del nivel freático.

Típica cueva manguera

Si nos guiamos por autores de referencia como Stein-Erik Lauritzen y Joyce Lundberg (6.1.Solutional and erosional morphology, dentro de “Speleogenesis and Evolution of karst acuifers”) vemos que hay tres formas basicas en conductos erosivos:
1-Las galerias freáticas, con tubos de presión, con secciones circulares, elípticas y lenticulares.
2-Las galerias epifreáticas, con secciones similares a la anterior pero propia de surgencias temporales de rápida respuesta.
3- Las galerias vadosas o cañon vadoso, donde el agua ha descendido por gravedad y el pasaje se ha extendido hacia abajo o lateralmente, formando galerias sinuosas o con meandros. De estas tres formas o tipos, las cuevas manguera las situariamos en las galerias epifreáticas, aunque con las características locales aplicadas a nuestro territorio. Serian surgencias temporales que funcionaron en un periodo concreto de la historia del karst. Estas cavidades suelen ser de exploración corta, ya que finalizan por estrechez y en ocasiones de modo brusco. El final de la galeria puede ser, bien por que los sedimentos colmatan totalmente el conducto o por que el conducto no permite pasar a una persona y se ramifica, mostrando diferentes aportes, como en la cueva de los Tejones.

Paso estrecho de una surgencia de Penyagolosa

En segundo lugar queremos ampliar el listado de “cuevas mangueras” al ya enunciado en el artículo, añadiendo cavidades catalogadas en el SICE-CS.

Forat de la cova Botifarra (Villafamés)

Las cavidades que en la revista se clasifican como cuevas manguera son:

Cova de la Rambla de mas del Roget (Vilanova d'Alcolea), Cueva de los Tejones (Azuébar), Forat Redó (Les Useres), Cova del Lledoner (Costur), Cova del mas del Conill (Ares), Cova del Foradijo (Vistabella), Agujero junto a cova Botifarra, Agujero juno a cova Roja (Villafamés) y cova Fornera (Les Useres).

A estas podriamos añadir:
 Cueva del Alma (Villamalur), Forat del corral Sec(Vistabella), Cueva Saganta (S-10)(Ayódar), Coves del Puigpedró 1 y 2 (Vilanova d'Alcolea), Coves de la Monferrera 2, 3 y 4 (Atzaneta del Maestrat) coveta de la Solana (Atzaneta del Maestrat), Agujero del la cova del tio Plácido (Costur), Ull de bou de la Tornera (Vallibona), Cova de la Roca del Carrascal-1 (Benasal), coves de les Truges (Coves de Vinromà).

Cova de la Roca del Carrascal-1(Benasal). Boca colgada en la pared.

De todas estas un alto porcentaje no cumplen estrictamente los 10 items propuestos por Juan Ramos y David Aragón, pero a grandes rasgos cumplen las características princiaples.

En tercer y último lugar propondríamos otras tipologias de surgéncias fósiles, aplicadas a las cuevas que encontramos en Castellón.

La cueva de Juan Edo(Ludiente) también es una surgencia fósil

Una posible clasificación encaminada a separar las surgencias fósiles según la forma de los conductos y el tamaño de las galerias podría ser la siguiente:

1-Cuevas manguera.(las ya citadas)

2-Galerias ramificadas. Cavidades que en su inicio se ramifican en diferentes galerias erosivas (Cova Monferrera, forat del mas d'en Grenyut)

3-Galeria amplia-larga. Galerias de drenaje muy evolucionadas, con conductos amplios y cómodos de explorar. Son las que más recorrido suelen poseer.(Forat de Cantallops (Ares), Cova Obscura (Atzaneta del Maestrat), Forat del Falcó(Xodos))

4-Boca-sala amplia. Cavidades con una sala de entrada o boca grande y galeria muy amplia, que a pesar de su volumen inicial terminan a los pocos metros. En ellas nos preguntamos¿si tiene una entrada tan amplia producto de la erosión, porque finaliza de forma tan repentina? (Coveta obscura(Ares), cova de la Penya roja(Serra d'en Galceran), Cova Redona (Culla).

Forat de Cantallops, uno de los mejores exponentes de surgencia fósil.

Debemos recordar que en el catalogo SICE-CS hay registradas 73 como surgencias fósiles.

También quiero destacar que esta clasificación no se basa estrictamente en la génesis de la cavidad, sino más bien en la morfologia y tamaño de los conductos.

Con esta clasificación queremos proponer unos patrones para poder sistematizar de un modo más ajustado a la realidad las cavidades castellonenses, concretamente las surgencias fósiles.

Formas erosivas en el forat del Blufol(Cabanes)

Cada cavidad es única e irrepetible, pero muchas cavidades tienen características comunes. La problemática antes citada sigue abierta...