lunes, 19 de septiembre de 2016

Torca'l Cerru'l Cuevón del Trabe (Cabrales, Astúries) – 2ª Part



 
Baix del pou de 40 m. i abans del meandre Ernesto.

Instal·lació fins -700 m.
El dia 16 ens despertem a les 10:15 AM, desprès d’una llarga nit, fem un esmorzar contundent i comencem a preparar petates i demes material. La nostra intenció es baixar fins -700 m., i allí muntar un bivac on passar la nit. Mentre dos munten el bivac, els altres dos companys podem continuar en l’ instal·lació de la cavitat. Però prompte els nostres plans es veuen truncats i tenim que modificar l’estratègia. La continuació des de la sala du conciliabule la fem pel mencionat pou regat de 12 m. Baix d’aquest remuntem una escalada d’uns 5 m. i ens endinsem en el meandre Lasuitéla.
 
El Cuevón del Trave.

El meandre es llarg i sobre tot incòmode i amb algun pas limitant. No ens esperàvem tal duresa. Luis passa primer amb 3 petates desprès els altres companys van fent cadena en un munt de saques. L’últim pas del meandre es el mes estret de tots i desemboca de sobte en un pou de 40 m. A la base del pou hi ha un nou niu de material, ja que es el punt fins on, de moment, està instal·lada la cavitat.
El nostre cuiner ens sap cuidar.

A la base del pou esperem als companys, però Lee que baixa el tercer ens diu que Albert no pot passar per una de les estretors selectives. Així que mentre Cantero i Lee continuen per començar a instal·lar, Luis pujar per parlar en Albert. Albert no passa i es queda al bivac-2 esperant a que tornem al final de la nostra jornada, així que no podrem fer nit al bivac-3. Luis torna a passar el meandre Lasuitéla una altra vegada en 3 petates mes.
Formacions sobre la cota de -650 m.

A la base del pou de 40 m., Luis troba a Cantero i Lee. Ací tenim al davant el temut meandre Ernesto, que es el mes dur del que duem de cavitat. La primera meitat es prou còmoda, però la última zona es molt estreta i limitant. Es realment selectiu, hi ha molts espeleòlegs que per la seua morfologia mai passaran aquest pas. Nosaltres fem una cadena per passar-nos els 7 petates en els que decidim aventurar-nos. L’avanç pel meandre es realment penós, i ens obliga a treure’ns l’arnes.
 
A la base del pou de 31 m.

Al final del meandre trobem una petita saleta d’on surt el següent pou, de 7 metres, que al igual que el meandre Ernesto es actiu. La zona que ací comença, i fins la cota de -700 m., esta caracteritzada per pous curts o de mitjanes dimensions separats en molts casos per meandres. El aigua ens acompanyarà també en gran part del recorregut, però en alguns punts es perd per tornar a fer aparició mes endavant. Així darrere del pou de 7 m. en ve un altre de 15 on tenim que fer un pèndul a -10 m. per abandonar l’aigua, i tot seguit un altre de 9 metres i amb el principi molt estret.
Pou de 14 metres que ens deixa a la sala del bivac-3.

A la base del pou de 9 m. un curt meandre ens deixa en la capçalera d’un bonic pou de 31 metres on torna a reaparèixer el riuet i ens pot arribar a mullar. Però en la seua base ens endinsem en un nou meandre on avancem per un nivell alt. Hi trobem un ressalt que equipem i alguns passos estrets fins arribar a una vertical d’ 11 metres on també baixem junt a una cascada. A la seua base es perd el riu i continuem per un nou meandre llarg i angoixant que ens dura a un últim pou de 14 metres. A la base s’obri una sala on es pot muntar el bivac-3 a -695 metres de fondària. Arribem allí a les 11:30 PM.
Lee, Luis i Cantero a -695 m.

Durant el descens Luis anava instal·lant mentre Cantero i Lee carregaven unes tres saques per barba. Ha sigut una jornada dura on la cavitat no ens ho ha posat fàcil pera guanyar-li metres. Així fem un mos a la sala del bivac, deixem tot el material que duem per muntar el campament i mitja volta. Dema eixirem a l’exterior havent fet tan sols una jornada d’instal·lació i instal·lant nomes 100 m. Tinc ganes de fer una jornada mes d’instal·lació però les circumstancies ho impedeixen. Hem fet lo que hem pogut.
A les 3:00 AM arribem al bivac-2 on Albert ens espera. Hem fet una jornada de 13 hores d’activitat. Li contem la nostra jornada a Albert, sopem i ens anem a descansar a les 5:30 AM
 
Pujant cap a l’exterior.

Eixida a l’exterior.
El dimecres dia 17 ens despertem al bivac de -545 m. a la 1:00 PM. Esmorzem be, repleguem tot el material personal i el fem, i elaborem l’inventari de lo que queda al bivac. A les 4:00 PM eixim del bivac cap a l’exterior. La pujada es prou rapida, tan sols fem dues paradetes; una curta a la sala Zabou la Miche a la cota de -370 m., i una altra dalt del pou Uzeb pera menjar. En aquesta ultima parada agafem fred, ja que corre una forta corrent d’aire per estes galeries.
Luis eixint de la cavitat.

Finalment a les 10:30 PM surt l’últim espeleòleg de la torca del Cerro. Hem estat 57 hores en la cavitat mes fonda d’Espanya a dia de avui, lo que fan tres dies i dues nits. Lee i Luis hem conegut la cavitat, mentre que Albert i Cantero han treballat per segon any consecutiu a la sima. Hem eixit tots sencers, sense cap incident. Ara toca sopar i tombar-se a dormir.
 
Amaneix al camp base.

Tornada a casa.
El dijous 18 toca replegar tot el que tenim al camp base i baixar fins la civilització. La baixada fins Bulnes, en la qual superem uns 1.500 metres de desnivell negatiu, ens costa tan sols 2 hores i 10 minuts. Allí fem la primera cervesa després de la nostra permanència baix terra i baixem en el funicular fins l’aparcament on tenim el vehicle. Ara ja podem descansar.
 
Arribant a Bulnes.

Encara ens quedem dos dies mes per la costa d’Astúries i Cantabria pera gaudir de les seues platges i recuperar les calories cremades.
Ha sigut una bonica experiència on hem conegut part de la cavitat mes fonda d’Espanya amb molt bona companyia. Ara a preparar algo pera l’estiu que ve.
 
Platja de las Arenas a Pechón.

jueves, 15 de septiembre de 2016

Torca'l Cerru'l Cuevón del Trabe (Cabrales, Astúries) – 1ª Part



Sala du conciliabule a -545 m.

Introducció.
La torca del Cerro del Cuevón, torca del Cerro, o Torca'l Cerru'l Cuevón del Trabe (en el llenguatge del terreny) es actualment la cavitat mes fonda de tota Espanya i la 7ª mes fonda del mon. Te -1.589 m. de fondària i un desenvolupament de 7.060 m. Esta situada al massís central de Picos de Europa, molt a prop del Jou de los Cabrones i del refugi del mateix nom. Al any 1998 fou quan es va assolir la fondària de -1.589 m. Les exploracions van ser dutes a terme per diversos grups francesos agrupats en el col·lectiu “Cocktail Picos” i per espeleòlegs valencians agrupats en “l’Interclub Espeleologico Valenciano”. A l’any 2001 van unir a la torca del Cerro una nova cavitat, la Torca de las Saxifragas, la boca de la qual esta situada 429 m. per baix de la entrada de la Torca del Cerro (2.019 m.s.n.m.).
L’equip al refugi del Jou de los Cabrones.

Aquesta cavitat està considerada per alguns espeleòlegs com a una de les tres cavitats mes dures del mon, pero aquesta valoració es molt subjectiva, per tant aquesta afirmació hi ha que agafar-la amb pinces. Entre altres variables, depenent de l’època de l’any que es visita una cavitat ens pot parèixer mes o menys dura en funció de cabdal del cursos actius que per ella corren. Lo que si fa mes dura la cavitat es el fet que durant els primer 150 m. es remunten varies escalades que en la seva totalitat sumen uns 75 m. També entre la cota de -550 m. i -720 m. hi trobem uns quants meandres força estrets que dificulten el porteig dels petates. Però no la veig com una cavitat extremadament difícil, ja que te zones que son molt directes i on es guanyen molts metres de manera rapida i còmoda. Mes informació en:
Topografia esquemàtica de la torca.

Dintre del projecte 17 picos - 17 simas que du a terme el nostre amic Carlos Flores s’engloba el descens a aquesta cavitat. Com podeu veure al bloc oficial del projecte:
http://17picos17simas.blogspot.com.es/, l’ambiciós objectiu de Carlos Flores es coronar el cim mes alt i descendre l’avenc mes fondo de cada comunitat autònoma espanyola. De totes les activitats la mes ambiciosa i dificultosa es el descens a la Torca del Cerro. Van començar a instal·lar l’avenc durant l’estiu de 2015 assolint la cota de -545 m. i enguany de nou s’ha continuat amb les feines en cavitat. Feines en les que hem col·laborat aportant el nostre granet d’arena.
 
Formacions sobre la cota de -650 m.

A mes del repte esportiu el projecte 17 picos - 17 simas te una finalitat científica. En el projecte col·labora l’Instituto Geologico y Minero de España (IGME) per mig del geòleg i espeleòleg Raúl Pérez. A tots els avencs visitats al llarg i ample del país s’han instal·lat sensors per mesurar temperatures, presencia i nivells de certs gasos, així com també presencia de moviments sísmics. Una de les finalitats de l’ interpretació d’aquestes valuoses dades es la possible predicció de moviments sísmics.
Camp base amb ”El Cuevón” al fons.

Antecedents.
Com hem dit abans, l’estiu de 2015, desprès de desinstal·lar la Sima de la Cornisa, també situada al massís Central de Picos de Europa, es van començar les feines d’instal·lació de la cavitat. En elles van participar molts espeleòlegs entre ells Carlos Cantero i Albert Albesa del la UEC de Tortosa que enguany han format equip amb Lee Galea i Luis Almela del ESPELEO CLUB CASTELLÓ. Així aquest equip de 4 espeleòlegs de La Plana Alta i les Terres del Ebre hem tirat una maneta a l’amic Carlos Flores.
Lee, Cantero i Albert arribant al refugi del jou de los Cabrones.

Abans de nosaltres alguns grups han treballat aquest estiu a la cavitat, instal·lant fins la cota de -600 m., muntant un bivac a -545 m., millorant algunes instal·lacions i portejant una animalada de material. Nosaltres vam viatjar fins Picos de Europa el dissabte 13 d’agost tenint com a objectiu instal·lar tot el que poguérem i muntar un tercer bivac a una cota situada entre -695 i -895 m. aproximadament. La nostra idea inicial era que com a màxim podíem assolir la cota de -1036 m., però la cavitat ens tenia guardades algunes sorpreses.
 
Pou de 86 m., que ens fa aterrar en la sala Zabou la Miche.

Accés al camp base.
Així el dissabte 13 d’agost arribem a les 9 de la nit a Arenas de Cabrales, porta d’entrada al massís central de Picos de Europa. El diumenge 14 ens despertem i en calma pugem fins l’aparcament del funicular de Bulnes i preparem exhaustivament tot el material menjar i demes que necessitem per l’entrada baix terra. En un principi creiem que podem estar 4 o 5 dies en cavitat depenent de com vagen les coses. Agafem el funicular que ens deixa en les proximitats de Bulnes on anem a dinar abans d’iniciar l’accés fins el camp base exterior situat al costat de la boca de la torca del Cerro.
Cantero a la sortida de Bulnes.

Desprès d’agafar forces iniciem l’ascensió en la qual superarem un desnivell d’uns 1.500 m. positius. A mes comencem a caminar a les 2 de la vesprada, baix d’un sol de justícia. Ens prenem la pujada amb molta calma ja que anem prou carregats. Desprès de 4 h. 45 min. arribem al camp base, on deixem els moxilons i agafem les garrafes i botelles buides per omplir-les a la font que hi ha al costat del refugi. Així ja sense carrega anem del camp base fins el refugi del Jou de los Cabrones. Tenim una passejada d’uns trenta minuts. Al refugi sopem i agafem aigua per desprès tornar, ja de nit, fins el camp base on fem nit abans d’entrar en cavitat.
En la canal de Amuesa.

Entrada a la cavitat.
El dilluns 15 d’agost ens despertem i tranquil·lament anem preparant els petates per la nostra estància en la torca del Cerro. Avui nomes tenim que baixar fins el bivac de -545 m., per tant tenim per davant una jornada curta i suau. El primer del grup, que es Cantero, entra a l’avenc a la 1:15 PM., l’últim en fer-ho es Luis a la 1:30 PM., ja baix una suau pluja que comença a caure com a despedida del mon exterior, del qual anem fugint els espeleòlegs baix qualsevol pretext.
 
Tall geològic de la zona amb les cavitats mes importants.

La boca es estreta, però de seguida s’amplia donant pas al pou d’entrada, de 27 m. de fondària. Tot seguit trobem el meandre Eutéacéça que es bastant estret però curt i que dona pas a un pou de 5 m. Baixat el pou entrem en unes galeries de molt bones dimensions (entre 5 i 8 m. d’amplada), amb el terra ple de materials clàstics i amb pendent descendent. En esta galeria anem trobant diversos pous curts de 6, 23, 7 i 11 m. respectivament. En aquest punt trobem la primera escalada de la cavitat de 8 m. i que ens deixa en un pou de 9 m. seguit d’una rampa amb forta inclinació i d’un altra vertical de 8 m.
 
Lee entrant a la cavitat.

La cavitat no es massa freda, estarem a uns 6 °C mes o menys. Ara entrem en la zona de les escalades, de menors dimensions que la anterior però també gaire còmoda. Superem primer una rampa - pou de 15 m. seguida d’una escalada de 24 m. i un pou de 13m. Desprès d’un curt recorregut horitzontal ens trobem una nova escalada de 20 m. seguida d’un pas estret i dos pous de 16 i 19 m. Baix d’aquest últim, que es volat, corre una corrent d’aire que no convida a fer molts descansos. En una zona horitzontal superem dos curtes escalades de 4 i 3 m. que ens deixen en una nova zona molt vertical.
 
Lee a la capçalera del pou Uzeb.

Esta zona ens du des de la cota de -120 m. fins la sala Zabou la Miche situada a la cota de -370 m., on es troba instal·lat el bivac 1. Es un tram molt vertical on anem enllaçant pous de bones dimensions, directes i còmodes. Comencem amb l’estreta capçalera dels pous Uzeb de 88 m. El pou, a mesura que anem baixant, va guanyant en dimensions. Al peu del P-88 enllacem de seguida en una sèrie de pous empalmats de 14, 47 i 25 m. A continuació pugem una escalada de 4 m. seguida de dos verticals de 15 i 9 m. Un tram de passamans per un meandre desfonat ens deixa en un bonic pou de 86 m., que ens fa aterrar en la sala Zabou la Miche.
 
Bivac-1 a la sala Zabou la Miche.

Just on cau la darrera vertical hi ha un casc que pot ser de l’espeleòleg d’Hongria que mogué a la cavitat a l’any 2005 al caure per aquest pou de 86 m. La sala te molt bones dimensions. En un extrem de la sala esta muntat el vivac-1. I en alguns racons de la sala podem encontrar unes curioses formacions esfèriques formades per l’erosió de la roca que constitueix l’estrat de gres sobre el que s’assenta la sala. Aquest tipus de formacions l’hem trobat a moltes altres cavitats, però en poques ocasions es presenten aïllades de les parets o pisos i amb tanta similitud a l’esfera. Un cas extraordinari son unes esferes que vam veure a la sima de la Higuera a Pliego, Murcia.
Base del pou de 86 m., que ens fa aterrar en la sala Zabou la Miche.

Desprès d’un mosset a la sala continuem la baixada. A la mateixa sala trobem en següent pou de 40 m., a continuació trobem un altre de 22 m. i un de 12 m. Ací tenim que pujar una escalada d’uns 3 metres que ens deixa en l’inici del meandre Tavéca. Aquest meandre es estret però prou còmode, ja que no hi ha passos limitants, el superem sense cap problema. El meandre finalitza de sobte en un pou de 29 m. que es el primer dels pous Schlosseneger. Estos pous presenten la dificultat de tenir que anar pendulejant per evitar la caiguda del aigua, ja que son pous regats. Desprès del pou de 29 m. encadenem pous de 28, 13, 17 i 21 m.
Formacions a la Sala du conciliabule a -545 m.

Aquest últim ens deixa en la sala du conciliabule (sala de la confabulació), a -545 m. i on trobem muntat el bivac-2, on passarem la nit. Son les 6:15 PM quant arriba l’últim company a la sala. Ens ha costat 5 hores arribar ací des de l’exterior. En la base del pou de 21m. trobem un munt de petates amb corda, ferralla i material pera muntar el bivac-3. La sala es prou voluminosa però amb el piso ple de blocs. En un racó es on està instal·lat el bivac, sobre un bloc mes o menys pla. Darrere del bivac la sala continua amb pendent descendent fins arribar a un racó amb unes boniques formacions amb tonalitats caramel. Lo mes bonic que hem vist fins aquest punt.
Baixant cap al bivac-1.

Mentre Cantero i Lee arreglen el bivac, Albert i Luis baixem el següent pou, de 12 m. i regat, per tal d’arreplegar aigua. Acabem xopats al agafar el aigua de la cascada que rega el pou, però desprès trobem baix d’un ressalt i entre blocs un lloc on corre l’aigua i podem agafar-la mes fàcil i ràpidament; i sense mullar-mos. Desprès de la dutxa, a les 7 de la vesprada, sopem tranquil·lament al bivac. A les 11:00 PM ens tombem a descansar per atacar dema a la cavitat.
 
Al interior del bivac-2.

lunes, 12 de septiembre de 2016

CARLOS SUAREZ ESTARÀ EN CASTELLÓ PRESENTANT LA PEL·LÍCULA ''MORIR POR LA CIMA''

 Amb la celebració del 25é ANIVERSARI DE LA SETMANA  DE CINEMA DE MUNTANYA, els clubs organitzadors: Club Trepa Castellet, Club Muntanya Castelló, Centre Excursionista de Castelló i l'Espeleo Club Castelló volen fer un acte especial d'aniversari en el que es reconega tant l'esforç i constància per part de les entitats i empreses patrocinadores com de les col·laboradores que cada any posen el seu grà de sorra i permiteixen la continuitat d'aquesta setmana de cinema, així com dels clubs organitzadors.



Serà el pròxim 23 de setembre, a les 20 hores en el Teatre del Raval de Castelló de la Plana, en que es projectarà la pel·lícula ''MORIR POR LA CIMA'', del escalador Carlos Suarez. Presentat per la productora Cervino Producciones.
                                                           Porque el mero hecho de vivir ya implica un riesgo





SINOPSI 

Qui decidix com hem de viure la nostra vida? 
Carlos Suárez, un dels esportistes extrems més destacats a nivell internacional, ens mostra, a través de la seua història, com des dels 14 anys va triar una vida plena de desafiaments, aventures i superació, oferint-nos una altra manera d'entendre que la vida és una contínua exposició a distints riscos, on el gran repte és saber gestionar-los per a viure d'acord amb el que realment sentim.

PATROCINEN:








FITXA TÈCNICA

Títol original: Morir por la cima 
Títol en anglés: Dying for the Summit
Productora: Cervíno Producciones 
País: Espanya 
Any: 2016 
Duració: 80 min 
Qualificació: Tots els públics 
Idioma original: Castellano 
Subtitulat: Anglés 
Format: 1920×1080, 16:9, estèreo 
Cameres: Canon 5D, SONY Alfa7

 COL·LABOREN:






EQUIP TÈCNIC 

Direcció: Pablo Martín 
Producció: Verónica Postigo 
Dir. Fotografia: Jorge Saffie 
Banda Sonora Original: Enrique García (Kike Cripta) 
Imatges Aèries: Rafael Castrillo (I-Dron) 
Camera d'altura: Elena de la Varga 
Guió: Pablo Martín 
Edició i etalonatje: Pablo Martín 
Animació VFX: Nahum Galeote

COL·LABORADORS


Protagonista
Carlos Suárez (escalador, alpinista i saltador BASE) 


Col·laboració especial: 
Alex Txikón (alpinista) 
Armando del Rey (saltador BASE) 
Beto Rocasolano (escalador) 
Carlos Soria (alpinista) 
Darío Barrio (recentment difunt saltador BASE) 
Leo Houlding (escalador i saltador BASE) 
Ramón Portilla (alpinista i escalador)